CICLOCRÒS DE BARCELONA

XAP XAP XAP XAP

Fantastibuloso dia de pluja matinera que ha servit per aclarir el fang. De fet, li he fotut un euro a la Ballena Azul i encara queda crosta, o sigui que algun dia rentaré el tema a consciència.

L'avantpenúltima cursa de l'any ha tingut la tònica habitual, amb una sortida del grup d'homes bastant normal (sempre em toca al mig, no m'ho monto bé aquest any), encara que quan s'ha acabat l'asfalt i hem trepitjat el xef xef aquell hem flipat de lo que patinava. Quines cues que muntàvem, no hi havia manera de tirar endavant!

La cursa amb els habituals, encara que avui les ferides, patinades i pinyos estaven a l'ordre del dia. He sabut controlar als de darrera i no he pogut amb els de davant, hauria volgut seguir el ritme però la primera volta la he fet fatal i llavors m'ha quedat passar en Sanchez, que volia que anéssim junts! esperar que en Navarro o el Sergi del Roca no em pillésin i provar si pillava en Tatché o en Benito, que anaven uns 20" davant meu, i res.

Total, circuit en una primera part mig a pota, que s'ha anat accentuant a mesura que la cosa es posava lletja, al final ja sabíem quan s'havia de descabalgar i teníem els gestos apresos. La segona meitat del circuit era més planera, amb un parell de zones de gespa molt boniques de traçar, una que et duia a revoltar el velòdrom per fora, i l'altra que et duia a la recta de meta. Una organització correctísima i cuadre dels horaris. Fins i tot m'ha sorprès la presència de nombrós públic, tot i el dia que estava fotent, i el fet que no hi hagués baixes a causa de rajades per la pluja o el fred.

per cert, fred en fotia, però la setmana vinent a manresa sabrem lo que és fred! ara, avui a la sortida tots teníem els mugronets de punta, mmmmmm!

i a part d'aquesta bajanada, no sé si era el collons de nadal, que ens posa melancòlics, o la pluja que ens fot de mala llet, però no hem fet massa gatzara no, i això que a la fila de corrons passàvem de 15! hem fet sessió d'spinning avui!

No sé si trobaré alguna foto, però m'agradaria veure'm enmerdat fins al coll!

ale! Feliç 2009, que arriba Dijous i preveu canvis!

CICLOCRÒS DE MATARÓ, RENOI COM ANEM!

HIGHWAY STAR
“Nobody gonna beat my bike it’s gonna race it to the ground
Nobody gonna beat my bike it’s gonna break the speed of sound”


La cursa de Mataró ha estat com un bon tema dels Deep Purple. Ritme constant, dur però portable, amb una base rítmica que sembla un tren avançant sense poder parar, un bon riff de guitarra de sortida, una veu privilegiada, i dos o tres solos dels que et deixen amb la boca oberta. Avui la cursa era “not for ladies”, o millor dit, “not for fairies”, i la ronyonada, amén dels pulmons, que encara els estic buscant, han sofert d’allò més.

Matí acalorat a mataró per repetir lloc dels darrers 3 anys, en un circuit intens que si bé resultava curt per volta era ample com pocs, amb un sol lloc on no es podia pedalar en paralel (una doble curva molt divertida poc després de la sortida) i on no n’hi havia prou en manxar, s’havia a més a més de patir. Olé de nou, i ja van tres anys viscuts, que Mataró l'encerta.

Treure distàncies era difícil i seguir roda mai havia estat, amb el permís de la cursa de Vinaròs, tan senzill, tot i això el poder passar les amples curves tant per dins com per fora feien que les diferents tècniques de gir et donéssin un pam més o menys d’avantatge, i la inèrcia tingués molt a dir, sobretot quan un dels nois del súper et fot la cartera a la penúltima volta!

MASTER 30, SOMOS LO QUE NO HAY, Y TENEMOS DE SOBRA.

Doncs sí, ens hem divertit, amb els grupets, amb el corre corre que te pillo, amb el guanyar posicions una a una després d’una mala sortida (que fatal que vaig aquest any, sort que el Tió em supera, tot i que el paio sap dur millor el patiment), amb el veure els que tens davant i no atrapar-los. Els Homes ens hem anat estirant mica en mica, i tot i que les diferències no han estat massa amples, les posicions estaven assegurades amb una diferència d’uns 4 segons, que és, segons diuen els entesos, la diferència que a la Fórmula 1 et permet marcar bé al rival. Ia quells ho ténen tot comptat eh?.

QUE VIENE PACMAN!

Quan als protas... doncs retorn de’n Gustavo i bona cursa de’n Miki, que ha sortit per davant del grup. Mano a mano entre Franco, Lara i Tatché, i seguint, ara no recordo l’ordre, els Alsina, Tió, Ramoneda, Benito i Ruiz. Me les he tingut en primera instància amb els Sergis i els Òscars, com de costum, i al final he arribat 11è, lo millor que ho podia fer, pel que suposo.

Em trobo algo fatigat, potser és una baixa de minerals, o un excés d’entrenament, o una fatiga general, o la punyetera setmana que m’he passat pensant en coses que no hauria de pensar, i que s’acostava un any més Nadal i no em fot massa gràcia, o tot plegat, jò què sé, ara, no patim, que queden tres curses i els hi hem de treure el suc, per poc que es pugui.

De nou Visita de’n Masai Novell, que li està agafant gustet a venir a veure’ns patir, ojalà s’apunti l’any vinent a la colla dels Homenots!

PER CERT, ALGÚ HA TROBAT ELS MEUS PULMONS?
Pago bé... ah! I si algú troba el cor, que me’l torni, que me’l van robar i el necessito!

ELS HEROIS DEL FANG

(títol escaient, homenatge a un blog collonut)

SANTA COLOMA DE FARNERS. THIS IS REAL C-X!!!
(nótese la pronunciación de C-X en francés ;p)

Bé, esperàvem amb candeletes un dia com aquest, un moment com aquest i un lloc amb les condicions del parc de Santa Coloma per poder gaudir de l'autenticitat en majúscules del veritable ciclocròs. Una cursa amb fang, amb aigua, amb pluja també, amb fred, la bici a coll, la roda que patina, arrencades desde zero, rectes amb el plat, sortida a bloc, de peloton, i cursa de treure rivals de roda mica en mica, on sempre tenies opcions de guanyar una posició, i a la vegada no hi havia opcions de passar a cap rival si et treia 5 metres. Possiblement hagi faltat la neu, però de la resta n'hem tingut per donar i per vendre, en un amient cada vegada més maco, amb una organització més que correcta, i amb botifarrada final, que no es poco!

Avui ens hem sentit estimats, perquè hem pogut demostrar que estimem aquest esport que tant ens maltracta. Ho hem pogut demostrar a qui ens acompanya, que no es creia el que li explicàvem (oi?) i a qui ens llegeix, perquè el que aquí s'exposa (i espero que hi hagi fotos en dos dies) és sincer, com ho és cada pedalada que ets capaç de donar quan no saps si rera la curva hi ha res de bò.

Els Homes del Dorsal Blanc hem pres la sortida com habitualment, a les 12.09, just quan començava a ploure i el pilot dels Nois i èlits ja rodava. Ells han tingut una hora, a nosaltres ens hauria fet gràcia, jejeej, que no n'hi havia prou amb acabar com uns ecce-homo!

Sortida a bloc amb el Tió arribant bastant davant (carai) i en Miki guanyant 5 metres preciosos. M'ha fet l'efecte que el grup em parava i tota la primera volta la he fet com subjectat. Arribant a unes interminables esses (recoi d'arbrets, neng!) he perdut algo de pistonada i he identificat els de la meva altura de sempre. A partir d'aquí cap més sorpresa durant la cursa.

Tot molt estable, he vist en Franco algo fluix de sortida si bé ha anat de menys a més, cosa que m'alegra, n'Alsina al bon nivell, i lo demés, doncs cada ú al seu lloc. Miki, nois del súper, el toixó de la plana, i corrua, separats per 10-20 segons, tots els demés gentlemen rider. Un cop superat en Sergi del Basoli em quedaven l'Òscar Estivi, el Sergi del Roca i en Sherpa. Més endavant en Tatché. Ja impossible d'abastar.

I nar pedalant sense massa dificultats, només atacant el rierol per on tocava, girant les curves per la traçada i intentant guanyar la sempre perduda inèrcia, he aguantat roda de l'Estivi per passar a un rival més i prou. Allà m'he quedat i ben content. Mingote sense poder-lo atrapar fins que perdo roda en un tout-droit i em quedo en terra de ningú. convençut de la cursa, de la posició, i clamant al cel que ens regaléssin dues voltes més, que ja no em venia d'aquí.

Total, quan la primera gota d'aigua freda ja t'ha regalimat per allà on s'acaba l'esquena, i la primera impressió està superada, res t'importa ja.

SOM GRANDETS I VOLEM 1 HORA DE CARRERA!

encara que en Manyanes li han sortit 50 i pico minuts i diu que ja estava content, que per ell ja té la hora!

Si és que a M30 som una banda! avui, com a mínim era la Banda Trapera del Río!!!!

p.s. Hem rebut la visita de tot un Masai, en Xavi Novell, que ens ha tret afavorits.

ESTRENO DE LA MAREA ROSA

Ja tenim Caganer pel pessebre. The Pink Power

fent la pixaradeta on Cristo va perdre l'espardenya

Forès (ho haveu vist???) i Montagut

El bloc rosa ben compacte!

Primer plà i en Juanky, que havia dormit dues hores, dient bondia!

VA, AL TAJO, MENOS FOTO LECHES!

Avui Diumenge de pont hem estrenat la roba de la col.lecció 2009 del AC77. Veure 7 tios vestits amb leotardos vermells i tons blancs i rosa deu haver estat un xoc per els quatre cotxes que passaven per les carreteres de la Conca, l'Anoia, i l'Alt Camp, en una ruta memorable que incloia Montagut - Vallespinosa - Forès, un homenatge a algunes de les grans i mítiques marxes que hem disputat per aquelles terres: La Racons de la Conca, la Trencacadenes i la sempre espectacular i difícil de superar Primavera Classic igualadina.

Hem recordat, hem apretat, ens hem rebentat i sobretot hem lluït palmito en un entreno de molta qualitat que ha durat 4 hores i mitja.

De fet, semblàvem un equip, tot i que faltaven més de la meitat dels pesos pesants, els que ens hem reunit avui érem tota una sèrie de dinosaures de les marxes que a l'abril estarem marcant època. La cosa promet. Jordi Rubio, Jordi Garcia, en Jordi Tardiu i el Jordi Sala, en Juanki Proaño, l'Òscar Sola i en Culito éren els membres de l'expedició.

Ah! sí, se m'oblivada, no sabem si és per la roba apretada, si és que el vermell i el rosa atrauen, o és que simplement som joves i estem per sucar-hi pà (aquesta és la teoria de'n Rubio, secundada pel Sola) però aquest matí hem tingut vàries mirades, salutacions i somriures per part de elements del gènere femení que ens anàvem trobant per la ruta.

ara resulta que la MAREA ROSA ÉS AFRODISÍACA!! VAMOS BIEN CHAVALEEEESSSSS

i si no... deixa'ls que visquin de la ilusió, pobretsss...

Anirem posant més fotos, que es veu que hi ha mooolt suc!

A part, i en tò totalment seriós, deixar un petit homenatge en record de l'àvia de'n José Luis Juanes, traspassada ahir dissabte, i donar ànims al meu company i a la seva família i amics.

1ª TROBADA DEL AC77

Les calces i la samarra

Juanes fent de matón, i juanes amb la buti.

Els freaks de la pandilla... i la pandilla en plena reunió: Qui vol més butiiiiii????

El 23 de novembre es va celebrar la primera reunió mig en broma mig en serio del AC77. En realitat va ser una barbacoa, amb carnaca i tal, com a excusa per anar-nos coneixent.

Al final de la jornada, brieffing del Presi (amb el hammer Juanes de guardaespatlles, ver fotos) per explicar-nos com serà tot, presentar-nos la roba, els sponsors i els productes de ISOTOP, una nova marca de begudes esportives que s’ha enrollat de forma sublim amb el AC77.

L’AC77 és (o serà) un equip ciclista, el primer nascut en l’òrbita del cicloturisme, per tant, el primer equip cicloturista. D’acord que a part d’anar a marxes, que és lo que millor sabem fer, hi ha membres que es dediquen a competir. Ciclomaster o Ciclosport, Carretera, Mountain Bike, Ciclocròs, Triatlons, Duatlons i Curses Atlètiques són alguns dels terrenys dels membres d’un grup que de la seva heterodoxia en fa el seu més gran valor.

Una equipació conjunta, ja sigui en roba de ciclisme com en roba tècnica d’atletisme, un programa semi-estructurat de trobades, coincidint amb les cicloturistes més interessants, i un completíssim calendari de reunions, barbacoes i celebracions (en resum, frikades vàries que poden servir com a excusa per passar un dia al camp) formen part del programa d’activitats de tota aquesta colla d’apassionats per l’esport.

LA MAREA ROSA COMENÇA A COBRIR CATALUNYA