FINDE RACING. TOT ARRENCA TARD O D'HORA

.
CURSA AL CIRCUIT DE MONTMELÓ. DISSABTE

Vale que Montmeló sigui una pista de cotxes, però la gent de parets va i munta una social allà, i de sobte li surten 200 tios inscrits. Ambientasso de dissabte, ganes i 15 voltes (o má) al traçat gran, això sí, a contra-corda, que es veu que puja menos (ohhhh quelaaastimaaaa!!).

Total, que amb el cague típic de ser la primera cursa de la temporada i de que m'espera un cap de setmana de doble tanda, em foto al mig del gran grup i arrenquem a donar voltes com hamsters.
foto de la mariona ;)

Bones sensacions, molt bones, o no es corre massa o en realitat he fet els deures i estic bé, perquè no em costa aguantar ni el ritme ni les estrebades. Hi ha perill, ja que rodem molt compactats i ocupem tot l'ample de circuit, però tan sols veig una enganxada de manillars en tota la cursa, i això que a voltes els picava per anar fent esses!

Al final entro amb el grup, havent fet una escapadeta a 3 km del final, juntament amb en Pep Franco, per allò de fer la frikada de saltar del grup. La cabra tira al monte diuen, i un no està fet per a seguir el ramat, en cap dels sentits.

Montmeló? doncs un marc incomparable per a reunions ciclistes, sense cunetes, tapes de claveguera, cotxes de cara ni mossos o motoristes havent de controlar.... tot més barat? bueno, tenim el lloguer del circuit, però si s'ha de subvencionar el ciclisme podriem tirar per aquest sentit?

Imagino els cadets, els veterans, i els masters fent curses a un lloc segur, enlloc d'estar jugant-se el físic donant voltes als polígons industrials. Imagino les 24hores fetes aquí, igual que les fan a LeMans, enlloc de tancar Montjuïc que la seva pasta i permisos i untades a can Hereu deu valdre.
L'any que vé torno al circuit.


CURSA SOCIAL A CASSÀ DE LA SELVA. DIUMENGE

I sense temps de descansar ni res per l'estil, diumenge a les 10 del matí em presento a Cassà de la Selva a fer la darrera de les 5 socials de carretera de l'habitual campionat d'hivern, algo que se'n diu pretemporada però acabes a 40 de mitja, ningú entrena!

Doncs vès per on que molt bones sensacions, una mica de mal de cames al km 1 que ràpidament s'ha passat, evidentment perquè se'la ha ocorrgut de començar la cursa fent la Pellaia pel cantó curt, tot de sortida, precalentant sa tia la coixa! uffff, esquivant als que l'apretada del cap de cursa havia deixat sorpresos i clavats he anat remntant, justament fins a veure com es tallava el grup bò a dos o tres unitats davant meu. Cap opció de remuntar, i menys quan a la curva més xunga de la baixada, i quan anàvem a tomba oberta, em sento optimista i decideixo traçar... i de cop em trobo amb l'optimisme per montera, una curva que es tanca de cop, i un ciclista que se l'havia acabat de fotre en tol medio. Res, ho puc explicar, però he frenat hasta amb les orelles!

Superat el cague remunto al segon grupet i compactem, al final unes 40 unitats, carreteres secundàries, la general de La Bisbal, i tornar a la Pellaia pel cantó bò. Mooooltes bones sensacions cara amunt, ritme i fondo, que em fan ser optimista de cara a aguantar amb el grup de davant quan la sort vagi en un altre sentit.

Total, estat físic més que correcte, esperançador, i aguante sense precedents per ser el febrer que està sent, sensacions semblants al 2007 i 2008 i ganes, moltes ganes.

Les reflexions invernals deuen servir per moltes més coses que no pas per rallar-se.