dimarts, 30 d’abril de 2013

RUTES DEL MONTSENY 2013

.
Hi ha moltes i bones marxes, perfectament organitzades, dures com una baguette del dia abans i amb més desnivell que la xifra de l'atur prevista pel 2014, però la història té un pès, i Rutes del Montseny pesa.

Amb línia de sortida tan sols a 30km de Barcelona, un port de primera, un de segona, i un trencacames entremig, la marxa del ccgranollers aguanta any rera any entre les de primera línia gràcies a una conjugació de recorregut, ganes d'organitzar i història viva de lo que són les marxes cicloesportives.

La Edició 2013 ha estat una més de les trenta i pico, modernitzada en el muntatge previ i post i mantinguda en l'esperit, o sigui, en el recorregut, que és aquella part de sabor de ranci que agrada a qui ho sap valorar. Bona nota en tot, 34 i a seguir endavant.

De fet, no-sé-quants cents de participants fan que les modernes carreteres del vallès, plenes de cotxes, es quedin estretes en un diumenge d'abril, o que la ciutat de Granollers es paralitzi en el moment de la sortida, que aparcar a primera hora sigui una odisea, però res importa tant com poder tornar a fer aquell recorregut que tens memoritzat, aquells 170km que et trenquen, duríssims els facis com els facis, a gas o a ritme.

Clar que hi ha la dialèctica de que tenim molt tròs de Vallès (i carretera porculera plena de cotxes i semàfors i pas pel mig de poblacions) tant abans de Santa Fè com després de Collformic, i que si aquí i que si allà, però hem de llegir la Rutes del Montseny com el que és: Una marxa dissenyada fa casi 35 anys, la gràcia de la qual és que manté el recorregut inicial a pesar dels desdoblaments, dels mercats dominicals i de les carreretes modernes.

Personalment la meva actuació esportiva 2013 em va servir per treurem les dues espines de les edicions 2010 i 2012, on vaig sucumbir a la meva pròpia impetuositat (i falta de forma) morint a l'altura de Coll de Rabell. Petar dos cops al mateix moment fa prendre't-ho amb ganes la tercera vegada, i aquest 2013 no em van rebentar d'entrada, tot i que es va pujar Santa Fè a un ritmasso i que em vaig quedar fent la goma a dos km de coronar, vem reunir un quintet per fer lo dels Cortals, quintet que em va deixar clavat a la baixada de Collsaplana (o la penya no deu haver d'anar a treballar el dilluns, o jo sóc un cagat a les baixades, o les dues coses).

Total, que em vaig cascar el tròs de la Cantina, Pont de Fàbregues i Espinzella tot solet, i just al començar Collformic m'atrapa un grup de 8 o 10, dels quals la meitat van com poden, i l'altra meitat no se'ls pot seguir. De nou coronar i baixar per Montseny, i a baix a Palautordera reunir colla i fer-se el plà de Vallès (que no és plà sino que va fent repetxons colloneros) intentant que la gent organitzi uns relleus mitjanament dignes. Al final em toca tibar del grup, com que ens hem trobat amb gent de la curta tothom fa el que pot o el que les cames li deixen fer, i contents i satisfets arribem a Granollers.

Per una vegada la Rutes del Montseny no m'ha desfet, espines desclavades, seguiremos informando.

http://www.ccgranollers.com/
http://www.ccgranollers.com/arxius/1366630450.pdf
.
(nota: a la columna esquerra del Blog hi ha el Calendari 2013. Cada marxa està puntuada entre parèntesi. el primer valor és el que Culitoweb otorga a la organització. el segon és que s'otorga a sí mateix.)

dilluns, 22 d’abril de 2013

CERVERA, CLÀSSICA DELS MURS 2013

.
Amb el fred dels primers d'abril ben viu se'ns va acudir la brillant idea d'anar a fer la Classica dels Murs, la marxa que la Pc Cervera organitza actualment amb un recorregut realment bestial, després de les seves incursions per la zona nord (Transpirenaica i Segarra-Solsonès) l'any passat van dissenyar un duríssim recorregut on, sense cap port, superaven els 2500m de desnivell amb una combinació de carreteres i 16 murs, cap d'ells amb pendents menors d'un 7%, cap d'ells més llarg de 3km. Un recorregut suposo que complicadíssim de dissenyar i que després de 13 temporades fent marxes m'atreveixo a colocar entre els 5 millors que he tingut la sort de patir.

 Així doncs, puntuals i amb minut de silenci inclòs en honor de Miquel Poblet, sortim de Cervera per encarar la zona nord de la Segarra, un primer bucle en principi suau, tan sols 6 murs per anar fent boca i no massa desnivell ni dificultat... si no arriba a ser pel fred intens que ens envaeix.

Res fora de lo normal fins a Calonge de Segarra, on un doble mur al 11% i 14% ens posa en antecedents. igualment ens passa amb els següents, el grup no es trenca però anem veient de què anirà la cosa. Tranquilitat fins al km70 on es conjuntarà l'inici del segon bucle amb una continuació de murs, un cada 3, 5km com a molt, i on combinant carretera estreta amb carretera normal, combinant estrebades amb anar a ritme, anem aguantant el grup a la vegada que aquest va perdent unitat rera unitat.


El fred desapareix de cop a l'entrar a la Conca de Barberà, marxa la boira i el solet ens escalfa... encara que ens escalfem més nosaltres amb les nostres intentones.

Passat Montoliu un moment de dubte al quedar-me tallat, però a davant no tiren massa fort i tornem a empalmar. Aquest és el problema, tornem a anar a ritme fort i ens apreten més del que voldriem, ens deixen enrera i empalmem, volem tornar a patir, i calculo que no durarà gaire, tinc fondo però em falta foça, i ho noto en el cop de ronyó, que no és prou fort com per saltar endavant amb ells.

Planyent-me de lo dur que és no fer cap port llarg i anar fotent apretadetes no em donc compte que lo dur està per aribar. Al Km90 s'empalma la primera tanda dels grans del dia. Cabestany escalfa Albió 19%, duríssim mur sobre mal asfalt, Savallà 19% i sobretot Conesa 11% i Forès 21%, tot Forès de baix cap dalt sense deixar-se ni un metre de desnivell per fer. Veig en Roque posant peu a terra, em veig incapaç d'adelantar ningú, i ningú m'adelanta, estem quiets dalta la bici però no caiem.

Un ciclista cada 5 metres i no obstant corones i no trobes ningú, sembla que aquests 5 metres siguin una eternitat i és impossible connectar o ni tan sols agrupar 10 ciclistes. Coronant Forès (on per cert m'ha faltat corona amb el 34x25 oju!) ens agrupem una quinzena, En Pep Tatché i jo iniciem la marxa agrupant gent i al cap de rès desemboquem a la general de Montblanc a Tàrrega.

Arribant a Verdú connectem de nou amb davant i ens acostem, en una tanda de calma, als 3 definitius murs.
A Montornés tot es trenca en mil trossos, a Granyena tan sols som capaços de superar la pendent i agrupar 2 o 3 companys, per baixar cap a Cervera i fer la pujada final a la Plaça Major.

Entrem un ciclista cada minut, cada trenta segons, entrem en rosari, no massa lluny del cap de cursa però sabent que sense cap gran port, la Segarra i la Conca ens han deixat ben esquilats.

Un excel·lent a la organització, com altres vegades tot correcte, ben fet i lligat.

Us adjunto un vídeo d'Oscar Marín penjat a youtube, el Mur de Forés vist des d'una bici:
http://youtu.be/jfdMMnfh3vc

Les imatges són extretes de infobiker, en un enllaç directe que podeu trobara ala web de la marxa http://classicadelsmurs.cat/

dilluns, 1 d’abril de 2013

226ERS test de xutes glucomaniacs

.
Gràcies a la meva companya de feina Ada Xinxó (mireu el seu blog) em van fer a mans uns xutes de la marca 226ERS per a provar. Com que li vaig prometre un informe, i fa dies que no publico res (1), mato dos pàjarus d'un tiro.

Em trio una ruta de 4 hores i 100km, amb 3 ports, cosa xula eh? l'Obac, Montserrat per Rellinars pista forestal i Vacarisses-Els Caus, acabant a l'Hostal de Cim de St Feliu del Racó. Aquí la teniu: http://connect.garmin.com/activity/289102399

Rebo 3 chupetins del tipus energy gel, Maduixa, Llimona i Xocolata, amb tres càrregues de cafeina diferents.

De sortida pujant l'Obac sento que tinc cames i decideixo tirar endavant la prova dels gels, que si arribés a estar mort de poc serviria. El primer port coincideix amb la primera hora, no prenc res fent així que el glucògen acumulat es vagi esgotant. Baixo a Castellbell i el Vilar i enfilo cap a Marganell. poc abans del nucli urbà es trenca a l'esquerra per una indicació que diu: "Montserrat per pista forestal asfaltada"... prou interessant per als caçadors de desnivells impossibles... uns 15km amb 11, 12 i fins a 15% en un km final del cáguense.

Em xuto el gel de Llimona, 25mg de cafeina, sabor passable, bona textura. El port va fent esglaonets tot i que els primers 12% es veuen a les primeres de canvi. El resultat del test del gel de llimona és una mica de curs de P4, defalliment general al moment àlgid de l'esforç... clar que era un km al 15-16% mantingut!

El gel de Xocolata el prenc a la tercera pujada del dia. Des de La Bauma s'agafa la carretera general cap a Terrassa i als 200 metres es trenca a l'esquerra (Mas Estarros, Vacarisses) una carretera relativament llarga que comença suau però va in crescendo, convertint-se en un port interessant sobretot si a Vacarisses Nucli urbà tombes a l'esquerra en direcció a "Els Caus". 13km de baix a dalt, on empalma amb el col de l'Obac.

En realitat no és xocolata del tot, sino que recorda les barretes d'estrep (pels no sabadellencs estrep és regaliz). Entra suau i collons com tira! els 50mg de cafeina són reals, la força a les cames es manté i el gel és realment dels que ressuciten els morts.

per provar el tercer gel (el que no té cafeina, sabor maduixa) me n'haig d'anar a una pujada extra. tenint en compte que als 100km tot lo que li entri al còs serà benvingut, i que mantinc tò muscular, allargo cap a Castellar del Vallès per pujar l'Hostal del Cim, a Sant Feliu del Racó, 1,8km amb algun 12%, exactament l'esforç extra que buscava. Sabor de maduixa tipus gominola diguem-ne i resultat Ok, o sigui, un chupetin de gel estàndar.

Sobre el vial, o sigui, l'envoltori, la xeringa de 25gr és quantitat suficient per una presa. el plàstic podria ser més prim, un parell de dècimes menys en l'espessor facilitarien que el gel sortís més fàcil i no s'hagués d'escurar tant fort. Per altra banda el precinte que es trenca per obrir el vial és un pèl dèbil, i podria ser reforçat. M'agrada més el vial en xeringa que no pas la bossa d'altres marques, que sempre deixa contingut al seu interior.

En resum: Gels 226ers amb bona nota, sobretot el de regalèsia, perdó, xocolata, xute de sucres i cafeina molt vàlid. Vial de presa molt còmode per portar a la butxaca del maillot i fàcil per a prendre sense parar de la bici, amb una sola mà, tema important.

au, test acabat.

pieds de page
(1) anava a publicar crònica d'un event ciclista turista però em vaig mossegar la llengua pel bé de molts, el meu inclòs.