NO QUERIAN GANAR

 CRÓNICA DE LAS PRIERAS PEDALADAS DE LA MODERNIDAD

JORGE NAGORE

www.sagaeditorial.com

l'Any 1983 Bernard Hinault, el campió del moment, geniüt, dèspota  i imitador de caníbal però sense la resolució de l'inimitable Merckx, cosa que el feia ser això, una rèplica, estava lesionat. L'Equip de Cyrille Guimard, el Renault (fàbrica nacionalitzada), equip nacional de França promogut per "la régie" i lògicament tot l'stablishment, entra en pànic, el Tour està en perill i França no ho pot permetre. Bernard, Madiot, Simon, Bernadeau o un joveníssim Laurent Fignon eren els aspirants francesos. La resta de potències ciclístiques del moment, Holanda, Itàlia, Irlanda, Bèlgica, Portugal, Austràlia, Colòmbia i Espanya presentaren als seus candidats en una cursa on cap d'ells, excepte Fignon a falta de tres o cuatre dies, semlava que volgués guanyar.

Les etapes encara éren llarguíssimes, 250, 270, 300 km, i les bicicletes encara no coneixien ni el carboni, ni el pedal automàtic, ni el canvi sincronitzat, ni el pinyó més gran que un 24d, per plats de 42, lògicament. Les ordres es donaves a crits des dels cotxes o bé des dels auxiliars col·locats a les cunetes, el casc, no estava inventat.

En aquest context cal afegir la invitació de dos equips estrangers la mar de pintorescos. Per una banda el Varta Colombia, equip que es va pagar la participació al Tour aprofitant el viatge a través de l'Atlàntic per passar uns quants Kilos d'Or blanc; i el Reynolds, o sigui, el Movistar d'ara, equip fundat tres anys abans amb un José Miguel Echávarri que va tirar de noms com Arroyo, Laguia, Delgado, Gorospe, Aja, Hernández...

Tan sols un tal Pedro González de Radio Nacional de España passava les cròniques a dins de la piel de toro, fins que a la cronoescalada del Puy de Dôme Angel Arroyo (El salvaje) i Pedro Delgado (Le fou des pyrinées) van entrar primer i segon. Llavors Televisión Española (la mejor tv de España) va entrar a connectar els finals de etapa, naixent de cop el ciclisme modern, les retransmissions televisives i el boom del ciclisme al nostre país, en un Tour on ningú volia guanyar.

Escapades, minutades, pàjares, canvis de líder, velles glòries lluitant amb joves promeses en una edició duríssima i plena de simbologisme.

L'estil de l'autor es limita a la recopilació de dades i posada en net de classificacions, adornant-ho amb anècdotes del moment i fets històrics relacionats amb els protagonistes. En molts moments es fa un llibre interesant, tot i que cap al final sembla que perdi algo de xispa narrativa i tendeixi a ser un treball de final de carrera. Tot i això, aquest llibre junt als dos que presentaré properament, són Im Pres Cin Di Bles per a qualsevol ciclista de menys de 50 anys.

LLEGIU COLLONS, LLEGIU!

LOS FORZADOS DE LA CARRETERA. TOUR DE FRANCIA 1924 (Albert Londres)

CICLISME DE BUTACA.  

CRÒNICA DIÀRIA D'ENVIAT ESPECIAL

Un llibre imprescindible

Entre deux reportages sur les bagnes de Cayenne et d'Afrique du Nord, le grand journaliste Albert Londres décide de couvrir le Tour de France 1924 pour Le Petit Parisien.

A cette occasion, il découvre le monde impitoyable des coureurs cyclistes qu'il appelle les... Forçats de la Route.

Albert Londres, periodista francès presumiblement assassinat en un fortuit incendi en un vaixell mentre realitzava una investigació sobre determinat tipus de negocis de la època, fou un dels inventors del periodisme d'investigació. Corresponsal de guerra i cronista de les grans temàtiques de fa cent anys, no va dubtar a seguir la caravana del Tour al 1924, aquell any que Ottavio Bottechia "Pedaleaba sin sacudidas, regular como el balanceo de un péndulo; era el único que parecía no hacer un esfuerzo superior a sus fuerzas." o en altre paraules del cronista "persiguiéndolo a 50 por hora sin alcanzarlo lo buscábamos en los barrancos pero él ya nos esperaba en meta".

No explicaré res sobre el llibre, és massa bò, tan sols us deixo alguns paràgrafs:

"Alavoine está amarillo, padece un cólico... "cuando voy bien mis neumaticos pinchan, si mis neumáticos van bien, pincho yo... me doy cuenta por primera vez en diez dias que lleva el dorsal 13"

"Han salido de Les Sables a las diez de la noche, llegarán a las seis y media de la tarde... La quinta etapa fue la más larga de la historia del Tour: 482 km, el belga Huyse tardó 19 horas 40 minutos, al año siguiente la etapa fue dividida porque su longitud excesiva restaba dinamismo a la carrera."

"En los primeros años del Tour se denomina “les ténébreux” a los ciclistas aficionados que participaban en la carrera y que habitualmente acababan las etapas de noche."

Sobren les paraules. 

LLEGIU COLLONS, LLEGIU!

EL CICLISTA (Tim Krabbé)

CICLISME DE BUTACA. EL CICLISTA. 

NOVEL·LA D'AUTOFICCIÓ

Aniria de conya que enlloc de fer el hamster muntats en un rodillo, quan no sabem què fer i volem fer bici i a fora plogui i siguin les onze de la nit i a casa tothom dormi i estiguéssim fins als ous de mirar pel tinder i de gastar megas i neurones en un aparell tecnològic que ens té la vida segrestada... ens posséssim a llegir.

Que sí que sí, que tots llegim, llegim de la mateixa manera que diem que fem coses que llavors no fem, per això aquesta secció del blog. CICLISME DE BUTACA i menys tonteries, perquè practicar ciclisme també es fa agafant un llibre.

TOUR DEL MONT AIGOUAL 1977. Una cursa que potser va ser certa, potser va ser figurada, però que és a on se situa l'acció d'una de les millors novel·les esportives que un pot llegir. EL CICLISTA és el llibre que inaugura aquesta nova secció del blog perquè ho mereix amb la mateixa intensitat que Ben Hur mereixeria inaugurar una secció de pelis de romans.

El llibre, de tan sols 153 pàgines, es llegiria ràpid sino ós per la enorme quantitat d'informació, dades, històries, coneixements que destil·la, que fan que alenteixis el ritme de lectura i fins i tot rellegeixis paràgrafs sencers per absorbir tot el que t'explica.

Imprescindible obra mestra que ubica al lector (que no oblidem que a 2020 sol ser un ciclista de carboni, garmin i comptador de watts) a la època on una simple pendent del 8% marcava la barrera de l'impossible. L'atmosfera de les curses d'afeccionats franceses dels anys 70 i 80, les famoses "cyclosportives".

Bicicletes de 6 pinyons, tubulars empegats amb màstic, manetes amb cables per fora i cuadres d'acer amb un sol bidó, el relat d'una cursa probablement inexistent, possiblement real, amb els seus personatges, narrat en una primera persona que podriem ser qualsevol de nosaltres, transmetent sensacions que qualsevol de nosaltres que hem estat en qualsevol "cyclosportive" podriem haver sentit.

LLEGIU COLLONS, LLEGIU!

CULTURA CICLISTA EDITORIAL

.
collons, feia des de novembre que no posava res al blog!

Inaugurem un apartat del Culitoweb amb aquelles coses de ciclisme que es podemn gaudir des del sofà de casa, o sigui, el ciclisme ideal per al qui, com qui us escriu, passen poques hores (pels motius que toqui) convertint les natges en steak tàrtar i prefereixen seure en quelcom més còmode que un triangle de cuir endurit.

Per tant la jugada es diu "Ciclisme de Butaca" i aquí podriem posar-hi cròniques televisives, però encara posaria menys coses que ara si s'hagués de confiar en els minuts que "tele-deport" contraprograma amb ciclisme (exemple més clar és posar un Tour de flandes després del pas pel Kapelmuur o connectar amb Roubaix un cop ja s'ha passat pel Carrefour de l'Arbre, que seria equivalent a fer els cuarts de final de la xampinyons-lig a partir del minut 92).

Per tant la opció passa per la lectura (sempre i que no es vulgui incloure el rodillo en això de ciclisme casolà, fet que ens tornaria a matxacar la irrigació sanguínea escrotala causa del triangle de cuir).

En aquest sentit (o sigui, seure sota la llumeta amb un llibre a la falda, amb un vaset de ratafia per anar fent el glopet) tenim clarament marcades dues èpoques, abans i després de l'aparició de l'Editorial CULTURA CICLISTA

Si bé en llibres de ciclisme en castellà ja hi havia alguna cosa, tot era època pre-colombina, i s'havia de fer autèntiques prospeccions arqueològiques estil Editorial Dorleta, o sección libros del ciclismo a fondo, o la Urtekaria, per trobar perles com El Alpe d'Huez (Javier Garcia-Sanchez) o El Ciclista (Tim Krabbé), o la crònica en primera persona del Tour de 1924 feta pel geni dels cronistes Albert Londres (un Jordi Évole francès de la primera guerra mundial i belle epoque que la mafia es va encarregar d'eliminar).

Per tant l'arribada de CULTURA CICLISTA és un oasi enmig d'un desert literari que semblava inexplicable. No s'entèn que tenint els equivalents nostres a mites ciclistes francesos, belgues o italians, com Cañardo, Bahamontes i Poblet, Fuente, Ocaña, Arroyo, Laguia i el Reynolds, Delgado, Indurain i el Banesto, la Once en plè i els nois del bistec i la xeringa, estil Jimenez, Pereiro o Contador... no hi hagués literatura més enllà de cuatre llibres traduïts.

Vale que a França i Anglaterra fa 130 anys els velòdroms s'emplenaven amb 15000 persones (algo que avui en dia tan sols fa el futbol i la motogp, però faltaven 30 anys per inventar el futbol i la motogp, recoi!) i que amb un esport de masses tant significat com el ciclisme en pista és lògic que floreixi la literatura i el periodisme ad-hoc; però no s'explica com en un país, el yunaitedkindom, on el ciclisme per carretera estava prohibit fins després de la second world war, hi hagi més llibres escrits en anglès que al país natiu del Aguila de Toledo i de la Pulga de Torrelavega.

La sorpresa màxima vé quan lligo caps i em trobo al "barbes" tarragoní per excelència, en Bernat López, com a culpable d'aquesta micro editorial. A aquest vell company d'armes, clàssic entre els clàssics, ciclista esforçat dins del pilot ciclosportista, generós en l'esforç, dels millors companys que et pots trobar en una fuga o en una cursa èpica. Sempre li havia notat una pàtina alhora erudita i apassionada i ara em surt amb el ciri trencat de lo dels llibres! és curiós com qui sempre t'ha donat certes suspicàcies acaba (per bò, per molt bò en aquest cas) confirmant-les.

 Bernat López en una foto que no fa justícia, però és lo que he trobat.

Coses de la vida, el "barbes" de Senant, com li dèiem a la colla dels Rubio, Sola, Juanes i companyia, és qui ens facilita el poder accedir a llibres, temes, assumptes, que de no ser per ell ens hauria costat més d'abastir... o algú es pensava que seria tan fàcil conèixer la història de Charles Terront de la manera com la podem saber ara?

Descobriu els llibres de Cultura Ciclista per vosaltres mateixos, jo he començat per la biografia de Terront (lògic començar per qui va inventar el ciclisme de competi) i per la biografia de Pantani (s'ha de començar per primeres espases, res d'imitadors). tinc en cartera els germans Bobet, i crec que el proper serà un altre àngel caigut com Fignon, potser Ocaña, ja veurem. 

 Prometo anar fent recessions de cada llibre, tant de Cultura Ciclista com dels pre-colombins que he anat recopilant en la època pretèrita, i així anirem fent ciclisme de silló, que al cap i a la fí el pot practicar tothom, sense haver de confiar en el "teledeport".



(nota a part 1: podeu trobar en Bernat a la crònica de la Racons de la Conca del 2009, aquella edició en la cual ni els valents van atrevir-se, i on en Bernat, en Rubio, en Cèsar, el Roque i servidor vam demostrar no una passió, sino una bogeria frenètica digna de manicomi. El nostre editor surt a aquest paràgraf: "Enfilem Senant i al passar pel poble, en Bernat ens demana de passar el primer. És el seu poble i em fa molta gràcia, jo a la Terra de l'aigua faig el mateix al passar per Viladrau", i el link a la crònica és http://culitoweb.blogspot.com.es/2009/04/racons-conca-doble77e.html.)


(nota a part 2: parlem de la llengua de Verdaguer? en català encara estemen la època de les tablilles de fang i la escriptura cuneiforme, tot i que la Volta sigui una cursa degana, però el bilingüisme té avantatges, gràcies a ell sabem llegir en castellà i podem entendre el francès i l'italià, per tant tenim avantatge a la resta de païssos d'arrel llatina)


Per ampliar informació, aneu a la seva web http://www.cultura-ciclista.com, o bé a la wikipedia, que algú (endevino que el propi Bernat) s'ha encarregat d'anar actualitzant http://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_Ciclista.
.