.
foto d'Olga Llamas
Sé que m'esteu llegint, avui especialment, per això aquest post anirà en serio, aparcarem la prosa elitista i el doble sentit, la ironia i el sarcasme, i tocarem de peus a terra.
Santa Coloma... de Farners, per a ser més exactes, ha estat el gran dia del ciclocròs català... l'únic dia (amb el permís de Bellpuig i a falta del que facin els de Vilatorta) on sí que sí que hem pogut notar en les nostres carns lo que significa cross modern, muntat amb moooolta cara i ulls, amb inscripció de luxe i un circuit que els que no hi han pogut ser...
No hi ha paraules per descriure allò que és la correcció necessària, d'acord, ho pulim en algun aspecte, però estareu d'acord amb mí que són collonades, que "l'empaque" de la pista d'avui era quelcom de veritat, res de pirotècnia, ni doble looping, simplement pedalar, pedalar i pedalar.
Exemple a seguir doncs per demés organitzacions, un exemple que tanta falta feia ara que havíem perdut el Nord. Tenim tot un any per endavant per re-organitzar el cross, i evidentment s'ha de fer des d'una òptica moderna, amb un toc marketinià que acosti públic, corredors i aprenents de corredor. Amb públic tenim ajuntaments, amb corredors tenim sponsors, amb circuits sensats tenim aprenents de corredor, amb 12 mesos tenim calendari hasta per 15 curses. Omplir la tardor de pols (i si plou de fang)... com a València, che collons, que no costa tant, caparrots!
Un nou estandar encara que hauriem de dir recuperar l'estàndar... el del fòrum, de montjuïc, de Matató i Sabadell... el de Sant Boi, paradigma exemplar utilitzat en aquest Blog en com a arma punyent esgrimida en posts no-seriosos.
Per tant, i a falta de millors idees cara al 2010, des d'aquest Blog es proposa un calendari de 12 curses, totes a Santa Coloma, durant 12 caps de setmana on es faria el circuit un dia a dretes i un dia a esquerres.
Fins i tot hem pogut gaudir de la presència de corredors (catalans) que normalment no són presents en les nostres curses, ja que prefereixen fer 1000km en un cap de setmana a ser víctimes de trampes per conills, això si hi ha cursa aquell cap de setmana. Genial recuperar en Miquel Bort o en Gustavo, genial tornar a veure tots el que eren a València (ciclo internacional, ojo) el finde passat... perquè avui sí que hem pogut veure caps de sèrie del cx estatal a la mateixa cursa que els irreductibles gals de cada diumenge.
Genial que siguis adelantat per en Lozano i que a sobre t'aplaudeixi.
Paràgraf a part es mereix un company de Dorsal Blanc, en joan cortès, que en una curva d'asfalt devia patinar. Va picar de cap i va haver de ser atès per l'ambulància. Esperem que es recuperi satisfactòriament.
LA CURSA DEL HOMES
Com sempre a darrera dels bons hi anem els del Dorsal Blanc. Una pila a Santa Coloma. Es va sortir molt ample i a la primera i segona curves m'equivoco de banda i em quedo al darrera de tot. D'allà a remuntar 3, 4, 5 corredors i a l'acabar la primera volta m'adono que els que haurien de ser la meva referència estaven a 20 metres i anaven al mateix ritme que jo. Total, de nou solet i sense progressar, faig frat amb els de darrera i vaig fent voltes, 3, 4, 5 i s'acaba, i n'hauria fet dues més i tot, ja que era tot un goig.
Mullena la justa, fresca la justa, ambient espectacular, no es pot demanar res més a un Diumenge.
Fa 4 anys