diumenge, 7 de març del 2021

NO QUERIAN GANAR

 CRÓNICA DE LAS PRIERAS PEDALADAS DE LA MODERNIDAD

JORGE NAGORE

www.sagaeditorial.com

l'Any 1983 Bernard Hinault, el campió del moment, geniüt, dèspota  i imitador de caníbal però sense la resolució de l'inimitable Merckx, cosa que el feia ser això, una rèplica, estava lesionat. L'Equip de Cyrille Guimard, el Renault (fàbrica nacionalitzada), equip nacional de França promogut per "la régie" i lògicament tot l'stablishment, entra en pànic, el Tour està en perill i França no ho pot permetre. Bernard, Madiot, Simon, Bernadeau o un joveníssim Laurent Fignon eren els aspirants francesos. La resta de potències ciclístiques del moment, Holanda, Itàlia, Irlanda, Bèlgica, Portugal, Austràlia, Colòmbia i Espanya presentaren als seus candidats en una cursa on cap d'ells, excepte Fignon a falta de tres o cuatre dies, semlava que volgués guanyar.

Les etapes encara éren llarguíssimes, 250, 270, 300 km, i les bicicletes encara no coneixien ni el carboni, ni el pedal automàtic, ni el canvi sincronitzat, ni el pinyó més gran que un 24d, per plats de 42, lògicament. Les ordres es donaves a crits des dels cotxes o bé des dels auxiliars col·locats a les cunetes, el casc, no estava inventat.

En aquest context cal afegir la invitació de dos equips estrangers la mar de pintorescos. Per una banda el Varta Colombia, equip que es va pagar la participació al Tour aprofitant el viatge a través de l'Atlàntic per passar uns quants Kilos d'Or blanc; i el Reynolds, o sigui, el Movistar d'ara, equip fundat tres anys abans amb un José Miguel Echávarri que va tirar de noms com Arroyo, Laguia, Delgado, Gorospe, Aja, Hernández...

Tan sols un tal Pedro González de Radio Nacional de España passava les cròniques a dins de la piel de toro, fins que a la cronoescalada del Puy de Dôme Angel Arroyo (El salvaje) i Pedro Delgado (Le fou des pyrinées) van entrar primer i segon. Llavors Televisión Española (la mejor tv de España) va entrar a connectar els finals de etapa, naixent de cop el ciclisme modern, les retransmissions televisives i el boom del ciclisme al nostre país, en un Tour on ningú volia guanyar.



Escapades, minutades, pàjares, canvis de líder, velles glòries lluitant amb joves promeses en una edició duríssima i plena de simbologisme.

L'estil de l'autor es limita a la recopilació de dades i posada en net de classificacions, adornant-ho amb anècdotes del moment i fets històrics relacionats amb els protagonistes. En molts moments es fa un llibre interesant, tot i que cap al final sembla que perdi algo de xispa narrativa i tendeixi a ser un treball de final de carrera. Tot i això, aquest llibre junt als dos que presentaré properament, són Im Pres Cin Di Bles per a qualsevol ciclista de menys de 50 anys.



LLEGIU COLLONS, LLEGIU!