diumenge, 6 de març de 2011

Via Verda Baix Ebre + Terra Alta + Valle Zafán

.


Un objectiu que feia temps que volia fer, des d'aquell Carrilet d'Olot que em vaig cascar el 2008 i que podeu trobar aquí. Val la pena esperar 3 anys si la qüestió és fer un anada-tornada de 180km.

link aquí

ah! he fet més fotos de paisatge... que era una petició!

Sortit de Tortosa (bueno, Roquetes) sobre les 9.30 del matí i anar empalmant una via verda perfectament senyalitzada i sense obres ni talls ni trossos amb cotxes (molt millor que la d'Olot-girona-stFeliu com a empaque, conjunt i paisatge) i anar tirant milles, 50 km de cara amunt ininterromputs, a 20 per hora, com costa mantenir el ritme! sense curves i sense poder pedalar dret, ja que el ritme ràpid ajuda a anar assegut. La baixada igual, la poca pendent obliga a estar constantment pedalant, a 30 per hora com a molt, de forma que l'exercici del pedaleig és enormement pesat al no poder variar de postura, a l'haver de manxar tot el rato, i al no tenir corves, rampes o baixades per canviar una mica.

I els túnels? doncs alguns d'ells llargs i sense iluminar, una trentena de túnels fan la ruta enormement divertida, el paisatge hi ajuda encara més, les vistes són impressionants, camps d'oliveres i de fruiters, congostos i roques, o terra erma, tot passant per estacions derruides i abandonades en una Via Verda encara inexplotada turísticament.

molt poques persones humanes al llarg de la ruta, voltant El Port per la seva cara nord-oest,
pas xulíssim per Xerta, Benifallet, Horta de Sant Joan, Lladó, Vallderoures i una tirallonga de pobles que comencen per "valde..." al llarg del matarranya i el bajo aragón. La ruta acaba a 10km d'alcanyís, en un túnel actualment tancat (per perill d'esfondrament) que té la curiositat de, tot i tenir 3km de llargada, perfectament recte, als equinoccis de primavera i tardor, el sol passa perfectament recte d'una boca a l'altre durant uns minuts!

De tornada, un globus de campionat, al més pur estil de qui us escriu. paro obligat a la estació vella de benifallet i em casco un bocata tortilla alcatxofa i un cocacola... surto sent persona, hay que ver lo bien que sienta comer como la gente normal, y nada de barritas de alpiste de canario!

"de roquetes vinc de roquetes vinc a roquetes baixoooo, agulles de cap agulles de cap agulles de ganxoooo"


MONT CARO DE PROPINA!!!
En un atac del més pur Talibanisme ciclistic, tot arribant a Tortosa feia un solet de collons i em sentia de meravella, l'ocellot havia desaparegut i em creia en forces per intentar una gesta sense cap mena d'escrúpol. Del dolor culeru ja no me'n recordava, i les cames m'anaven soles. Arribo al cotxe i agafo un xalecu, per a la baixada, agafo algo de menjar, omplo bidó, i li pregunto, ni cort ni peresós, a un avi natiu, com collons s'agafa la carretera del Caro.

Ni que sigui arribar fins a la cabra, després de 175km, d'una torradora certament interessant, amb la bici de ciclocròs i els pneumàtics de 700x32, desinflats i amb tacs, i amb el 38x29, com diria el ministre "manda güevos", però encaro el Caro amb orgull i honda satisfacción.

L'aproximació a Mordor, pesada i llarga, la faig tot enviant un sms als companys d'equip "acabo de cascar-me 180km de carrilet tortosa alcanyis i a la vostra salut vaig a fer-me un caro de propina. taliban attack, angaua chita"

Primeres rampes molt alegre de ritme però el Caro em posa a puesto, tot i això, i a no poder pedalar assegut per falta de desarrollo i força, vaig encarant recorva rera recorva, els cotxes que baixen o bé animen o bé miren amb cara de pasmats, fins i tot un paio es posa el dit al costat del cap, fent vàries vegades el tornavís, mentre em mira de forma inquisidora. Això ja é spassada la cabra, gairebé arribant al collet de dalt. Corono envoltat de neu i de fred, i sense llum de dia, em quedo allà deixant per a una altra jornada l'atac als darrers 4km. Ara sí que estic fos! em tiro avall amb la llum a tope, baixant a 60 per hora i plena visibilitat.

210 km... avui m'he guanyat una bona... dormideta!