dimecres, 11 d’abril de 2012

BREVET 300 PLANENC

PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT

El divendres sant ens vem marcar una brevet. com que els festius escassejen a la feina i ens hem marct un objectiu perpinyanenc de cara a finals de maig, vaig aprofitar que els del Plà de Santa Maria feien la seva brevet 300 en divendres sant per anar a fer una dutxeta freda de 12 hores, en 12 passos de processó de divendres sant, o divendres de glòria.

Pas 1: Lleva't d'hora i troba el lloc.
Fins i tot als pobles petits la cosa està difícil per trobar el puesto si no te'l saps. Ara ja hi sé arribar, però a les fosques era una mica difícil anar a trobar l'extrem de la població d'on se sortia. Un cop aparcat just a la porta, recollit el carnet de ruta i cagat com déu mana, et dones compte que la gent del CC Planenc s'ho han currat bastant bé, i que hi ha molt de carinyo posat en aquesta primera temporada de brevets organitzada per ells, i que ja d'entrada ha valgut la pena anar-los a participar en una de les seves propostes.

Pas 2: Sortim de Valls i se'ns fot a ploure
Res millor que entrar a Alcover amb una primera dutxeta freda. encara anem circulant en grup, fins ben bé després de Reus, camí de Montroig, on mica en mica formem un grup amb gent del mateix ritme. Trobo en Domi vielva, un noi de Gandia que es diu Vicent i la parella habitual de can bikeromanes. Anem fent via mentre ens cau el primer aiguat de propietats terapèutiques considerables.

Pas 3: En Vicent punxa just al costat de la Nuclear
Parem a reparar la roda i com és lògic, al Domi li toca fer hores extres de mecànic. Ens passen dos grups de companys i reprenem la marxa cap a la 240, que no deixarem fina l'Aldea.

Pas 4: En Domi punxa "twice" just entrada la 240
En un descuit del destí, a en Domi se li acaben les municions en una cuneta de la Nacional. l'espero mentre els companys i els grups van fent via. Als pocs metres torna a punxar i quedem que vaig tirant, mentre ell repara i és recollit per altres companys. Jo atrapo un grup que va per davant i segueixo amb ells.

pas 5: Arribo a l'Aldea i prenc la decisió de tirar sol.
Segellem en una farmàcia i mentre gran part dels participants paren a fer un bocata prenc la decisió de tirar endavant, tantes parades m'atabalen. Just al sortir arriben en Domi i en Vicent, fem trio i seguim pedalant.

Pas 6: Primer portarraco camí de Gandesa
Passem per Tortosa i agafem carretera de Móra, Xerta i uns km més per tombar esquerra via Gandesa, on ens trobem amb la primera (i senyora) dificultat muntanyosa. Un port fort d'inici i inacabable de final, que tensa, tensa, tensa i ens posa a puesto. Per sort no plou i ens hem pogut eixugar amb una mica de solet. Segellem a Gandesa, calma tensa a dalt del cel.

Pas 7: Passant per Vandellós i Flix cortina d'aigua.
L'altíssim decideix posar-nos de nou a prova i el pas per Vandellós i Flix es fa amb fort vent de costat i aigua a cantirs. Tombem dreta per una carretera terciària per pujar-nos un port que ens durà a La Granadella.

Pas 8: Pujada a la Granadella sota la pedra i el fred
preguntat per si no té res més que tirar-nos, nostre senyor decideix regalar-nos 5 graus menys de temperatura i una mica de pedra. En Vicent no pot articular paraula, ni tan sols canviar, amb mans gelades no pot baixar plat, solament aguantar-se dalt la bici. Silenci i patiment, no fós cas que se li acudís nevar o fer caure "chuzos de punta".

Pas 9: Punxo per primer cop a 1km de la Granadella
fsssss i a tomar pel cul. Un vidre clavat a la coberta. Li diem al Vicent que no pari fins al poble i amb les mans gelades fem el possible per canviar la càmara, que oh sorpresa, és de 650. Ja em diràs què fot una càmara de 650 a la meva bossa de recanvi! Em guardo la càmera punxada, després, per aquelles coses de la sort, em servirà.

Pas 10: En Vicent es queda al bar del poble amb hipotèrmia.
L'home del bar li deixa la seva jaqueta, mentre ens recuperem amb un cafè i un donut i signem el carnet van arribant processionistes, penitents i natzarens, a cada cual más pintao, mentre la penya del bar flipa en tecnicolor. En Domi i jo, cansats de descansar, reprenem la marxa.

Pas 11: Punxo per segon cop sortint de La Granadella
Jesús cau per segona vegada. Dégonflée i donat pel cul, sense càmares, el bon samarità apareix, oferint-me un parxe miraculós (per la càmera reservada) que penso lluïr durant anys. reprenem la marxa per una carretera bestial, la que porta a Les Borges Blanques. Trobem l'espardenya de cristo.

De les Borges cap a Arbeca i d'allà cap a Belianes, i tal, i tal, trobem l'altra espardenya i fem via cap a Vallbona de les Monges. Parada i cafè, segell i reprendre via per tornar a la Conca de Barberà, per carreteres recorregudes en la marxa de Rocafort de Queralt.

Pas 12: El Plà de Santa Maria no arriba mai, però arriba.
Deixar Forès a esquerra i tirar cap a Cabra del Camp, fa rato que no plou, ens hem desabrigat un pèl i tot, fora els xubasqueros, eixuts de tot menys dels peus, anem augmentant el ritme. En Domi sembla bastant decidit a arribar lo més abans millor i jo li segueixo la idea.

Al final ens falten km i tot, i entrem al Pabelló del Plà de Sta Maria amb ganes de més, satisfets i havent rebut aigua, pedra, vent i carretera, ja tenim la 300 al sac.