SANT JULIA DE VILATORTA. TRACA FINAL

.

aqui es veu la pedrota torracollons
fí de festa amb els Homes.

Imatges cortesia de la Mariona, bloguera de pro i gran apassionada de tot lo que sigui moure's sense motor, córrer, nedar, pedalar... i del Francesc Vernet, que s'ha passat tota la temporada fent cents de fotos, reduïnt-les i penjant-les a http://www.solociclocross.com/, en una tasca de documentació que tots li hauríem d'estar agraïts.

.

I tot lo bò, quan es torna bò, sembla poc i s'acaba. La traca final de tres de tres encerts, bellpuig, Santa Coloma, i St Julià de Vilatorta, es va acabar amb un cross inèdit colocat en una zona perfecta, al voltant del pabelló municipal de la vila osonenca coneguda, entre altres coses, pels seus restaurants.

.

Feia dies que ho prometien, que s'ho havien currat molt, i la veritat és que tan sols arribar es notava que aquell era un muntatge digne de Campionat de Catalunya (sense desmerèixer Farners, al nivell). Amb un traçat que no li faltava res a no ser que fós una mica més de llargada, amb els obstacles justos, posats de forma variada i sense resultar ni avorrits, ni pesats, ni abominables. Ciclable al 95%, amb traçades previsibles, bones entrades i escapatòries a les paelles, cap frenada a zero sense una sortida ràpida, cap trampa per conills (bueno, uns rocs a sota l'ermita) i una pujada amb bici a coll, per un marge d'aquells de cremar rostolls, que déu n'hi dó. Total, una feina la mar de treballada que es notava en un "empaque" important que ho és més si coneixes els qui ho han fet, nous en això del cross des de l'any passat.

.

l'any que vé, si no sona la flauta, 12 curses, 4 a Bellpuig, 4 a Farners i 4 a Vilatorta... encara que algun ocellet ja ens ha comunicat que s'està treballant de cara al 2010... sona bé, hi ha ganes i qué collons... l'Oreal, que yo lo valgo!

.

LA CURSA DEL HOMES

Com habitualment, sortiem al minut del jovent i donada la corda del circuit els primers èlits ens van doblar a 3 o 4 voltes d'acabar. Espectacular veure traçar en Carni i l'Isma per les curves de prat de la zona de sortida. Sortida a bloc i corrua de gent que apenes passàvem pel circuit, tot i que era ample. tota la primera volta enganxat darrera d'un minardi que tancava curva rera curva i impedia l'avançament a les rectes, fins a poc després de començar la segona volta, quan fins i tot em va dir en plena recta "eh, que no hi cabrem els dos"... total, que un cop el vaig passar (estalviant-me el colze, que no és el meu estil, simplement vaig esperar que es fongués com la mantega) vaig haver d'anar a per les rodes bones, que en aquella cursa éren en tatché, en sergi lópez i companyia.

.

volta rera volta remuntant em vaig anar trobant bé, després els cronos per volta he vist que baixavem en pocs segons, i amb una penúltima volta d'escàndol vaig remuntar un darrer home i colocar-me en 9 final de cursa, molt bones sensacions i cop de ronyó, control del cardio (raro en mí, millor dit control de bufera) i fondo de sobres per dues voltes més. El minardi, igual que en altres curses, desaparegut, o sigui que nar fent nosa al principi per acabar a mig gas? millor no tantes manies.

.

Total... molt bones sensacions en aquesta 6a cursa, lo que seria mitja temporada d'anys anteriors, que em confirma que la meva progressió sol ser sempre a aquesta altura de campionat. a veure si l'any vinent entreno més d'entrada!

.

Al final, 12è classificat, com sempre de menys a més, però cap problema, l'any vinent m'ho preparo amb més ganes, que hi haurà més curses, com a mínim dotze jejejejej

SANTA COLOMA. CREACIÓ D'UN NOU ESTÀNDAR

.
foto d'Olga Llamas

Sé que m'esteu llegint, avui especialment, per això aquest post anirà en serio, aparcarem la prosa elitista i el doble sentit, la ironia i el sarcasme, i tocarem de peus a terra.

Santa Coloma... de Farners, per a ser més exactes, ha estat el gran dia del ciclocròs català... l'únic dia (amb el permís de Bellpuig i a falta del que facin els de Vilatorta) on sí que sí que hem pogut notar en les nostres carns lo que significa cross modern, muntat amb moooolta cara i ulls, amb inscripció de luxe i un circuit que els que no hi han pogut ser...

No hi ha paraules per descriure allò que és la correcció necessària, d'acord, ho pulim en algun aspecte, però estareu d'acord amb mí que són collonades, que "l'empaque" de la pista d'avui era quelcom de veritat, res de pirotècnia, ni doble looping, simplement pedalar, pedalar i pedalar.

Exemple a seguir doncs per demés organitzacions, un exemple que tanta falta feia ara que havíem perdut el Nord. Tenim tot un any per endavant per re-organitzar el cross, i evidentment s'ha de fer des d'una òptica moderna, amb un toc marketinià que acosti públic, corredors i aprenents de corredor. Amb públic tenim ajuntaments, amb corredors tenim sponsors, amb circuits sensats tenim aprenents de corredor, amb 12 mesos tenim calendari hasta per 15 curses. Omplir la tardor de pols (i si plou de fang)... com a València, che collons, que no costa tant, caparrots!

Un nou estandar encara que hauriem de dir recuperar l'estàndar... el del fòrum, de montjuïc, de Matató i Sabadell... el de Sant Boi, paradigma exemplar utilitzat en aquest Blog en com a arma punyent esgrimida en posts no-seriosos.

Per tant, i a falta de millors idees cara al 2010, des d'aquest Blog es proposa un calendari de 12 curses, totes a Santa Coloma, durant 12 caps de setmana on es faria el circuit un dia a dretes i un dia a esquerres.

Fins i tot hem pogut gaudir de la presència de corredors (catalans) que normalment no són presents en les nostres curses, ja que prefereixen fer 1000km en un cap de setmana a ser víctimes de trampes per conills, això si hi ha cursa aquell cap de setmana. Genial recuperar en Miquel Bort o en Gustavo, genial tornar a veure tots el que eren a València (ciclo internacional, ojo) el finde passat... perquè avui sí que hem pogut veure caps de sèrie del cx estatal a la mateixa cursa que els irreductibles gals de cada diumenge.

Genial que siguis adelantat per en Lozano i que a sobre t'aplaudeixi.

Paràgraf a part es mereix un company de Dorsal Blanc, en joan cortès, que en una curva d'asfalt devia patinar. Va picar de cap i va haver de ser atès per l'ambulància. Esperem que es recuperi satisfactòriament.


LA CURSA DEL HOMES
Com sempre a darrera dels bons hi anem els del Dorsal Blanc. Una pila a Santa Coloma. Es va sortir molt ample i a la primera i segona curves m'equivoco de banda i em quedo al darrera de tot. D'allà a remuntar 3, 4, 5 corredors i a l'acabar la primera volta m'adono que els que haurien de ser la meva referència estaven a 20 metres i anaven al mateix ritme que jo. Total, de nou solet i sense progressar, faig frat amb els de darrera i vaig fent voltes, 3, 4, 5 i s'acaba, i n'hauria fet dues més i tot, ja que era tot un goig.

Mullena la justa, fresca la justa, ambient espectacular, no es pot demanar res més a un Diumenge.

L'EDAT DEL PAVO

.

4 freaks a culito's home. per cert, ultima foto de culito's dinning-room abans de la mascletá. Pep Tatché i David Sanchez. Fotos gentilesa de la Mariona.

CURSA DEL GALL DINDI A SABADELL

Tornant a recuperar les curses de nadal que es feien a Sol i Padrís, el dinar de Nadal es va haver de posar darrera d'una cita important amb el ciclisme sabadellenc. A un improvisat circuit urbà a Can Gambús (4 parceles sense cases i anar fent voltes com un hamster entre dues rotondes) ens vem reunir una cincuantena que no teníem on caure morts un dia de festa com Nadal, per trinxar-nos la patata a base de perseguir-nos com ànecs i oques durant una horeta, tot abans de migdia, no fotem.

Iniciativa de Sabadell Ciclista, un ent de varis caps amb el bicisprint, la Unió, la Palomillas, els Falcons, l'Escapa i algun que em deixo http://www.sabadellciclista.cat/ i amb àrbitres de la Federació, que no es poco.

Al final retrobada de clàssics, chanches, enric aguilar, tots els pacios, la sandra, el ciclista florista i el miguelito, l'angeliyo.... nosaltres amb prèvia concentració matinera a can Culito dels irreductibles Juanes i Rubio i de'n Párraga que buscava com un boig el lloc de la sortida. Carretera de Terrassa amunt anar escalfant, fer la cursa, i carretera avall, pel mig, amb la botella de cava al maillot, mentre érem increpats constantement per automobilistes nadalencs que fins i tot en un dia com aquest es transformen al volant.

Cada dia de Nadal, Sant esteve, Any Nou o Reis tinc per costum sortir en bici, creieu-me que cap la una del migdia hi ha problemes, molts problemes, com si tot déu volgués arribar d'hora a vés a saber quin lloc (potser a la ca la sogra a dinar?). Massa mala llet.

Al final, frase heroica del Oriol Figuerola: "Eh, que estoy trabajando!" i el del cotxe es queda clavat.

espectacular la trobada Rubio-Juanes amb en Pep Tatché, els habituals de les cròniques del culitoweb es van coneixent. Per cert, en Tatché ens va comunicar que van per la tercera criatura... nanoooo, això és família nombrosa ja... no serà l'excusa per tenir algú entretinguda mentre te'n vas a entrenar?


SANT ESTEVE. UNA HORA DE FANG
El dia abans del Champicat de cross surto a rodar un pelet pel Ripoll. 1 hora és suficient per veure si la reparació del canvi va bé. Canvi nou i bici tocada per en Jordi del Jové, com una seda encara que crec que haurem de canviar pinyonada. Demà veurem com respon.

Avui tant canvi com cames responien bé. Les cames de meravella, roden soles, bones sensacions. Deu ser que estic feliç.

BELLPUIG. TREIENT EL VENTRE DE PENA!

.
PER FÍ PER FÍIIIII!!!!!!

Una cursa com déu mana, un circuit per ofegar-se empaitant al de davant, un traçat on si et mates és perquè te l'has buscat, per rodar, girar, exhibir la tècnica, fer estratègies... i fins i tot per petar el canvi amb una reblada que ja veurem com acaba... demà me'n vaig al meu mecànic de capçalera a veure quina filigrana em fa a la patilla del canvi... un ciri a la verge de la salut com a mínim, no fós cas que ara que estic començant a pillar el tò no pugui anar a Santa Coloma.

Doncs lo dit, Bellpuig ha estat molt interessant, una autèntica sorpresa trobar-me amb unes instal·lacions genials, un terra en bon estat, encara que gelat, i una temperatura ambient que baixava còmodament dels zero graus. per tant si era negativa vol dir que fotia fred.

fred del bò amb un sol de collons i una mica d'aire que s'ha girat cap a les onze del matí i ha augmentat més encara la sensació tèrmica. ens hem posat ben juntets per calentar sobre els corrons mentre feien la primera de les dues curses. Sí, dues curses ja que amb els pocs que érem millor fer-ne dues, reunint gent.

La cursa dels homes del dorsal blanc a les 12, junt amb juniors, sub23 i èlits. Sortida en pilot i primera volta agrupats, encara que lo de sempre, un parell d'inexactituts en transicions m'han fet perdre pedalada. Em quedo amb el Franco i en Pacios, lluitant amb ells, senyal que no vaig tant malament no? i per culpa de dues inexactituts i el ritme constant de'n Toni perdo els 10m que li duia d'avantatge primer, i em treu els 10m després. Remuntant a un èlit que em dobla torno a agafar-li roda, i llavors quan em disposava a pillar-lo en un darrer esforç... reblo el canvi i apa! a córrer cap a boxes, on m'han deixat una bici que m'ha servit per acabar la cursa. Mil gràcies!

total, que èpica no n'hi ha faltat, corrent a ritme dels bons, falta un puntet tan sols, fent estratègia, amb culot curt tot i el fredot que fotia, trencant la bici i acabant amb orgull. què collons! Diumenge rodó, que ja anava sent hora de disfrutar el cross enlloc de patir-lo.

CICLOCRÒS DE RAIMAT. AMBIENTILLO

.

Tota una transició en les darrers 5 imatges, gentilesa de Mercè Pacios.

.

Si a Vinaròs deiem ambientasso, llavors hem de guardar les distàncies i jugar amb les paraules... ambientasso i ambientillo, algo enrarit segons es comenta off the record i evidentment amb la enooooorme diferència en tot entre Vinaròs i Raimat...

.

...i quan dic tot és tot menys els corredors participants, que pobres, prou fem de patir circuits plens de trampes per conills i rostolls pel mig, mal marcats per no dir d'inexistent encintat... o encintats del revés per afavorir al duatló que se celebrava paral·lel. gran part del circuit en menys de l'amplada reglamentària, per una cursa de 12 voltes, senyal de poca corda, i vàries zones on les caigudes les provocava el traçat (per dir-ho d'una forma suau).

.

molt de greu de veure un tio tècnic com l'Asensio patir una caiguda tonta al ficar-se en una trampa per conills mentre reconeixia el terreny.

.

raimat... mal marcat, mal dissenyat i mal portat. Vam ser nosaltres els que vem haver d'indicar als duatletes que competien (emfatitzo: competien) cap a on anava la cursa, ja que a la cruïlla principal abans de l'arribada ningú els indicava cap a on seguia el circuit.

.

dues curses enlloc de les 3 reglamentàries, sortida de la primera a les 11h, sortida de la segona passades les 12, molt passades.

.

corredors que prou fem anant a córrer a campionats de donde dije digo digo diego, sense saber el diumenge en sobre on caure morts, sens informació a falta d'una setmana de la teòrica primera cursa (25 octubre al velòdrom, recordeu?). Campionats de 10 curses anuals passats a 5 curses i encara una improvisada sisena que salva el mobles...

.

on són les 14-17 curses de la temporada valenciana? qué ténen ells que no poguem tenir nosaltres? ep! que nosaltres paguem inscripció i ells no, una altra lleugera diferència que juga a favor de qui?

.

...campionats que ténen la barra de dir que Santa Coloma serà el gran dia del ciclocròs català (evidentment serà el gran dia, el lloc i la cursa ho mereixen, no fotem) però quan en realitat serà l'únic dia perquè no hi ha hagut més

.

Corredors que hem invertit en material, bicicletes noves, ilusions, per disputar 6 curses i estar desinformats... no surt a compte.

.

Total que estem a dimecres i no han sortit les classificacions, i jo frisós per saber si he fet el porres o el porres más uno!

.

Afortunadament per qui escriu i opina (i per cert forma part de la comissió de cicloturisme, on ens surten les curses per les orelles) la ilusió de pedalar és més forta que totes les trampes per conills que ens puguin posar.

.

Esperem Santa Coloma i Sant Julià com res més al món.

.

Enyorem Sant Boi, Mataró, Sabadell, Torroella de Montgrí, Manresa i Sallent, Vilanova i Vilafranca, el Fòrum, Montjuïc, inclús el Velòdrom, cursa que es feia per omplir data...

Enyorem els 3 mesos seguits de competi...

.

Quan tingui les classificacions retocaré el text per posar com vaig quedar, bones sensacions, pillant la forma i les ganes d'empaitar rivals, casi agafo el ritme de'n Franco, al final com sempre, em falta xispa, bon fondo.

CICLOCRÒS DE VINARÒS. AMBIENTASSO!

.


Com a entrada especial pel cap de setmana del pont de desembre posarem que fa 15 dies vam anar a córrer a Vinaròs. (ja que fa 3 setmanes o millor dit fa "he perdut el compte" que no tenim ciclocròs a Catalunya, millor parlar del primer món, ciclocrossísticament parlant)

Havent estat cursa de la Copa Catalana del 2008 vem descobrir un campionat on el ciclocròs tenia una categoria de grand happening, una cursa part d'un campionat valencià, amb 17 curses aquell 2008 i amb un ambient digne de zones de pràctica clàssica del cross.

Aquest any Vinaròs no ha estat puntuable per la Copa Danone 2009 però com que aquell cap de setmana no teníem on caure morts vam decidir de deixar-nos caure just a l'altra banda del riu sènia, o sigui, al País Valencià (comunitat oficialment parlant). ep. que diuen que ténen 14 curses aquest any, comencen a octubre i no paren, quina soooooort!

I què t'hi trobes? doncs una graella de sortida de Masters plena de gent (i en faltaven molts) un nivell espectacular i sobretot unes ganes impressionants de passar el diumenge al matí fent curses, que demà hem de treballar. Cursa de gentleman riders, cap incident, cap problema, disfrutar, pedalar i rodar, que era plà.

i què més??? doncs pares, molts pares amb molts fills, i tots els fills amb bicicleta de cròs, omplint les curses de cadets, juvenils, de noies... de futur.
i què més??? doncs veterans, una pila de veterans, i com corrien!
i... el circuit... simple, ample per poder-nos adelantar, amb un sol lloc on baixar de la bici (aquí trobava a faltar alguns taulons o algunes escales) però la resta era traca, traca i traca... un circuit perfecte per agafar ganes, un circuit gens "tècnic" (alguns diuen tècnic quan els surt xungo) dels que no fan por, que es veu que és tònica a València... i bastants àrbits portant el control.

total, que uns tant i altres tant poc... per sort ho vam poder disfrutar, dues hores de cotxe i trobar-nos a molts dels habituals catalans, el Mestre Astals, el Sergi, en Carni, el senglar Pere Joan, en Ramon Sagués i la seva colla, la Mercè i la Rosa, en Miquel Calm... doncs com qui escriu, molts que tenien ganes de pedalar i no tenien on caure morts aquella matinal de diumenge de ciclocròs.

LLEIDA: GIMCAMA DIVINA

.

Gimcama evident, ja que un circuit amb descensos de terra rebentat i inclinació pronunciada, amb arbres a banda i banda, és el més proper a una prova de pista americana que no pas quelcom mínimament ciclable i òbviament gaudible.

A part de tot lo que tenia, vaig trobar a falta la pista looping, la rampa del doble mortal amb tirabuixó, la chicane deslizante en curva, l'aro de foc pe passar pel mig saltant a lo Sandokan, i el pallasso del rodeo amb el bou envolat i tot, que poca cosa li faltava al traçat!

...que jo sempre em queixo, però quan vaig veure en PereJoan i en Carni que fotien el crit al cel vaig veure que almenys per una vegada un parat com jo tenia raó.

Divina perquè que a les 14h del diumenge ningú hagués près mal demostra la existència de Déu com a concepte de bondat protectora de l'ésser humà.

I si vaig patir... doncs sí, a part de patir que no disfrutar el circuit menys atractiu dels 3 cops que hem corregut al Gardeny, he patit la convalescència del gripasso que el divendres encara em tenia al llit, he patit la falta d'entrenament que porto, com cada any vaig tard de preparació, i he patit per falta de moral, però no em feu cas, éren unes simples carabasses.

Al final 175 pulsacions de mitja, una misèria, cosa que vol dir que el còs no manxava lo suficient. a Veure a Matadepera com reacciona la cosa, que la temporada és curta (curtíssima) i queden 5 cites, a part de les que ens inventem.

i genial presència de l'Eloi Jornet, fotògraf amb un ull privilegiat, que va inmortalitzar un grapat d'instantànies de'n Culito anant més parat que una iaia quan fa la compra.

ningú entrena, jo menys!

LA FALCONADA 2009

.
I per tercer any he anat a fer la ja CITA INELUDBLE del ciclisme sabadellenc, la més gran i millor muntada manifestació ciclista que mai he vist a la meva ciutat. La Falconada!

Aquest any ens han portat pel vallès dels 3 turons, dels 4 pins i les 5 quarteres, o sigui, per Santiga, Polinyà, Sentmenat, Guanta i Castellar a tot estirar, sense caure en el recurs ràpid de tirar cap a St Llorenç Savall, o sigui, sense tocar apenes mitja muntanya, s'han currat un recorregut entre turons, camps, pistes i trialeres d'allò més dur i selectiu, a com a molt 20km a la rodona, omplint 45km de corda al recorregut llarg...

...cosa que vol estar donant voltes a la mateixa contrada durant tot el rato i ni tan sols notar-ho! De nou sonoro aplauso a qui ha dissenyat el recorregut, ja que s'ha currat lo incurrable, ho ha marcat perfectament (imperdible) i ho ha bordat amb multitut de voluntaris a les cruïlles significatives.

De nou inscripcions, recepció, avituallaments i festorra final a nivell de marxa cicloturista d'alta volada. De nou récord d'inscrits (750 pel cap baix), de nou un bon temps, amb fresqueta matinera. De nou una entitat no-ciclista fent coses correctes per als ciclistes.

Res més a afegir, 10 sobre 10 perquè qui fa el que pot no està obligat a més (joc de paraules eh?).

A la sortida em trobo amb en Josep Maria Massot, un home tot simpàtic que em fa una foto tot dient: osti! una de ciclocròs! la conversa amb ell a l'arribada va ser absolutament imperdible! la gent de la bici són uns grans conversadors! siemprre positifo!

I llavors la cursa... sortim per asfalt pujant la "curva peré" de "torromeu", algo a sac, fins que els de la roda gruixuda se m'escapen a la primera baixada. Per sort a les pujades aniré remuntant unitats despenjades del grup principal, que cada cop seria més petit.

La resta de la jornada anar tirant sol, a pocs minuts del que em precedeixen i algo per davant de dos muntanbikerus que a les trialeres em teruen les pegatines mentre que a les pujades els vaig superant, hasta amb la bici a coll i tot! A final de recorregut ens anem trobant amb els de la curta i l'entrada a Sabadell, per Sant Oleguer, és de nou el senyal d'una jornada completada amb gran satisfacció. Els 45km se'm fan curts, me'n faltaven 10 més, però res a dir. Gran dia de bicicleta, envoltat de grans i molt propers amics: els de la colla de Sabadell, on cada ú va per ell però que no ens toquin el voraviu que llavors fem pinya!

.

més info (no us en perdeu ni un):

http://rallatworld.blogspot.com/2009/10/la-falconada.html

http://www.sandrasantanyes.com/?p=272

http://peptatche.blogspot.com/2009/10/falconada-2009.html

http://www.bttmania.org/forum/viewtopic.php?t=1464&start=10

.

i lo guai del asunto: dorsal 556 el sisè classificat!

http://www.falconssabadell.org/la_falconada/index.htm

http://www.falconssabadell.org/la_falconada/pdf/Classificacions.pdf

fins l'any que vé! (o es deia any que bé?)

US PRESENTO LA MEVA NOVA PARELLA

.

Lleugera, simple i amb molta classe, m'he quedat la bici d'un autèntic mestre artesà, en Sergi Vila, i la he adaptat als meus gustos i ergonomia (resumint, la he deixat igual excepte altura de seient i el manillar que semblava una harley d'alt que era).

10 pinyons acabant al 29, i un plat, Qring de 42 dents. El Puig de la Creu (Puy de la Croix) me'l faig a cop de ronyó (com diria un carpetobetònic "con un par") però nooooo vaig llarg de desarrollo noooo pas!

Campagnolo i va que xuta, manetes petites però encara no me la he fotut, de moment m'hi estic acostumant però sembla que corre més i millor que la ridley que tenia.

Genials detallets, com la maneta esquerra sense noses i les fundes. La peça anti sortida de cadena feta a mà, igual que el protector de plat, fet a partir d'un ta specialités passat a millor vida.