dilluns, 30 de novembre de 2009

CICLOCRÒS DE VINARÒS. AMBIENTASSO!

.


Com a entrada especial pel cap de setmana del pont de desembre posarem que fa 15 dies vam anar a córrer a Vinaròs. (ja que fa 3 setmanes o millor dit fa "he perdut el compte" que no tenim ciclocròs a Catalunya, millor parlar del primer món, ciclocrossísticament parlant)

Havent estat cursa de la Copa Catalana del 2008 vem descobrir un campionat on el ciclocròs tenia una categoria de grand happening, una cursa part d'un campionat valencià, amb 17 curses aquell 2008 i amb un ambient digne de zones de pràctica clàssica del cross.

Aquest any Vinaròs no ha estat puntuable per la Copa Danone 2009 però com que aquell cap de setmana no teníem on caure morts vam decidir de deixar-nos caure just a l'altra banda del riu sènia, o sigui, al País Valencià (comunitat oficialment parlant). ep. que diuen que ténen 14 curses aquest any, comencen a octubre i no paren, quina soooooort!

I què t'hi trobes? doncs una graella de sortida de Masters plena de gent (i en faltaven molts) un nivell espectacular i sobretot unes ganes impressionants de passar el diumenge al matí fent curses, que demà hem de treballar. Cursa de gentleman riders, cap incident, cap problema, disfrutar, pedalar i rodar, que era plà.

i què més??? doncs pares, molts pares amb molts fills, i tots els fills amb bicicleta de cròs, omplint les curses de cadets, juvenils, de noies... de futur.
i què més??? doncs veterans, una pila de veterans, i com corrien!
i... el circuit... simple, ample per poder-nos adelantar, amb un sol lloc on baixar de la bici (aquí trobava a faltar alguns taulons o algunes escales) però la resta era traca, traca i traca... un circuit perfecte per agafar ganes, un circuit gens "tècnic" (alguns diuen tècnic quan els surt xungo) dels que no fan por, que es veu que és tònica a València... i bastants àrbits portant el control.

total, que uns tant i altres tant poc... per sort ho vam poder disfrutar, dues hores de cotxe i trobar-nos a molts dels habituals catalans, el Mestre Astals, el Sergi, en Carni, el senglar Pere Joan, en Ramon Sagués i la seva colla, la Mercè i la Rosa, en Miquel Calm... doncs com qui escriu, molts que tenien ganes de pedalar i no tenien on caure morts aquella matinal de diumenge de ciclocròs.