diumenge, 4 de març de 2012

Ports del Maresme

.
Ja el passat 2011 no era normal que la marxa d'Amer, Terra de Volcans, obrís el calendari a mitjans de març, però començar el ciclosport a primer de Març, o sigui, igual que la temporada Amateur, si fa no fa, ja és demencial!

millor per a nosaltres, més marxes i de les bones.

La Ports del Maresme (curiosament capitanejada per un Santa Fè de Montseny més pre-litoral que no pas realment de Montnegre) ha estat la marxa de nova factura que ha obert foc en una temporada que comença d'hora. un fet que fa 5 anys seria impossible d'assimilar, i més quan els organitzadors es disputaven maig i juny com a única possibilitat.

doncs no, els organitzadors de març i abril (i el primer que ho va veure clar va ser Vilafranca, amb 500 i 600 inscrits els 2009 i 2010) obtenen bonus de ganes de cursa, i el fred no és excusa pe aconseguir un "peloton" nombrós i qualitatiu.

Qualitativa ha estat la marxa, ben organitzada en inscripcions, recepció, recorregut i marcatge, que comptava amb la dificultat de prendre la sortida en un poble petit com Arenys de Munt i haver de passar per les corrosives i automobilístiques carreteres del Maresme i el Baix Montseny.

Ritme fugaçment ofensiu de sortida, amb una pujada a Collsacreu amb el plat, que s'ha parat de cop quan han caigut com 10 o 15 corredors a les dues primeres curves de la baixada. Massa brutícia, sal i humitat a l'asfalt, que ja patinava de pujada. El grup capdavanter ha parat el ritme de cop i s'ha baixat en direcció a Sant Celoni a uns suaus 30 per hora, circulant en formació, amb un enorme grau d'acolloniment per la loteria que ha suposat la multitud de caigudes fortuïtes que hi ha hagut en tan sols 300 metres.

El fet de parar el ritme és, ara com ara, l'actitud més lloable de les que he vist en una marxa. Una decisió presa de forma humil i realista que, al contrari del que creia (i a las pruebas me remito: les marxes dels darrers 3 o 4 anys éren més bèsties de ritme que algunes curses) ens ha posat a lloc. Som corredors cicloturistes i l'endemà hem d'anar a treballar.

Personalment hem fet una bona cremada de carbonilla, amb lijada de colectors i allisada de culata, posant cames, cor i voluntats a punt de cara a lo gròs de l'any. Rampes considerables a partir del km 90, afluixada de ritme al penúltim port, quan m'he desprès del grup capdavanter, i bon final al darrer port, Collsacreu pel darrera, on hem recuperat nombroses unitats despenjades de davant, acabant en un bonic segon grup.

Lamentem les moltes caigudes que hi ha hagut, entre elles dues anades a terra de'n Lluís Juanes, i un parell o tres de serveis d'ambulància que esperem que no hagin acabat en res greu.

Era la tornada a la competi de carretera després de gairebé un any (la fractura de radi va ser el 12 d'abril del 2011) i la veritat és que en 500 metres havia agafat el La Major que manava la partitura d'avui.