I per tercer any he anat a fer la ja CITA INELUDBLE del ciclisme sabadellenc, la més gran i millor muntada manifestació ciclista que mai he vist a la meva ciutat. La Falconada!
Aquest any ens han portat pel vallès dels 3 turons, dels 4 pins i les 5 quarteres, o sigui, per Santiga, Polinyà, Sentmenat, Guanta i Castellar a tot estirar, sense caure en el recurs ràpid de tirar cap a St Llorenç Savall, o sigui, sense tocar apenes mitja muntanya, s'han currat un recorregut entre turons, camps, pistes i trialeres d'allò més dur i selectiu, a com a molt 20km a la rodona, omplint 45km de corda al recorregut llarg...
...cosa que vol estar donant voltes a la mateixa contrada durant tot el rato i ni tan sols notar-ho! De nou sonoro aplauso a qui ha dissenyat el recorregut, ja que s'ha currat lo incurrable, ho ha marcat perfectament (imperdible) i ho ha bordat amb multitut de voluntaris a les cruïlles significatives.
De nou inscripcions, recepció, avituallaments i festorra final a nivell de marxa cicloturista d'alta volada. De nou récord d'inscrits (750 pel cap baix), de nou un bon temps, amb fresqueta matinera. De nou una entitat no-ciclista fent coses correctes per als ciclistes.
Res més a afegir, 10 sobre 10 perquè qui fa el que pot no està obligat a més (joc de paraules eh?).
A la sortida em trobo amb en Josep Maria Massot, un home tot simpàtic que em fa una foto tot dient: osti! una de ciclocròs! la conversa amb ell a l'arribada va ser absolutament imperdible! la gent de la bici són uns grans conversadors! siemprre positifo!
I llavors la cursa... sortim per asfalt pujant la "curva peré" de "torromeu", algo a sac, fins que els de la roda gruixuda se m'escapen a la primera baixada. Per sort a les pujades aniré remuntant unitats despenjades del grup principal, que cada cop seria més petit.
La resta de la jornada anar tirant sol, a pocs minuts del que em precedeixen i algo per davant de dos muntanbikerus que a les trialeres em teruen les pegatines mentre que a les pujades els vaig superant, hasta amb la bici a coll i tot! A final de recorregut ens anem trobant amb els de la curta i l'entrada a Sabadell, per Sant Oleguer, és de nou el senyal d'una jornada completada amb gran satisfacció. Els 45km se'm fan curts, me'n faltaven 10 més, però res a dir. Gran dia de bicicleta, envoltat de grans i molt propers amics: els de la colla de Sabadell, on cada ú va per ell però que no ens toquin el voraviu que llavors fem pinya!
.
més info (no us en perdeu ni un):
.
i lo guai del asunto: dorsal 556 el sisè classificat!
fins l'any que vé! (o es deia any que bé?)
