CARRILET D'OLOT. pero tot d'una tacada

Com que aquesta no hi havia bacallanada a la vista, se'm va ocórrer d'anarme'n a St Feliu de Guíxols i cascar-me tot el carrilet d'Olot, enterito, d'una tacada. D'això se'n diu una "vicentada", o sigui, lo que en Vicenç Pacios fa "perque sí". Tot un crack.

De fet, tot això respon a un vell "planillo" que teníem amb en Néstor i l'Isidre Soley, de fer carrilets amb la bici de ciclocross, fer fer fondo. I com que encara em falta algo de fondo, doncs jo que em pillo la Ridley i apa, cap a St Feliu falta gent.

Sortida a les 8.30 del matí, amb la fresca, tot i que cardava una calda que rostia, ja a aquella hora. i a rodar.
El ritme va ser d'uns 27-28 per hora la major part del tram fins a Girona. Algo perdut per les obres i els desviaments, però bueno, arribo amb dues hores i mitja i cap símptoma de cansament. A girona mateix em trobo un peasso de dona que tot anant en bici de passeig se li havia sortit la cadena. Li arreglo la cadena i em sento l'heroi del dia (la tia estava per heroicitats, no hi ha fotos, però no vegis com marcava la punyetera). Amb mig somriure segueixo pedalant, tot i que no sé si li havia de dir per fer un cocacola i lo que se terciara, però crec que anava a treballar, o sigui que m'hagués quedat com sempre, a dos veles.
Total, que amb la meva parella de sempre (la bici) tiro cap a salt i encaro el Carrilet pròpiament dit. El tram fins a Anglès i La Cellera és plà. No és així cap Amer, on hi ha una pujada interessant pel bosc, fins que tornes a pillar l'antiga via del trenet, que pica cap amunt, a un dos-tres per cent mantingut, per Les Planes d'Hostoles, fins a St Feliu de Pallerols (introduïble al castellà, i molt menys al francès!). Un falso llano picando hacia arriba, com deia Perico, que sota el bat del sol, pedalant sobre el sauló, de manera que la bici mai agafa inèrcia i no pots deixar de pedalar, em va deixant tocat, cansat, deshidratat. Primera pàjara del dia. (bueno, segona si comptem la xati de Girona).
Corono el Coll de Bas (hi ha foto) i baixo fins a St Esteve i més endavant fins a Olot. El Carrilet arriba per unes llargues rectes que acaben a un passeig molt bonic amb grans plàtans a banda i banda. Giro cua i paro a comprar Donuts i cocacola! sis donut dos euros. em foto les botes com un crack.
Amb sobredosi de sucre, i bebent ja molta aigua, vaig tirant cap al coll de Bas per l'altra banda, desfent el camí, i amb el cul desfet (bonica paràbola). Corono i segueixo cap avall. No sé ni com posar-me sobre la bici, però la baixada en aquest punt és ràpida i puc rodar fort, fins a 35-40 per hora a ratos.
A baix a Amer el vent pic fort de cara, i la bici no avança. Ja serà així tot el rato, bufa de mar, i vaig cap a mar, o sigui que em resigno a la meva dissort i bec aigua. quin fart! Passo per Girona, tot brut de pols i amb cara de cansat (porto 160km a sobre) i tiro cap a Quart.De passar per Cassà i Llagostera a penes me'n recordo. Segona gran pàjara del dia. Sol pels camins, vaig dsfent lo fet al matí mentre me n'adono que el Sol està caient ja.
Un altre dia pedalant de sol a sol, 10 hores i 200km, les mans destrossades per culpa de les manetes shimano, que mai m'hi acostumo, el cul com un steak tartar per culpa del Flite (no estic acostumat a que em rebentin el cul) i les cames... bueno, les cames no massa cansades, encara apreto a les pujades i em veig amb força. i mira que pedalo molt rato de peu i agafat a baix del manillar, tot per aliviar el mal de mans i de cul!
Sembla que mai arribi St Feliu de Guíxols, pero tot estava previst. passades les 18h o potser gairebé les 19h (tant fa, no?) arribo al cotxe. He completat una nova vicentada, Olot no era tant lluny com semblava!

Viva Culito, avui m'he guanyat el nom!