diumenge, 20 de maig de 2012

EN AQUEST PAÍS LA LUJA NO SAP PLOURE

.
LA MARXA TERRA DE L'AIGUA

Avui a les 8 del matí plovia.

amb vestimenta i preparació per a la pluja, com tants d'altres dies on pugem a la bicicleta, i sense l'agravant de la temperatura, ja que el termòmetre signava uns suaus 15 graus al peu del Montseny, estavem ben preparats.

Total, tampoc queien cagarros de punta, aquesta vegada.

Tot i això, la Terra de l'Aigua s'ha aplaçat una setmana. Tot i no haver-hi cap carretera que no podés ser transitada, els mossos no ho veien clar i els organitzadors, vetllant per la seguretat del ciclista, i tement possibles caigudes i entrebancs, han decidit aplaçar la prova.

la causa: l'Aigua.

Ens estem apollardant una miqueta, tot i això, avui no m'he mullat. diumenge pre-Barcelona-Perpinyà de relax muscular... (tampoc he fet allò per lo qual havia dedicat el diumenge al matí).


LA PEDALS DE CLIP
POSPOSADA AL 17 DE JUNY A CAUSA DE LA PLUJA

Amb seny i no sense preocupació, ja que hi havia unes 40 confirmacions d'assistència, amb ciclistes vinguts d'Aragó i les Illes, la pluja ha obligat a posposar la Pedals de Clip. Els motius, en aquest cas i donades les comprensibles circumstàncies (mullena i altres inclemències no aptes per a maquinaria antiga) queden més que entesos per part de qui signa aquesta nota de Blog.

la 2a trobada de bicicletes clàssiques Pedals de Clip , que al 2013 serà marxa de bicicletes clàssiques, La Pedals de Clip està propoguda per l'apassionat Carles Soler i seguida per tota una colla de lletraferits de les bicis vilanovins, entre el quals hi ha l'indomable Manolo Tusinu.

intentarem el diumenge 17 de juny ser allà, i treure la pols dels nostres ferragots.

dilluns, 7 de maig de 2012

BREVET 400 2012 (CCPLANENC)


AQUEST ÉS EL JUSTIFICANT

I sense ploure aquesta vegada, tot i que això amb una mica de fred, per abrigar-me poc, és clar.

El passat 5 de maig van tocar els 400, aquesta vegada per raons de calendari al Plà de Santa Maria, en una ruta que es preveia llarga encara que no massa xunga, tot i lo desconegut que hi havia des d'Amposta fins a Morella, i fins a Gandesa també. Realitzats en forma de volta llarga i majoritàriament per carretera nacional, cosa que avorreix com poques però que a la vegada facilita el rodar i la seguretat, ja que el voral sol ser ample.

La sortida és àgil i en grup, ràpidament travessem Valls i Reus i tombem cap a Cambrils per agafar la nacional i tirar avall vers l'Ebre. Vandellòs, l'Aldea i Amposta, per agafar la carretera interior cap a Ulldecona, entrar a Castelló per Sant Rafael del riu i tombar per nacional cap a les terres altes de Morella, que a fí de comptes seria com un Mordor light. Tot bé fins aquí, rodem en un grup d'entre 5 i 6 unitats, patint una interminable pujada al port de Querol, a Morella i non-stop més amunt.

Entre Morella i Calaceite, després d'hores de no veure cap ésser viu, ens passa un cotxe de la Guardia Civil i ens avisa de la seva presència i alhora inutilitat amb un fabulós "circulen por la derechaaaa". Es confirma la teoria que l'uniforme, sigui amb rojigualdo o cuatre barres, inutiliza les poques neurones que un ja té quan entra al còs de guàrdia corresponent.

Parem a Calaceite sobre les 16h per a fer un bocata i seguim vers Gandesa, d'allà a Móra d'Ebre per agafar la Teixeta i enllaçar de nou, Reus i Valls. la distància es nota i a mesura que va tombant la tarda anem guanyant kilòmetres, sense massa fatiga però sense cap pausa. Cuadrem uns 26 per hora de mitja (uns 30 per hora en moviment), cosa que ens fa calcular que arribarem abans que es faci de nit, que és la gràcia d'una 400.

Tot i això trobo a faltar el ritme del grp habitual, i amb en Domi, que hem anat junts tota aquesta 400 i vem fer la 300 també mano a mano, concluïm que era molt millor quan ens trobàvem tota la colla a les brevets, ens organitzàvem bé als plans, fèiem les aturades a toc de Pitu (el Pitu de St Celoni, que sempre va amb presses) i rellevàvem aconseguint que el Grup fós una entitat indivisible i amb vida pròpia.

Fins al km 380 amb bones sensacions, del 380 a l'arribada no me'n recordo, desfeta muscular a les cames, estrès respiratori i ganes d'acabar, el cap volia, el cor podia, les cames no. No preocupa aquest aspecte.

Mal de cul, forúnculs en estat de gràcia, Sí que preocupa aquest aspecte.

Despedim la Ditec vermella, ha dit prou. Fisures vàries al carboni, properament presentaré la nova adquisició.