LA PALLARESA. Pink Power: Ataca o pateix a roda!

Ahir dissabte 30 d'agost vaig retornar a la competició després de 7 setmanes sense competir. ho vaig notar, el globo va ser descomunal, juro que no ho tornaré a fer!!!! no és lo mateix anar en bici que sortir a una cursa, oi?

http://www.tremp.cat/index_web.php?idwc=czoxMjoidW5pb2NpY2xpc3RhIjs=

Bueno, 5 del matí surto de sabadell i quedem a Calaf amb en Jordi Benavent, per carregar la seva bici (i a ell) al cotxe i cascar-nos el gualter i el comiols mentre anava sortint el sol. Arribem a Tremp a un quart de vuit, inscripcions, cagarada full, i sortida d'una marxa que tot i ser a setembre és de les que valen la pena. Ah! maniga curta, i la samarreta interior que sobrava. el dia era perfecte per agafar un "hammerJuanes" dels bons.

Ritme de pelacanyes al gran grup, a vint-i-cinc per hora i amb gens de ganes, en Pere Russinyol tibant a lo Cancellara i Voigt, ningú s'atrevia a donar-li relleu.. clar que a aquelles velocitats i amb el vent de cara era com de bojos posar-se a davant. Total, que amb un cop de pedal de més, se m'accelera la bici i em trobo a davant amb en Russinyol. Osti! i ara era a mí a qui no rellevaven!!! quina colla! Fins i tot en Benavent s'adelanta al grup per pixar i ningú fa ni el gesto! clar, no era cap atac!

total, que quan encara estavem arribant a Gerri de la Sal, m'avorria com una ostra. Parlo amb el Benavent i res, cagadet allà a roda... però afortunadament hi havia en Xavi Molons uns metres més endavant: "xavi... m'avorreixo", "ah, doncs vale!"

Plat, quatre pinyons menos, i apa! a saltar del Gran Grup! Escapada Pink Power, a la italiana! o sigui, atacant dins d'un túnel!!! jajajajajaa. A fondo i relleus pel plà fins arribar a Sort, i comencem a pujar el Cantó amb un parell de minuts! En Xavi es queda al Km2, però jo aguanto al davant fins a mig port, quan m'atrapa el Grupo de los elegidos (que sempre són els mateixos, els cabrons!), i que es veu que pujaven a 25 per hora, els animals!. Quatre apretades, dos canvis de ritme i els aconsegueixo seguir. Es calmen al descansillo i no tornen a tensar fins a dalt del port, on a empentes i rodolons aconseguim empalmar amb en Ramon Coromines d'Olost i en Pere de Vilanova entre d'altres.

Baixada altra vegada a full, sense temps ni per pensar. A les curves de baix el port, els locals (posa-hi els de la Seu, els pallaresos, els del Terraferma) baixant com bojos.. tant que un salta la valla i es queda al terra (no es va fer res, cama i mà, i la bici intacta, sort!). Jo com sempre, aflaco el ritme i ja empalmaré a baix a Adrall. Efectivament, no sé perquè corrien tant, a Adrall foten un parón (casi casi per pixar), i empalmo sense ni pedalar, tot i que l'esforç que he fet el començo a notar.

Fem el plà, jo aguantant al darrera, i arribem a Coll de Nargó, on a la primera rampa em quedo tirat. les cames no em van, fallo de musculatura, i paro a omplir aigua. Se'm presenta un panorama fabulós, tot el Bóixols i la Faidella ben solet!. Quin globo nen! una cosa que es deu pujar amb el plat, a 16 per hora, a 14 fins i tot, sota el sol, ben solet, miro enrera a les paelles i no vé ningú, clar, al ritme que portavem el segon grup devia estar a 10 o 15 minuts.

Corono a base de pit i collons, o del fondo que tinc acumulat, jo al meu ritme, a lo bisonte, que diu aquell, però bisonte hembra, que anava poc a poquet! A poc del poble de Boixols veig algú que s'acosta. Començant la faidella m'encalcen dos Rat-penat i no els puc seguir, però em sento més fort, com si hagués passat la crisi. Baixo cap a Isona i a les rectes veig un trio a un Km darrera. Perfecte, m'atraparàn al plà i entrarem acompanyats, ja és algo.

Triguen a atrapar-me, anaven tocadets i als repetxos jo els treia tròs, però al plà relleven bé i a 12Km de Tremp ja sóc dins del cuarteto. Dos del Terraferma i un tercer que al arribar-me deixa de rellevar. Sembla mentida que en un grup de quatre, en una ciclosportiva, es pugui fer el ronso, però es veu que es fà.

i collons si es feia el mort, el puta! jo que em pensava que anava tocat i es veu que no, que ens estava fent el llit! a rodeta s'hi anava tope bé, mentre els lleidatans i en culito anaven rellevant amb força. El valent, a l'entrada de Tremp, surt per l'esquerra, però tres veus de cop li criden l'alto: "vale hombreeee" es veu que vem cridar tots tres, que estàvem a la que salta! jajajajaja, el tio canvia el xip a l'últim moment, i diu: es verdad, mejor que entremos juntos... Pos va a ser que sí, jo que tenia la traca ficada per saltar-li al darrera (i ho hauria aconseguit), em quedo quietet, que no era moment per fotre'ls el pal.

Total, cinc hores amb dinou, un quart més que els primers, i la satisfacció d'haver-me escapat, haver aguantat, haver petat i a sobre tirar de fondo, amb un globo que ni te cuento.

Em sembla que això d'escapar-se mola, per poc que es pugui!!!

DIUMENGE 31 AGOST. VOLTA GALLIFA

Pos que tenia ganes de gresca i com que he dormit plàcidament avui me n'ha anat a fer un clàssic. 72Km pel vallès, bé de pulsacions, malament de cames, però el Test per a Banyoles del dissabte que vé està fet.

ah! he descobert que als de Tremp se'ls diu Trempolins... amb lo xulo que seria aplicar la lògica!!! als de tremp, tremp..s, i als del Pallars, pall....s jur jur jur (llavors us foteu amb Sabadell mala pell i altres coses oi?) ;) ;) ;)