dilluns, 28 de desembre de 2009

SANTA COLOMA. CREACIÓ D'UN NOU ESTÀNDAR

.
foto d'Olga Llamas

Sé que m'esteu llegint, avui especialment, per això aquest post anirà en serio, aparcarem la prosa elitista i el doble sentit, la ironia i el sarcasme, i tocarem de peus a terra.

Santa Coloma... de Farners, per a ser més exactes, ha estat el gran dia del ciclocròs català... l'únic dia (amb el permís de Bellpuig i a falta del que facin els de Vilatorta) on sí que sí que hem pogut notar en les nostres carns lo que significa cross modern, muntat amb moooolta cara i ulls, amb inscripció de luxe i un circuit que els que no hi han pogut ser...

No hi ha paraules per descriure allò que és la correcció necessària, d'acord, ho pulim en algun aspecte, però estareu d'acord amb mí que són collonades, que "l'empaque" de la pista d'avui era quelcom de veritat, res de pirotècnia, ni doble looping, simplement pedalar, pedalar i pedalar.

Exemple a seguir doncs per demés organitzacions, un exemple que tanta falta feia ara que havíem perdut el Nord. Tenim tot un any per endavant per re-organitzar el cross, i evidentment s'ha de fer des d'una òptica moderna, amb un toc marketinià que acosti públic, corredors i aprenents de corredor. Amb públic tenim ajuntaments, amb corredors tenim sponsors, amb circuits sensats tenim aprenents de corredor, amb 12 mesos tenim calendari hasta per 15 curses. Omplir la tardor de pols (i si plou de fang)... com a València, che collons, que no costa tant, caparrots!

Un nou estandar encara que hauriem de dir recuperar l'estàndar... el del fòrum, de montjuïc, de Matató i Sabadell... el de Sant Boi, paradigma exemplar utilitzat en aquest Blog en com a arma punyent esgrimida en posts no-seriosos.

Per tant, i a falta de millors idees cara al 2010, des d'aquest Blog es proposa un calendari de 12 curses, totes a Santa Coloma, durant 12 caps de setmana on es faria el circuit un dia a dretes i un dia a esquerres.

Fins i tot hem pogut gaudir de la presència de corredors (catalans) que normalment no són presents en les nostres curses, ja que prefereixen fer 1000km en un cap de setmana a ser víctimes de trampes per conills, això si hi ha cursa aquell cap de setmana. Genial recuperar en Miquel Bort o en Gustavo, genial tornar a veure tots el que eren a València (ciclo internacional, ojo) el finde passat... perquè avui sí que hem pogut veure caps de sèrie del cx estatal a la mateixa cursa que els irreductibles gals de cada diumenge.

Genial que siguis adelantat per en Lozano i que a sobre t'aplaudeixi.

Paràgraf a part es mereix un company de Dorsal Blanc, en joan cortès, que en una curva d'asfalt devia patinar. Va picar de cap i va haver de ser atès per l'ambulància. Esperem que es recuperi satisfactòriament.


LA CURSA DEL HOMES
Com sempre a darrera dels bons hi anem els del Dorsal Blanc. Una pila a Santa Coloma. Es va sortir molt ample i a la primera i segona curves m'equivoco de banda i em quedo al darrera de tot. D'allà a remuntar 3, 4, 5 corredors i a l'acabar la primera volta m'adono que els que haurien de ser la meva referència estaven a 20 metres i anaven al mateix ritme que jo. Total, de nou solet i sense progressar, faig frat amb els de darrera i vaig fent voltes, 3, 4, 5 i s'acaba, i n'hauria fet dues més i tot, ja que era tot un goig.

Mullena la justa, fresca la justa, ambient espectacular, no es pot demanar res més a un Diumenge.

dissabte, 26 de desembre de 2009

L'EDAT DEL PAVO

.

4 freaks a culito's home. per cert, ultima foto de culito's dinning-room abans de la mascletá. Pep Tatché i David Sanchez. Fotos gentilesa de la Mariona.

CURSA DEL GALL DINDI A SABADELL

Tornant a recuperar les curses de nadal que es feien a Sol i Padrís, el dinar de Nadal es va haver de posar darrera d'una cita important amb el ciclisme sabadellenc. A un improvisat circuit urbà a Can Gambús (4 parceles sense cases i anar fent voltes com un hamster entre dues rotondes) ens vem reunir una cincuantena que no teníem on caure morts un dia de festa com Nadal, per trinxar-nos la patata a base de perseguir-nos com ànecs i oques durant una horeta, tot abans de migdia, no fotem.

Iniciativa de Sabadell Ciclista, un ent de varis caps amb el bicisprint, la Unió, la Palomillas, els Falcons, l'Escapa i algun que em deixo http://www.sabadellciclista.cat/ i amb àrbitres de la Federació, que no es poco.

Al final retrobada de clàssics, chanches, enric aguilar, tots els pacios, la sandra, el ciclista florista i el miguelito, l'angeliyo.... nosaltres amb prèvia concentració matinera a can Culito dels irreductibles Juanes i Rubio i de'n Párraga que buscava com un boig el lloc de la sortida. Carretera de Terrassa amunt anar escalfant, fer la cursa, i carretera avall, pel mig, amb la botella de cava al maillot, mentre érem increpats constantement per automobilistes nadalencs que fins i tot en un dia com aquest es transformen al volant.

Cada dia de Nadal, Sant esteve, Any Nou o Reis tinc per costum sortir en bici, creieu-me que cap la una del migdia hi ha problemes, molts problemes, com si tot déu volgués arribar d'hora a vés a saber quin lloc (potser a la ca la sogra a dinar?). Massa mala llet.

Al final, frase heroica del Oriol Figuerola: "Eh, que estoy trabajando!" i el del cotxe es queda clavat.

espectacular la trobada Rubio-Juanes amb en Pep Tatché, els habituals de les cròniques del culitoweb es van coneixent. Per cert, en Tatché ens va comunicar que van per la tercera criatura... nanoooo, això és família nombrosa ja... no serà l'excusa per tenir algú entretinguda mentre te'n vas a entrenar?


SANT ESTEVE. UNA HORA DE FANG
El dia abans del Champicat de cross surto a rodar un pelet pel Ripoll. 1 hora és suficient per veure si la reparació del canvi va bé. Canvi nou i bici tocada per en Jordi del Jové, com una seda encara que crec que haurem de canviar pinyonada. Demà veurem com respon.

Avui tant canvi com cames responien bé. Les cames de meravella, roden soles, bones sensacions. Deu ser que estic feliç.

diumenge, 20 de desembre de 2009

BELLPUIG. TREIENT EL VENTRE DE PENA!

.
PER FÍ PER FÍIIIII!!!!!!

Una cursa com déu mana, un circuit per ofegar-se empaitant al de davant, un traçat on si et mates és perquè te l'has buscat, per rodar, girar, exhibir la tècnica, fer estratègies... i fins i tot per petar el canvi amb una reblada que ja veurem com acaba... demà me'n vaig al meu mecànic de capçalera a veure quina filigrana em fa a la patilla del canvi... un ciri a la verge de la salut com a mínim, no fós cas que ara que estic començant a pillar el tò no pugui anar a Santa Coloma.

Doncs lo dit, Bellpuig ha estat molt interessant, una autèntica sorpresa trobar-me amb unes instal·lacions genials, un terra en bon estat, encara que gelat, i una temperatura ambient que baixava còmodament dels zero graus. per tant si era negativa vol dir que fotia fred.

fred del bò amb un sol de collons i una mica d'aire que s'ha girat cap a les onze del matí i ha augmentat més encara la sensació tèrmica. ens hem posat ben juntets per calentar sobre els corrons mentre feien la primera de les dues curses. Sí, dues curses ja que amb els pocs que érem millor fer-ne dues, reunint gent.

La cursa dels homes del dorsal blanc a les 12, junt amb juniors, sub23 i èlits. Sortida en pilot i primera volta agrupats, encara que lo de sempre, un parell d'inexactituts en transicions m'han fet perdre pedalada. Em quedo amb el Franco i en Pacios, lluitant amb ells, senyal que no vaig tant malament no? i per culpa de dues inexactituts i el ritme constant de'n Toni perdo els 10m que li duia d'avantatge primer, i em treu els 10m després. Remuntant a un èlit que em dobla torno a agafar-li roda, i llavors quan em disposava a pillar-lo en un darrer esforç... reblo el canvi i apa! a córrer cap a boxes, on m'han deixat una bici que m'ha servit per acabar la cursa. Mil gràcies!

total, que èpica no n'hi ha faltat, corrent a ritme dels bons, falta un puntet tan sols, fent estratègia, amb culot curt tot i el fredot que fotia, trencant la bici i acabant amb orgull. què collons! Diumenge rodó, que ja anava sent hora de disfrutar el cross enlloc de patir-lo.

dimecres, 16 de desembre de 2009

jur jur jur!!! pagaré? no pagaré?

.
Hola MIQUEL,
Tienes una plaza reservada a falta de pago en la edicion de este año.
Tus datos son:
Participante: GUBIANAS SABARTES, MIQUEL
DNI: xxxxxxxx
Prueba: Quebrantahuesos
Es necesario realizar el proceso de pago para completar la inscripción.

(y faltaria añadir: ... y no enviar cartas incendiarias al director de carrera...)

dilluns, 14 de desembre de 2009

CICLOCRÒS DE RAIMAT. AMBIENTILLO

.

Tota una transició en les darrers 5 imatges, gentilesa de Mercè Pacios.
.
Si a Vinaròs deiem ambientasso, llavors hem de guardar les distàncies i jugar amb les paraules... ambientasso i ambientillo, algo enrarit segons es comenta off the record i evidentment amb la enooooorme diferència en tot entre Vinaròs i Raimat...
.
...i quan dic tot és tot menys els corredors participants, que pobres, prou fem de patir circuits plens de trampes per conills i rostolls pel mig, mal marcats per no dir d'inexistent encintat... o encintats del revés per afavorir al duatló que se celebrava paral·lel. gran part del circuit en menys de l'amplada reglamentària, per una cursa de 12 voltes, senyal de poca corda, i vàries zones on les caigudes les provocava el traçat (per dir-ho d'una forma suau).
.
molt de greu de veure un tio tècnic com l'Asensio patir una caiguda tonta al ficar-se en una trampa per conills mentre reconeixia el terreny.
.
raimat... mal marcat, mal dissenyat i mal portat. Vam ser nosaltres els que vem haver d'indicar als duatletes que competien (emfatitzo: competien) cap a on anava la cursa, ja que a la cruïlla principal abans de l'arribada ningú els indicava cap a on seguia el circuit.
.
dues curses enlloc de les 3 reglamentàries, sortida de la primera a les 11h, sortida de la segona passades les 12, molt passades.
.
corredors que prou fem anant a córrer a campionats de donde dije digo digo diego, sense saber el diumenge en sobre on caure morts, sens informació a falta d'una setmana de la teòrica primera cursa (25 octubre al velòdrom, recordeu?). Campionats de 10 curses anuals passats a 5 curses i encara una improvisada sisena que salva el mobles...
.
on són les 14-17 curses de la temporada valenciana? qué ténen ells que no poguem tenir nosaltres? ep! que nosaltres paguem inscripció i ells no, una altra lleugera diferència que juga a favor de qui?
.
...campionats que ténen la barra de dir que Santa Coloma serà el gran dia del ciclocròs català (evidentment serà el gran dia, el lloc i la cursa ho mereixen, no fotem) però quan en realitat serà l'únic dia perquè no hi ha hagut més
.
Corredors que hem invertit en material, bicicletes noves, ilusions, per disputar 6 curses i estar desinformats... no surt a compte.
.
Total que estem a dimecres i no han sortit les classificacions, i jo frisós per saber si he fet el porres o el porres más uno!
.
Afortunadament per qui escriu i opina (i per cert forma part de la comissió de cicloturisme, on ens surten les curses per les orelles) la ilusió de pedalar és més forta que totes les trampes per conills que ens puguin posar.
.
Esperem Santa Coloma i Sant Julià com res més al món.
.
Enyorem Sant Boi, Mataró, Sabadell, Torroella de Montgrí, Manresa i Sallent, Vilanova i Vilafranca, el Fòrum, Montjuïc, inclús el Velòdrom, cursa que es feia per omplir data...
Enyorem els 3 mesos seguits de competi...
.
Quan tingui les classificacions retocaré el text per posar com vaig quedar, bones sensacions, pillant la forma i les ganes d'empaitar rivals, casi agafo el ritme de'n Franco, al final com sempre, em falta xispa, bon fondo.

dilluns, 30 de novembre de 2009

CICLOCRÒS DE VINARÒS. AMBIENTASSO!

.


Com a entrada especial pel cap de setmana del pont de desembre posarem que fa 15 dies vam anar a córrer a Vinaròs. (ja que fa 3 setmanes o millor dit fa "he perdut el compte" que no tenim ciclocròs a Catalunya, millor parlar del primer món, ciclocrossísticament parlant)

Havent estat cursa de la Copa Catalana del 2008 vem descobrir un campionat on el ciclocròs tenia una categoria de grand happening, una cursa part d'un campionat valencià, amb 17 curses aquell 2008 i amb un ambient digne de zones de pràctica clàssica del cross.

Aquest any Vinaròs no ha estat puntuable per la Copa Danone 2009 però com que aquell cap de setmana no teníem on caure morts vam decidir de deixar-nos caure just a l'altra banda del riu sènia, o sigui, al País Valencià (comunitat oficialment parlant). ep. que diuen que ténen 14 curses aquest any, comencen a octubre i no paren, quina soooooort!

I què t'hi trobes? doncs una graella de sortida de Masters plena de gent (i en faltaven molts) un nivell espectacular i sobretot unes ganes impressionants de passar el diumenge al matí fent curses, que demà hem de treballar. Cursa de gentleman riders, cap incident, cap problema, disfrutar, pedalar i rodar, que era plà.

i què més??? doncs pares, molts pares amb molts fills, i tots els fills amb bicicleta de cròs, omplint les curses de cadets, juvenils, de noies... de futur.
i què més??? doncs veterans, una pila de veterans, i com corrien!
i... el circuit... simple, ample per poder-nos adelantar, amb un sol lloc on baixar de la bici (aquí trobava a faltar alguns taulons o algunes escales) però la resta era traca, traca i traca... un circuit perfecte per agafar ganes, un circuit gens "tècnic" (alguns diuen tècnic quan els surt xungo) dels que no fan por, que es veu que és tònica a València... i bastants àrbits portant el control.

total, que uns tant i altres tant poc... per sort ho vam poder disfrutar, dues hores de cotxe i trobar-nos a molts dels habituals catalans, el Mestre Astals, el Sergi, en Carni, el senglar Pere Joan, en Ramon Sagués i la seva colla, la Mercè i la Rosa, en Miquel Calm... doncs com qui escriu, molts que tenien ganes de pedalar i no tenien on caure morts aquella matinal de diumenge de ciclocròs.

EL CAP DE SETMANA DEL MESTRE ARTESÀ



Per celebrar el boicot que les organitzacions de Ciclocròs de tota Catalunya ens estàn fent als apassionats corredors (que hem estat els darrers anys participant a les seves curses i ens tornen el favor amb la desilusió d'una temporada amb 5 cites i encara gràcies) aquest cap de setmana he decidit iniciar la temporada de carretera 2010 i passar olímpicament d'ilusionar-me pel cròs (ja en parlarem en un ofensiu i incident post que publicarem en breu, ara no toca).

Total, que retornant als orígens hem dissenyat un cap de setmana Only For Men amb els amics de Reus, dit d'altra manera, lo que queda d'una altra ilusió trencada com la que ha estat la disgregació del somni AC77 gràcies a algun personal "falto de acto, palabra e ideas" que dominava les votacions a la junta (tema per un altre ofensiu i incident post, que no crec que publiquem en aquest cas).

Finde complet a Reus fent Stage d'hivern, és a dir, bicicleta dissabte i bicicleta diumenge, més activitats externes de rollo totalment pro, ara us lo cuen... amb en Jordi Rubio, l'Òscar Sola i en Lluís Juanes (más acólitos, colegas i tot tipus de mestres artesans), tornant als orígens com dèiem: ENJOY i simplement ENJOY. Cap de setmana antològic que es mereix un lloc dins de les cròniques del Culitoweb.

Tornar-me a posar entre cames a la meva parella d'estiu, La Flaca, (o sia, la Look de carretera, no malpenseu) ha estat tornar a descobrir les seves mides, els seus moviments, el seu manillar estret i fí, el seu canvi precís, els dos plats... ha estat tornar a tocar-la, cosa que no feia desde la marxa (marxa? sic!) de Viella. Ha estat pujar a sobre d'una bicicleta d'edat madura que està en plena forma, perquè una maquina de 6 temporades en casi perfecte estat és com una noia de 30 i pico, i ja sabem que les noies de 30 i pico són com una bici de 6 temporades, amb les seves histèries, els seus rellotges biològics i demés martingales, però amb la seva diguem-ne experiència i savoir-faire... la Look ho fa tot bé, i tot i les pates de gallo sembla que els anys no passin per ella... igual que les noies de 30 i pico... si no ténen un all o una ceba...

RUTA PEL BAIX CAMP
Per dir-ne d'alguna manera, a les 8.30 de dissabte faig cap al Bicipark de Reus, centre de comandaments del projecte Olympia, per pedalar amb la colla i mig Reus que s'hi apunta. Fem grup amb en Juncosa, el Tardiu, el trio Juanes-Rubio-Sola, els germans Martorell de Prades, l'August i demés mestres artesans de per allà. Conec a tota una crack de la ruta, la Judith Masdeu, que estava també rodant amb nosaltres. A mitja ruta ens partim i em quedo en el nucli dur, amb els Martorell duent la batuta, i ens casquem una ruta de 100km amb alguna que altra emboscada, entre elles la pujada a Castellmoster, cazi ná!

Tornada a Reus amb dutxa al mesón Rubio, una fonda la mar de barateta que servirà de centre de comandaments pel cap de setmana, Ja hi tinc una habitacio que duu el meu nom i em tracta com un fill, pròdig, però al cap i a la fí fill. Dinar al mateix mesón, improvisant menú i conversa, i mil rialles (el finde estava prometent) amb en Sola, Juanes i la Natàlia, fem migdiadeta, i a les 19h comencem la ruta diguem-ne d'oci reusenc.

SÓC EL GUBI DEL CRACKOVIA PIM PAM PIM PAM
Quedem amb la Neus de Vínyols i l'Imanol a un bar així com estripat, llavors tornem al mercadal i quedem amb en Juncosa, la Maribel i una amiga (i quina amigaaaa) seva, la Natàlia, per sopar. Se'ns apunten dos autèntics mestres artesans com l'Iñaki i l'Uri Figuerola, zipi i zape d'ara endavant, i tot sortint del sopar, au, cap a un garito a beure culs de cubata i tot lo que ens caigui a les mans. Festa fins no sé quina hora, amb un gran centre de conversa (quelcom a veure amb determinades proves pilot d'artilugis de motor de corrent contínua de forma i mida semblant a la torre agbar) i quan la noche nos confundía (o sigui ja dèiem coses a noies la meitat de la nostra edat) m'agafo al Rubio i me l'enduc a caseta a dormir.

L'endemà tocava treballar. Enlloc de les 8.30 quedem amb en Sola a les 10h, però treballaríem igual.

VALLS GOLD RACE versió winter
I com que som pros i dediquem tot un cap de setmana només a pedalar (jijiji pedal era lo que duiem a les 4 del matí) ens tornem a vestir de Rosa, color oficial de la nostra tropa fins a final de contracte (o sigui 30 de desembre 2009) i el trio calaveras (sense Juanes, que havia d'anar a recollir les aulives de la cooperativa, tasca que li permet gaudir de carnet de soci del Nàstic la resta de l'any) Rubio-Sola-Culito es posen a treballar, o sigui, pugen a la bici.

La VGR és una ruta de recorregut plà pel Baix Camp que recorda enormement les clàssiques de les Ardenes o de Flandes. Plana en general però amb nombrosos trams de camí asfaltat, murs de 15% i 18% Maleïda per definició, el seu creador (en Rubio) encara no ha aconseguit reunir ni el personal, ni el valor, ni la sort per tancar el recorregut definitiu, ja sigui culpa de la pluja, del vent o dels cubates. El dia acompanya, i tot i haver fet un sol espatarrant el dissabte, el diumenge es lleva ennuvolat, gris i fred, amb estones de plugim, cosa que ens porta definitivament a la tardor i a les sensacions de preparació invernal.

Tenim Flandes com a objectiu i ens hem d'anar esmolant.

Els 3 murs principals (o trams de 5 estrelles) triats per la versió winter de la VGR (o sigui versió edited-single) han estat Figuerola del Camp, Vilarodona i Vallmoll. 100Km més a un ritme menor que el dissabte, no en và la quantitat de toxines acumulades a base de cubates feien efecte, tot i això, a les 14h a Reus, una altra dutxa al mesón Rubio, i igual que el pros, dinar d'esportista.

INSANE MEAL AND FOOTBALL EVENING
Mac Donalds amb oferta de nuggets a 1 euro 4 unitats! Perdó, però amb lo que cremem ja podem anar a Mc Donalds, ara no ens tornarem viciats per la verdureta no? Nosaltres ens aprimem a base de matxacades, que la bici crema molt (i més si portes combustible a la sang!).

A les 17h a fer cua al Pilée, bar de moda amb penya barcelonista camuflada, per pillar lloc per seure. Partit a les 19h, amb victòria de l'equip local, eufòria generalitzada i afonia final.

Tornada plàcida cap a caseta tot acabat el partit, amb la satisfacció de la feina feta, d'haver treballat els dos dies del finde, i d'haver desconnectat (o fugit, com vulguis dir-ne) d'un Sabadell que m'estava ratllant un pelet.

I a sobre jugant a tres, potser 4 bandes... com els del billar de nadal! (aquesta frase precisa explicació que no penso donar, però la poso) Dilluns el vallès farà putrum putrum, aneu-vos preparant per l'spinning, que tinc idees.


Moltes gràcies als que "no han organitzat" el ciclocròs de Matadepera, aquest cap de setmana teniem millors coses que fer, i les hem fet.

dimarts, 24 de novembre de 2009

PUNT CENTRE FITNESS

.
Doncs tornant de vacances i com el que no vol la cosa, al Punt Centre Fitness de Sabadell els hi vaig caure en gràcia i em van deixar experimentar amb els seus associats.

links obligats:
http://www.puntcentrefitness.com/
http://www.arimonwellness.com/

Ara tres mesos després la cosa ha resultat positiva i he descobert en aquest petit gimnàs del centre de Sabadell un lloc la mar d'acollidor, amb material i instal·lacions de bona qualitat, un grup de monitors, compays i companyes, que ajuda a donar el màxim com a monitor, on m'he sentit acollit des del primer dia.

Un gimnàs petitó que no li falta res, amb sales per activitats dolces, sala de fitness ben equipada, una sala gran per l'aeròbic, el cardio i el pump, i la sala amb la vintena de bicis.


l'Anna, l'Alexandra i la Maria, la Eva i L'Enrique, primera hora, segona hora, tots van venint.

En Jose a recepció, un crack! La Glòria i el Jordi... alguns homenots que fan el ximple abans de començar i lo que em costa que li fotin rosca quan se m'esvaloten!

en jaume, que es fa les classes de dos en dos com els petit suis... en fontarnau, la carme, la sílvia, l'altra carme i la feli, els josep-lluïsos que n'hi ha tres, la tina i la maribel que volen el mambo numero 5... la palmira, tot entrega... i tota una colla que no me'n recordo del nom, que sóc home i només tinc una neurona...

les nenes de la classe abans de la suada de rigor i tota la colla d'aplicats patidors que m'aguanten música, cabrioles i anades d'olla.

en definitiva, un grup d'amics que sembla que no però s'ho prenen molt en sèrio. Hi ha fusta i de la bona (a jutjar pel tipito que llueixen) i a sobre no els reca de suar i donar-li canya, encara que quan a mitja classe els arriba la "area de descansoooo" veus com els hi canvia la cara, s'eixuguen es deixen de mans, posen la resistència ben baixeta que jo no me n'enteri...
ara, que quan torna el ritme, aquí no para ni déu.
.
i quan pedalen tots a una? uuuuiiii quin goig que fem!
.
i tot a les fosques i amb llumetes de colors... que així todos los gatos son pardos!
.
Em falta la foto d'algú que darrerament vé a les classes però que no vol sortir... a veure si ho aconsegueixo. De fet jo també hauria de sortir a alguna foto fent body pump i steps, però de moment no hi ha imatges, no fotem que un té reputació!
.
l'11 de desembre fem una master, i en acabar un sopar, a veure si també són bons en la barra fixa i aixecament de copa!
seguirem informant, no?