diumenge, 28 de febrer del 2010

La Canonja Down-Under

.


PER FÍ UNA CURSA UNDER THE RAIN!!!!
I que malament que es passa, i lo fotut és com li vaig dir al Mario de Flix... tio, saps que estic disfrutant? però bueno... My First Teixeta obrint gas com un desesperat, a 21 o 22 per hora tampoc es triga tant en pujar-la no?
.
Que em foto el viatge fins a Reus per anar a fer una cursa i a mesura que tirava cap al Sud el tema s'encapotava més i més... bueno, si plou, ens mullarem no? a la sortida molts que no la prenen, però jo m'atreveixo a sortir... el risc de caigudes potser la por més gran, total, l'aigua és aigua i el fred es passa fotent-li fava.
.
A línia de sortida un grapat de ciclistes, seixantena, tot pata-chulas, ufff quina por! aniríem a tope només engegar, que ho sé veure... i dit i fet, sortir i en Rubio, en Juanes i jo fent de moto3 (arrière du peloton) i tragant aigua per dalt (del cel) i per baix (del terra).
Doble caldo Starlux, la veritat és que prefereixo mil vegades el fang del cross que no pas l'aigua bruta que l'asfalt t'escup, però bueno, no vinimos aquí a acabar limpios e impolutos, que deia aquell.
.
A Cambrils entrem a la 340 i salto del grup, cap a buscar una escapada que anava a uns 30 segons del grup... em foto la calentada però no arribo, em falta força potser o una mica de xispa. Al final el grup em pilla com pillarà als de davant, però el calentón em passa factura, i estic una kilòmetres que em costa seguir a la cua, les cames fan mal i la teixeta s'acosta... De Riudecanyes a Duesaigües entrem vorejant el pantà, es tensa per davant, el grup fa fila i a les curves hi ha algun que altre parat que ens frena massa... just començar la Teixeta es tallen, no pel ritme sino pel cague, i ens quedem algo darrera. Poso el cd de pujada i vaig passant cadàvers del grup gran, remunto fins al Juanes i al Mario i coronem el port uns 7 o 8. No es veu res, anem molls, la pluja se't clava a la cara com agulles, encarem la baixada tot tornant a Reus per la general. I de Reus seguim per la T11 cap a Tarragona, devem ser el 3r grup, a uns 3 minuts del Cap de cursa, baixem a bon ritme amb tota la carretera per nosaltres, ens segueixen l'Òscar, el Carles, la Natàlia i alguns amics dins del cotxe d'equip... a darrera nostre van tancant la cursa.
Al final acabem, les cames amb contractures, tremolant, fets una infusió, però satisfets... la feina ben feta no té fronteres.
.
A la cursa estreno el meu equipatge 2010 per a curses de Master30: The Man in Black, tal i com diu el meu contracte d'equip anual: Duració 12 mesos, sou zero, sponsorització zero, dietes zero, viatges zero, amics els justos, objectius tots, 37 anys, de puta madre y subiendo, demostrar coses... no té preu!
.
DIUMENGE: ESTIRAR CAMES
I diumenge volia anar a la Mar Bella a fer el circuit de Barcelona, que em feia gràcia, però algun angelet m'ha fet que no amb el cap, que no hi hauria sensacions... així que he sortit a les 10 a estirar cames pel vallès, i evidentment ni hi havia cames ni força ni res de res, i a sobre amb un vent que tombava, però bueno, a lo tonto a lo tonto 70km pa la saca, i aquests ja compten per Flandes.
.
A 5 SETMANES DE FLANDES

dimarts, 23 de febrer del 2010

QuèQuiCom. programa a Tv3 sobre la bicicleta.

un company d'spinning i de pedals, en Kim Gili, m'ha fet a mans un enllaç la mar d'interessant.

el programa de divulgació científica Quequicom de Tv3 emetrà un reportatge sobre la bicicleta, no ens l'hauriem de perdre, per això us passo enllaç, crec que al tresalacarta estarà penjat.

http://www.tv3.cat/pprogrames/quequicom/qqcSeccio.jsp?seccio=programa

i la web del Bicicleta club de catalunya:
www.bacc.info

diumenge, 21 de febrer del 2010

FINDE RACING. TOT ARRENCA TARD O D'HORA

.
CURSA AL CIRCUIT DE MONTMELÓ. DISSABTE

Vale que Montmeló sigui una pista de cotxes, però la gent de parets va i munta una social allà, i de sobte li surten 200 tios inscrits. Ambientasso de dissabte, ganes i 15 voltes (o má) al traçat gran, això sí, a contra-corda, que es veu que puja menos (ohhhh quelaaastimaaaa!!).

Total, que amb el cague típic de ser la primera cursa de la temporada i de que m'espera un cap de setmana de doble tanda, em foto al mig del gran grup i arrenquem a donar voltes com hamsters.
foto de la mariona ;)

Bones sensacions, molt bones, o no es corre massa o en realitat he fet els deures i estic bé, perquè no em costa aguantar ni el ritme ni les estrebades. Hi ha perill, ja que rodem molt compactats i ocupem tot l'ample de circuit, però tan sols veig una enganxada de manillars en tota la cursa, i això que a voltes els picava per anar fent esses!

Al final entro amb el grup, havent fet una escapadeta a 3 km del final, juntament amb en Pep Franco, per allò de fer la frikada de saltar del grup. La cabra tira al monte diuen, i un no està fet per a seguir el ramat, en cap dels sentits.

Montmeló? doncs un marc incomparable per a reunions ciclistes, sense cunetes, tapes de claveguera, cotxes de cara ni mossos o motoristes havent de controlar.... tot més barat? bueno, tenim el lloguer del circuit, però si s'ha de subvencionar el ciclisme podriem tirar per aquest sentit?

Imagino els cadets, els veterans, i els masters fent curses a un lloc segur, enlloc d'estar jugant-se el físic donant voltes als polígons industrials. Imagino les 24hores fetes aquí, igual que les fan a LeMans, enlloc de tancar Montjuïc que la seva pasta i permisos i untades a can Hereu deu valdre.
L'any que vé torno al circuit.


CURSA SOCIAL A CASSÀ DE LA SELVA. DIUMENGE

I sense temps de descansar ni res per l'estil, diumenge a les 10 del matí em presento a Cassà de la Selva a fer la darrera de les 5 socials de carretera de l'habitual campionat d'hivern, algo que se'n diu pretemporada però acabes a 40 de mitja, ningú entrena!

Doncs vès per on que molt bones sensacions, una mica de mal de cames al km 1 que ràpidament s'ha passat, evidentment perquè se'la ha ocorrgut de començar la cursa fent la Pellaia pel cantó curt, tot de sortida, precalentant sa tia la coixa! uffff, esquivant als que l'apretada del cap de cursa havia deixat sorpresos i clavats he anat remntant, justament fins a veure com es tallava el grup bò a dos o tres unitats davant meu. Cap opció de remuntar, i menys quan a la curva més xunga de la baixada, i quan anàvem a tomba oberta, em sento optimista i decideixo traçar... i de cop em trobo amb l'optimisme per montera, una curva que es tanca de cop, i un ciclista que se l'havia acabat de fotre en tol medio. Res, ho puc explicar, però he frenat hasta amb les orelles!

Superat el cague remunto al segon grupet i compactem, al final unes 40 unitats, carreteres secundàries, la general de La Bisbal, i tornar a la Pellaia pel cantó bò. Mooooltes bones sensacions cara amunt, ritme i fondo, que em fan ser optimista de cara a aguantar amb el grup de davant quan la sort vagi en un altre sentit.

Total, estat físic més que correcte, esperançador, i aguante sense precedents per ser el febrer que està sent, sensacions semblants al 2007 i 2008 i ganes, moltes ganes.

Les reflexions invernals deuen servir per moltes més coses que no pas per rallar-se.