dilluns, 30 de novembre del 2009

CICLOCRÒS DE VINARÒS. AMBIENTASSO!

.


Com a entrada especial pel cap de setmana del pont de desembre posarem que fa 15 dies vam anar a córrer a Vinaròs. (ja que fa 3 setmanes o millor dit fa "he perdut el compte" que no tenim ciclocròs a Catalunya, millor parlar del primer món, ciclocrossísticament parlant)

Havent estat cursa de la Copa Catalana del 2008 vem descobrir un campionat on el ciclocròs tenia una categoria de grand happening, una cursa part d'un campionat valencià, amb 17 curses aquell 2008 i amb un ambient digne de zones de pràctica clàssica del cross.

Aquest any Vinaròs no ha estat puntuable per la Copa Danone 2009 però com que aquell cap de setmana no teníem on caure morts vam decidir de deixar-nos caure just a l'altra banda del riu sènia, o sigui, al País Valencià (comunitat oficialment parlant). ep. que diuen que ténen 14 curses aquest any, comencen a octubre i no paren, quina soooooort!

I què t'hi trobes? doncs una graella de sortida de Masters plena de gent (i en faltaven molts) un nivell espectacular i sobretot unes ganes impressionants de passar el diumenge al matí fent curses, que demà hem de treballar. Cursa de gentleman riders, cap incident, cap problema, disfrutar, pedalar i rodar, que era plà.

i què més??? doncs pares, molts pares amb molts fills, i tots els fills amb bicicleta de cròs, omplint les curses de cadets, juvenils, de noies... de futur.
i què més??? doncs veterans, una pila de veterans, i com corrien!
i... el circuit... simple, ample per poder-nos adelantar, amb un sol lloc on baixar de la bici (aquí trobava a faltar alguns taulons o algunes escales) però la resta era traca, traca i traca... un circuit perfecte per agafar ganes, un circuit gens "tècnic" (alguns diuen tècnic quan els surt xungo) dels que no fan por, que es veu que és tònica a València... i bastants àrbits portant el control.

total, que uns tant i altres tant poc... per sort ho vam poder disfrutar, dues hores de cotxe i trobar-nos a molts dels habituals catalans, el Mestre Astals, el Sergi, en Carni, el senglar Pere Joan, en Ramon Sagués i la seva colla, la Mercè i la Rosa, en Miquel Calm... doncs com qui escriu, molts que tenien ganes de pedalar i no tenien on caure morts aquella matinal de diumenge de ciclocròs.

EL CAP DE SETMANA DEL MESTRE ARTESÀ



Per celebrar el boicot que les organitzacions de Ciclocròs de tota Catalunya ens estàn fent als apassionats corredors (que hem estat els darrers anys participant a les seves curses i ens tornen el favor amb la desilusió d'una temporada amb 5 cites i encara gràcies) aquest cap de setmana he decidit iniciar la temporada de carretera 2010 i passar olímpicament d'ilusionar-me pel cròs (ja en parlarem en un ofensiu i incident post que publicarem en breu, ara no toca).

Total, que retornant als orígens hem dissenyat un cap de setmana Only For Men amb els amics de Reus, dit d'altra manera, lo que queda d'una altra ilusió trencada com la que ha estat la disgregació del somni AC77 gràcies a algun personal "falto de acto, palabra e ideas" que dominava les votacions a la junta (tema per un altre ofensiu i incident post, que no crec que publiquem en aquest cas).

Finde complet a Reus fent Stage d'hivern, és a dir, bicicleta dissabte i bicicleta diumenge, més activitats externes de rollo totalment pro, ara us lo cuen... amb en Jordi Rubio, l'Òscar Sola i en Lluís Juanes (más acólitos, colegas i tot tipus de mestres artesans), tornant als orígens com dèiem: ENJOY i simplement ENJOY. Cap de setmana antològic que es mereix un lloc dins de les cròniques del Culitoweb.

Tornar-me a posar entre cames a la meva parella d'estiu, La Flaca, (o sia, la Look de carretera, no malpenseu) ha estat tornar a descobrir les seves mides, els seus moviments, el seu manillar estret i fí, el seu canvi precís, els dos plats... ha estat tornar a tocar-la, cosa que no feia desde la marxa (marxa? sic!) de Viella. Ha estat pujar a sobre d'una bicicleta d'edat madura que està en plena forma, perquè una maquina de 6 temporades en casi perfecte estat és com una noia de 30 i pico, i ja sabem que les noies de 30 i pico són com una bici de 6 temporades, amb les seves histèries, els seus rellotges biològics i demés martingales, però amb la seva diguem-ne experiència i savoir-faire... la Look ho fa tot bé, i tot i les pates de gallo sembla que els anys no passin per ella... igual que les noies de 30 i pico... si no ténen un all o una ceba...

RUTA PEL BAIX CAMP
Per dir-ne d'alguna manera, a les 8.30 de dissabte faig cap al Bicipark de Reus, centre de comandaments del projecte Olympia, per pedalar amb la colla i mig Reus que s'hi apunta. Fem grup amb en Juncosa, el Tardiu, el trio Juanes-Rubio-Sola, els germans Martorell de Prades, l'August i demés mestres artesans de per allà. Conec a tota una crack de la ruta, la Judith Masdeu, que estava també rodant amb nosaltres. A mitja ruta ens partim i em quedo en el nucli dur, amb els Martorell duent la batuta, i ens casquem una ruta de 100km amb alguna que altra emboscada, entre elles la pujada a Castellmoster, cazi ná!

Tornada a Reus amb dutxa al mesón Rubio, una fonda la mar de barateta que servirà de centre de comandaments pel cap de setmana, Ja hi tinc una habitacio que duu el meu nom i em tracta com un fill, pròdig, però al cap i a la fí fill. Dinar al mateix mesón, improvisant menú i conversa, i mil rialles (el finde estava prometent) amb en Sola, Juanes i la Natàlia, fem migdiadeta, i a les 19h comencem la ruta diguem-ne d'oci reusenc.

SÓC EL GUBI DEL CRACKOVIA PIM PAM PIM PAM
Quedem amb la Neus de Vínyols i l'Imanol a un bar així com estripat, llavors tornem al mercadal i quedem amb en Juncosa, la Maribel i una amiga (i quina amigaaaa) seva, la Natàlia, per sopar. Se'ns apunten dos autèntics mestres artesans com l'Iñaki i l'Uri Figuerola, zipi i zape d'ara endavant, i tot sortint del sopar, au, cap a un garito a beure culs de cubata i tot lo que ens caigui a les mans. Festa fins no sé quina hora, amb un gran centre de conversa (quelcom a veure amb determinades proves pilot d'artilugis de motor de corrent contínua de forma i mida semblant a la torre agbar) i quan la noche nos confundía (o sigui ja dèiem coses a noies la meitat de la nostra edat) m'agafo al Rubio i me l'enduc a caseta a dormir.

L'endemà tocava treballar. Enlloc de les 8.30 quedem amb en Sola a les 10h, però treballaríem igual.

VALLS GOLD RACE versió winter
I com que som pros i dediquem tot un cap de setmana només a pedalar (jijiji pedal era lo que duiem a les 4 del matí) ens tornem a vestir de Rosa, color oficial de la nostra tropa fins a final de contracte (o sigui 30 de desembre 2009) i el trio calaveras (sense Juanes, que havia d'anar a recollir les aulives de la cooperativa, tasca que li permet gaudir de carnet de soci del Nàstic la resta de l'any) Rubio-Sola-Culito es posen a treballar, o sigui, pugen a la bici.

La VGR és una ruta de recorregut plà pel Baix Camp que recorda enormement les clàssiques de les Ardenes o de Flandes. Plana en general però amb nombrosos trams de camí asfaltat, murs de 15% i 18% Maleïda per definició, el seu creador (en Rubio) encara no ha aconseguit reunir ni el personal, ni el valor, ni la sort per tancar el recorregut definitiu, ja sigui culpa de la pluja, del vent o dels cubates. El dia acompanya, i tot i haver fet un sol espatarrant el dissabte, el diumenge es lleva ennuvolat, gris i fred, amb estones de plugim, cosa que ens porta definitivament a la tardor i a les sensacions de preparació invernal.

Tenim Flandes com a objectiu i ens hem d'anar esmolant.

Els 3 murs principals (o trams de 5 estrelles) triats per la versió winter de la VGR (o sigui versió edited-single) han estat Figuerola del Camp, Vilarodona i Vallmoll. 100Km més a un ritme menor que el dissabte, no en và la quantitat de toxines acumulades a base de cubates feien efecte, tot i això, a les 14h a Reus, una altra dutxa al mesón Rubio, i igual que el pros, dinar d'esportista.

INSANE MEAL AND FOOTBALL EVENING
Mac Donalds amb oferta de nuggets a 1 euro 4 unitats! Perdó, però amb lo que cremem ja podem anar a Mc Donalds, ara no ens tornarem viciats per la verdureta no? Nosaltres ens aprimem a base de matxacades, que la bici crema molt (i més si portes combustible a la sang!).

A les 17h a fer cua al Pilée, bar de moda amb penya barcelonista camuflada, per pillar lloc per seure. Partit a les 19h, amb victòria de l'equip local, eufòria generalitzada i afonia final.

Tornada plàcida cap a caseta tot acabat el partit, amb la satisfacció de la feina feta, d'haver treballat els dos dies del finde, i d'haver desconnectat (o fugit, com vulguis dir-ne) d'un Sabadell que m'estava ratllant un pelet.

I a sobre jugant a tres, potser 4 bandes... com els del billar de nadal! (aquesta frase precisa explicació que no penso donar, però la poso) Dilluns el vallès farà putrum putrum, aneu-vos preparant per l'spinning, que tinc idees.


Moltes gràcies als que "no han organitzat" el ciclocròs de Matadepera, aquest cap de setmana teniem millors coses que fer, i les hem fet.

dimarts, 24 de novembre del 2009

PUNT CENTRE FITNESS

.
Doncs tornant de vacances i com el que no vol la cosa, al Punt Centre Fitness de Sabadell els hi vaig caure en gràcia i em van deixar experimentar amb els seus associats.

links obligats:
http://www.puntcentrefitness.com/
http://www.arimonwellness.com/

Ara tres mesos després la cosa ha resultat positiva i he descobert en aquest petit gimnàs del centre de Sabadell un lloc la mar d'acollidor, amb material i instal·lacions de bona qualitat, un grup de monitors, compays i companyes, que ajuda a donar el màxim com a monitor, on m'he sentit acollit des del primer dia.

Un gimnàs petitó que no li falta res, amb sales per activitats dolces, sala de fitness ben equipada, una sala gran per l'aeròbic, el cardio i el pump, i la sala amb la vintena de bicis.


l'Anna, l'Alexandra i la Maria, la Eva i L'Enrique, primera hora, segona hora, tots van venint.

En Jose a recepció, un crack! La Glòria i el Jordi... alguns homenots que fan el ximple abans de començar i lo que em costa que li fotin rosca quan se m'esvaloten!

en jaume, que es fa les classes de dos en dos com els petit suis... en fontarnau, la carme, la sílvia, l'altra carme i la feli, els josep-lluïsos que n'hi ha tres, la tina i la maribel que volen el mambo numero 5... la palmira, tot entrega... i tota una colla que no me'n recordo del nom, que sóc home i només tinc una neurona...

les nenes de la classe abans de la suada de rigor i tota la colla d'aplicats patidors que m'aguanten música, cabrioles i anades d'olla.

en definitiva, un grup d'amics que sembla que no però s'ho prenen molt en sèrio. Hi ha fusta i de la bona (a jutjar pel tipito que llueixen) i a sobre no els reca de suar i donar-li canya, encara que quan a mitja classe els arriba la "area de descansoooo" veus com els hi canvia la cara, s'eixuguen es deixen de mans, posen la resistència ben baixeta que jo no me n'enteri...
ara, que quan torna el ritme, aquí no para ni déu.
.
i quan pedalen tots a una? uuuuiiii quin goig que fem!
.
i tot a les fosques i amb llumetes de colors... que així todos los gatos son pardos!
.
Em falta la foto d'algú que darrerament vé a les classes però que no vol sortir... a veure si ho aconsegueixo. De fet jo també hauria de sortir a alguna foto fent body pump i steps, però de moment no hi ha imatges, no fotem que un té reputació!
.
l'11 de desembre fem una master, i en acabar un sopar, a veure si també són bons en la barra fixa i aixecament de copa!
seguirem informant, no?

dilluns, 23 de novembre del 2009

Nou Blog digne de seguir

.

Aquest és en Jordi Riu, company d'armes, que finalment s'ha decidit a escriure el seu quadern de bitàcora.

piqueu aquí http://popriu.blogspot.com/ perquè en Riu és gent ben parida.

dilluns, 16 de novembre del 2009

LLEIDA: GIMCAMA DIVINA

.
Gimcama evident, ja que un circuit amb descensos de terra rebentat i inclinació pronunciada, amb arbres a banda i banda, és el més proper a una prova de pista americana que no pas quelcom mínimament ciclable i òbviament gaudible.

A part de tot lo que tenia, vaig trobar a falta la pista looping, la rampa del doble mortal amb tirabuixó, la chicane deslizante en curva, l'aro de foc pe passar pel mig saltant a lo Sandokan, i el pallasso del rodeo amb el bou envolat i tot, que poca cosa li faltava al traçat!

...que jo sempre em queixo, però quan vaig veure en PereJoan i en Carni que fotien el crit al cel vaig veure que almenys per una vegada un parat com jo tenia raó.


Divina perquè que a les 14h del diumenge ningú hagués près mal demostra la existència de Déu com a concepte de bondat protectora de l'ésser humà.


I si vaig patir... doncs sí, a part de patir que no disfrutar el circuit menys atractiu dels 3 cops que hem corregut al Gardeny, he patit la convalescència del gripasso que el divendres encara em tenia al llit, he patit la falta d'entrenament que porto, com cada any vaig tard de preparació, i he patit per falta de moral, però no em feu cas, éren unes simples carabasses.


Al final 175 pulsacions de mitja, una misèria, cosa que vol dir que el còs no manxava lo suficient. a Veure a Matadepera com reacciona la cosa, que la temporada és curta (curtíssima) i queden 5 cites, a part de les que ens inventem.



i genial presència de l'Eloi Jornet, fotògraf amb un ull privilegiat, que va inmortalitzar un grapat d'instantànies de'n Culito anant més parat que una iaia quan fa la compra.


ningú entrena, jo menys!