SANTA COLOMA DE FARNERS

.

COLLONS QUIN FRED!

de fet lo nostre deu ser passió, amb la son que fotia el dia de St Esteve i vinga, cap a passar el riuet de Santa Coloma... que ja és el tercer any!

Almenys aquí el que en treiem, amén d'una remullada de peus i de fer servir les sabatilles velles (que les noves són blanquetes i molt mones) és la foto de l'any, aquella que mentre pedales treus aigua i fang per les rodes, esquitxant, amb cara de ciclista superpotens, que llavors presumeixes davant d'amics i patitzants i pots posar de portada al facebook i semblar bò i tot.

Bueno, en treiem això i tota una matinal de diumenge, que no és poco!

Terra dur i congelat a primera hora, de sobte es fon i es converteix en un terra patinós, molta curva tancada, arrencada desde zero, gran circuit, una zona provilegiada sens dubte per acabar amb les cames insensibles de tanta mullena i gelor.

Gorreta de Belga i tirant de classe, i presumint de tipillu. Una altra cursa en mode "enjoy", falta de xispa o ja no sé de què, potser de tècnica o confiança en un mateix?, haurem de posar molt de fil a l'agulla, l'any vinent, que serem dels joves de la categoria, perquè aquest any, noi, res de res... bueno, si, enjoying an awful lot!

au, cap a mataró falta gent!

SANT JULIÀ DE VILATORTA

UN DELS 5 MILLORS CIRCUITS DE CX QUE MAI HE FET



Espectacular córrer a una pista de cross amb tots els ingredients, gespa, asfalt, fang, rampes i corves, un poc de tècnica, escales, i amplada, sobretot amplada per a fer meravelles, obrir-se, tancar-se, traçar... poder traçar, quina meravella! cap lloc on partir-se la crisma, cap lloc on trencar la bici, i cap lloc fàcil a la vegada, gas, gas, i més gas i alhora tècnica, però tècnica de la bona.



(en el món de l'slot, quan un organitzador ha fet uns trams pèssims, i això sol passar a salou, et diu que li ha sortit un rally tècnic (sic!) quan en realitat t'està dient o que no en sap més, o que no en tenia ganes)



per lo vist al món de la bici la paraula tècnica també significa fer trial i sobreviure, quan en realitat pot ser perfectament el que havies d'esgrimir el diumenge 19 de desembre a Saint Julien du Villetorte.



Au, no dic res més, apenes he trobat afotos o sigui que resumeixo la cursa... arribo tard, més tard encara, sortim abans, i quan justament me n'adonava que em feia falta un pèl de xispa (això sembla la història de cada cursa no?) trec la cadena una, dues, i tres vegades... un va fer el que va poder!



això sí, disfrutar com un vedell!

felicitats als nous Campions, i a seguir que no ha estat res!

Per les Terres de l'Ebre

.

AMPOSTA... PIXAPÍ?

Lo d'Amposta l'endemà matí és del tipo divertit... el poble té dues entrades, amposta centre i amposta est (o oest, jo què sé)... pe`ro tot i saber-ho, els organitzadors no posen fletxes fins que no ets a dins del polígon on hi ha un circuit de cross on es fa la cursa... o sigui que per qui vé de fora pot ser de lo més normal estar-se mitja hora dant voltes com un tonto.

al final truques a algú i et dona indicacions, arribes al lloc de cursa i els hi casques lo de les fletxes, i els del poble et diuen que els pixapins se solen perdre quan baixen per l'ebre (clar... si reclamen 5a província deu sortir a compte ser provincià, oi?) indignat els hi casco dues de fresques just abans de anar a calentar: la primera és que a Tortosa (léase la capital) hi vam arribar a la primera (jijiji) la segona és que sempre i quan aquell poble (amposta) tingui menys dels 850 habitants que té el meu, llavors em podràn dir pixapí!

el mal humor se'm passa quan toco el circuit, guapo, molt guapo, avui ens divertirem.

cursa bastant ben feta, a ritme i amb falta d'un pèl de definició, hauria volgut estar més encertat però faig fallar a les dues darreres voltes. a pocs segons dels llocs on podria estar, acabo satisfet, la màquina comença a funcionar, em sento amb ganes.

TORTOSA, EL LLANTASSO DEL SIGLO

Lo que emprenya fer-te una roda nova i que et duri una carrera i mitja volta! són eurus eh joan??? i mira que la ilusio de cascar-me un cap de setmana semi-artesà amb dues curses tenia lo seu oi?

arribo tard, com sempre aquest any) quin fart de córrer i de no veure gairebé els circuits! temps just per calentar, probar la pista, plana però molt atractiva, i sortir a cop de pito. a la mitja volta, quan just pensava que no tenia sensacions (un dia més, recoi) un important cop a la roda de darrera em fa acabar la volta a peu.

a boxes els de vinarós em deixen una roda (que engranava raro amb el meu canvi) i sense poder fer res de bò decideixo fer últim de manera altiva i amb classe, o sigui, acabar la cursa.

per la tarda estàvem a Reus amb els amics, el nucli dur del ac77, ai, perdó, del cccamp, anant al barri del jaroteo aquell a fer unes tapes, fins a cul i ben tips a les 21h... i ara què fem??? si és que no es pot anar d'hora pels llocs. a dormir d'hora que l'endemà tocava Amposta.

somnis d'una nova temporada, encara que no hi ha la il·lusió de fa 3 anys, però ja veuràs com amb el nou any van venint nous reptes.