sortides d'hivern. posem algo al blog per matar el temps

.
Pos eso... parlar per parlar, el ciclisme pot arribar a ser avorrit entre calendaris



setmana 1: 340km

setmana 2: 320km

l'hivern avança, més ho fa el ciclista pedalant, amb doble de tot, doble màniga, doble guant, doble mitjó i doble il·lusió per una temporada que sens dubte (o així ell creu) serà millor que els anteriors, èpica, idíl·lica, perfecta ....

res a la ment, o tot a la vegada, la primera data que recorda... la que s'obren les inscripcions. l'estiu queda lluny, hi ha ganes de pedalar amb el maillot curt de l'equip nou, hi ha ganes d'estrenar la nova bicicleta, hi ha d'haver ganes, perquè al llit s'hi estava tant bé!

"la carretera és un plaer si vas per la dreta, ben enganxat a la ratlla, i anar fent kilòmetres"

MATARÓ, CAMPANA Y SE ACABÓ

.

Pos mira, no massa ganes d'anar-hi, em sento cansat a causa d'un hivern estrany, potser haig de gestionar millor els descansos, potser millor l'entrenament... massa coses al cap, tot i que a dissabte sé que el circuit i la cursa de Mataró seràn més que interessants, que fa dos anys que no hi vaig, i això no podia ser.

per tant, cita ineludible, acabem la temporada tirant de classe, i a veure quina ilusió i quan arriba ja de cara a la ruta 2011.

LA CURSA

enoooormement ben muntada i preparada... clar, si salvem el petit detall que no s'havia previst una zona d'aparcament per la setantena de participants, un insignificant descuit que no val la pena esmentar, si no fós perquè la penya ha aparcat a les voreres i allà hi havia, rauda y veloz cual ave de rapinya, una dotació de la Urbana Mataronensis, o sigui, los amigos de lo ajeno, disposats a estrenar el receptari de l'any i així omplir les (suposadament que és crisi) buides arques municipals.

queda dit.

La resta ha estat genial, un circuit que feia dos anys que no es podia disfrutar, amb el disseny habitual, els taulons, les llargues rectes, la pujada de la muerte amb la bici a coll i bè... més dues novetats, una banyera de fang per a dutxar-se de gust, i un baixador (àdhuc pujador) de mil pares de cojones, per treure el fetge i una mica més, que molava cantitat!

8 voltes de cursa a tot drap, en una pista agònica com poques, cop de ronyó i pedalada llarga, terra humit que no patina i solete que escalfava, molt mediterrani i molt ciclocross a la vegada. Ben correguda, mantenint el ritme i fins i tot volent anar a més. Definitivament el 2011 haurem d'entrenar en sèrio això del cross.

Al final ens entreguen una pila de regals de patrocinadors que en el meu cas ténen un clar doble sentit (un Don Limpio i un xampú pel cap, sic!) i amb el solet al clatell, donem per finalitzada la temporada, i fins una altra!