divendres, 30 de novembre del 2012

CICLOCRÒS DE BEZIERS

El diumenge 11 de novembre estàvem per França, ja de tornada, i vaig aprofitar per passar per l'estadi de Beziers on, segons diu la veu popular, s'hi celebra una bonica cursa de ciclocròs cada any.

Arribant just a temps per a la sortida, sense pre-calentar ni tan sols saber-se el circuit, la cursa es presentava participativa a tope, més quan ja a la primera volta una sortida de cadena em deixava fora d'un grup que s'havia fet, i a la segona volta una sortida de tubular em feia patejar-me mitja volta, canviar de roda, i anar a acabar.
lo bò de quedar-se rellegat és que els primers et passen abans, i com que a França es corre tots els seniors junts, poder veure com van, com ho fan i com passen els èlits i sub-23 és un goig.

Molt per aprendre.

L'ambient era genial, el nivell altíssim i el circuit preciós. prat d'herba, mig molla però adherent, bastants tobogans que es passaven fàcil, alguna zona de difícil curveig, com un pàrking de ciment plè de gravilla, on el cague per no patinar de davant cada cop et feia anar més a poc a poc, i unes llargues escales on se t'acabava l'esma, l'ànima i el futur inmediat.
Si es calcula la distància ben calculada, tenim bones curses de ciclocròs, nivell europeu, a 3 hores de casa. Potser el màxim seria la línia que marca Montpeller, però els caps de setmana que a casa no hi ha curses mai està de més mirar la web del midi pyrinées:
http://comite.mpy.ffc.pagesperso-orange.fr/calendriers.htm

L'estat físic va ser deplorable, falta de xispa que provoca falta de ganes, coses que passen. Demà serà un altre dia.

la panxeta no és meva, és el fotochop!
fotos d'Anna Gonzàlez

diumenge, 25 de novembre del 2012

OMAGGIO PANTANI

.
TAGAMANENT VINT PER CENT. 
HOMENATGE A PANTANI

CRÒNICA D'UNA SORTIDA FETA EL MES D'AGOST PASSAT



Aprofitant que un té a qui homenatjar i els amics li van regalar un maillot commemoratiu (veure fotos maglia ciclamino del mercatone, cazi ná!) em vaig fer la perilla a l'estil pirata i amb l'atrezzo adecuat me'n vaig anar a caçar un port inèdit. El Tagamanent.

Les ulleres són part de l'atrezzo, jo tinc uns gustos més refinats, recoi!

Tal i com diria el Pep Tatché (el descobridor per a mí d'aquesta animalada que es diu Tagamanent) no pot ser que algú com en Culito no hagi tastat les rampotes que surten de la benzinera que hi ha entre Aiguafreda i Tagamanent i s'enfilen més o menys fins a la pista de Collformic.

Arribo al punt zero valleseando, o sigui, Sentmenat, Caldes, Ronçana, Ametlla i Garriga i de sobte trobo la pista forestal asfaltada. Un inici interessant, a l'estil carretera veinal d'aquelles que porten a un poblet, però que en aquets cas no porta enlloc. (se suposa que l'asfaltat acabarà arribant al Collformic i que deuen anar-ho fent per fases, igual que la carretera del Turó de l'Home que ara es diu port de Santa Elena).

Res tu, que no porto ni 50 metres i el garmin em marca un primer 13%, i penso que serà la cosa... però no.
Giro una curva i veig un 19% que desapareix en no res, lo just per pensar "nen, ja veus de què va la cosa". Les cames em van prou bé tot i que porto 4 dies de toma i daca i el genoll dret em marca reserva. No noto el desnivell, cosa que m'alegra, però mica en mica passo del 34x21 al 23... i de sobte estic al 34x25, i d'aquí no baixo.

Encara no porto 1 km de pujada que ja han aparegut 18% i 19% a tutiplén, i tot i que la carretereta va fent esglaons, de cop miro avall i veig els cotxes de l'autovia petitoooons, això puja de cop, i lo fotut de tot és que quan sembla que hi ha descansillo mires el desnivell i és d'un 7 o un 8... i ho trobes suau!

Les cames comencen a notar l'esforç i en el moment que ja res és fàcil et vénen uns 300m al 18 o 19% mantingut, i veig per segona vegada el 20%, i lògicament el 8 per hora, i les 180 pulsacions i les 55 pedalades per minut... per sort, quan la cosa es posa xunga sempre et vé un replanet de forma que a un li torna l'optimisme.

Tagamanent. Acaba l'asfalt i comença la pista de terra. M'havien dit que era un trosset però això puja bastant, planeja després i et casques tot el Plà de la Calma. Finalment, quan ja estaves fins als collons de sentir-te alternatiu amb tant "sterratto" i collonades d'aquestes, vas a parar a la carretera, al Collformic.

Si no estigués fatigat ara aniria a buscar la Costa de Montseny, Fontmartina i el Turó de l'Home, però amb 2000 de desnivell en uns 120km per avui ja n'hi haurà prou. El 35 graus a baix a Cardedeu em conviden a anar tirant cap a casa.





dijous, 15 de novembre del 2012

LA FALCONADA 2012

.
TORNADA ALS ORIGENS,
BICICLETA DE CICLOCRÒS I AGUANTAR COM ES PUGUI

resultats falconada
web falconada
garmin falconada
fotos falconada



S'aguantava, tot i que les prediccions éren de pluja i el dia anterior havia estat dale que te pego, s'aguantava, i ho vèiem clar, però no, justa les 8 del matí començava la Falconada. 800 i pico tios (i algunes senyoretes) prenien la sortida en el mateix moment que, acompassada amb el petard de sortida, una tromba d'aigua queia damunt dels nostres caps.

Sortida per les pistes d'atletisme en direcció a Torre Romeu, asfaltat i a fondo per agafar posicions davanteres, a dalt al carrer Sau entrem a la terra. De cop fang, sorra, aigua per tot el còs, un esprint inicial d'uns 3 km de durada i arribats a Can Alsina ritme i posicions establertes i tots rodant. Em trobo acompanyat de gent coneguda i ritmes semblants. En Chino (Germán Nagy), l'Ibars i en Bernat Costa rodaràn tota la cursa a la meva altura, lògicament amb les diferències habituals: La baixada és per ells, la pujada és per a mí, si el camí ho permet. Em trobo al Pep Tatché i a l'Enric Aguilar, clàssics de venir-nos a veure com passem, ja esperava veure'ls i no han fallat.

Desemboquem al camí de Guanta després de sobreviure als caminets enfangats de Pedrasanta i Sentmenat, i enlloc de fer la pista ens porten per una trialera de pujada que em faré tota a peu. Un cop arribats a Guanta ens toca la paret que el mateix camí fa en direcció als tres pins. d'allà cap a Catafau, rodant sols, molt separats ja els participants, mentre la ruta ens fa davallar cap a la zona de Les Arenes per la mateixa pista.

Tocar la carretera i enfilar la segona gran pujada del dia, per la mateixa falda de La Mola, voltant sant Feliu del Racó i tocant cap a Matadepera. Camins que no conec i que faig a ritme mantingut, estic en ruta, no cal córrer i millor no parar. Als controls em creuo amb gent coneguda, durant la ruta també, i tot i que ja fa molta estona que vaig brut, moll i cansat, el fet de rodar per llocs que em són familiars, envoltat de gent que reconec, amb una organització que any rera any em demostra que en sap molt, facilita les coses per passar un matí distret, tot i el fang i la pluja dels collons.

Es noten les bicis de roda 29", aquest any la gent corre més i a la baixada noto més la diferència, em costa més enganxar-los mentre roden, definitivament la 29" és la bici ideal per a fer Btt de camins, pistes i senders, o sigui, el Btt que practiquem aquí.

He arribat a anar 4t o 5è, al final, entre el millor ritme (o millor material) dels demés, entre que em perdo, i amb una darrera caiguda en un pont de fusta on la bici no patina, sino que vola, em passen els que m'havien de passar. la posició importa poc, lo que volia era acabar una altra Falconada amb la bici de CX, no punxar ni patir avaria i gaudir, sobretot gaudir.

La organització? un 10, en la línia de les demés edicions, no cal afegir res, perfecció en el marcatge i en la tria del recorregut, correcció a l'hora de portar els inscrits i les inscripcions, i un preu més que raonable pel servei que dónen.

entrades anteriors al culitoweb sobre la falconada.

CX SANT JOAN DESPÍ

.
fotos cortesia de francesc vernet, xavier noguera i jaume ibarz
per als albums de francesc vernet, tenim 4 enllaços:
fotos 1    fotos 2    fotos 3    fotos 4



CIRCUIT DE SANT JOAN DESPÍ

Exactament el mateix circuit que la cursa de fa dos anys, cosa que té mèrit, ja que en un parc com el de sant joan despí, o fas servir el tiralínees o no cuadres tanta corda de circuit en tan poc espai. Organització correcta i il·lusionada de nou, facilitat per aparcar el cotxe, puntualitat a les curses, marcatge de circuit perfecte i molt bona tria de les dificultats i obstacles, a Sant Joan Despí hom no podia prendre mal, cosa que en senyors  veterans, que el dilluns hem d'anar a cotitzar, s'agraeix.

lo que es trobava a faltar del circuit? fàcil, els 3 metres d'amplada reglamentaria, però el parc ciclista és lo que és (curves redundants incloses), i ara que el tenim al sac i ben lligat, ni mencionar l'antiga localització, al costat de la lera del Llobregat, que era un lloc genial per estovar-nos la musculatura.

a la cursa de veterans40, error gravíssim dels àrbitres al moment de donar sortida, potser s'hauria d'aplicar l'efectiu i internacional "PREPARADOS, LISTOS, YA!" per a que d'una vegada per totes la sortida sigui una sortida i no un "aterriza como puedas".

Si se'm pregunta per l'estat físic... la cosa ha millorat un pèl, però no gaire. Prego no fer cas de les bossetes que es veuen a la zona abdominal... són bultets del mono de curses, plecs que fa la roba... res més que això.

(Ullrich també feia panxeta, què carai).

dimarts, 6 de novembre del 2012

CICLOCRÒS DE GIRONA

COMENCEM LA TEMPORADA

fotos cortesia de Francesc Vernet (si cliqueu l'enllaç amb sort es veuràn totes les fotos del dia)

bona cara a les primeres voltes
depurada tècnica en pendent pronunciada
CIRCUIT DE GIRONA

Nova temporada i nova localització, Girona en dissabte (gran putada posar curses en dissabte, si hom treballa els dissabtes). en un circuit preciós al voltant del pabelló de Fontajau. bones zones de gespa amb un curveig potser massa feixuc i una baixada de partir-se el coll que si t'ho prenies amb filosofia la feies a peu i no perdies pas tant de tròs.

les curses, inclosa la de promoció (gran jugada això de fer venir la canalla, a veure si cualla) a la seva hora, puntualitat i bones maneres en tots els aspectes organitzatius, cosa que demostra que és ben fàcil muntar una cursa de ciclocròs, i a l'hivern és més bonic això que no pas un muntarbaic o una cursa de polígon industrial.

Empenyem-ho ara entre tots, ara que ha revifat, i no tornem a fotre tonteries, el ciclocròs demostra cursa rera cursa que no és ni residual ni inferior a cap altra demostració ciclista que hom pugui organitzar o participar.

I LA FORMA?
Quina forma? com deia aquell: ¡redondo también es una forma!
no anem bé, i hem començat amb mal peu, o millor dit, mala forma, afegint un toc d'ineptitud... o sigui que ens ho prendrem amb tò festiu i participatiu, que si el còs no acompanya millor no forçar-lo... bueno, forçar-lo sí, 45 minuts a tope no et fot, però sense pretensions, un altre any serà.

I LES OPINIONS?
doncs vist lo vist, que després de 3 anys sense poder demostrar que hi havia vida a Mart, tinguem 9 curses i a la primera hi hagi 100 inscrits, tot es redueix a una frase: la gent lo que vol són curses, i la gent lo que ha fet ha estat anar a les curses...

...ara que hi ha curses, clar. per tant, i per respecte a la gent, des d'aquest blog tant actiu en lo referent a l'opinió i desmesura verbal (totalment personal i tendenciosa, ja sabeu) hem cregut oportú evitar qualsevol comentari, opinió o crítica, i això que d'aquests aspectes n'anàvem ben plens.

per respecte als companys corredors deixarem la corrosió de banda i tornarem a fer crònica de cada cursa, ja que de nou, les curses mereixen una especial atenció.