dimarts, 15 de març de 2011

sortides d'hivern 2: setmanes de pòsit per a la bóta del racó

.
Doncs si, mira, que estic fart de perseguir (alguns en diuen anar a curses) i com que no parava des de març del 2010, m'he fet un febrer de tranks i he passat de les socials d'hivern, on segons capo ferreti i alguns dels millor filòsofs del ciclisme sensat català hi van mil corredorets, a mil per hora, a mil duros la vida humana.

total, que m'he pillat una llicència cicloturista (la darrera era del 2006, crec) i com que fins a meitat de març no hi ha marxes (perdó, curses) vaig omplint les cunetes de pixadetes domingueres, i de passada, faig una sola entrada de caràcter hivernal a on posaré mica en mica sensacions, parides i demés inspiracions divines.

au som-hi:

THE NEW CULITO'S PARQUE MÒVIL 2011:
(inter nos: treiem partit a ser professional del món de la bici i renovem material)

M'he tret les lleganyes i després de 7 temporades jubilo a la LOOK (look at my bike). el resultat és brutal, una catalaneta joveneta i juganera, brillant i tersa, baixo 2 quilos de bici i cara amunt seré encara més Barbecue que mai. De passada faig la presentació en societat de la nòvia d'hivern, algo més robusta i de poble però igualment juganera entre les cames, o sigui la de ciclocròs. També reconverteixo la Look en una sofisticada i metropolitana francesa (que com totes les franceses madures té el seu què)...

i em pillo una Muntan-Gay... si si, ha caido el mito! de totes formes haig de dir en la meva defensa que tota la vida havia volgut una ChumpChumper, muntanyenca ben ferma, amb roda grossa i bones nanses per poder-s'hi agafar a gust... ara, això de dur una Fox que et fa tota la feina, i rodes de 2.0 que si caus o patines és perquè ets tonto, facilita molt les coses!

LA NOVA FLACA:

LA SOFISTICADA FRANCESA MADURETA:

LA DE CICLOCRÒS:
conyo... no hay foto!

LA CHUMPCHUMPER:


i de passada, reflotem la indestructible RIDLEY per a un darrer servei a la causa:

servei que al final no va ser .... doncs me la quedo per anar i venir per la city
mmm... afegim informació:
GARMIN EDGE 500: poca cosa mola tant com tenir un aparato que tan sols li falta fer-te un encefalograma. Molt molt molt recomanat, no gaire gran i amb més detalls i xorradetes que un cotxe oficial de ministre

i com no, les xorradetes que fa aquí posadetes en una llista:
http://connect.garmin.com/activity/68100247
http://connect.garmin.com/activity/69207361
http://connect.garmin.com/activity/69728560
el vallès boterut
ViaVerdaEbre+Caro


i també poso els KM setmanals, ja que hem de presumir que ningú entrena:

setmana 1: 408km (això són 10 dies)
setmana 2: 311km
setmana 3: 337km
setmana 4: 301km
setmana 5: 345km
setmana 6: 112km (aquí no sé què collons estava pensant)
setmana 7: 284km
setmana 8: 495 (aquí tampoc pensava jejej)
setmana 9: 286 (i primera cursa el diumenge)

i aquí ha començat ja la temporada.


MARXA TERRA DE VOLCANS
7è classificat... sensacions 2007... ganes 2008... la cosa promet
doncs que per ser primers de març i no haver fet cap social vaig estar tant a la altura que fins i tot em vaig espantar jo mateix. una espectacular marxa amb pujada a Osor, Serrat de matamala, la Cantina-Casica, Esquirol-Condreu i final en alt a Sant Martí Sacalm, on encara es respiren per les cunetes els vapors i miasmes etereo-medicalitzats de les sèries de'n Boss (no spingsteen, sino armstrong).
Sortida a toc de pito, alguna que altra montonera inclosa (on va quedar pillat en lluís del ravet entre d'altres) i ritme de cursa de master30 a la primera pujada, tot un Osor, que en Gerard de la Seu es va encarregar de fotre'ns en fila. Quan va demanar relleu m'hi vaig posar amb ganes i entre dos o tres vem arribar a Sant Hilari en un moment, vem pillar els pataxules que anaven en un grupet capdavanter, i a rebentar fins a dalt a Collsaplana, on vem signar la pau i baixar a la Cantina amb por i una mica de calçotet cagat.
Els que volien córrer (uns freaks de l'Olot, que es veu que no s'atrevien a baixar a Sabadell on sí que es feien curses) van tirar endavant, i un grupet d'amiguetes que diria en Torrente, amb alguns dels habituals, vem anar tirant a ritme ciclosportista, o sigui, 30 de mitja i tonto l'últim, però sabent que l'endemà treballem.
Total, que amb l'albert de canet, narcís de Girona, francisco ramos de l'esparraguera, en jordi de l'Esteve, els de la Seu... vaya, boletaires habituals retrobats, vem completar condreu (algo més lents de lo que podíem) i vem encarar sant martí sacalm (algo més morts de lo que desitjavem!)
com a premi, una bona marxa en la seva primera edició, una dutxeta calentona, i un arrosset caldós i una mica soso que va entrar de meravella.

ee...esto...estoes...estoestodoamigos!

diumenge, 6 de març de 2011

Via Verda Baix Ebre + Terra Alta + Valle Zafán

.


Un objectiu que feia temps que volia fer, des d'aquell Carrilet d'Olot que em vaig cascar el 2008 i que podeu trobar aquí. Val la pena esperar 3 anys si la qüestió és fer un anada-tornada de 180km.

link aquí

ah! he fet més fotos de paisatge... que era una petició!

Sortit de Tortosa (bueno, Roquetes) sobre les 9.30 del matí i anar empalmant una via verda perfectament senyalitzada i sense obres ni talls ni trossos amb cotxes (molt millor que la d'Olot-girona-stFeliu com a empaque, conjunt i paisatge) i anar tirant milles, 50 km de cara amunt ininterromputs, a 20 per hora, com costa mantenir el ritme! sense curves i sense poder pedalar dret, ja que el ritme ràpid ajuda a anar assegut. La baixada igual, la poca pendent obliga a estar constantment pedalant, a 30 per hora com a molt, de forma que l'exercici del pedaleig és enormement pesat al no poder variar de postura, a l'haver de manxar tot el rato, i al no tenir corves, rampes o baixades per canviar una mica.

I els túnels? doncs alguns d'ells llargs i sense iluminar, una trentena de túnels fan la ruta enormement divertida, el paisatge hi ajuda encara més, les vistes són impressionants, camps d'oliveres i de fruiters, congostos i roques, o terra erma, tot passant per estacions derruides i abandonades en una Via Verda encara inexplotada turísticament.

molt poques persones humanes al llarg de la ruta, voltant El Port per la seva cara nord-oest,
pas xulíssim per Xerta, Benifallet, Horta de Sant Joan, Lladó, Vallderoures i una tirallonga de pobles que comencen per "valde..." al llarg del matarranya i el bajo aragón. La ruta acaba a 10km d'alcanyís, en un túnel actualment tancat (per perill d'esfondrament) que té la curiositat de, tot i tenir 3km de llargada, perfectament recte, als equinoccis de primavera i tardor, el sol passa perfectament recte d'una boca a l'altre durant uns minuts!

De tornada, un globus de campionat, al més pur estil de qui us escriu. paro obligat a la estació vella de benifallet i em casco un bocata tortilla alcatxofa i un cocacola... surto sent persona, hay que ver lo bien que sienta comer como la gente normal, y nada de barritas de alpiste de canario!

"de roquetes vinc de roquetes vinc a roquetes baixoooo, agulles de cap agulles de cap agulles de ganxoooo"


MONT CARO DE PROPINA!!!
En un atac del més pur Talibanisme ciclistic, tot arribant a Tortosa feia un solet de collons i em sentia de meravella, l'ocellot havia desaparegut i em creia en forces per intentar una gesta sense cap mena d'escrúpol. Del dolor culeru ja no me'n recordava, i les cames m'anaven soles. Arribo al cotxe i agafo un xalecu, per a la baixada, agafo algo de menjar, omplo bidó, i li pregunto, ni cort ni peresós, a un avi natiu, com collons s'agafa la carretera del Caro.

Ni que sigui arribar fins a la cabra, després de 175km, d'una torradora certament interessant, amb la bici de ciclocròs i els pneumàtics de 700x32, desinflats i amb tacs, i amb el 38x29, com diria el ministre "manda güevos", però encaro el Caro amb orgull i honda satisfacción.

L'aproximació a Mordor, pesada i llarga, la faig tot enviant un sms als companys d'equip "acabo de cascar-me 180km de carrilet tortosa alcanyis i a la vostra salut vaig a fer-me un caro de propina. taliban attack, angaua chita"

Primeres rampes molt alegre de ritme però el Caro em posa a puesto, tot i això, i a no poder pedalar assegut per falta de desarrollo i força, vaig encarant recorva rera recorva, els cotxes que baixen o bé animen o bé miren amb cara de pasmats, fins i tot un paio es posa el dit al costat del cap, fent vàries vegades el tornavís, mentre em mira de forma inquisidora. Això ja é spassada la cabra, gairebé arribant al collet de dalt. Corono envoltat de neu i de fred, i sense llum de dia, em quedo allà deixant per a una altra jornada l'atac als darrers 4km. Ara sí que estic fos! em tiro avall amb la llum a tope, baixant a 60 per hora i plena visibilitat.

210 km... avui m'he guanyat una bona... dormideta!