Fa 1 any
diumenge, 28 de desembre de 2008
CICLOCRÒS DE BARCELONA
XAP XAP XAP XAP
Fantastibuloso dia de pluja matinera que ha servit per aclarir el fang. De fet, li he fotut un euro a la Ballena Azul i encara queda crosta, o sigui que algun dia rentaré el tema a consciència.
L'avantpenúltima cursa de l'any ha tingut la tònica habitual, amb una sortida del grup d'homes bastant normal (sempre em toca al mig, no m'ho monto bé aquest any), encara que quan s'ha acabat l'asfalt i hem trepitjat el xef xef aquell hem flipat de lo que patinava. Quines cues que muntàvem, no hi havia manera de tirar endavant!
La cursa amb els habituals, encara que avui les ferides, patinades i pinyos estaven a l'ordre del dia. He sabut controlar als de darrera i no he pogut amb els de davant, hauria volgut seguir el ritme però la primera volta la he fet fatal i llavors m'ha quedat passar en Sanchez, que volia que anéssim junts! esperar que en Navarro o el Sergi del Roca no em pillésin i provar si pillava en Tatché o en Benito, que anaven uns 20" davant meu, i res.
Total, circuit en una primera part mig a pota, que s'ha anat accentuant a mesura que la cosa es posava lletja, al final ja sabíem quan s'havia de descabalgar i teníem els gestos apresos. La segona meitat del circuit era més planera, amb un parell de zones de gespa molt boniques de traçar, una que et duia a revoltar el velòdrom per fora, i l'altra que et duia a la recta de meta. Una organització correctísima i cuadre dels horaris. Fins i tot m'ha sorprès la presència de nombrós públic, tot i el dia que estava fotent, i el fet que no hi hagués baixes a causa de rajades per la pluja o el fred.
per cert, fred en fotia, però la setmana vinent a manresa sabrem lo que és fred! ara, avui a la sortida tots teníem els mugronets de punta, mmmmmm!
i a part d'aquesta bajanada, no sé si era el collons de nadal, que ens posa melancòlics, o la pluja que ens fot de mala llet, però no hem fet massa gatzara no, i això que a la fila de corrons passàvem de 15! hem fet sessió d'spinning avui!
No sé si trobaré alguna foto, però m'agradaria veure'm enmerdat fins al coll!
ale! Feliç 2009, que arriba Dijous i preveu canvis!
diumenge, 21 de desembre de 2008
CICLOCRÒS DE MATARÓ, RENOI COM ANEM!
HIGHWAY STAR
“Nobody gonna beat my bike it’s gonna race it to the ground
Nobody gonna beat my bike it’s gonna break the speed of sound”
La cursa de Mataró ha estat com un bon tema dels Deep Purple. Ritme constant, dur però portable, amb una base rítmica que sembla un tren avançant sense poder parar, un bon riff de guitarra de sortida, una veu privilegiada, i dos o tres solos dels que et deixen amb la boca oberta. Avui la cursa era “not for ladies”, o millor dit, “not for fairies”, i la ronyonada, amén dels pulmons, que encara els estic buscant, han sofert d’allò més.
Matí acalorat a mataró per repetir lloc dels darrers 3 anys, en un circuit intens que si bé resultava curt per volta era ample com pocs, amb un sol lloc on no es podia pedalar en paralel (una doble curva molt divertida poc després de la sortida) i on no n’hi havia prou en manxar, s’havia a més a més de patir. Olé de nou, i ja van tres anys viscuts, que Mataró l'encerta.
Treure distàncies era difícil i seguir roda mai havia estat, amb el permís de la cursa de Vinaròs, tan senzill, tot i això el poder passar les amples curves tant per dins com per fora feien que les diferents tècniques de gir et donéssin un pam més o menys d’avantatge, i la inèrcia tingués molt a dir, sobretot quan un dels nois del súper et fot la cartera a la penúltima volta!
MASTER 30, SOMOS LO QUE NO HAY, Y TENEMOS DE SOBRA.
Doncs sí, ens hem divertit, amb els grupets, amb el corre corre que te pillo, amb el guanyar posicions una a una després d’una mala sortida (que fatal que vaig aquest any, sort que el Tió em supera, tot i que el paio sap dur millor el patiment), amb el veure els que tens davant i no atrapar-los. Els Homes ens hem anat estirant mica en mica, i tot i que les diferències no han estat massa amples, les posicions estaven assegurades amb una diferència d’uns 4 segons, que és, segons diuen els entesos, la diferència que a la Fórmula 1 et permet marcar bé al rival. Ia quells ho ténen tot comptat eh?.
QUE VIENE PACMAN!
Quan als protas... doncs retorn de’n Gustavo i bona cursa de’n Miki, que ha sortit per davant del grup. Mano a mano entre Franco, Lara i Tatché, i seguint, ara no recordo l’ordre, els Alsina, Tió, Ramoneda, Benito i Ruiz. Me les he tingut en primera instància amb els Sergis i els Òscars, com de costum, i al final he arribat 11è, lo millor que ho podia fer, pel que suposo.
Em trobo algo fatigat, potser és una baixa de minerals, o un excés d’entrenament, o una fatiga general, o la punyetera setmana que m’he passat pensant en coses que no hauria de pensar, i que s’acostava un any més Nadal i no em fot massa gràcia, o tot plegat, jò què sé, ara, no patim, que queden tres curses i els hi hem de treure el suc, per poc que es pugui.
De nou Visita de’n Masai Novell, que li està agafant gustet a venir a veure’ns patir, ojalà s’apunti l’any vinent a la colla dels Homenots!
PER CERT, ALGÚ HA TROBAT ELS MEUS PULMONS?
Pago bé... ah! I si algú troba el cor, que me’l torni, que me’l van robar i el necessito!
“Nobody gonna beat my bike it’s gonna race it to the ground
Nobody gonna beat my bike it’s gonna break the speed of sound”
La cursa de Mataró ha estat com un bon tema dels Deep Purple. Ritme constant, dur però portable, amb una base rítmica que sembla un tren avançant sense poder parar, un bon riff de guitarra de sortida, una veu privilegiada, i dos o tres solos dels que et deixen amb la boca oberta. Avui la cursa era “not for ladies”, o millor dit, “not for fairies”, i la ronyonada, amén dels pulmons, que encara els estic buscant, han sofert d’allò més.
Matí acalorat a mataró per repetir lloc dels darrers 3 anys, en un circuit intens que si bé resultava curt per volta era ample com pocs, amb un sol lloc on no es podia pedalar en paralel (una doble curva molt divertida poc després de la sortida) i on no n’hi havia prou en manxar, s’havia a més a més de patir. Olé de nou, i ja van tres anys viscuts, que Mataró l'encerta.
Treure distàncies era difícil i seguir roda mai havia estat, amb el permís de la cursa de Vinaròs, tan senzill, tot i això el poder passar les amples curves tant per dins com per fora feien que les diferents tècniques de gir et donéssin un pam més o menys d’avantatge, i la inèrcia tingués molt a dir, sobretot quan un dels nois del súper et fot la cartera a la penúltima volta!
MASTER 30, SOMOS LO QUE NO HAY, Y TENEMOS DE SOBRA.
Doncs sí, ens hem divertit, amb els grupets, amb el corre corre que te pillo, amb el guanyar posicions una a una després d’una mala sortida (que fatal que vaig aquest any, sort que el Tió em supera, tot i que el paio sap dur millor el patiment), amb el veure els que tens davant i no atrapar-los. Els Homes ens hem anat estirant mica en mica, i tot i que les diferències no han estat massa amples, les posicions estaven assegurades amb una diferència d’uns 4 segons, que és, segons diuen els entesos, la diferència que a la Fórmula 1 et permet marcar bé al rival. Ia quells ho ténen tot comptat eh?.
QUE VIENE PACMAN!
Quan als protas... doncs retorn de’n Gustavo i bona cursa de’n Miki, que ha sortit per davant del grup. Mano a mano entre Franco, Lara i Tatché, i seguint, ara no recordo l’ordre, els Alsina, Tió, Ramoneda, Benito i Ruiz. Me les he tingut en primera instància amb els Sergis i els Òscars, com de costum, i al final he arribat 11è, lo millor que ho podia fer, pel que suposo.
Em trobo algo fatigat, potser és una baixa de minerals, o un excés d’entrenament, o una fatiga general, o la punyetera setmana que m’he passat pensant en coses que no hauria de pensar, i que s’acostava un any més Nadal i no em fot massa gràcia, o tot plegat, jò què sé, ara, no patim, que queden tres curses i els hi hem de treure el suc, per poc que es pugui.
De nou Visita de’n Masai Novell, que li està agafant gustet a venir a veure’ns patir, ojalà s’apunti l’any vinent a la colla dels Homenots!
PER CERT, ALGÚ HA TROBAT ELS MEUS PULMONS?
Pago bé... ah! I si algú troba el cor, que me’l torni, que me’l van robar i el necessito!
diumenge, 14 de desembre de 2008
ELS HEROIS DEL FANG
(títol escaient, homenatge a un blog collonut)
SANTA COLOMA DE FARNERS. THIS IS REAL C-X!!!
(nótese la pronunciación de C-X en francés ;p)
Bé, esperàvem amb candeletes un dia com aquest, un moment com aquest i un lloc amb les condicions del parc de Santa Coloma per poder gaudir de l'autenticitat en majúscules del veritable ciclocròs. Una cursa amb fang, amb aigua, amb pluja també, amb fred, la bici a coll, la roda que patina, arrencades desde zero, rectes amb el plat, sortida a bloc, de peloton, i cursa de treure rivals de roda mica en mica, on sempre tenies opcions de guanyar una posició, i a la vegada no hi havia opcions de passar a cap rival si et treia 5 metres. Possiblement hagi faltat la neu, però de la resta n'hem tingut per donar i per vendre, en un amient cada vegada més maco, amb una organització més que correcta, i amb botifarrada final, que no es poco!
Avui ens hem sentit estimats, perquè hem pogut demostrar que estimem aquest esport que tant ens maltracta. Ho hem pogut demostrar a qui ens acompanya, que no es creia el que li explicàvem (oi?) i a qui ens llegeix, perquè el que aquí s'exposa (i espero que hi hagi fotos en dos dies) és sincer, com ho és cada pedalada que ets capaç de donar quan no saps si rera la curva hi ha res de bò.
Els Homes del Dorsal Blanc hem pres la sortida com habitualment, a les 12.09, just quan començava a ploure i el pilot dels Nois i èlits ja rodava. Ells han tingut una hora, a nosaltres ens hauria fet gràcia, jejeej, que no n'hi havia prou amb acabar com uns ecce-homo!
Sortida a bloc amb el Tió arribant bastant davant (carai) i en Miki guanyant 5 metres preciosos. M'ha fet l'efecte que el grup em parava i tota la primera volta la he fet com subjectat. Arribant a unes interminables esses (recoi d'arbrets, neng!) he perdut algo de pistonada i he identificat els de la meva altura de sempre. A partir d'aquí cap més sorpresa durant la cursa.
Tot molt estable, he vist en Franco algo fluix de sortida si bé ha anat de menys a més, cosa que m'alegra, n'Alsina al bon nivell, i lo demés, doncs cada ú al seu lloc. Miki, nois del súper, el toixó de la plana, i corrua, separats per 10-20 segons, tots els demés gentlemen rider. Un cop superat en Sergi del Basoli em quedaven l'Òscar Estivi, el Sergi del Roca i en Sherpa. Més endavant en Tatché. Ja impossible d'abastar.
I nar pedalant sense massa dificultats, només atacant el rierol per on tocava, girant les curves per la traçada i intentant guanyar la sempre perduda inèrcia, he aguantat roda de l'Estivi per passar a un rival més i prou. Allà m'he quedat i ben content. Mingote sense poder-lo atrapar fins que perdo roda en un tout-droit i em quedo en terra de ningú. convençut de la cursa, de la posició, i clamant al cel que ens regaléssin dues voltes més, que ja no em venia d'aquí.
Total, quan la primera gota d'aigua freda ja t'ha regalimat per allà on s'acaba l'esquena, i la primera impressió està superada, res t'importa ja.
SOM GRANDETS I VOLEM 1 HORA DE CARRERA!
encara que en Manyanes li han sortit 50 i pico minuts i diu que ja estava content, que per ell ja té la hora!
Si és que a M30 som una banda! avui, com a mínim era la Banda Trapera del Río!!!!
diumenge, 7 de desembre de 2008
ESTRENO DE LA MAREA ROSA
Ja tenim Caganer pel pessebre. The Pink Power
Forès (ho haveu vist???) i Montagut
fent la pixaradeta on Cristo va perdre l'espardenya
Forès (ho haveu vist???) i Montagut
El bloc rosa ben compacte!
Primer plà i en Juanky, que havia dormit dues hores, dient bondia!
Primer plà i en Juanky, que havia dormit dues hores, dient bondia!
VA, AL TAJO, MENOS FOTO LECHES!
Avui Diumenge de pont hem estrenat la roba de la col.lecció 2009 del AC77. Veure 7 tios vestits amb leotardos vermells i tons blancs i rosa deu haver estat un xoc per els quatre cotxes que passaven per les carreteres de la Conca, l'Anoia, i l'Alt Camp, en una ruta memorable que incloia Montagut - Vallespinosa - Forès, un homenatge a algunes de les grans i mítiques marxes que hem disputat per aquelles terres: La Racons de la Conca, la Trencacadenes i la sempre espectacular i difícil de superar Primavera Classic igualadina.
Hem recordat, hem apretat, ens hem rebentat i sobretot hem lluït palmito en un entreno de molta qualitat que ha durat 4 hores i mitja.
De fet, semblàvem un equip, tot i que faltaven més de la meitat dels pesos pesants, els que ens hem reunit avui érem tota una sèrie de dinosaures de les marxes que a l'abril estarem marcant època. La cosa promet. Jordi Rubio, Jordi Garcia, en Jordi Tardiu i el Jordi Sala, en Juanki Proaño, l'Òscar Sola i en Culito éren els membres de l'expedició.
Ah! sí, se m'oblivada, no sabem si és per la roba apretada, si és que el vermell i el rosa atrauen, o és que simplement som joves i estem per sucar-hi pà (aquesta és la teoria de'n Rubio, secundada pel Sola) però aquest matí hem tingut vàries mirades, salutacions i somriures per part de elements del gènere femení que ens anàvem trobant per la ruta.
ara resulta que la MAREA ROSA ÉS AFRODISÍACA!! VAMOS BIEN CHAVALEEEESSSSS
i si no... deixa'ls que visquin de la ilusió, pobretsss...
Anirem posant més fotos, que es veu que hi ha mooolt suc!
A part, i en tò totalment seriós, deixar un petit homenatge en record de l'àvia de'n José Luis Juanes, traspassada ahir dissabte, i donar ànims al meu company i a la seva família i amics.
dimarts, 2 de desembre de 2008
1ª TROBADA DEL AC77
Les calces i la samarra
Juanes fent de matón, i juanes amb la buti.
Els freaks de la pandilla... i la pandilla en plena reunió: Qui vol més butiiiiii????
El 23 de novembre es va celebrar la primera reunió mig en broma mig en serio del AC77. En realitat va ser una barbacoa, amb carnaca i tal, com a excusa per anar-nos coneixent.
Al final de la jornada, brieffing del Presi (amb el hammer Juanes de guardaespatlles, ver fotos) per explicar-nos com serà tot, presentar-nos la roba, els sponsors i els productes de ISOTOP, una nova marca de begudes esportives que s’ha enrollat de forma sublim amb el AC77.
L’AC77 és (o serà) un equip ciclista, el primer nascut en l’òrbita del cicloturisme, per tant, el primer equip cicloturista. D’acord que a part d’anar a marxes, que és lo que millor sabem fer, hi ha membres que es dediquen a competir. Ciclomaster o Ciclosport, Carretera, Mountain Bike, Ciclocròs, Triatlons, Duatlons i Curses Atlètiques són alguns dels terrenys dels membres d’un grup que de la seva heterodoxia en fa el seu més gran valor.
Una equipació conjunta, ja sigui en roba de ciclisme com en roba tècnica d’atletisme, un programa semi-estructurat de trobades, coincidint amb les cicloturistes més interessants, i un completíssim calendari de reunions, barbacoes i celebracions (en resum, frikades vàries que poden servir com a excusa per passar un dia al camp) formen part del programa d’activitats de tota aquesta colla d’apassionats per l’esport.
LA MAREA ROSA COMENÇA A COBRIR CATALUNYA
diumenge, 30 de novembre de 2008
Cròs de Vinaròs. Ha valgut la pena.
Avui hem fet Jornada de Germanor entre les antigues terres del Rei En Jaume amb una cursa "trempanera" a Vinaròs. En una zona amb una ben equipada pista d'atletisme, molt plana, s'ha instalat un circuit llarg i ample, amb el terra molt sec, pedra suelta, curves amples i poc grip. El circuit semblava ràpid i en realitat era un continu frenar i arrencar a tot ronyó, ja que les curves marxaven tant que havies de parar la bici (alguns més del compte, alguns no paraven i anaven a collir carxofes). Ah! la curiositat de la jornada era que no es pagava inscripció, tot un detall, tota una costum, depèn de com ho miris, o de quin cantó de l'Ebre vinguis.
Ens han muntat una mutitudinària parrilla de Masters i la sortida ha estat espectacular. Com sempre aquest any m'he equivocat de cantó (l'any passat era tot lo contrari) i la primera curva m'ha regalat un fabulós stop junt a 25 o 30 senyors-que-van-en-bici més. En Tió i en Tatché darrera meu i tot, L'alsina collint carxofes, i jo buscant com un boig on estaven els maillots coneguts entre tanta coloraina.
M'han passat en Pep i el Tió i he seguit anar fent com podia, esperant a que s'obrís la corrua per poder establir estratègies. En Tió ha acabat segon dels nostres. En Miki ha entrat davant, en Gustavo ha patit alguna avaria, i n'Alsina, tot i les carxofes i les clementines, tercer. Els nois del Súper 4t i 5è i tot seguit nosaltres, o sigui, el pelotón de fusileros clàssic.
Com de costum he dedicat la segona volta a estudiar la penya que tenia al davant, a veure qui podia caure i qui no. Envoltat dels del grupu clàsic, a segona línia, he anat veient com es desenvolupaven al circuit. A mitja cursa he vist que passar a un dels valencians seria difícil. Tibava molt fort, tant que se'ns escapava a les llargues i planes rectes. Per sort nostra i dissort per ell les curves les feia notablement insegur (després hem sabut que encara s'està acostumant al cròs, llavors és normal que li tingués por a la roda de davant, jo encara li tinc ara!). Total, que l'Emili anava com amb una Ducati antiga de MotoGP. Gran potencial en recta i fent les curves a base de parenostres. A les zones de curves el pillavem, ens feia algo de tap, però llavors es tornava a escapar!
Tap que ha aprofitat l'Òscar de l'Estivi per agafar distància, igual que no ens ha permès d'arribar a en Tatché, que avui acusava una setmana intensa de liderat a unes curses friki-virtuals que fa amb un rodillo que s'enxufa a internet (quin crack! hasta a casa viu a dalt la bici! ja me l'imagino fent rodillo i canviant bolquers ;)). Després d'uns rifi rafes amb el citat Emili, tancada inclosa, i de deixar el Sergi del Basoli algo endarrera gràcies a haver apurat tant el tauló que casi me'l foto per montera, he aprofitat l'embranzida de la roda valenciana per intentar arribar a l'Estivi. Res, m'han faltat unes voltes (una, va), però per Déu que ho hauríem aconseguit. Just darrera meu el Sergi, el pep franco que avui estava apagat i en Sergi Mingote, que al nivell del mar i sense xerpas no és el seu habitat, dic jo!. De la resta sincerament no els he vist, prou feina tenia en perseguir els de davant!
Total, 8è, Best Result of The Season, en una Master 30 que no té res d'inofensiva!
Bé, i perquè vegem com repapiegen els master 30 (així de passada reforcem mites sobre la nostra veterania), lo que li ha passat al Mestre Alsina aquest matí:
De tots és sabut que s'embena un turmell que es va esginçar fa temps. ara ja el té curat però ho fa per precaució (és guai, posar-se protecció al "turmell" per precaució, mai saps el bitxito que pots pillar ;p).
Aquest matí es lleva, tan tranquil, s'embena perfectament, amb amor i carinyo, ben fet, i tot satisfet s'ho mira... i... oh! surprise! s'havia embenat l'altre turmell!!!!!
total, que lo primer que li hem dit al veure'l és: "osti neng! t'has fet mal a l'altre peu????
Tot i això, seguim amb la nostra lluita:
JA SOM GRANDETS: VOLEM 1 HORA DE CARRERA!
adiós muy buenas... ciclocròs fins dins de 15 dies... alguns ho agrairàn, ara Culito ja començava a perdre la por... ah, i la propera cursa em treuré la bosseta de la càmera de sota el seient!
Ens han muntat una mutitudinària parrilla de Masters i la sortida ha estat espectacular. Com sempre aquest any m'he equivocat de cantó (l'any passat era tot lo contrari) i la primera curva m'ha regalat un fabulós stop junt a 25 o 30 senyors-que-van-en-bici més. En Tió i en Tatché darrera meu i tot, L'alsina collint carxofes, i jo buscant com un boig on estaven els maillots coneguts entre tanta coloraina.
M'han passat en Pep i el Tió i he seguit anar fent com podia, esperant a que s'obrís la corrua per poder establir estratègies. En Tió ha acabat segon dels nostres. En Miki ha entrat davant, en Gustavo ha patit alguna avaria, i n'Alsina, tot i les carxofes i les clementines, tercer. Els nois del Súper 4t i 5è i tot seguit nosaltres, o sigui, el pelotón de fusileros clàssic.
Com de costum he dedicat la segona volta a estudiar la penya que tenia al davant, a veure qui podia caure i qui no. Envoltat dels del grupu clàsic, a segona línia, he anat veient com es desenvolupaven al circuit. A mitja cursa he vist que passar a un dels valencians seria difícil. Tibava molt fort, tant que se'ns escapava a les llargues i planes rectes. Per sort nostra i dissort per ell les curves les feia notablement insegur (després hem sabut que encara s'està acostumant al cròs, llavors és normal que li tingués por a la roda de davant, jo encara li tinc ara!). Total, que l'Emili anava com amb una Ducati antiga de MotoGP. Gran potencial en recta i fent les curves a base de parenostres. A les zones de curves el pillavem, ens feia algo de tap, però llavors es tornava a escapar!
Tap que ha aprofitat l'Òscar de l'Estivi per agafar distància, igual que no ens ha permès d'arribar a en Tatché, que avui acusava una setmana intensa de liderat a unes curses friki-virtuals que fa amb un rodillo que s'enxufa a internet (quin crack! hasta a casa viu a dalt la bici! ja me l'imagino fent rodillo i canviant bolquers ;)). Després d'uns rifi rafes amb el citat Emili, tancada inclosa, i de deixar el Sergi del Basoli algo endarrera gràcies a haver apurat tant el tauló que casi me'l foto per montera, he aprofitat l'embranzida de la roda valenciana per intentar arribar a l'Estivi. Res, m'han faltat unes voltes (una, va), però per Déu que ho hauríem aconseguit. Just darrera meu el Sergi, el pep franco que avui estava apagat i en Sergi Mingote, que al nivell del mar i sense xerpas no és el seu habitat, dic jo!. De la resta sincerament no els he vist, prou feina tenia en perseguir els de davant!
Total, 8è, Best Result of The Season, en una Master 30 que no té res d'inofensiva!
Bé, i perquè vegem com repapiegen els master 30 (així de passada reforcem mites sobre la nostra veterania), lo que li ha passat al Mestre Alsina aquest matí:
De tots és sabut que s'embena un turmell que es va esginçar fa temps. ara ja el té curat però ho fa per precaució (és guai, posar-se protecció al "turmell" per precaució, mai saps el bitxito que pots pillar ;p).
Aquest matí es lleva, tan tranquil, s'embena perfectament, amb amor i carinyo, ben fet, i tot satisfet s'ho mira... i... oh! surprise! s'havia embenat l'altre turmell!!!!!
total, que lo primer que li hem dit al veure'l és: "osti neng! t'has fet mal a l'altre peu????
Tot i això, seguim amb la nostra lluita:
JA SOM GRANDETS: VOLEM 1 HORA DE CARRERA!
adiós muy buenas... ciclocròs fins dins de 15 dies... alguns ho agrairàn, ara Culito ja començava a perdre la por... ah, i la propera cursa em treuré la bosseta de la càmera de sota el seient!
dimecres, 26 de novembre de 2008
Convocats tots els que puguin.
Hem rebut un email que convoca en record de'n Jordi, amb tots els respectes el publico al Blog:
Homenaje a Jordi Seriola
-30 Noviembre-
Concentración "A rodar por la vida"
Con la intención de hacer un homenaje a Jordi Seriola, que sufrió el atropello mortal por parte de un coche, conducido por una persona que triplicaba la tasa de alcoholemia, en la carretera B124. (de Sabadell a Castellar del Vallès).
Penya Mussolenca, Club Ciclista Sant Quirze L'ateneu, Club Freedom Bikes, Club Escapa, Club Falcons Sabadell, BICISPRINT Sabadell, Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Federació Catalana de Ciclisme, Penya Ciclista Palomilles, Sabadell Ciclista, Unió Ciclista Sabadell, A.D.E.N.C., Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura,Bicicleta Club de Catalunya
Convocamos a los clubes, entidades ciclistas y a todo el mundo que quiera el día 30 de Noviembre a las 10 de la mañana, a una concentración en el Parque Industrial del Ripoll en Sabadell. Concretamente al Camí de la Fabrica Figuerola.
En este enlace encontraréis el lugar concreto:
Google Maps
Acto seguido se hará una bicicletada con la carretera cortada al trafico de vehículos a motor hasta llegar al fatídico Km. 4.En este punto que se donde se produjo la muerte de Jordi Seriola, se hará un acto para colocar una "bicicleta blanca".La bicicletada volvera por la carretera B124 hasta el Parque Industrial del Ripoll dónde finalizara la convocatoria.
Esperamos la máxima asistencia, para mostrar, a todo el mundo, que estas situaciones de riesgo que sufrimos las personas que circulamos en bicicleta por las carreteras del país, se han de acabar.
Albert Garcia
Coordinador del secretariat de la CCUB
info@ccub.orghttp://www.ccub.org/
Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta
Homenaje a Jordi Seriola
-30 Noviembre-
Concentración "A rodar por la vida"
Con la intención de hacer un homenaje a Jordi Seriola, que sufrió el atropello mortal por parte de un coche, conducido por una persona que triplicaba la tasa de alcoholemia, en la carretera B124. (de Sabadell a Castellar del Vallès).
Penya Mussolenca, Club Ciclista Sant Quirze L'ateneu, Club Freedom Bikes, Club Escapa, Club Falcons Sabadell, BICISPRINT Sabadell, Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Federació Catalana de Ciclisme, Penya Ciclista Palomilles, Sabadell Ciclista, Unió Ciclista Sabadell, A.D.E.N.C., Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura,Bicicleta Club de Catalunya
Convocamos a los clubes, entidades ciclistas y a todo el mundo que quiera el día 30 de Noviembre a las 10 de la mañana, a una concentración en el Parque Industrial del Ripoll en Sabadell. Concretamente al Camí de la Fabrica Figuerola.
En este enlace encontraréis el lugar concreto:
Google Maps
Acto seguido se hará una bicicletada con la carretera cortada al trafico de vehículos a motor hasta llegar al fatídico Km. 4.En este punto que se donde se produjo la muerte de Jordi Seriola, se hará un acto para colocar una "bicicleta blanca".La bicicletada volvera por la carretera B124 hasta el Parque Industrial del Ripoll dónde finalizara la convocatoria.
Esperamos la máxima asistencia, para mostrar, a todo el mundo, que estas situaciones de riesgo que sufrimos las personas que circulamos en bicicleta por las carreteras del país, se han de acabar.
Albert Garcia
Coordinador del secretariat de la CCUB
info@ccub.orghttp://www.ccub.org/
Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta
dilluns, 24 de novembre de 2008
CICLOCRÒS DE LLEIDA
En un matí de sol i fred (collons com bufava el ventorro) ens reunim a Lleida, turó del Gardeny, a les antigues casernes del Regimiento de Artillería, Cuerpo de Templarios (cazi ná) per fer la cuarta prova del calendari 2008-09 de Ciclocròs.
Un circuit enrevessat i trencador amb més arbres pel mig i més corriol que en una cursa de Btt ens esperava. Res en comparació amb l’atractiu circuit de l’edició 2007, i molt menys després de la onanística, paradigmàtica i inmillorable realització de la cursa anterior de St Boi, que ens permet establir una base de comparació amb el llistó dos pams més amunt de lo que estavem acostumats. Tot i això, res va impedir que al moment de la cursa allò fós un cop més “a veure qui més pot” i l’asunto “ojo que me la foto amb el tronc” passés a un segon plà. Com sempre la bona gent que et trobes i el gaudi superen totes les dificultats que et puguin posar de manera extra i gratuita.
Dificultats extra com la de l'àrbitre que al comprovar que el circuit era “pa romperse la crisma” va agafar dues bales de palla i un rotllo de cinta i se’n va anar cap a la part de baix. “Ojo que posaràn un salvavides” deien els sensats... però no. Les bales de palla van anar al terra, en plena pujada, per haver-les de saltar (jjejejjeej) i les cintes van servir per realitzar una impressionant pujada a peu entre els arbres. Clar, no complia el reglament i no hi havia prou tròs de córrer amb la bici a dalt... bueno, això vale que no complís el reglament, però almenys podia haver acomplert el reglament en l’amplada mínima de circuit garantida, que no va ser, havent-hi dos, tres, cuatre llocs on una bicicleta (no dues) apenes passava entre dos troncs d’arbre. Com sempre Déu-Nostre-Senyor va demostrar que existeix i ningú es va estampar més del necessari.
La primera cursa va ser l’habitual competició promocional de la categoria de cadets. Amb 4 bicicletes en pista i començant tres quarts d’hora més tard de lo establert, els nanos feien la seva cursa mentre el circuit s’omplia de participants de les curses següents que seguien entrenant-lo, més que res per no refredar-se, ja que haver d’estar a les 9 a lleida i no córrer fins les 12 dóna per molt. Quan trigarem en adonar-nos que això simplement no funciona?, que cuatre curses després la divisió de categories en 3 curses, enlloc de representar una facilitat per tots, és un fracàs? Si em deixéssin apuntar-me a les 11 del matí, aniria a córrer totalment tranquil, descansat, i hauria aprofitat el matí per fregar la casa, fer una maquinada de roba, comprar el diari... enlloc d’anar passejant el rodillo (i el traje faralaes) pels marges, tot esperant que em toqui córrer amb 50 bicicletes més.
Osti... m’estic queixant més de lo normal, dec tenir la regla... anem a la cursa:
A les 12.10 va prendre la sortida el grup dels Caballeros Templarios de la Santa Orden Master30. Com sempre al turróoooon! I com sempre mal colocat a l’esprint de sortida. Que dolent que sóc aquest any sortint!. Con que desseguida el circuit es feia estret, ens arribem a parar, peu en terra, als 200 metres de sortir, i em toquen algunes unitats al davant que amb ritme més lent em fan el tap obvi, retrassant-me més encara. Trigo una volta en trobar els ciclistes que habitualment roden a la meva altura, mentre vaig veient els de davant. Alsina ha sortit molt fort però una sortida de pista li fa perdre 5 o 6 llocs. Miki tira al davant mentre que la corrua segueix, encara que no masa compacta. Veig en Sergi del Basoli, en Tió del Vic, en Mingote molt a prop meu, mentre en barallo amb els dos toros habituals de les primeres voltes, un Fa-sol i un Estivi. A la tercera volta els he anat estudiant i els ataco, aconseguint desenganxar-me, acció que em permet escapar-me vers els dos Sergis. Vaig descobrint els punts de descans del circuit, que és tant fotut i de tanta força que apenes et permet recobrar l’alè entre rampa i rampa. A la part plana descobreixo el desarrollo bò i en dues voltes atrapo al basoli. Penúltima volta enganxats mentre el mingote se m’escapa a uns 40 metres, i última volta de control de la posició, al no poder atrapar a davant i tenir el darrera controlat. A més, ens comencen a passar els èlits (4 o 5 aquesta vegada) i prefereixo deixar-los passar alentint el ritme.
XXX censurat per cagada de l'autorXXX
UN DORSAL BLANC SEPARA ALS HOMES DELS NENS.
Al final, carrera com totes, disfrutant, rebentat, amb el costellam encara no del tot recuperat, i amb ganes d’agafar d’una punyetera vegada la xispa, que de tanta brevet se me n’ha anat de vacances. Veure el Miki entrar a meta super content, veure l’esprint pel segon al cuart lloc de Benito, Tatché i companyia, i saber que estàs on has d’estar i que els de davant són, a part de grans esportistes, uns vertaders gentleman-riders, i que els de darrera han disfrutat tant com tu, és lo bò d’aquestes curses.
Que gran que és tenir al Mestre Astals a peu de pista i anar sentint com t’indica el ritme i el com ho has de fer. Si ell no pot pedalar ja pedalem nosatres per ell, que gran que és veure com cada diumenge vé a veure’ns.
I frase cèlebre de’n Jordi Tió, el Toixó de la Plana reclama, igual que culito, una hora de cursa a M30: “L’esprint de sortida em mata, Gubi, però després aniria fent...”
Ja no sé a qui més admirar. SOM FONDISTES!
Un circuit enrevessat i trencador amb més arbres pel mig i més corriol que en una cursa de Btt ens esperava. Res en comparació amb l’atractiu circuit de l’edició 2007, i molt menys després de la onanística, paradigmàtica i inmillorable realització de la cursa anterior de St Boi, que ens permet establir una base de comparació amb el llistó dos pams més amunt de lo que estavem acostumats. Tot i això, res va impedir que al moment de la cursa allò fós un cop més “a veure qui més pot” i l’asunto “ojo que me la foto amb el tronc” passés a un segon plà. Com sempre la bona gent que et trobes i el gaudi superen totes les dificultats que et puguin posar de manera extra i gratuita.
Dificultats extra com la de l'àrbitre que al comprovar que el circuit era “pa romperse la crisma” va agafar dues bales de palla i un rotllo de cinta i se’n va anar cap a la part de baix. “Ojo que posaràn un salvavides” deien els sensats... però no. Les bales de palla van anar al terra, en plena pujada, per haver-les de saltar (jjejejjeej) i les cintes van servir per realitzar una impressionant pujada a peu entre els arbres. Clar, no complia el reglament i no hi havia prou tròs de córrer amb la bici a dalt... bueno, això vale que no complís el reglament, però almenys podia haver acomplert el reglament en l’amplada mínima de circuit garantida, que no va ser, havent-hi dos, tres, cuatre llocs on una bicicleta (no dues) apenes passava entre dos troncs d’arbre. Com sempre Déu-Nostre-Senyor va demostrar que existeix i ningú es va estampar més del necessari.
La primera cursa va ser l’habitual competició promocional de la categoria de cadets. Amb 4 bicicletes en pista i començant tres quarts d’hora més tard de lo establert, els nanos feien la seva cursa mentre el circuit s’omplia de participants de les curses següents que seguien entrenant-lo, més que res per no refredar-se, ja que haver d’estar a les 9 a lleida i no córrer fins les 12 dóna per molt. Quan trigarem en adonar-nos que això simplement no funciona?, que cuatre curses després la divisió de categories en 3 curses, enlloc de representar una facilitat per tots, és un fracàs? Si em deixéssin apuntar-me a les 11 del matí, aniria a córrer totalment tranquil, descansat, i hauria aprofitat el matí per fregar la casa, fer una maquinada de roba, comprar el diari... enlloc d’anar passejant el rodillo (i el traje faralaes) pels marges, tot esperant que em toqui córrer amb 50 bicicletes més.
Osti... m’estic queixant més de lo normal, dec tenir la regla... anem a la cursa:
A les 12.10 va prendre la sortida el grup dels Caballeros Templarios de la Santa Orden Master30. Com sempre al turróoooon! I com sempre mal colocat a l’esprint de sortida. Que dolent que sóc aquest any sortint!. Con que desseguida el circuit es feia estret, ens arribem a parar, peu en terra, als 200 metres de sortir, i em toquen algunes unitats al davant que amb ritme més lent em fan el tap obvi, retrassant-me més encara. Trigo una volta en trobar els ciclistes que habitualment roden a la meva altura, mentre vaig veient els de davant. Alsina ha sortit molt fort però una sortida de pista li fa perdre 5 o 6 llocs. Miki tira al davant mentre que la corrua segueix, encara que no masa compacta. Veig en Sergi del Basoli, en Tió del Vic, en Mingote molt a prop meu, mentre en barallo amb els dos toros habituals de les primeres voltes, un Fa-sol i un Estivi. A la tercera volta els he anat estudiant i els ataco, aconseguint desenganxar-me, acció que em permet escapar-me vers els dos Sergis. Vaig descobrint els punts de descans del circuit, que és tant fotut i de tanta força que apenes et permet recobrar l’alè entre rampa i rampa. A la part plana descobreixo el desarrollo bò i en dues voltes atrapo al basoli. Penúltima volta enganxats mentre el mingote se m’escapa a uns 40 metres, i última volta de control de la posició, al no poder atrapar a davant i tenir el darrera controlat. A més, ens comencen a passar els èlits (4 o 5 aquesta vegada) i prefereixo deixar-los passar alentint el ritme.
XXX censurat per cagada de l'autorXXX
UN DORSAL BLANC SEPARA ALS HOMES DELS NENS.
Al final, carrera com totes, disfrutant, rebentat, amb el costellam encara no del tot recuperat, i amb ganes d’agafar d’una punyetera vegada la xispa, que de tanta brevet se me n’ha anat de vacances. Veure el Miki entrar a meta super content, veure l’esprint pel segon al cuart lloc de Benito, Tatché i companyia, i saber que estàs on has d’estar i que els de davant són, a part de grans esportistes, uns vertaders gentleman-riders, i que els de darrera han disfrutat tant com tu, és lo bò d’aquestes curses.
Que gran que és tenir al Mestre Astals a peu de pista i anar sentint com t’indica el ritme i el com ho has de fer. Si ell no pot pedalar ja pedalem nosatres per ell, que gran que és veure com cada diumenge vé a veure’ns.
I frase cèlebre de’n Jordi Tió, el Toixó de la Plana reclama, igual que culito, una hora de cursa a M30: “L’esprint de sortida em mata, Gubi, però després aniria fent...”
Ja no sé a qui més admirar. SOM FONDISTES!
diumenge, 16 de novembre de 2008
CICLOCRÒS ST BOI. La contracrònica
CON UN PAR... de costelles adolorides
foto feta per Luis, routier67
Aviu hem anat a Can Manyanes a fer una carrereta, una de les més guapes que mai he fet, en un traçat espectacular que combinava tècnica i força, un circuit sobre sauló, terra, pinassa i herba que podria ser el paradigma del ciclocròs català, aquí que no tenim fang, necessitem circuits com aquest. 3,5Km de corda és tot un mèrit, per altra banda, per una cursa que ha posat el llistó molt alt en l'apartat estètic i escenogràfic.
La cursa se'm presentava bé des del punt de vista de la preparació. El meu motor tdi començava a estar afinat amb el cross, aquest any que només he fet ruta i gran fons, i arribava a finals de setmana amb els deures fets. El dijous, en una dissortada acció (sóc un patós que patina quan va a pujar a la bici) vaig relliscar i vaig fotre tot el meu pès a sobre el seient. Un copet i res. Però ahir es va despertar, i un cop baixada la inflor em feia un mal el costellam que ni te cuento. Segur que res trencat, el cop no va ser dur, però sí que una bona esblanada muscular.
Total, que amb la moral per terra he anat a veure-les venir. Voltarén i temes varis i pensant en sortir a "take the grandma to have a walk". Però a la meitat de la primera volta he vist que tot i que no podia respirar, l'asunto no anava pas malament, i estava a ritme. Dec estar més en forma de lo que em penso.
M'he posat les piles i a base d'adrenalina i gònades he deixat enrera als que em perseguien i he anat a pels de davant. Cada volta passava un o dos Masters i més d'un dels de la canalla. Al final, 5 voltes de cursa sense ser doblat i una bona lluita amb els Basoli Oscar i Sergi, com cada any, tu, i en Lara i en Willy al punt de mira.
A Lleida sereu pell... Un dorsal blanc és lo que separa els nens dels homes.
per cert, continuem fotent la banya a tenir 3 curses quan la primera ens ocupen la pista 6 o 7 corredors. Si als cadets se'ls ha de donar canxa millor seria posar-los amb més gent al circuit, així de passada les altres curses no estarien massificades, així de passada no estariem tot el sant matí per córrer 40 minuts, o dit d'una altra manera, si hem de córrer a les 12, perquè hem de ser-hi abans de les 10?
Genial cursa de'n Tatché, gran pols amb els cracks Miki, Franco i Alsina. El Toixó de la Plana segueix en la seva línia, i la resta del grup, doncs molt bé, gentlemen riders. En Dacosta és marcià, definitivament.
Master 30: Volem 1 hora de cursa, que ja som grandets!
dilluns, 10 de novembre de 2008
En el record
Avui li hem dit adéu a en Jordi, érem molts, i me n’he adonat que no n’hi havia prou amb quatre paraules com les que queden fixades més amunt.
Avui he descobert el que em pensava, que era una persona de les que sense fer soroll val la pena de conèixer, un bon tio, com ha dit el capellà, que el coneixia, també, en un adéu que ha acabat amb aplaudiments.
Ha estat la tercera persona de les del meu cercle que se n’ha anat en menys d’un mes, i això m’ha fet recordar tots els que val la pena recordar. En Jordi era ciclista i per això surt en aquest blog, perquè sense haver-ho parlat, avui molts hem estat una mica més ciclistes gràcies a ell.
No érem massa amics, de fet, de jovenets érem amics amb el seu germà, i ell era el petit, però l’haver-lo retrobat al món de les bicis i haver descobert en ell una persona sempre positiva (de fet, era un autèntic boy-scout), sempre anava de bones, ilusionat i atrevit.
Avui érem uns quants que pedalavem amb ell fa no massa dies, avui n’érem uns quants que no estavem decidits a anar enlloc el 2011, però ell sí que hi volia ser, i només per això ens hem acabat de decidir a buscar el camí de París, via Brest, d’aquí a tres temporades. Només per continuar una de les coses que ell va deixar per fer ja valdrà la pena.
Molta sort, Seri, mai te n’aniràs del tot.
p.s.
He recordat que tinc guardada una cançó que s’adiu al moment, és la que sonarà durant un temps al meu blog, si la voleu sentir, diu així:
Dream Theater, The Spirit Carries On
Where did we come from? Why are we here? Where do we go when we die?
What lies beyond And what lay before? Is anything certain in life?
They say " Life is too short" "The here and the now" And " You`re only given one shot"
But could there be more, Have I lived before Or could this be all that we`ve got?
If I die tomorrow
I`d be alright Because I believe
That after we`re gone
The spirit carries on
I used to be frightened of dyingI used to think death was the end
But that was before I`m not scared anymoreI know that my soul will transcend
I may never find all the answers I may never understand why
I may never prove What I know to be trueBut I know that I still have to try
If I die tomorrow
I`d be alright Because I believe
That after we`re gone
The spirit carries on
Avui he descobert el que em pensava, que era una persona de les que sense fer soroll val la pena de conèixer, un bon tio, com ha dit el capellà, que el coneixia, també, en un adéu que ha acabat amb aplaudiments.
Ha estat la tercera persona de les del meu cercle que se n’ha anat en menys d’un mes, i això m’ha fet recordar tots els que val la pena recordar. En Jordi era ciclista i per això surt en aquest blog, perquè sense haver-ho parlat, avui molts hem estat una mica més ciclistes gràcies a ell.
No érem massa amics, de fet, de jovenets érem amics amb el seu germà, i ell era el petit, però l’haver-lo retrobat al món de les bicis i haver descobert en ell una persona sempre positiva (de fet, era un autèntic boy-scout), sempre anava de bones, ilusionat i atrevit.
Avui érem uns quants que pedalavem amb ell fa no massa dies, avui n’érem uns quants que no estavem decidits a anar enlloc el 2011, però ell sí que hi volia ser, i només per això ens hem acabat de decidir a buscar el camí de París, via Brest, d’aquí a tres temporades. Només per continuar una de les coses que ell va deixar per fer ja valdrà la pena.
Molta sort, Seri, mai te n’aniràs del tot.
p.s.
He recordat que tinc guardada una cançó que s’adiu al moment, és la que sonarà durant un temps al meu blog, si la voleu sentir, diu així:
Dream Theater, The Spirit Carries On
Where did we come from? Why are we here? Where do we go when we die?
What lies beyond And what lay before? Is anything certain in life?
They say " Life is too short" "The here and the now" And " You`re only given one shot"
But could there be more, Have I lived before Or could this be all that we`ve got?
If I die tomorrow
I`d be alright Because I believe
That after we`re gone
The spirit carries on
I used to be frightened of dyingI used to think death was the end
But that was before I`m not scared anymoreI know that my soul will transcend
I may never find all the answers I may never understand why
I may never prove What I know to be trueBut I know that I still have to try
If I die tomorrow
I`d be alright Because I believe
That after we`re gone
The spirit carries on
diumenge, 9 de novembre de 2008
CICLOCROS A ST JOAN DESPÍ
No va haver-hi manera de pillar ni en Calzón ni en Tatché, ara, l'Estivi va ser pell!
Fotos gentilesa de l'ester, coach del mclaren.
QUIN FART DE BOTAR!
Avui hem fet la segona cursa (primera per a en Culito) de la Copa Catalana 2008-2009 a l'inigualable i desert escenari del costat del Llobregat, a Saint John of the Pine, ben a tocar de la b30. Ha estat una gran reunió de viciats del cross i molta gent nova, i és que això de fer l'indio es veu que enganxa.
S'han programat tres curses, sent la de master30 la tercera, acompanyats pels èlit i els sub-23, que anaven com motos, els "homes de veritat" hem fet una cursa a tota maneta, sense presoners, amb molts dels habituals dels darrers anys i alguns que ho provaven per primer cop.
Genial actuació de'n Jordi Tió, el Teixó de la Plana, tot i punxar, ha mostrat un ritme espectacular. Prou bé també per a en Conrad "Tarzan" Blasi, el de Manlleu ha perdut la virginitat on the dirt i es preveu que sigui dels habituals, igual que ja ho és de les marxes. Sobre els habituals consumats, entrada en joc de l'escuderia mclaren en plè, els fa-sol han fet com en culito i s'han perdut la de raimat. La nova ferrari (ghost) amb el fitxatge estrella de'n Franco i clàssics com en Navarro ha suplantat la identitat de la vella ferrari (esteve) que avui no hi eren per motius varis. Els sabadellencs hem fet lo que hem pogut. En pep tatché amb problemes de pneumàtics i en Culito amb problemes d'asma, esquena i articulacions (ens fotem vells) han acabat en el grup, prometent que hem de fer més deures entre setmana.
Victòria per a un titànic Dacosta, feia temps que un Master30 no em doblava, seguit de'n Miquel Bort, que va com un tiro, i de'n Benito que s'ha adaptat de nou al manillar corb. Tindrem un any entretingut amb aquests cracks. goig de veure'ls.
Un dorsal de color blanc és lo que separa els homes, dels nens. Veniu a Master 30, su vai a enterá!
El circuit... bé, prou bé, bueno, a part de curves molt tancades i que feien parar totalment la marxa, el millor del circuit ha estat fer-nos passar per la zona de bams, pràcticament no-ciclable, encara que no per això era menys dur (joc de paraules). Tenint en compte l'encert en els circuits dels 2 anys anteriors, aquest any hauràn decidit canviar l'estil, i poca velocitat hem pogut agafar. No pot ser tot, nois!
La cursa? bueno, això de fer 3 curses està bé si ho repartíssin millor. m'explico: A mí no em sap greu llevar-me a les 7 i no córrer fins a les 12, però si fan tres curses, que a la primera no hi hagin 6 ciclistes, i a la segona i tercera més gent que a la fila del paro. Think about it, que per algo hi sou.
a falta de xurrimangar fotos d'algun racó, avui no hi ha imatges.
i com sempre, el link recomanat: http://www.ciclocrosscatala.com/ del gran Ernesto Manyanes.
notícia de la setmana (al menys per a mí). es veu que aquest any no es fa el ciclocross ciutat de sabadell. no comment doncs, res per afegir a lo dit a la darrera entrada d'aquest blog, no fa falta comentar perquè se m'entengui el sentit. Sap greu que no es faci, ja no podrem lluitar per ser "campió d'australia"
Fotos gentilesa de l'ester, coach del mclaren.
QUIN FART DE BOTAR!
Avui hem fet la segona cursa (primera per a en Culito) de la Copa Catalana 2008-2009 a l'inigualable i desert escenari del costat del Llobregat, a Saint John of the Pine, ben a tocar de la b30. Ha estat una gran reunió de viciats del cross i molta gent nova, i és que això de fer l'indio es veu que enganxa.
S'han programat tres curses, sent la de master30 la tercera, acompanyats pels èlit i els sub-23, que anaven com motos, els "homes de veritat" hem fet una cursa a tota maneta, sense presoners, amb molts dels habituals dels darrers anys i alguns que ho provaven per primer cop.
Genial actuació de'n Jordi Tió, el Teixó de la Plana, tot i punxar, ha mostrat un ritme espectacular. Prou bé també per a en Conrad "Tarzan" Blasi, el de Manlleu ha perdut la virginitat on the dirt i es preveu que sigui dels habituals, igual que ja ho és de les marxes. Sobre els habituals consumats, entrada en joc de l'escuderia mclaren en plè, els fa-sol han fet com en culito i s'han perdut la de raimat. La nova ferrari (ghost) amb el fitxatge estrella de'n Franco i clàssics com en Navarro ha suplantat la identitat de la vella ferrari (esteve) que avui no hi eren per motius varis. Els sabadellencs hem fet lo que hem pogut. En pep tatché amb problemes de pneumàtics i en Culito amb problemes d'asma, esquena i articulacions (ens fotem vells) han acabat en el grup, prometent que hem de fer més deures entre setmana.
Victòria per a un titànic Dacosta, feia temps que un Master30 no em doblava, seguit de'n Miquel Bort, que va com un tiro, i de'n Benito que s'ha adaptat de nou al manillar corb. Tindrem un any entretingut amb aquests cracks. goig de veure'ls.
Un dorsal de color blanc és lo que separa els homes, dels nens. Veniu a Master 30, su vai a enterá!
El circuit... bé, prou bé, bueno, a part de curves molt tancades i que feien parar totalment la marxa, el millor del circuit ha estat fer-nos passar per la zona de bams, pràcticament no-ciclable, encara que no per això era menys dur (joc de paraules). Tenint en compte l'encert en els circuits dels 2 anys anteriors, aquest any hauràn decidit canviar l'estil, i poca velocitat hem pogut agafar. No pot ser tot, nois!
La cursa? bueno, això de fer 3 curses està bé si ho repartíssin millor. m'explico: A mí no em sap greu llevar-me a les 7 i no córrer fins a les 12, però si fan tres curses, que a la primera no hi hagin 6 ciclistes, i a la segona i tercera més gent que a la fila del paro. Think about it, que per algo hi sou.
a falta de xurrimangar fotos d'algun racó, avui no hi ha imatges.
i com sempre, el link recomanat: http://www.ciclocrosscatala.com/ del gran Ernesto Manyanes.
notícia de la setmana (al menys per a mí). es veu que aquest any no es fa el ciclocross ciutat de sabadell. no comment doncs, res per afegir a lo dit a la darrera entrada d'aquest blog, no fa falta comentar perquè se m'entengui el sentit. Sap greu que no es faci, ja no podrem lluitar per ser "campió d'australia"
dijous, 6 de novembre de 2008
CICLOCROSS (WHAT THE FUCK IS?)
El ciclocross és, simplement, el ciclisme en el seu estat primitiu.
Encara que pot explicar-se de moltes formes:
és lo més bèstia que ha parit mare, hardcore pur i dur
és fer 45 minuts a 197 pulsacions de mitja
és marica (o tonto) l'últim
és sentir que algú respira molt fort, i adonar-te que ets tu
és voler matar al tio de davant, i no parar fins que el passes
és saltar de la bici i quan tornes a pujar adonar-te que has pujat a la d'un altre
és posar la banya a l'únic lloc que tenies per passar i adonar-te que no hi cabies
és tirar-te per una baixada sense saber si hi ha final
és baixar de la bici perquè ja no pots més i adonar-te que has de pujar a peu
és entrar a meta totalment rebentat i sentir com et diuen que queden 4 voltes
és trencar el manillar a mig circuit i fotre't a córrer fins a boxes
és saltar a sobre de la bici i adonar-te que t'acabes d'aixafar un ou quan ja és massa tard
és sentir el xiulet de sortida i no pensar en res més que en pedalar fins a la mort
és pujar-te la bici a coll i no sentir com et claves la biela als ronyons
és fer-te mal a la cama i pensar que ja es curarà
és estar tres dies amb mal a tot el cos, refer-te tres dies més, i tornar a la següent cursa
és passar 8 o 9 vegades pel mateix lloc i adonar-te que la traçada bona no existia, o bé
és adonar-te que la traçada bona era la de la ultima volta
és baixar de la bici al moment oportú i guanyar una posició gràcies a això.
i sobretot, a master30, és començar la cursa sent tots amics i acabar-la sent-ho més encara, però durant ella els has volgut matar a tots.
El ciclocross és tan dur que els que hi participem ens sentim protegits per la colla més que en cap altre disciplina. Les passem tan putes que els lligams que fen en cursa només es poden comprendre si ets un dels nostres.
i tot i això, fer ciclocross significa posar-te a fer una cosa que no saps si t'agradarà, i quan portes dues curses no poder estar sense fer-ho.
El cross és, en resum, anar en bicicleta sigui quin sigui el terreny, sigui quin sigui el temps que fa, i sense importar per on es passa, és el camp a través més pur que hi ha, és simplement: anar en bicicleta. Ni asfalt llis amb la roda fina ni fer la cabra amb la btt, una bicicleta per a tot, i punto pelota.
(properament, how to use a cyclocross bike and not to fail in the action).
Encara que pot explicar-se de moltes formes:
és lo més bèstia que ha parit mare, hardcore pur i dur
és fer 45 minuts a 197 pulsacions de mitja
és marica (o tonto) l'últim
és sentir que algú respira molt fort, i adonar-te que ets tu
és voler matar al tio de davant, i no parar fins que el passes
és saltar de la bici i quan tornes a pujar adonar-te que has pujat a la d'un altre
és posar la banya a l'únic lloc que tenies per passar i adonar-te que no hi cabies
és tirar-te per una baixada sense saber si hi ha final
és baixar de la bici perquè ja no pots més i adonar-te que has de pujar a peu
és entrar a meta totalment rebentat i sentir com et diuen que queden 4 voltes
és trencar el manillar a mig circuit i fotre't a córrer fins a boxes
és saltar a sobre de la bici i adonar-te que t'acabes d'aixafar un ou quan ja és massa tard
és sentir el xiulet de sortida i no pensar en res més que en pedalar fins a la mort
és pujar-te la bici a coll i no sentir com et claves la biela als ronyons
és fer-te mal a la cama i pensar que ja es curarà
és estar tres dies amb mal a tot el cos, refer-te tres dies més, i tornar a la següent cursa
és passar 8 o 9 vegades pel mateix lloc i adonar-te que la traçada bona no existia, o bé
és adonar-te que la traçada bona era la de la ultima volta
és baixar de la bici al moment oportú i guanyar una posició gràcies a això.
i sobretot, a master30, és començar la cursa sent tots amics i acabar-la sent-ho més encara, però durant ella els has volgut matar a tots.
El ciclocross és tan dur que els que hi participem ens sentim protegits per la colla més que en cap altre disciplina. Les passem tan putes que els lligams que fen en cursa només es poden comprendre si ets un dels nostres.
i tot i això, fer ciclocross significa posar-te a fer una cosa que no saps si t'agradarà, i quan portes dues curses no poder estar sense fer-ho.
El cross és, en resum, anar en bicicleta sigui quin sigui el terreny, sigui quin sigui el temps que fa, i sense importar per on es passa, és el camp a través més pur que hi ha, és simplement: anar en bicicleta. Ni asfalt llis amb la roda fina ni fer la cabra amb la btt, una bicicleta per a tot, i punto pelota.
(properament, how to use a cyclocross bike and not to fail in the action).
diumenge, 26 d’octubre de 2008
LA FALCONADA 2008
AMB BICI DE CICLOCROSS
http://www.falconssabadell.org/la_falconada/index.htm
Avui diumenge he inaugurat la Temporada d’Hivern 2008 amb una marxa de BTT que es fa a Sabadell. El club Falcons (una colla d’amics) organitza la única opció seriosa del ciclisme sabadellenc, en tres edicions han triplicat el nombre d’inscrits i millorat la infrastructura i recorregut, que volta Sabadell, Castellar i els turons vallesans del Rodal.
Ara bé... com que no tinc Btt i la temporada d’Hivern es fa amb la de Ciclocross, doncs que ha agafat la Ridley (la meva nòvia d’hivern) i me n’he anat a La Falconada... CON UN PAR!!!!
La btt és per a les cabres.
M’he trobat un recorregut bastant exigent, 50km amb un parell de fortes pujades, un parell de pistes encarades cap amunt, que s’havien de fer amb ritme, i cap baixada per camí... cosa que vol dir que ha tocat trialera i corriol. El déu que els ha parit!!!! M’han fotut una enserrona de collons just abans de Les Arenes, i una altra, per si no hi havia prou, entre Catafau i Castellar. Ha costat però he passat per la majoria dels llocs sense posar peu. No he caigut i a sobre he fet braços, cosa que m’ha servit per treure’m la son de les orelles de cara al cross.
El cross comença en 15 dies, al menys la meva participació, ja que la setmana vinent hi ha els campionats d’Espanya d’Slot, com cada any, coincideixen amb la primea del ciclocross. De totes formes, em veig bé, tant com per enfocar un altre any ambganes de divertir-me sobre el fang. En dues setmanes hauré agafat la xispa que ara no tinc, de tècnica no vaig malament, i la mala llet veig que la mantinc intacta, cosa que m’alegra, de tant en tant va bé anar per les curses amb ganes de fer sidral, que no tot és carretera!
Sembla mentida que a una ciutat tan ciclista com Sabadell, les úniques coses que s’organitzen al llarg de l’any siguin el Ciutat de Sabadell / Joan Escolà, cursa molt antiga de ciclisme amateur, i La Falconada. Amb cara i ulls, cosa que significa que està organitzat sense apenes res a comentar, amb una perfecció de concepte molt digna, i 200, 500 i 650 inscrits en els tres anys que es porta organitzant, aquesta trobada de bici de muntanya deixa en evidència a tots els que s’omplen la boca amb els seus clubs i les seves reivindicacions històriques, que no han sigut capaços de muntar (al menys en tots els anys que porto anant en bicicleta) una pedalada popular amb tant de carisma i perfecció com “aquesta colla d’aprenents” dels Falcons.
Avui diumenge he inaugurat la Temporada d’Hivern 2008 amb una marxa de BTT que es fa a Sabadell. El club Falcons (una colla d’amics) organitza la única opció seriosa del ciclisme sabadellenc, en tres edicions han triplicat el nombre d’inscrits i millorat la infrastructura i recorregut, que volta Sabadell, Castellar i els turons vallesans del Rodal.
Ara bé... com que no tinc Btt i la temporada d’Hivern es fa amb la de Ciclocross, doncs que ha agafat la Ridley (la meva nòvia d’hivern) i me n’he anat a La Falconada... CON UN PAR!!!!
La btt és per a les cabres.
M’he trobat un recorregut bastant exigent, 50km amb un parell de fortes pujades, un parell de pistes encarades cap amunt, que s’havien de fer amb ritme, i cap baixada per camí... cosa que vol dir que ha tocat trialera i corriol. El déu que els ha parit!!!! M’han fotut una enserrona de collons just abans de Les Arenes, i una altra, per si no hi havia prou, entre Catafau i Castellar. Ha costat però he passat per la majoria dels llocs sense posar peu. No he caigut i a sobre he fet braços, cosa que m’ha servit per treure’m la son de les orelles de cara al cross.
El cross comença en 15 dies, al menys la meva participació, ja que la setmana vinent hi ha els campionats d’Espanya d’Slot, com cada any, coincideixen amb la primea del ciclocross. De totes formes, em veig bé, tant com per enfocar un altre any ambganes de divertir-me sobre el fang. En dues setmanes hauré agafat la xispa que ara no tinc, de tècnica no vaig malament, i la mala llet veig que la mantinc intacta, cosa que m’alegra, de tant en tant va bé anar per les curses amb ganes de fer sidral, que no tot és carretera!
Sembla mentida que a una ciutat tan ciclista com Sabadell, les úniques coses que s’organitzen al llarg de l’any siguin el Ciutat de Sabadell / Joan Escolà, cursa molt antiga de ciclisme amateur, i La Falconada. Amb cara i ulls, cosa que significa que està organitzat sense apenes res a comentar, amb una perfecció de concepte molt digna, i 200, 500 i 650 inscrits en els tres anys que es porta organitzant, aquesta trobada de bici de muntanya deixa en evidència a tots els que s’omplen la boca amb els seus clubs i les seves reivindicacions històriques, que no han sigut capaços de muntar (al menys en tots els anys que porto anant en bicicleta) una pedalada popular amb tant de carisma i perfecció com “aquesta colla d’aprenents” dels Falcons.
edit:
osti, que m'acabo de deixar el ciclocross ciutat de sabadell, quina patinada. això passa per tenir el cap en una altra òrbita. gràcies Sandra per refer-me la memòria, ho sento si he ofès, no anava per aquí.
Gràcies, Falcons, per organitzar una Marxa en una ciutat amb tanta tradició ciclista, ja veieu que n’hi havia necessitat, i per posar les coses al seu lloc amb una correcció organitzativa que a moltes marxes, diguem-ne històriques, els costa assolir.
Nosaltres, a Culitoweb, tornem a actualitzar cada setmana (o cada esdeveniment interessant) de manera periòdica, ja sabeu, per posar parides del tipus “hoy he salido una hora a entrenar con paco mi vecino” millor no escriure, el ciclisme de’n Culito només és el de les coses que val la pena explicar.
Gràcies, Falcons, per organitzar una Marxa en una ciutat amb tanta tradició ciclista, ja veieu que n’hi havia necessitat, i per posar les coses al seu lloc amb una correcció organitzativa que a moltes marxes, diguem-ne històriques, els costa assolir.
Nosaltres, a Culitoweb, tornem a actualitzar cada setmana (o cada esdeveniment interessant) de manera periòdica, ja sabeu, per posar parides del tipus “hoy he salido una hora a entrenar con paco mi vecino” millor no escriure, el ciclisme de’n Culito només és el de les coses que val la pena explicar.
diumenge, 28 de setembre de 2008
RESUM TEMPORADA CARRETERA 2008
.
Foto oficial Temporada Ciclocross 2008 (Sabadell)
Foto oficial Temporada Carretera (passo Sella)
Doncs que avui, diumenge 28 de setembre, he decidit donar per acabada la temporada de carretera 2008, la millor que mai he fet en quant a quantitat, potser la 2007 va ser millor en lo referent a qualitat. La satisfacció final ha estat gran, encara que com sempre, en vols més, i no et pares a pensar en lo que has fet, sino en lo que has deixat de fer. Almenys em queden coses pendents per al 2009, i com diu algú, potser hauriem d’anar pensant en el 2011 i un "llarg viatge a París"... “on verà!”
Total, que avui volia inaugurar la temporada de ciclocross, però m’he despertat a les onze i com que no me n’han vingut ganes. He decidit fer diumenge a full. Una makinada de roba, un missatge a alguna amiga per si volia fer un cine a la tarda (no hi ha èxit, tu!), i cosetes per casa... fins que m’he inspirat i he dit: Venga, a actualitzar el Blog amb un Fí de Curs.
Amb el Pappo Napolitano, el millor bluesman argentí de tots els temps, i un dels millors del món (hi ha qui el comparava amb hendrix), de música de fondo, he calculat lo que he fet des de febrer, quan vaig començar a pedalar amb la Look, fins a setembre.
Jo sempre faig dues temporades ben diferenciades, la de carretera i la de cross. Només toco la bici que toca, així no em col·lapso de bici i com que no toco la que no toca, quan la torno a agafar és com si fós bici nova. Proveu-ho.
TEMPORADA CICLOCROSS 2007-08
Per Kilòmetres
OCTUBRE 231
NOVEMBRE 171
DESEMBRE 350
GENER 95
Total 847
Per sessions
RODILLO 26
SIMULACIÓ 7
CURSES 7
RUTA 3
Vaig començar a Febrer perquè durant gener, tot i que ja no hi havia ciclocross, em vaig compromente amb en Cristian Astals a seguir entrenant, perquè ell volia anar al Campionat d’Espanya de cadets. Va ser un bon gener. Després a Febrer vaig començar amb poques ganes, el viatge a Argentina de 15 dies a cavall de febrer i març em va esentrenar del tot, i vaig haver de reemprendre la bici amb una mica de retràs. To i això, i un parell de pàjares a la primera marxa i la primera brevet de l’any, tot va anar en augment i he aconseguit un bon nivell per a un nen com jo.
TEMPORADA CARRETERA 2008
Per Kilòmetres
GEN-FEB 1215
MARÇ 1304
ABRIL 1392
MAIG 1928
JUNY 1969
JULIOL 1154
AGOST 1591
SETEMBRE 797
Total 11350
Per sessions
RODILLO 44
RUTA 15
CURSES 13
GRAN FONS 6
Aquest any he descobert el gran fons. Una espina que tenia clavada amb la Barcelona Perpinyà em va animar a provar-ho. No m’ha sortit malament, en aquest Blog hi ha cròniques al respecte.
Les grans fites, almenys per a mí, han estat la BPB i la Bordeaux-París, on he descobert que potser el meu tope són els 600Km, molt satisfet per com m’hi desenvolupo. Fer el 34 de la Terra de Remences, dins del grup del 22è, ha estat una fita esportiva important, igual que acabar la meva novena Bonaigua, escapar-me a Banyoles o al Pallars, fer la Irati Xtrem i les 3Nacions el mateix cap de setmana, o completar uns intensos i satisfactoris dies a la Maratona dles Dolomites.
Les coses pendents... potser haver fet un estiu amb curses i marxes, potser haver intentat alguna bacallanada, encara que mantenir el ritme (mental, no físic) i l’interès durant 8 mesos és impossible si no t’hi dediques plenament... i siguem sincers, la bici la tinc per disfrutar.
Total, 11350 Km en 8 mesos i un munt de nous amics, molts dels quals deuen estar llegint aquest Blog nou on lo únic que s’hi posa són coses que es valoren. Ja sabeu que Culito no s’hi posa per qualsevol tonteria.
Gràcies amics, per pedalar al meu costat, donar-me roda, o deixar que jo us dongui la meva.
Total, que les entrades del Blog s’han reorganitzat:
Les grans coses estàn a Golden Classics, el fondo a Gran Fons, les coses de temporada passen de Novetats a Temporada Carretera 2008. La resta, segueix igual... o millor.
Agafo el chip de crossman, aquest any m’ho passaré bé, si fa no fa com els dos anteriors. més info: http://carleslara.blogspot.com/2008/09/ja-tenim-pre-calendari-de-cx.html
Propòsit per la nova temporada: Estar calladet... (no diuen que són coses que mai es compleixen?)
Foto oficial Temporada Ciclocross 2008 (Sabadell)
Foto oficial Temporada Carretera (passo Sella)
Doncs que avui, diumenge 28 de setembre, he decidit donar per acabada la temporada de carretera 2008, la millor que mai he fet en quant a quantitat, potser la 2007 va ser millor en lo referent a qualitat. La satisfacció final ha estat gran, encara que com sempre, en vols més, i no et pares a pensar en lo que has fet, sino en lo que has deixat de fer. Almenys em queden coses pendents per al 2009, i com diu algú, potser hauriem d’anar pensant en el 2011 i un "llarg viatge a París"... “on verà!”
Total, que avui volia inaugurar la temporada de ciclocross, però m’he despertat a les onze i com que no me n’han vingut ganes. He decidit fer diumenge a full. Una makinada de roba, un missatge a alguna amiga per si volia fer un cine a la tarda (no hi ha èxit, tu!), i cosetes per casa... fins que m’he inspirat i he dit: Venga, a actualitzar el Blog amb un Fí de Curs.
Amb el Pappo Napolitano, el millor bluesman argentí de tots els temps, i un dels millors del món (hi ha qui el comparava amb hendrix), de música de fondo, he calculat lo que he fet des de febrer, quan vaig començar a pedalar amb la Look, fins a setembre.
Jo sempre faig dues temporades ben diferenciades, la de carretera i la de cross. Només toco la bici que toca, així no em col·lapso de bici i com que no toco la que no toca, quan la torno a agafar és com si fós bici nova. Proveu-ho.
TEMPORADA CICLOCROSS 2007-08
Per Kilòmetres
OCTUBRE 231
NOVEMBRE 171
DESEMBRE 350
GENER 95
Total 847
Per sessions
RODILLO 26
SIMULACIÓ 7
CURSES 7
RUTA 3
Vaig començar a Febrer perquè durant gener, tot i que ja no hi havia ciclocross, em vaig compromente amb en Cristian Astals a seguir entrenant, perquè ell volia anar al Campionat d’Espanya de cadets. Va ser un bon gener. Després a Febrer vaig començar amb poques ganes, el viatge a Argentina de 15 dies a cavall de febrer i març em va esentrenar del tot, i vaig haver de reemprendre la bici amb una mica de retràs. To i això, i un parell de pàjares a la primera marxa i la primera brevet de l’any, tot va anar en augment i he aconseguit un bon nivell per a un nen com jo.
TEMPORADA CARRETERA 2008
Per Kilòmetres
GEN-FEB 1215
MARÇ 1304
ABRIL 1392
MAIG 1928
JUNY 1969
JULIOL 1154
AGOST 1591
SETEMBRE 797
Total 11350
Per sessions
RODILLO 44
RUTA 15
CURSES 13
GRAN FONS 6
Aquest any he descobert el gran fons. Una espina que tenia clavada amb la Barcelona Perpinyà em va animar a provar-ho. No m’ha sortit malament, en aquest Blog hi ha cròniques al respecte.
Les grans fites, almenys per a mí, han estat la BPB i la Bordeaux-París, on he descobert que potser el meu tope són els 600Km, molt satisfet per com m’hi desenvolupo. Fer el 34 de la Terra de Remences, dins del grup del 22è, ha estat una fita esportiva important, igual que acabar la meva novena Bonaigua, escapar-me a Banyoles o al Pallars, fer la Irati Xtrem i les 3Nacions el mateix cap de setmana, o completar uns intensos i satisfactoris dies a la Maratona dles Dolomites.
Les coses pendents... potser haver fet un estiu amb curses i marxes, potser haver intentat alguna bacallanada, encara que mantenir el ritme (mental, no físic) i l’interès durant 8 mesos és impossible si no t’hi dediques plenament... i siguem sincers, la bici la tinc per disfrutar.
Total, 11350 Km en 8 mesos i un munt de nous amics, molts dels quals deuen estar llegint aquest Blog nou on lo únic que s’hi posa són coses que es valoren. Ja sabeu que Culito no s’hi posa per qualsevol tonteria.
Gràcies amics, per pedalar al meu costat, donar-me roda, o deixar que jo us dongui la meva.
Total, que les entrades del Blog s’han reorganitzat:
Les grans coses estàn a Golden Classics, el fondo a Gran Fons, les coses de temporada passen de Novetats a Temporada Carretera 2008. La resta, segueix igual... o millor.
Agafo el chip de crossman, aquest any m’ho passaré bé, si fa no fa com els dos anteriors. més info: http://carleslara.blogspot.com/2008/09/ja-tenim-pre-calendari-de-cx.html
Propòsit per la nova temporada: Estar calladet... (no diuen que són coses que mai es compleixen?)
diumenge, 14 de setembre de 2008
RIPOLL, TERRA DE COMTES
Avui hem fet la darrera marxa de la temporada, el Circuit de llarga distància es va acabar amb la Pallaresa, però el dels Pirineus s'acabava a Ripoll. Una marxa de 116km (molt curta) que ha estat una autèntica cursa a l'sprint, amb ritme trencat, molts atacs i canvis, i una Creueta que hem fet a tope, però a tope.
Sortida a les 8 del matí, i pensavem que no hi hauria massa inscrits, però el poder de convocatòria de les marxes és enguany tan gran que s'ha passat dels 100, potser dels 150, no sé, perquè estava tan ben organitzat que tot anava bé gràcies a la improvisació.
De Ripoll cap a les Lloses (el primer cop que faig aquella carretera de dia! jeje) i al Km 3 ja estàvem en la pomada. Hem sortit a escampar la boira amb el Coromines, però avui la penya no estava per òsties i les escapades duraven 500 metres. Total, que quan he vist com s'anava he decidit anar tirant dins del grup i aguantar fins quan es pogués. Borredà, i cap a st Jaume de Frontanyà, per continuar amb els dos pepinos que porten cap a La Poble de Lillet, on el grupet s'ha anat quedant cada cop amb menys números.
El ritme de davant era molt fort, i només començar la Creueta, un del sedis (que ha acabat guanyant) ha sortit disparat amb dos francesos que anaven demostrant molt. Ens hem quedat quiets, pujant a ritme, fins a les rampes dures del km4, on els gallos s¡han posat a tibar i els diésel ens hem quedat ressagats.
Allà ha començat la Creueta de veritat, una autèntica cursa de persecució. Els 3 de davant, un grup de 8 o 9, que anava perdent unitats (quins setos, deu méu), i el Coromines que ha engegat la bapitaurus i a cops de sabata ens ha fotut en fila primer, i despenjant un a un després. Només l'ha aguantat un ratpenat. Jo m'he quedat entre dues aigües, a 50m de'n coromines, que anava a 100m del grup, i a 50m davant dels de Vic, en Tió i en Marc, que igual que jo són diesel. A dalt del port hem aconseguit fer els ultims 5km junts, un grup de 6, ja que al final hem pillat en Coromines, a dos dels setos de davant, i tres de Vic.
ah! el reguitzell de cadàvers que hem anat trobant per la pujada ha estat espectacular, sembla mentida com en una marxa de 100Km la penya vulgui anar tant a tope i acabi rebentant. (els dos francesos que demostraven encara estàn parats a Castellar de n'Hug jejejejeje).
Val a dir que hem fet tota la pujada a tope, 19-20 per hora, tallant injecció, i que ningú aconseguia ni guanyar tros ni deixar enrera als altres. A dalt, en Tió ha posat fil a l'agulla i ha començat el seu recital. L'empalme creueta-collada ha estat amb vent de cara, però a en tió se n'hi enfotia. S'ha posat davant i ha seguit davant, i els 6 que anavem en fila al darrera, fins a la Collada, i tota la baixada de la collada (a 60 i pedalant, també tallant injecció), i tot el plà de Ribes fins a Ripoll. I si la marxa acaba a Vic, el paio es fot davant fins a Vic!
Avui el Tió s'ha guanyat el sobrenom del "Toixó de la Plana", perquè és rabassut, fortot, i quan agafa algo no ho deixa per res del món!
Apali, final de temporada, s'ha notat el parón de l'estiu i el cansament, també s'han notat les sortides vigatanes, avui al grup de 7 que hem arribat érem 5 de la colla! jejejej.
Nota intersetmanal:
dimecres vam fer volta estenalles amb la Sandra Santanyes, vaig descobrir una faceta seva que tenia amagada: porta el cabell llarg!!!! anem millorant, ja vas sent més femenina!
dissabte, 6 de setembre de 2008
BANYOLES. INTENT FALLIT
Vàries van ser les coses que em van fer desistir en l’intent de seguir amb el grup del Riding all night long a Banyoles. Amb 8 hores en vaig tenir prou per saber que lo que em tindria a partir de llavors seria més sofriment i fatiga i no massa gaudir de la bicicleta, i vaig decidir, sense precipitar-me i pensant-ho molt, abandonar.
Amb 200 Km a les cames sentia un cansament equivalent als 400 o 500 d’altres vegades. No sabia com posar-me sobre la bicicleta, mal a les cames (ja des del començament), a les mans, cervicals, i al cul. Poca força de pedalada i gens de ganes ni de posar-me dret ni de saltar la típica banda de goma que hi havia per a frenar el trànsit, que a cada volta ens feia fer un saltiró. Gens de gana de menjar ni de beure, son, molta son, i poca atenció al traçat.
Potser també el fet de girar sobre un circuit tancat i curt, sense la sensació de “llarg viatge” que ténen les kilometrades que normalment es fan en els ambients Brevetiers que conec, i també l’haver començat de nit, doble motiu al estar cansat del dia, i també per no haver visualitzat el circuit amb llum. De nit només veus l’asfalt, i és una perspectiva diferent, us ho ben juro!.
Total, que el resultat d’una setmana molt dura en quan a feina i stress ha sortit el pitjor dia. Sense massa descans acumulat, potser encara poc recuperat del gran esforç de la cursa del dissabte anterior al Pallars. Menjar malament i recuperar poc?
Sumem-li el desgast de la temporada més llarga que mai he fet, amb 11000km es de febrer i ritme sense descansar massa entre ells. Sumem-li també les dues setmanes de calor intens que he viscut a Sabadell, en comparació a la fresqueta de l’Agost a Viladrau (entrenant en màniga llarga).
Potser també la motivació hi ha tingut alguna cosa a veure. No pel grup, tot lo contrari, les ganes que se’ls veia als companys éren dignes de menció, si no perque potser a aquestes altures d’any m’hauria d’haver plantejat diferent (o millor) un repte com aquest. Igual en lo que fa a la distància, per exemple, però diferent el lo referent a ruta, terreny, horari i organització. Potser si hagués interpretat aquestes voltes a Banyoles en un altre registre m’hauria motivat millor, o m’ho hauria agafat més en serio, siguem sincers.
No em faré analítiques, però alguna cosa sortiria baixa. En aquest moment estic patint una de les meves pitjors migranyes, i si el cap et fa mal, és que de veritat hi ha alguna cosa que no anava bé al cos.
Ja tenim estudiats els motius, que poden ser molts, i almenys sé que no he plegat per què sí. Vaig abandonar en el moment indicat, havent esgotat el meu cos i anticipant mals majors. Almenys vaig fer una cosa amb cap, a Banyoles.
Potser em sento ferit en l’orgull, potser no esperava un defalliment tant general, que no m’ha permès ni tan sols donar-li la culpa a res en concret, sino a tot en general. A hores d’ara no tinc ni tan sols ànims de revenja, en el sentit d’intentar una altra cosa en les properes setmanes per a tapar-me a mí mateix la mala imatge que m’he donat. Senzillament no es va poder, i punt, i això no hauria de ser motiu per a res, per a més que en la meva escala de valors no hi hagi lloc per l’abandó.
Espero que als companys, sobretot a en Santi, que n’era l’ideòleg, els hagi anat bé. A hores d’ara no sé res, encara que en tinc bones expectatives.
No sempre s’han de posar els èxits, al blog, oi? Ens trobem pedalant!
diumenge, 31 d’agost de 2008
LA PALLARESA. Pink Power: Ataca o pateix a roda!
Ahir dissabte 30 d'agost vaig retornar a la competició després de 7 setmanes sense competir. ho vaig notar, el globo va ser descomunal, juro que no ho tornaré a fer!!!! no és lo mateix anar en bici que sortir a una cursa, oi?
http://www.tremp.cat/index_web.php?idwc=czoxMjoidW5pb2NpY2xpc3RhIjs=
Bueno, 5 del matí surto de sabadell i quedem a Calaf amb en Jordi Benavent, per carregar la seva bici (i a ell) al cotxe i cascar-nos el gualter i el comiols mentre anava sortint el sol. Arribem a Tremp a un quart de vuit, inscripcions, cagarada full, i sortida d'una marxa que tot i ser a setembre és de les que valen la pena. Ah! maniga curta, i la samarreta interior que sobrava. el dia era perfecte per agafar un "hammerJuanes" dels bons.
Ritme de pelacanyes al gran grup, a vint-i-cinc per hora i amb gens de ganes, en Pere Russinyol tibant a lo Cancellara i Voigt, ningú s'atrevia a donar-li relleu.. clar que a aquelles velocitats i amb el vent de cara era com de bojos posar-se a davant. Total, que amb un cop de pedal de més, se m'accelera la bici i em trobo a davant amb en Russinyol. Osti! i ara era a mí a qui no rellevaven!!! quina colla! Fins i tot en Benavent s'adelanta al grup per pixar i ningú fa ni el gesto! clar, no era cap atac!
total, que quan encara estavem arribant a Gerri de la Sal, m'avorria com una ostra. Parlo amb el Benavent i res, cagadet allà a roda... però afortunadament hi havia en Xavi Molons uns metres més endavant: "xavi... m'avorreixo", "ah, doncs vale!"
Plat, quatre pinyons menos, i apa! a saltar del Gran Grup! Escapada Pink Power, a la italiana! o sigui, atacant dins d'un túnel!!! jajajajajaa. A fondo i relleus pel plà fins arribar a Sort, i comencem a pujar el Cantó amb un parell de minuts! En Xavi es queda al Km2, però jo aguanto al davant fins a mig port, quan m'atrapa el Grupo de los elegidos (que sempre són els mateixos, els cabrons!), i que es veu que pujaven a 25 per hora, els animals!. Quatre apretades, dos canvis de ritme i els aconsegueixo seguir. Es calmen al descansillo i no tornen a tensar fins a dalt del port, on a empentes i rodolons aconseguim empalmar amb en Ramon Coromines d'Olost i en Pere de Vilanova entre d'altres.
Baixada altra vegada a full, sense temps ni per pensar. A les curves de baix el port, els locals (posa-hi els de la Seu, els pallaresos, els del Terraferma) baixant com bojos.. tant que un salta la valla i es queda al terra (no es va fer res, cama i mà, i la bici intacta, sort!). Jo com sempre, aflaco el ritme i ja empalmaré a baix a Adrall. Efectivament, no sé perquè corrien tant, a Adrall foten un parón (casi casi per pixar), i empalmo sense ni pedalar, tot i que l'esforç que he fet el començo a notar.
Fem el plà, jo aguantant al darrera, i arribem a Coll de Nargó, on a la primera rampa em quedo tirat. les cames no em van, fallo de musculatura, i paro a omplir aigua. Se'm presenta un panorama fabulós, tot el Bóixols i la Faidella ben solet!. Quin globo nen! una cosa que es deu pujar amb el plat, a 16 per hora, a 14 fins i tot, sota el sol, ben solet, miro enrera a les paelles i no vé ningú, clar, al ritme que portavem el segon grup devia estar a 10 o 15 minuts.
Corono a base de pit i collons, o del fondo que tinc acumulat, jo al meu ritme, a lo bisonte, que diu aquell, però bisonte hembra, que anava poc a poquet! A poc del poble de Boixols veig algú que s'acosta. Començant la faidella m'encalcen dos Rat-penat i no els puc seguir, però em sento més fort, com si hagués passat la crisi. Baixo cap a Isona i a les rectes veig un trio a un Km darrera. Perfecte, m'atraparàn al plà i entrarem acompanyats, ja és algo.
Triguen a atrapar-me, anaven tocadets i als repetxos jo els treia tròs, però al plà relleven bé i a 12Km de Tremp ja sóc dins del cuarteto. Dos del Terraferma i un tercer que al arribar-me deixa de rellevar. Sembla mentida que en un grup de quatre, en una ciclosportiva, es pugui fer el ronso, però es veu que es fà.
i collons si es feia el mort, el puta! jo que em pensava que anava tocat i es veu que no, que ens estava fent el llit! a rodeta s'hi anava tope bé, mentre els lleidatans i en culito anaven rellevant amb força. El valent, a l'entrada de Tremp, surt per l'esquerra, però tres veus de cop li criden l'alto: "vale hombreeee" es veu que vem cridar tots tres, que estàvem a la que salta! jajajajaja, el tio canvia el xip a l'últim moment, i diu: es verdad, mejor que entremos juntos... Pos va a ser que sí, jo que tenia la traca ficada per saltar-li al darrera (i ho hauria aconseguit), em quedo quietet, que no era moment per fotre'ls el pal.
Total, cinc hores amb dinou, un quart més que els primers, i la satisfacció d'haver-me escapat, haver aguantat, haver petat i a sobre tirar de fondo, amb un globo que ni te cuento.
Em sembla que això d'escapar-se mola, per poc que es pugui!!!
http://www.tremp.cat/index_web.php?idwc=czoxMjoidW5pb2NpY2xpc3RhIjs=
Bueno, 5 del matí surto de sabadell i quedem a Calaf amb en Jordi Benavent, per carregar la seva bici (i a ell) al cotxe i cascar-nos el gualter i el comiols mentre anava sortint el sol. Arribem a Tremp a un quart de vuit, inscripcions, cagarada full, i sortida d'una marxa que tot i ser a setembre és de les que valen la pena. Ah! maniga curta, i la samarreta interior que sobrava. el dia era perfecte per agafar un "hammerJuanes" dels bons.
Ritme de pelacanyes al gran grup, a vint-i-cinc per hora i amb gens de ganes, en Pere Russinyol tibant a lo Cancellara i Voigt, ningú s'atrevia a donar-li relleu.. clar que a aquelles velocitats i amb el vent de cara era com de bojos posar-se a davant. Total, que amb un cop de pedal de més, se m'accelera la bici i em trobo a davant amb en Russinyol. Osti! i ara era a mí a qui no rellevaven!!! quina colla! Fins i tot en Benavent s'adelanta al grup per pixar i ningú fa ni el gesto! clar, no era cap atac!
total, que quan encara estavem arribant a Gerri de la Sal, m'avorria com una ostra. Parlo amb el Benavent i res, cagadet allà a roda... però afortunadament hi havia en Xavi Molons uns metres més endavant: "xavi... m'avorreixo", "ah, doncs vale!"
Plat, quatre pinyons menos, i apa! a saltar del Gran Grup! Escapada Pink Power, a la italiana! o sigui, atacant dins d'un túnel!!! jajajajajaa. A fondo i relleus pel plà fins arribar a Sort, i comencem a pujar el Cantó amb un parell de minuts! En Xavi es queda al Km2, però jo aguanto al davant fins a mig port, quan m'atrapa el Grupo de los elegidos (que sempre són els mateixos, els cabrons!), i que es veu que pujaven a 25 per hora, els animals!. Quatre apretades, dos canvis de ritme i els aconsegueixo seguir. Es calmen al descansillo i no tornen a tensar fins a dalt del port, on a empentes i rodolons aconseguim empalmar amb en Ramon Coromines d'Olost i en Pere de Vilanova entre d'altres.
Baixada altra vegada a full, sense temps ni per pensar. A les curves de baix el port, els locals (posa-hi els de la Seu, els pallaresos, els del Terraferma) baixant com bojos.. tant que un salta la valla i es queda al terra (no es va fer res, cama i mà, i la bici intacta, sort!). Jo com sempre, aflaco el ritme i ja empalmaré a baix a Adrall. Efectivament, no sé perquè corrien tant, a Adrall foten un parón (casi casi per pixar), i empalmo sense ni pedalar, tot i que l'esforç que he fet el començo a notar.
Fem el plà, jo aguantant al darrera, i arribem a Coll de Nargó, on a la primera rampa em quedo tirat. les cames no em van, fallo de musculatura, i paro a omplir aigua. Se'm presenta un panorama fabulós, tot el Bóixols i la Faidella ben solet!. Quin globo nen! una cosa que es deu pujar amb el plat, a 16 per hora, a 14 fins i tot, sota el sol, ben solet, miro enrera a les paelles i no vé ningú, clar, al ritme que portavem el segon grup devia estar a 10 o 15 minuts.
Corono a base de pit i collons, o del fondo que tinc acumulat, jo al meu ritme, a lo bisonte, que diu aquell, però bisonte hembra, que anava poc a poquet! A poc del poble de Boixols veig algú que s'acosta. Començant la faidella m'encalcen dos Rat-penat i no els puc seguir, però em sento més fort, com si hagués passat la crisi. Baixo cap a Isona i a les rectes veig un trio a un Km darrera. Perfecte, m'atraparàn al plà i entrarem acompanyats, ja és algo.
Triguen a atrapar-me, anaven tocadets i als repetxos jo els treia tròs, però al plà relleven bé i a 12Km de Tremp ja sóc dins del cuarteto. Dos del Terraferma i un tercer que al arribar-me deixa de rellevar. Sembla mentida que en un grup de quatre, en una ciclosportiva, es pugui fer el ronso, però es veu que es fà.
i collons si es feia el mort, el puta! jo que em pensava que anava tocat i es veu que no, que ens estava fent el llit! a rodeta s'hi anava tope bé, mentre els lleidatans i en culito anaven rellevant amb força. El valent, a l'entrada de Tremp, surt per l'esquerra, però tres veus de cop li criden l'alto: "vale hombreeee" es veu que vem cridar tots tres, que estàvem a la que salta! jajajajaja, el tio canvia el xip a l'últim moment, i diu: es verdad, mejor que entremos juntos... Pos va a ser que sí, jo que tenia la traca ficada per saltar-li al darrera (i ho hauria aconseguit), em quedo quietet, que no era moment per fotre'ls el pal.
Total, cinc hores amb dinou, un quart més que els primers, i la satisfacció d'haver-me escapat, haver aguantat, haver petat i a sobre tirar de fondo, amb un globo que ni te cuento.
Em sembla que això d'escapar-se mola, per poc que es pugui!!!
DIUMENGE 31 AGOST. VOLTA GALLIFA
Pos que tenia ganes de gresca i com que he dormit plàcidament avui me n'ha anat a fer un clàssic. 72Km pel vallès, bé de pulsacions, malament de cames, però el Test per a Banyoles del dissabte que vé està fet.
ah! he descobert que als de Tremp se'ls diu Trempolins... amb lo xulo que seria aplicar la lògica!!! als de tremp, tremp..s, i als del Pallars, pall....s jur jur jur (llavors us foteu amb Sabadell mala pell i altres coses oi?) ;) ;) ;)
divendres, 29 d’agost de 2008
24h RIDING ALL NIGHT LONG PER BANYOLES.
Tenim repercussió a altres blogs:
UN NOU REPTE PER ACABAR LA TEMPORADA. 5 i 6 SETEMBRE. LLAC DE BANYOLES
Una temporada com aquesta 2008 no es podia acabar amb les marxes de setembre i prou. De fet, el no haver fet curses en gairebé tot el juliol i l’agost m’han fet retornar les ganes. Em vaig enterar d’una bacallanada que preparaven uns triatletes, a Banyoles, el mateix dia que el famós Triatló. Una iniciativa de’n Santi Pons de Berga, un Ironman que està preparant el Doble de Neulengbach. Us passo el link i algo d’info de l’home: http://santineulengbach.blogspot.com/
Una temporada com aquesta 2008 no es podia acabar amb les marxes de setembre i prou. De fet, el no haver fet curses en gairebé tot el juliol i l’agost m’han fet retornar les ganes. Em vaig enterar d’una bacallanada que preparaven uns triatletes, a Banyoles, el mateix dia que el famós Triatló. Una iniciativa de’n Santi Pons de Berga, un Ironman que està preparant el Doble de Neulengbach. Us passo el link i algo d’info de l’home: http://santineulengbach.blogspot.com/
Total, que aquesta serà la idea:
24 hores fotent voltes al Tontòdrom de Banyoles (circuit al voltant del llac, tondtòdron perquè no és més que anar fent voltes com un tonto, dic!) que calculant amb optimisme ens poden dur a fer 600Km amb seguretat, i algo més de propina.
La sortida la farem el divendres 5 de setembre a les 21h, amb un cotxe que ens acompanyarà de nit. El ritme a seguir serà de Brevet llarga, o sigui, intentar superar els 26km/h de mitja per així anar assegurant tant marxa, com resistència com parades.
Hi haurà un fet que ens farà deixar de ser com mules en una sínia durant un parell d'hores: El triatló de Banyoles tallarà la carretera circumdant al llac, amb lo que tenim dues opcions, parar o buscar alternativa... crec que la primera opció, més sensata, no és gaire desitjada per part de l'expedició, o sigui que sortirem a fangar cap a Esponellà o cap on sigui.
Probablement se'ns uniràn amics, triatletes i demés companys durant el dia. Tot el que vulgui acompanyar-nos, sense fotre pals, eh? serà molt benvingut.
Ah! i avís per navegants i fondistes, això no és un grup tancat, si voleu ajuntar-vos a aquest Repte només fa falta que us animeu.
Aquest és el link de l’anunci de la bacallanada, al blog de’n Pons: http://santineulengbach.blogspot.com/2008/08/party-goes-on.html
Aquest és el link de l’anunci de la bacallanada, al blog de’n Pons: http://santineulengbach.blogspot.com/2008/08/party-goes-on.html
Aquest és el circuit "A", Banyoles Lake Tontodrome. 6,6Km i uns 90m de desnivell:
Aquest és el circuit alternatiu per a quan ens tallin la Main Road pel triatló, una passejada de 30Km per la comarca:
Bastants bloggers se n’han fet ressò als respectius blogs, a veure aquests ciclistes, randonneurs i demés bestiar, asidus al culitoweb, si se us escolta, crec sincerament que els triatletes i els ciclistes estem vivint una mica d'esquena els uns dels altres i una bacallanada com aquestes pot servir per compartir estona i asfalt. Vosaltres mateixos.
Tot i això, estem segurs que el resò fort vindrà, com sempre, a posteriori. Estigueu atents al asunto.
diumenge, 24 d’agost de 2008
SORTIDES VIGATANES 3, i BERGADANES 1
Bueno, per lo vist el no sortir de curses durant gran part de juliol i agost no m'ha privat d'anar fent cosetes. Aquest darrer cap de setmana de semi-parón vacacional ha estat prolífic, tal i com diu en Tió, hem fet una bona posta apunt per les marxes! Ell sí que ha fet una bona posta a punt, el paio! no tindrà xispa però quan posa la locomotora no hi ha qui li aguanti la roda! ni Tarzán Blasi ni polles en vinagre, aquest elemento porta els deures fets!
Total, que dijous al matí sortim de Vic per pujar a Vallter2000, amb els de la ucVic, clar, Jordi Tió, Marc Clapés, en Córdoba (miguelito! ehta noshe no he pichao!) i el Cristian, un nou fitxatge taradellenc. Pujada a Vallter apoteòsica, treient el Tió de roda al principi però havent-lo d'aguantar al final, fotos de duo i trio, i baixada cap a Vic, per la general, a relleus, però relleus a ritme de marxa! 160Km i 29 i mig de mitja.
Dissabte quedo amb l'inefable Santi Pons per conèixe'ns, rodar i anar fent ambient de cara al 24h All Night Long. Quedem a Prats, però al final pujo a Berga. Baixada a Navàs, rodada per una general tranquila, ara que han fet el doble carril, i pujada a Avià per anar fent boca.
Em va semblar creuar-me amb el Xavi Noguera per Avià, pot ser? maillot megre amb un "7" inmens al pit?
Bueno, us passo fotos d'aquest triatleta que ja és a la llista de GentBenParida
Diumenge, set trenta del matí a Vic altre cop per a la cuarta o cinquena sortida amb una Penya que si no és la més ràpida de Catalunya poc li falta. 29 de mitja altra vegada per pujar a st Jaume de Frontanyà i tornar a baixar a saco, però a saco, via Lluçanès i St Bartomeu. T'hi cagues! 120Km més sense cuartel, amb una pàjara de principi que se m'ha curat a base de cigrons i botifarra allà al restaurant. Mentre escric aquestes línies els cigrons van sortint un a un, els he engolit en estat sòlid i ara són en estat gasós, curiosa reacció química!
Gent del Vic! torno a Sabadell aquesta setmana, ja ens trobarem i tal, però sé que tinc una bona colla per aquí dalt!
Per cert, a la foto del Vallter 2000 se'm nota panxeta? osti, quines vacances! si us mireu la de Frontanyà ja no es veu! o serà que el rosa engreixa?
Bueno, s'acaben les entrades xorres, a partir de la setmana que vé Final de Temporada amb un parell de... marxes i una bacallanada!
dilluns, 18 d’agost de 2008
Volta l'Estany amb en Jordi Benavent
Dissabte passat vam trobar-nos amb en Jordi Benavent per fer una sortida de 90km. Seva, Vic, la fontfreda, l'Estany, Moià, Collsuspina, Malla, Vic, St julià Vilatorta i Viladrau. Tot un clàssic de les excursions que m'havia ensenyat en Josep, un dels meus mestres de ruta, quan jo en tenia 18 o 20.
La quedada amb en Benavent a Seva, on estava de vacances, i volia sortir a entrenar amb algú. En Jordi és elite, o lo que sigui, i intenta fer curses amb cos i ànima encara que li tingui pànic a les xeringues! jejeje! però bueno, ni les b12 ensuma! Un crack de les baixades, antic esquiador alpí, va dedicar-se al mountain bike fins l'any passat, quan es va decidir per la carretera. Aquest any està fart de carretera i vol tornar al mountain bike... neng! coses que passen! Baixa com els àngels i té capacitat per patir, encara que li falta saber conduïr-se, o sigui, batallar per una fita, centrar-se i tirar cap a un objectiu concret.
m'agrada anar de ruta amb gent que em treu 4 o 5 minuts a les pujades, que ataca a cada pedra que veu, i que disfruta de la bici a la seva manera. Encara que no sàpiga qué li agrada, o això sembla, m'agrada pedalar al seu costat, sentir-li explicar els seus problemes i les seves solucions. És un company de grupeta, un antic company d'equip al Bicisprint
dijous, 14 d’agost de 2008
FENT MARGERES AMB LA MARIONA
Aquesta entrada no és de les normals, perquè encara no hi ha cap bacallanada agostera que sigui digna de menció, i tampoc us vull atiborrar del Golden Classics habitual quan no tinc massa coses per posar. Ja sabreu que aquest Blog no és del tipus “dietari”, no surt qualsevol cosa a la pàgina de’n Culito, però a vegades vas per la carretera i trobes gent que val la pena reflectir aquí.
Avui m’he trobat a la MARIONA, bloguera de pro, Ironwoman i triatleta, poc abans d’entrar a Seva. M’he creuat a una ciclista ben equipada, amb una elegant postura, tota cepada ella, que m’ha saludat amb un somriure que em semblava haver vist a algun lloc. Mira, m’ha semblat que era la coneguda Mariona, he girat cua i arribant a la seva altura, sense timidesa (molt bé Miquel, millores amb les noies) li he preguntat. Clar que l’era!
http://trimariona.blogspot.com/
Després d’uns primers riures per la situació, salutacions i totes aquelles empaties que es ténen entre els “esforzados de la ruta”, li he demanat d’acompanyar-la i hem fet Plana de Vic plegats. Ens hem explicat batallites, coses de ciclistes, maratonians, triatletes i demés bestiar. Hem passat per Balenyà, per Tona i tirat cap a uns camins asfaltats entre el Montrodon, Taradell, Malla i Vic. Total, que hem estat fent voltes per els marges, dit d’una altra manera: Margeres (jiji).
M’ha comentat que s’està preparant alguna cosa a Banyoles, paral·lel al triatló del 6 de setembre. Unes 24 hores pedalant o algo així. Us passo el link de la mariona, aquest altre link on en parla, i segurament posaré més info aqui a Can Culito, perquè la bacallanada sona, a primera vista, prou bé.
info: http://santineulengbach.blogspot.com/2008/08/party-goes-on.html
Res més, us passo afoto d’aquest tros de dona, de bones cames i somriure permanent, que no es treu les ulleres de sol ni que la matin i que desprèn ilusió per l’esport, sigui el nostre o el dels demés, i que amb 5000km en un anyet, i només amb un anyet de fer trialtons, ha aconseguit que molts mirem el seu Blog, perquè hi posa carinyo, i justament el que volem llegir: esport fet amb ganes. Agregada a Gent Ben Parida, no hi és qualsevol als links oficials de’n Culito.
Guapa, un plaer pedalar al teu costat!
ah! surto al seu blog, mireu: http://trimariona.blogspot.com/2008/08/140808-collformic.html
Avui m’he trobat a la MARIONA, bloguera de pro, Ironwoman i triatleta, poc abans d’entrar a Seva. M’he creuat a una ciclista ben equipada, amb una elegant postura, tota cepada ella, que m’ha saludat amb un somriure que em semblava haver vist a algun lloc. Mira, m’ha semblat que era la coneguda Mariona, he girat cua i arribant a la seva altura, sense timidesa (molt bé Miquel, millores amb les noies) li he preguntat. Clar que l’era!
http://trimariona.blogspot.com/Després d’uns primers riures per la situació, salutacions i totes aquelles empaties que es ténen entre els “esforzados de la ruta”, li he demanat d’acompanyar-la i hem fet Plana de Vic plegats. Ens hem explicat batallites, coses de ciclistes, maratonians, triatletes i demés bestiar. Hem passat per Balenyà, per Tona i tirat cap a uns camins asfaltats entre el Montrodon, Taradell, Malla i Vic. Total, que hem estat fent voltes per els marges, dit d’una altra manera: Margeres (jiji).
M’ha comentat que s’està preparant alguna cosa a Banyoles, paral·lel al triatló del 6 de setembre. Unes 24 hores pedalant o algo així. Us passo el link de la mariona, aquest altre link on en parla, i segurament posaré més info aqui a Can Culito, perquè la bacallanada sona, a primera vista, prou bé.
info: http://santineulengbach.blogspot.com/2008/08/party-goes-on.html
Res més, us passo afoto d’aquest tros de dona, de bones cames i somriure permanent, que no es treu les ulleres de sol ni que la matin i que desprèn ilusió per l’esport, sigui el nostre o el dels demés, i que amb 5000km en un anyet, i només amb un anyet de fer trialtons, ha aconseguit que molts mirem el seu Blog, perquè hi posa carinyo, i justament el que volem llegir: esport fet amb ganes. Agregada a Gent Ben Parida, no hi és qualsevol als links oficials de’n Culito.
Guapa, un plaer pedalar al teu costat!
ah! surto al seu blog, mireu: http://trimariona.blogspot.com/2008/08/140808-collformic.html
diumenge, 10 d’agost de 2008
SORTIDES VIGATANES 2
Bueno, i com que l'asunto continua amb el parón estival, en Culito ha plantat el camp base a Viladrau per primer cop en molts agostos. Se'm fot raro estiuejar a Viladrau, com quan era nen, i no fer ni cap marxa ni cap viatge, sobretot cap viatge, a l'agost, però bueno, noblesse obligue, i si aquest any no toca, pos no toca.
Ale, dissabte pugem a "Lu Rasu de Peguera" amb els de la Uc Vic. Sortida a... atenció: a les 7.00 d'Olost (on cristo va perdre el calze), per gafar la carretera cap a Prats. Els components de l'expedició, doncs el clàssic de les bacallanades Jordi Tió (que està fort, no, està pitjor!) en Marc Clapés, que es va recuperant de la tendinitis, inflamació del nervi i huevoloco que l'ha fet parar durant tres mesos, en Joan Cortina, tot un crack que estava també de parón a causa d'una estella a l'ull (animal) i el Pepe Cordoba (er cordobé), tot un personatge que té paràgraf a part. Se'ns apunta el Nen de Cantoni, un dels Vilarrasa (que és de l'Esquirol, però) tot un clàssic vigatà també, i a Prats agafem al Xavi (que com a esport d'aventura salta tractors amb la bici) i la Mònica.
Ràpidament fem dues grupetes, i en Tió, en Marc, el cordobé i jo anem tirant cap a Berga. Per Gironella i la General. Pugem per la ciutat i encarem els Rasos. 18 km que comencen just a les cases. Passem a bon ritme per Queralt i encarem el primer tros dur. M'escapo una miqueta però entre Castellar de Riu i el Pas dels Lladres anem amb en Tió tots juntets. Arribada apoteòsica dalt, que puja molt i no ho sembla. Arribada de la resta, menys els del "B", que ens esperen a baix al refugi.
Tornem cap a Olost per Vilada i Borredà, i per la Riera de Merlès, on hi ha recorregut trencacames i grups de banyistes que encara estem discutint si anaven conills o no. Una Clara a Prats, despedida del catxondo de'n Xavi i de la Mònica, i cap a Olost cagant llets que ja eren les dues.
Diumenge matí quedem a mitja carretera amb els de Vic. Pocs que estàn tots de vacances. Els atrapo a st julià de Vilatorta, amb el fred matiner que sempre fa a Viladrau!. Romagats i Collsesplanes, esmorzar a St Hilari, amb els motoristes, baixar a Arbúcies i pujar-se el Rabell a bon ritme. Jo m'he quedat a Viladrau, clar, mentre ells anaven tirant cap a Vic tot remugant a causa de l'enèssim filldeputa de cotxe que ens ha passat fregant, però fregant fregant, a l'altura de Gomara, i a sobre ha tingut els collons de fer-nos així amb el dit!. Sempre hi haurà cabrons a les carreteres, per més arrambat que vagis sempre sentiràs l'aire que et passa just a tocar, i a sobre et repetiràn que "por la derecha" y "de uno en uno". Jo ja fa temps que no els en perdono ni una, a aquest tipus de masters del universo, si déu els ha fet capullos, seràn capullos t'ho miris com t'ho miris.
Parlant de'n Cordoba, aquest sí que és tot un fitxatge. Tenim ja frase cèlebre: "cuando yo tenia diesiosho año cajcaba nuese con la poya" Au, imagineu-vos la resta. el dissabte anava en sense mànigues, amb un fred que fotia a Olost a primera hora, i anava dient "pos sho ejtic tan calen que me treuria aqui mateich la chamarreta", o el diumenge, pujant el Romagats, que anava tocat de dissabte i nava quexant-se de mal de cames (dios mio, pero si eta noshe solo he pichao una vé pa está dejcansao). Genial el seu duel amb el Nen de Cantoni, el segon l'ha esmolat a Collsaplana, però tornant per Rabell, i amb la dosi de vi i gasosa, el cordobé s'ha revenjat: "otia er neng, si que va cajcao que no yega ni a la de tré".
ah, osti i en Xavi aquest de Prats es veu que és l'ex cunyat amb en Pep Vinyoles, tot un president de l'Aeo (assoc. Amics Escalèxtric d'Osona). Una persona que va estar molt ficada a l'Slot i amb qui sempre vaig mantenir bona relació. Bons records d'un paio que es veu que manté el seu crit de guerra. Quan el criden "Vinyoleeees!" ell contesta: "Toca'm les castanyoleeeees!"
Total, per donar i per vendre
Ah! s'ensuma ciclocross a Vic, potser tornem als origens? Benvinguts al món on no hi ha dolor. Ja'n parlarem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
