dilluns, 29 de novembre de 2010

CX CIUTAT DE LLEIDA

.


UN CIRCUIT AMB ELS DEURES FETS

A Lleida ens han fet el millor circuit en 4 anys, molt divertit, amb llargues pujades de pedalar, llargues escales que patir, llarges rectes per fondre's... i tan sols una miqueta de pinassa, arbres i muntanbaiking. Si no fós per lo sec del terra i la pedreta solta que hi havia a tot arreu, la cursa hauria estat senzillament genial. Tot i això hi havia algunes, per no dir vuit o deu curves, on la roda se n'anava, i s'han vist patinades, caigudes i passades de frenada... sense perill, però emprenyadores!
I el menda? bueno, desentrenat, potser a un 80% del que un ha d'estar, cansat de la setmana i sortint de la lesió, no li puc demanar més a una cursa feta de menys a més, amb unes 4 voltes finals molt bones, llàstima que la sortida i la primera volta hagin estat de pura pena.
Falta tècnica, potser soltura, algo de punch, i sobra classe, perquè anem tirant de classe i poca cosa més. 7è classificat, haig de fer deures aquesta setmana.
per cert, un link amb uns videos interessants:

http://ciclismo-mollerussa.blogspot.com/2010/11/cronica-cx-lleida-incluye-video-con.html#comments

del blog de'n Quim Córdoba.

BMX SSANG YONG DESPÍ

.

La crua veritat és que els infumables circuits de Vilafranca 2007 o 2008 havien posat el llistó molt amunt, però la cursa de BMX que ens van intentar colar com a segona jornada del ciclocròs català 2011 ha estat simplement el pitjor circuit on el sotassignant ha pogut participar en les ja 5 temporades com a ciclocrossman. Amb lo maco que era el (sin embargo pedregós i dur) circuit del costat del riu, i van i ens posen el caracoleio-puja-baixa-doble-pista-looping, aixxxx... almenys ara anirem a Lleida a gaudir del circuit del gardeny!
CRISMA PARTY: denominació abreviada d'aquest tipus de berenjenals, que no té res a veure amb el Nadal, sino més aviat amb el partir-se la crisma.

Total, que en el nostre més pur estil de practicar ciclocròs al revés del món civilitzat, se'ns acut una vegada i una altra de fer les coses més a la catalana (o a la sueca, que donat el cas és equivalent).

Bé, Anem forts avui eh Miquel? Osti si, deu ser el mal d'esquena, que encara dura. Tot i que aquest matí curiosament havia deixat de fer mal, fet que m'ha decidit per gaudir d'una matinal ciclista i baixar al Ssang Yong Despí bike park. Treure a passejar la bici nova i prendre la sortida, a buscar els 5 puntets i fer una mica d'exercici sense pretensions avui. Després d'una primera volta on el gruix dels master 30 de nou s'han matat a unes primeres curves perilloses com poques, i on la penya se m'anava escapant mica en mica, i el mal d'esquena augmentava... he optat per prendre'm la cursa en un tò més participatiu.

Lo bò del cas és que el tò ha anat tornant-se més lúdic, anant cap a irònic, acabant en una línia de sarcasme sin parangón. He pogut sentir a algú del públic com deia clarament "mira aquell, va rient!"

No tenia fotos rient fins avui, a totes sortia amb cara de killer.

Res tu, una cursa per oblidar, un circuit per recordar.

dimarts, 9 de novembre de 2010

CX LES FRANQUESES



Com deia Estopa, "obedece las señales del cielo" i si el dissabte se'm trenca la patilla del canvi de la meva genus, no vagis a Les Franqueses amb una bici deixada, que no te la coneixes... tot i això, mil gràcies al Xavi Costa que em va deixarla seva Focus, una mica més i la hi deixo feta puré!

tal i com ho he explicat a algú... mira... era una baixada molt difícil i només es podia passar pel mig, se'm va destiotar la bici i vaig anar cap a la dreta, que hi havia un esglaó... i les vaques no saben baixar esglaons... i jo sóc com una vaca quan no hi ha asfalt... total, que la roda del davant va perdre contacte amb el terra, però allò era una bici, no pas un aeroplà, i sort encara que vaig ajupir el cap, que si no pico de coll i barres i amb lo poc guapo que sóc encara em faltaria una cicatriu o unes dents saltades!

resultat: esquena i costat esquerre desmuntats, cap rascada, i un ematoma al michelin (que ja em diràs, amb lo tovet que és) i lo que més em fot, que no puc entrenar i em dóna la nit del lloro del mal que fot quan m'ajec al llit!

si ja et deia jo que al llit no s'hi pot anar a dormir...
Va, la cursa... al nivell de lo esperat per ser el primer cop que organitzen a les frankis, molta gent, moltes ganes i genial ambient de principi de temporada.
cagada arbitral en la sortida dels master 30, segur que a la segona cursa deixen de fer experiments. la resta de la cursa perfecta, nous xips de control (que ja en parlarem) i tot a pedir de boca.
bueno, alguna baixada per trencar-se la crisma i un circuit estret en alguns punts, però lo difícil que semblava al principi i al final es passava bé i tot.
diumenge que vé, dios mediante, toca sant joan despí, la segona opció serà el sofà de casa, si l'esquena em deixa.
salut!