dilluns, 10 de novembre de 2008

En el record

Avui li hem dit adéu a en Jordi, érem molts, i me n’he adonat que no n’hi havia prou amb quatre paraules com les que queden fixades més amunt.

Avui he descobert el que em pensava, que era una persona de les que sense fer soroll val la pena de conèixer, un bon tio, com ha dit el capellà, que el coneixia, també, en un adéu que ha acabat amb aplaudiments.

Ha estat la tercera persona de les del meu cercle que se n’ha anat en menys d’un mes, i això m’ha fet recordar tots els que val la pena recordar. En Jordi era ciclista i per això surt en aquest blog, perquè sense haver-ho parlat, avui molts hem estat una mica més ciclistes gràcies a ell.

No érem massa amics, de fet, de jovenets érem amics amb el seu germà, i ell era el petit, però l’haver-lo retrobat al món de les bicis i haver descobert en ell una persona sempre positiva (de fet, era un autèntic boy-scout), sempre anava de bones, ilusionat i atrevit.

Avui érem uns quants que pedalavem amb ell fa no massa dies, avui n’érem uns quants que no estavem decidits a anar enlloc el 2011, però ell sí que hi volia ser, i només per això ens hem acabat de decidir a buscar el camí de París, via Brest, d’aquí a tres temporades. Només per continuar una de les coses que ell va deixar per fer ja valdrà la pena.

Molta sort, Seri, mai te n’aniràs del tot.


p.s.
He recordat que tinc guardada una cançó que s’adiu al moment, és la que sonarà durant un temps al meu blog, si la voleu sentir, diu així:


Dream Theater, The Spirit Carries On

Where did we come from? Why are we here? Where do we go when we die?
What lies beyond And what lay before? Is anything certain in life?
They say " Life is too short" "The here and the now" And " You`re only given one shot"
But could there be more, Have I lived before Or could this be all that we`ve got?

If I die tomorrow
I`d be alright Because I believe
That after we`re gone
The spirit carries on

I used to be frightened of dyingI used to think death was the end
But that was before I`m not scared anymoreI know that my soul will transcend
I may never find all the answers I may never understand why
I may never prove What I know to be trueBut I know that I still have to try

If I die tomorrow
I`d be alright Because I believe
That after we`re gone
The spirit carries on

2 comentaris:

XAVI NOVELL ha dit...

molta força a tots els que el coneixieu i el meu pesam a la familia i amics.
Quan ens passa quelcom semblant als ciclistes ,sabem que mai pedalem sols ... sempre tenim aquell moment de soletat amb el que estas una estona recordan't d'aquella persona, ès aquell moment amb el que ens bé a saludar.

una abraçada.

jose luis ha dit...

Bones Miquel!!
No se exactament qui era en Jordi, pero segur que me l´he creuat en infinitat d´ocasions en bici, i per lo que expliques, era un crack, es mereix els millors honors i el meu respecte, espero que m´expliquis les seves anécdotes.