dilluns, 16 de maig de 2011

RECOPILANT MATERIALS

.
Anem recopilant, a part de la informació, materials de la època per a deixar la Master tal i com seria en un hipotètic muntatge fet entre 1984 i 1986.

justament el 1986-87 és la data de tall per a bicicletes vintage, justament a l'entrada del pedal automàtic és quan es considera el canvi de ciclisme clàssic a modern.


Localitzades, a la botiga de l'Escapa, dues manetes Campagnolo anteriors a l'Ergopower, amb posibilitat de cablejat per dins i (oju!) també cable per fora. Segurament són de 1987 en endavant però serviràn.


Localitzat, a l'armari del meu safareig, el manillar original de la Master. un 3ttt model Gimondi, amb corvatura de pista (més obert i caigut), de 43cm d'ample. Alumini brillant.


Localitzat, a Cicles Jové, pastilles de frè Camagnolo amb dues pastilles noves i dues recautxutades


Localitzat, també a Cicles Jové, cinta de manillar prima, com a la època.


Localitzades, a ca l'Orestes Ribó, dues serretes per pedal de clip. Així amb el calapeu aniré lligat a la bicicleta.

La resta de les entrades referents a la Colnago master les trobeu AQUÍ

dijous, 12 de maig de 2011

THE HAMSTER STILL ALIVE

.

DIARI DUNA DES-IL·LUSIÓ
out of the fields and far away

DIA SETZE. AVUI HE ESTAT TOT EL DIA A LA BOTIGA
xerrant, esbargint-me, i de fet m'ha millorat l'estat d'ànim. no he entrenat. el dissabte ha passat ràpid. M'han retornat els calés de la inscripció a la Flecha Iberica. no ho esperava, hi ha gent que té principis, cosa que m'alegra!

ja ni copto els dies que estic sense entrenar, competir, sense sumar res, tan sols restant quiet, obligat. tinc la iaia a l'hospital, la he anat a veure, fa dies que hi és i avui és quan millor he vist les coses. m'anima.

tot i això és quan no depens de tu mateix quan t'adones de qui realment està al teu costat i qui tan sols ho està de boquilla. sóc una persona de fets, jo, i ara que tinc temps per pensar veig els fets dels demés, i alhora les banals paraules.

en resum, continuo emprenyat amb el món, i sembla que va per llarg.

DIA DISSET. SUNDAY BUT NOTHING TO DO
avui s'ha celebrat Racons de la Conca, potser la marxa de primavera amb un recorregut més autèntic que hi ha.

m'he llevat tard, he anat a buscar quelcom per esmorzar, mirat les motos, m'he posat a escriure un conte que feia mesos que duia al cap, he anat a dinar a cals pares, a veure la iaia a l'hospital... genial vida sedentària!

DIA DIVUIT. SUMA Y SIGUE
matí sensacionalment sedentari, passejo per internet, em foto de ràbia veient pedalades alienes, dino tan tranqui, per la tarda em casco una migdiada veient documentals de la 2, una sessió de roda de hamster i vaig a veure què es cou per sabadell. cap novetat a la reraguarda, el braç ni fa mal ni molesta, recobro força i milloro moviment als dits.

DIA DINOU.
tema terramenses... m'he posat en contacte amb el capo Fité i sembla que no era tan impossible de canviar les coses. unes trucades, moure els fils correctes i saltar-se el desganat de torn que no vol fer favors més que a sí mateix, i la susanna i en david, dos interessats en participar a la cursa, poden a canvi d'unes gestions prendre part en la sortida. gràcies gonçal! ets tan diligent que m'ho podia esperar de tu!

pel matí: hamster i barça tv, una tele on el barça sempre guanya (o empata)
per la tarda: anar a portar els partes de baixa, dinar bé, sortir a dar el volt...

ah! segona sessió de hamster. avui he doblat, el braç s'arrepenja molt bé al manillar, ja canvio de marxa amb la dreta, veig la llum al final d'un curt túnel... but still i'm sad.

DIA VINT. TORNADA A L'SPINNING
Pel matí m'he llevat a les onze, el vinillo d'ahir mentre sopava davant de la tele, veient com dos equips jugaven a fungol, m'ha fet clapar massa. Sessió de hamster de velocitat i suada, sense apretar, ja que al vespre vull anar al gimnàs a fer d'alumne (així de passada aprenc de qui m'està substituïnt).

A la tarda la sessió d'spinning ha estat molt satisfactòria. retrobada amb la gent del gimnàs. La mà respon, crec que divendres començaré a donar classes.

DIES VINT-I-Ú i VINT-I-DOS
No ha passat res de nou. no he anat a donar classes, hem acordat que seria millor que no.

DIA VINT-I-TRES
És dissabte, i hi ha moviment a ca l'Escapa, estàn preparant la Transcat. Em sap greu ni poder-hi participar, ni poder-hi col·laborar. Em fot especialment, tenia un plà genial per els dos següents dies, diumenge i dilluns: Feia la Remences (una Remences que seria la bomba, aquest any li tenia ganes a la cabrona) i aniria per la tarda a trobar els de la Transcat.

Al final aniré a la transcat com acompanyant, ajudaré en el que pugi, i m'esbargiré.

Avui ha vingut en Prats i m'ha portat la seva (que va ser meva) Colnago Master. La recompro, me la quedo, torna a casa!

DIES VINT-I-CUATRE I VINT-I-CINC. TRANSCAT
del Cadí a Sabadell en dues etapes, fent nit a prop de Serrateix. 72 persones, 100km el primer dia i 80 el segon, gent de totes les condicions i molt bon ambient. una ruta muntanbikera per a amics i clients de la botiga que s'ha fet llarga sense poder pedalar, tot i això he estat esbargint-me, xerrant i sobretot ajudant en lo possible. ha estat bé.

deien que jo era "l'Hombre del Mazo"

el braç apenes fa mal, demà tinc visita amb la doctora, rayus equis i coses per l'estil, a veure si em treuen aquest collons de guix.

DIA VINT-I-SIS. GUIX FORA, TORNA EL DOLOR!
Visita agredolça amb la doctora, m'han tret el guix lògicament però no hi ha bones notícies. La operació ha anat bé, la placa i el conjunt de visos no s'ha mogut, i la cosa promet, però al treure el guix ha vingut un horrorós dolor articular, que diuen que és habitual, i he estat tota la tarda groggy. No he pogut pujar al rodillo ni boig.

Per altra banda queden dos mesos, i això es fa etern, ja que segons la doctora diu que ha de trigar en soldar del tot, que ara com ara ni se m'acudeixi de aixecar pes o coses per l'estil, ja que podria desballestar tot el tema claus.

No tinc massa ganes de res, tot es retrassa massa, tot perilla de nou, no hi ha lloc per a una mica d'optimisme?

DIA VINT-I-VUIT
em desperto (per dir algo, que no he dormit) amb el canell com un bull de llengua, inflat i adolorit, i als 5 minuts d'estar dret el mal passa, la cosa s'escalfa i recupero movilitat del dia anterior. dec poder moure el canell uns 20º amunt i avall, i rotació zero, tot lo que passi d'aquí és dolor.

hi ha una millora: per fí m'he dutxat sencer, sense treue el braç de l'aigua i sense haver de fer el saludo falangista!

Avui he anat a veure l'Orestes Ribó, l'artesà de les sabatilles. Fer gestions per a la colnago m'ajuda a estar entretingut, estic lligant moltes coses en pocs dies, surt bé, que ja és algo, no?


DIA VINT-I-NOU
Nou del matí, entro a rehabilitació. Corrents per desinflamar, algo de calentament i una fantasibulosa sessió de torçar i retorçar, on una fisio més aviat primeta i petitona, molt simpàtica, es penja literalment del meu canell. Em pregunto si enlloc de ciclista fós ferrer o manyà, amb aquelles manotes, si la pobra noia hauria pogut torçar res!

Tot i això aconsegueix moure lo inmòbil i segons ella, que hi entén, la cosa està molt bé. Per lo qual mantinc les esperances. No em posa deures pel finde, diu que giri el canell i que baixi la inflamació.

Arribo a casa i faig una Volta a Gallifa amb la bici. A l'acabar em poso gel, i més gel, estic inflamat i adolorit però diuen que ha de ser així.

Aixeco el gerro de l'aigua però no el puc aguantar dret.

TRENTA. DISSABTE I NO MÁS
A la bonavista prenen la sortida els del la Brevet 400.

Avui fa sol però sento les boires, collons! (it's sunny but i listen to the clouds) A primera hora (in the morning hour) se m'escatxarra (goes to hell and fuck you) la persiana del menjador (dinning-room's persian window). Au, arrecla-la amb una sola mà. Dilluns a comprar recanvis. Havent dinat pujo a la bici i me'n vaig pedalant per la serra de Prades.

Estic agafant el tema colnago clàssica com a objectiu del mes. Sembla que m'ho prengui com una prioritat! Avui mateix m'he fet un parell de murals per enmarcar, així amb fotocòpies velles i el photoshop, crec que quedaràn bé.

El gerro de l'aigua s'aguanta dret uns segons.

DIA TRENTA-Ú. DIUMENGE QUALSEVOL
Avui s'ha celebrat la de Banyoles, Les Goges, on fa tres anys vaig fer una performance genial.

Una hora de rodillo mentre Contador exhibia dots de gran menjador de bistecs de vedella al Giro. Pel matí he desmuntat completament la Colnago per netejar-la i retocar-la al meu gust. Per la tarda una volteta. No gran cosa més. Trobo a faltar les curses, els entrenos, la llibertat.

Ja puc abocar aigua al got amb el gerro ben plè.

diumenge, 8 de maig de 2011

RECOPILANT INFORMACIÓ

.
Em poso mans a l'obra i primer de tot recopilo informació. vull saber de quin any és la bicicleta.


Trobo vàries fotos a internet.
A partir de 1986 el cuadre master porta el cable per sota del tub superior. per tant la meva és anterior, el cable va per dalt.

sempre es fa servir tuberia columbus, (Gilberto Columbo) la meva bici porta etiqueta "Gilco, trefilat construït especialment per a colnago" i encara no apareix la marca "Columbus"

l'any 1984 apareix una colnago Master 10 times world champion, curiosament és l'enganxina que duu la meva bici:
http://www.flickr.com/photos/40198560@N03/3965726812/
tot i que fa servir etiqueta columbus, em porta boig que no aparegui columbus a la meva bici, em fa témer que és de les primere edicions!

i trobo en una web aquesta galeria d'imatges, no és ben bé el meu cuadre, però té molta retirada: http://www.wooljersey.com/gallery/v/Anthony+Kinder/84MasterWhite/

no és una 1983, els racors dels tubs no són cromats:
http://www.bikeporn.ch/archives/1348

I mentre que suposo que és un cuadre 1984, envio un email a colnago italia amb fotos i preguntes sobre la meva joia.


SABATILLES
gràcies a la web Pedals de Clip, tot un referent, que he trobat gràcies a rebuscar en el blog de'n Lluís Angulo, he anat a parar a la Casa Ribó, d'on van sortir les sabatilles que em va regalar mon pare l'any 1987, i que van ser les meves primeres específiques de ciclisme.

Algun dia m'hi deixaré caure, a veure si me'n faig fer unes.


La resta de les entrades referents a la Colnago master les trobeu AQUÍ

dissabte, 7 de maig de 2011

Benvinguda a Casa!

.
Inaugurem nova secció al blog.

Olor de celler humit, agradable regust de ranci, rovell als raconets... Colnago Master.

Com que fer ciclisme no és exactament anar en bicicleta, i hi ha temps lliure per fer gestions, pensar, malmetre's la ment amb anades d'olla, i tenir idees genials per posar al búfer de les coses pendents per fer un dia o un altre...

acabo de recuperar la que va ser la meva bicicleta a finals dels 90, una bonica història de retrobament amb el ciclisme, amb 26 anys, després de 5 o 6 sense pedalar, quan un client et diu que es treu la seva bici vella i tu la hi compres perquè la nòvia et diu que estàs gras, i has de fer esport.

El que ningú es pensava tot el que vindria els 14 anys posteriors...

el client, que em veuria canviar la bici 4 cops més, a cada qual millor, i compartiria amb mí alguns d'aquests canvis i muntatges, fets amb molt carinyo tots ells.

la nòvia, que em veuria amb 18 kilos menys, que acabaria protestant perquè tanta bici no pot ser... i mil coses que vindrien després.

la bici, que me la treuria de segona mà, com a pagament d'una de més nova, que acabaria a les mans d'un client de mon pare, i que al cap de 10 anys aconseguiria contactar amb ell i recomprar-li, tornant a casa, al pis del carrer Ferrer de blanes, on juntament amb cuatre caixes d'aixovar, uns mobles i pots de pintura, va ser de les primeres coses que hi va anar a parar.

jo mateix, que em veuria completant temporades amb més de 10mil km acumulats, pedalant en competicions i curses, recorrent llocs i completant recorreguts dignes de molt pocs, corrent a Casa, per Espanya, Flandes, França, Suïssa, Itàlia, coneixent gairebé tots els racons del món dels pedals, trobant-me amb gent impressionant, herois, miralls, enormes companys d'armes

I tot això gràcies a haver topat amb la bicicleta de les imatges.

l'objecte en qüestió és un tope de gamma en acer trefilat, un Master dels de primeres sèries (he enviat un mail a colnago per a que em datin el quadre), muntat amb campagnolo record i algun que altre detallet incalculable. Amb un valor sentimental més enllà de qualsevol suposició. Està tocadeta, necessita una restauració, retocs en pintura, desmuntat i netejat de materials, trobar peces perdudes del conjunt perfecte...
...necessita cuadrar-la amb la seva època

...la meva iaiona necessita que la treguin a passejar.