dimecres, 29 de juny de 2011

EL SERVEI POST-VENDA (post-post-peroquemuypost) DE COLNAGO

.
Evidentment aquest també és un blog de denúncia, mofa i distorsió, i en aquest cas li toca el rebre a una gran marca, històrica, mítica, de grans èxits en competició, enorme reputació com a fabricant, caríssimes bicicletes... i... una misèria de ... una misèria, vaja!

la pregunta era: "hola, sóc fulano de tal, de barcelona, i tinc una Colnago Master molt antiga que vull recuperar per al seu funcionament. la bici patatim patatam... total, que no sé l'any exacte, a veure si em podeu ajudar a trobar el número de cuadre perquè no el veig"

primera resposta: "hola, mira, els numeros de cuadre estàn a la caixa de pedals o bé a sota el canvi o a la patilla del darrera, si ens el dius et direm el què, si no ens el dius consultaré el nostre catàleg"

segona pregunta: "ei, si, he trobat el numero, és aquest, us envio una foto, gràcies per ajudar-me, em fa ilusió saber la data exacta de fabricació"

no hi ha resposta

tercera pregunta: "ei hola, us reenvio el mail anterior per si no l'heu rebut"

no hi ha resposta

cuarta pregunta, ja cabrejat: "fa un mes vaig contactar amb vosaltres per patatim patatam... que molaria que em diguéssiu algo eh?"

resposta: "doncs si, efectivament el cuadre de la teva bici és dels anys 80"

dels 80???? això si fa no fa és un arc comprès entre 10 anys, 120 mesos, 520 setmanes, 3650 dies per triar! quina exactitut!!!! quin gran catàleg!!! quin control!!!! quin servei al client!!!!

cinquena pregunta (que no és pregunta, ja és atac sarcàstic directe a la jugular):

"vale pisha, que reconec que 27 anys són molts, i que és possible que una casa com la vostra no conservi dades de les seves produccions més antigues, o sigui que ja em donc per satisfet, moltes gràcies, sou molt amables"

resposta: "gràcies pel teu interès" ... com dient... "passo de tu"

pos ale: bona publicitat la que us faig... sort que la bici és una obra d'art, perquè vosaltres sou simples oficinistes.



conclusions i notes al peu de pàgina........
O sigui, que la millor marca del mundo mundial segons la seva web, no pot contestar a un client que conserva una de les seves peces emblemàtiques de quina data és el cuadre? vale, que sense probemes puc fer la pregunta al distribuidor de la marca a Espanya, segur que obtinc resposta més fàcil, però té collons que tinguis una bici tope de gamma (la Master es va vendre als 80 com una de les millors bicis de la època, lo que ara serien 6mil euros) i passin de tu...

sobretot dir-te que més o menys la bici és dels 80 és una inutilitat tan supina! i més després de demanar-te el xassís i dir-te que miraràn els catàlegs!

ineptes! amateurs!


La resta de les entrades referents a la Colnago master les trobeu AQUÍ


resum dels mails:
___________________________________________________
Thank you for your reply
Best regards
Laura

Da: miquel gubianas [mailto:gubi72@hotmail.com]
Inviato: giovedì 16 giugno 2011 16.30
A: laura
Oggetto: RE: R: R: R: colnago master
Hi Laura,
thanks a lot for the answer and the info. I understand that it is difficult to determine the exact year or the production series, maybe you have not any registration, it has been more than 25 years!
but i'm so glad with your answer, thanks!
Miquel Gubianas

Subject: R: R: R: colnago master
Date: Thu, 16 Jun 2011 16:15:54 +0200
From: laura@colnago.com
To: gubi72@hotmail.com
Dear Miguel,
I confirm you this is a Colnago Master frame produce in 80s
Thank you
Best regards
Laura

Da: miquel gubianas [mailto:gubi72@hotmail.com]
Inviato: giovedì 9 giugno 2011 22.32
A: laura
Oggetto: RE: R: R: colnago master
dear Laura, some weeks ago I sent you some photos from a colnago master, asking you for the year of the frame and also if you had some more info about that bike.
the chassis number is 224, maybe the frame is from 1984?
I send you some photos of the number.
i would be very pleased if i receive some answer from you
thanks a lot,
Miquel Gubianas

Subject: R: R: colnago master
Date: Tue, 10 May 2011 17:12:28 +0200
From: laura@colnago.com
To: gubi72@hotmail.com
Dear Miguel,
I’ll check in our old catalogue and be back to you asap
Regards
Laura

Da: miquel gubianas [mailto:gubi72@hotmail.com]
Inviato: martedì 10 maggio 2011 16.58
A: laura
Oggetto: RE: R: colnago master
dear laura, glad to receive your email!
i cannot find any serial number, i send you some photos of the bike and i hope you can help me with this finding.
i think that my bike it's maybe an 1984 one
look at the decal: one thing that obsesses me is the decal of the frame brand. it's not "columbus", it's "Gilco". of course gilco is gilberto columbo, the columbus owner, but i have not find any colnago master in the lot of photos in google that has a decal like mine!
a lot of thanks!

Subject: R: colnago master
Date: Tue, 10 May 2011 15:21:45 +0200
From: laura@colnago.com
To: gubi72@hotmail.com
Dear Miquel,
could you kindly send us the serial number of the frame pls which you can find in one of the following parts:
under bb, on the left drop out, on the derailleur clamp
Best regards
Laura

Da: Colnago - info
Inviato: lunedì 9 maggio 2011 8.42
A: laura
Oggetto: I: colnago master
good evening, i write from barcelona. i am owner of a colnago master,
i send you some photos, because i would like yo ask you some questions: the exact year of the bike, the model number or denomination and if you have some photos of the original model
i cannot find any chasis number wrote into the bike
Miquel Gubianas
___________________________________________________

dimarts, 21 de juny de 2011

SABADELL - RIPOLL

.
ANEM A BUSCAR EL COTXE que fotia tres dies que estava a Ripoll.


Aquesta era la ruta inicial
http://www.bikemap.net/route/1031947#lat=42.04203&lng=2.07916&zoom=12&type=1
lògicament la he canviat, no era forma de procedir, cascar-me 200km sortint de casa a les 9 del matí, amb la calda que fotia! tot i això he mantingut l'arribada a Prats de Lluçanès i l'anar a buscar Alpens i Borredà, per passar de St Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet per la pista asfaltada que hi ha, una de les bèsties bèsties de veritat!

La resta ha estat anar combinant carreteres conegudes amb algun pas improvisat, com per exemple el trencar per Lluçà enlloc de la Santa Creu de Jotglar, de fet la zona Lluçanès-Moianès és genial per a la pràctica de la bicicleta, moltes carreteres, totes portant als mateixos llocs, i amb pujades trencades de com a molt 3km de llargada, un terreny ondulat en carretera estreta perfecte per a un vehicle com la bicicleta.

Aquí la ruta:
http://connect.garmin.com/activity/92587015

És curiós comprovar que la "Carretera de Prats" famosa, que té el Km zero a la Creu Alta de Sabadell (Francesc Layret) a Prats de Lluçanès és "Carretera de Sabadell".


En l'apartat de sensacions, ja podem afirmar que estic plenament recuperat. En aquesta sortida he notat per primer cop després de l'intermezzo cop de pedal, bon gir de cama, cop de ronyó i resistència continuada a un ritme mig-alt. He tancat la volta a gairebé 27 de mitja, anant sol i amb més de 3mil de desnivell en 170km, i fins i tot a La Merolla m'he permès el luxe d'apretar a fons. Les baixades i les tombades en curva encara s'han de pulir. Hi ha por i vaig cuadrat.

tornem a ser el que era.

i de passada, amb aquesta ruta, tanquem el cercle. Es pot sortir i arribar a Ripoll sense necessitat de tocar la nacional 152, amb dos recorreguts èpics, un per Garrotxa, Osona i Vallès Oriental, l'altre per Vallès Occidental, Bages, Berguedà i Ripollès, amb carreteres espectaculars i algun que altre camí rural.

De passada m'han vingut idees per a l'Etapa The Culito Extreme, que properament presentarem. Tan sols em falta estudiar el "camí de l'hora" a la zona de Manlleu per crear una etapa criminal com poques.

voluntaris?

diumenge, 19 de juny de 2011

L'ESTRENA. RUTA CLÀSSICA CAP A ST LLORENÇ SAVALL

.



http://connect.garmin.com/activity/92132025


Anava sent hora, i com que tenia la bicicleta acabada, i l'equipament llest, he decidit posar fil a l'agulla i pujar a sobre del meu ferragot per, amb bici clàssica, vestit de clàssic, fer una ruta clàssica, cap a Sant Llorenç Savall falta gent, revolt del Dalmau inclòs.

Acollonant ferragot que amb un 53-42 i un 14-22 m'ha clavat la pedalada, amén de la tunda que em vaig fotre ahir, el resultat és que no anava ni cap endavant. Tot i això li he tret casi 26 per hora de mitja a 56 quilòmetres totalment vallesans, habituals, clàssics com pocs.


m'he fet unes fotos.

la bici... doncs apenes recordava la conducció d'una bici antiga. Manillar estret, amb manetes de frè petites, molt avall, de manera que quan t'hi puges quedes tot aixonat i geperut. A part la dificultat per accionar la bicicleta. Cada maniobra és realment una maniobra, i anar en bicicleta es torna una cosa lenta.

Lenta de canvis, les palanquetes no són pas els frens integrats de maneta, i has d'anticipar cada acció, o et quedes clavat a la soritda d'una curva; lenta de frens, l'acció de frenar és llarga i feixuga; lenta de pedalar, tant de posar i treure el peu, ojo que si et lligues massa el rastral no surt i caus de costat, però el simple fet de donar el copet de mitja vota al pedal, insertar la sabatilla, clavar la cala i tancar la corretja és una acció realment lenta.

en definitiva, el ciclisme clàssic és per a homes curtits, que saben anar en bicicleta. És un OFICI, on cada acció, per simple que sembli, queda magnificada. La màquina s'ha de saber portar, s'ha de saber llençar, maniobrar és difícil, canviar el desarollo o frenar són accions experimentades, pedalar sense fer-se mal a les cames, seure i posar-se bé...

tot el que les bicicletes actuals fan per sí soles, amb les antigues ho has de fer tu.

dijous, 16 de juny de 2011

SABATILLES RIBÓ. TOT UN CLÀSSIC

.
Trobat en un carrer peatonal del Poble Nou, en un paisatge de novela de l'Eduardo Mendoza, en Quim Montsó o en Vazquez Montalbán, una vella porta d'alumini i vidre, amb un timbret a dalt a la dreta, ens separa del sub-món de la sabatilla de ciclisme artesanal catalana. Entrem a ca'n Ribó, una marca tan propera com ho és la voluntat i manera de fer de qui segueix la tradició familiar, un home de mitjana edat, ànima de jove i experiència de vell, l'Orestes Ribó.
hormes, patrons, motlles... de pasta, de fusta, l'obrador de cal Ribó no deixa de ser una sabateria de models hand-made.
centre d'assecatge i curació, olor de cuir, de cola, de goma
la màquina infernal de fer sabatilles. "T'ho fa tot, dona forma, clava, enganxa... podria fer moltes desenes de parells en una setmana"
dos parells de sabates velles fetes pel pare Ribó, guardades com a tresors... jo en tenia unes exactament iguals que les negres, comprades a cal Jové... "i tant que me'n recordo de'n Ribó" expliquen a cicles Jové a Sabadell, "venia amb una bossa amb els parells de sabates a dins, anaven gairebé a granel"
varis models nous, algun a mig fer. "Com ho vols? tinc cuir de color negre, blanc i vermell, ah! i un tròs de blau que em va sobrar d'un paio que les volia blaves... vols de pell girada? o de nubuk com les panama jack? amb cordons? i els forats, grans o petits? sola de goma, sola Sidi, sola de sabata clàssica? les cales les podem clavar amb puntes o si vols tinc uns visos especials que no necessiten volandera... les vols per caminar? per pedalar? amb talonet? espera, que et faig el taló una mica més apujat i et reforço la puntera!"
la botigueta és com uns encants, tot "ben ordenat", amb una olor característica que la reconeixes tan sols entrar. ets sents transportat, el temps no passa, tot té un caire d'antic, de fet a mà, que fa que no pugui ser d'altra manera que tal com és.

l'Orestes és una persona enormement amable i propera, de les que sempre diu que sí a tot, sembla vingut d'un temps antic i posat a la Barcelona del 21arroba com per descuit, però no desentona. L'esperaves conèixer tal com és. Un encant de Senyor, un mestre artesà de la sabatilla. No em deixa fer-li una foto, tot i que el seu bigoti, el mig somriure i la mirada serena i viva que regala a qui es creua amb ell farien que aquest reportatge fós complet.

de moment m'he quedat aquestes, encara que el preu que em cobra, massa baix pels temps que corren, m'obliga moralment a demanar-n'hi un segon parell, per tenir-les per caminar, i si s'escau per pujar als pòdiums.


Per cert, estrenades el dilluns de segona pasqua, i van de conya, suaus de dalt i dures de baix, les millors sabates que mai he usat amb calapeu, tot un plaer recuperat això de dur el calapeu!

dimecres, 15 de juny de 2011

dimarts, 14 de juny de 2011

RECOPILANT ROBA i EQUIPAMENT

.
o lo que en dirien els anglesos, cycling stuff.


Maillot original del KAS, marca Etxeondo, dels que tenien tovalloleta per dins! Talla 5 (una actual L) comprat a Cicles París de Terrassa el 1986 i que amb 16 anys m'anava justet. Ara em va algo ample, pesava 73kg, ara 68!


Txitxonera Cinelli original, comprada a Cicles JaumeI el 1988 segurament, i desada durant anys per casa.

Mitjons originals Sidi adquirits al voltant de 1988.

Sabatilles Ribó rèplica de les originals Ribó que van ser comprades, el 1987, a Cicles Jové. Afortunadament pel món del ciclisme clàssic, l'Orestes Ribó, el fill, segueix fent sabates a mida i al gust del client al seu obrador de Poble Nou. Cobra lo just, et deixa triar color i confecció, i regala bossa porta-sabates exclusiva.

Cliqueu AQUI pel reportatge sobre l'obrador de'n Ribó.

dilluns, 13 de juny de 2011

RIPOLL - SABADELL

.


http://connect.garmin.com/activity/92064277

En la meva intenció de tornar a agafar la forma (o en la opció contrària avorrir definitivament la bici) m'he dissenyat un espectacular recorregut de "baixada", deixant el cotxe a Ripoll i anant a dormir a casa. La intenció era l'endemà pujar per una altra via, però el cansament de la ruta, amb massa ports, camins rurals, asfaltats o no, i alguna que altra pujada sobre sorra (o ciment) al 15% mantingut, amb pics del 18%, em van deixar prou rebentat com per l'endemà quedar-me a casa.

Total, que tinc el cotxe a Ripoll i algun dia l'aniré a buscar.

LA PUTA (volia dir la ruta)
com que baixar per la nacional és una cosa que faria un maripili, he volgut donar varietat a un trajecte de teòrica etapa èpica passant per llocs interessants, així, sobre el mapa (bikemap-ripoll-sabadell) la ruta tancava amb el pas per Gallifa i St Llorenç Savall, però no hi va haver collons, cansat i poc alimentat, a St Feliu de Codines, després de la pujada infernal de Sant Martí de Centelles (veure fotos, 13% de mitjana i pics del 18%, sobre terra) i amb el vespre caient-me a sobre, amén d'un canell adolorit, decideixo tancar per Caldes i Sentmenat, fent igualment més de 3000m de desnivell acumulat.

Els tops de la jornada són Coll de Canes de sortida, pas per Olot (amb opció no feta de strada bianca pel carrilet fins a la Vall de'n Bas). Coll de Condreu, baixar a Rupit i agafar el rural que baixa a Sau, encimentat, dur i trencat, pas per La Riba i la presa, i pujada a Sant Romà de Sau, per agafar el rural asfaltat que duu a Malafogassa, i d'allà a Bojons i La Cantina, pujar la Fullaca i tombar a Seva, pujar i baixa El Muntanyà (cara suau) i un cop a Aiguafreda anar a buscar la estació de St Martí de Centelles i prendre la pista forestal asfaltada que ens duu a la carretera de Safaja.

Molt molt molt recomanable. amb un canell com déu mana hauria estat perfecte.

Nota divertida del dia: A Rupit em trobo uns ciclistes de carretera que no saben si tirar cap a Sau per la pista o no... clar, "és que amb aquestes bicis no sabem si hi passarem"

El ciclisme de carretera dels 90 tan sols contempla asfalt i roda de 700x20. El ciclisme de carretera modern ho contempla tot.

please come and see some videos:



Rupit: el poble més antic del món, perquè Adam i Eva ja hi cagaven, arrupits!