GRAVELADA TOP FUN BIKING

.
DEFININT INTENCIONS

 Dissabte 19 de juliol, 8 del matí, comencem a rodar amb les bicis de ciclocròs... perdó, gravel, pel Vallès. La intenció és posar una primera pedra, trencar el gel, sentar bases, o com se'n vulgui dir, per a un tipus de sortides que ara com ara no ténen massa projecció en el panorama ciclista.

 Queda clar que hi ha ganes de rodar sobre brut amb bicis que no siguin la btt de sempre, queda clar que hi ha ganes de reunir-se, compartir, parlar de quelcom per nosaltres nou (pels americans es veu que no) i tot i la data, la calor i la inmediatesa amb la que es va convocar la quedada, els resultats en termes de satisfacció són enormes.

Caldes, Torre Marimon, Palau Plegamans, Gallecs, Santiga, Sabadell, Castellar, Puig Creu, 3 Pins, Can Sallent, S.Sebastià Montmajor, Les Elies, S.Feliu Codines, Castell de Montbui i La Borda de Caldes.

El recorregut passa pels llocs emblemàtics d'un Vallès que ja no sobreviu al ciment, tot i això la terra de ningú entre sentmenat i Palau, el parc de Gallecs o el plà de la Bruguera fins a Castellar ens van permetre no tocar massa asfalt fins a l'entrada de la muntanya fent un Puig de la Creu i un Tres Pins com a dificultats principals. Camins en molt bon estat, amb màquines passades de fa poc, i alguna imatge digna de Dirty Kanza com a mínim.

La calor ens va malmetre, lògicament, i es va agraïr una cordial rebuda per part de l'Andreu Codina i la seva família a Can Sallent, amb coca, cola i porró inclòs.

No hi ha imatges dels gossets família Corleone de la casa, que ens van preparar una emboscada de les bones. Sort que són de mida petita i només borden, que si arriben a ser més grossos i fieros no sé jo!

Pistes més que conegudes per qui us escriu, fetes desenes de vegades, que es descobreixen com un escenari perfecte pel nouvingut. De fet tant la tria de camins com l'ordre en que arrivaben les dificultats va ser molt correcte, i el recorregut, ideat sobre el paper, es va descobrir com ideal a la pràctica.

Tot i que ens vam retrassar, i les presses per tornar a casa (més que no pas el ceballot que alguns portàvem) ens van fer retallar pel Farell, enlloc d'anar a buscar sant Feliu de Codines, cosa que ens permet afirmar que en poc temps convocarem de nou la trobada per a fer el recorregut complet, amb pique d'Strava al Puig de la Creu inclòs.


Imatges algunes cortesia de Xavi Montserrat.

EL GRAVEL... qui el va parir?

.
Qui us escriu té més aviat un caire classicon, arcaitzat després de dècades de pràctica ciclista, d'haver començat amb una bici de carreres i considerar que això del muntanbaic és un invent relativament modern. Ara em trobo que el món del ciclisme està disseminat en vàries disciplines encara més modernes que provoquen que la cosa encara es dissemini més. El problema per a mí és la nomenclatura, ja que em faig un garbuix.

Total, que lo que abans era Fons en Carretera, Ciclocròs i Pista va passar a estar acompanyat pel Trialsin (ara BikeTrial), el BMX i el Mountain Bike.
El Mountain Bike va passar a estar acompanyat pel Downhill, l'Enduro i el Freeride
A món del ciclomarató hi ha el VéloCouchée.
A la ciutat van arribar el Dirt i el Conmuting, que a la vegada té el Fixie.
i a la ruta ha arribat el Gravel.

Gravel. Reduïnt aquest darrer nom a una explicació ràpida, el concepte Gravel vé a ser anar en bici per camins i pistes, amb possibilitat d'entrar en asfalt i/o sobreviure al mal camí a la vegada.

Tot allò que es podria fer amb una Btt però que és feixuc, o es podria fer amb una bici de carretera (sort que encara no ens en fan dir RoadBaik!) però que és fràgil. Total, que es fa servir una bici de ciclocròs, ràpida, lleugera i a la vegada robusta i resistent.

Encara que a aquesta bici-de-ciclocròs-de-gravel ja se li canvien geometries per a millorar prestacions no exclusivament de Cx sinó més per a ruta.

O lo més divertit, el fet d'adaptar bicicletes velles al Gravel, recuperant o readaptant cuadres en desús, en una pràctica artesanal que porta a descobrir molt bons muntatges en les bicis de cada usuari.

Resum, res que no estigui inventat, tan sols es tracta de catalogar una forma de practicar ciclisme, potser la més primigènia de totes, a jutjar per la imatge de'n Cañardo fent Gravel.

Vale, ho acabo acceptant i adopto el concepte Gravel per a tot allò que des de fa 8 anys jo en deia ciclocròs, i em dono compte que en certa manera qui us escriu ja feia Gravel abans de popularitzar-se'n el nom.

He recolocat antics articles d'aquest blog que conviuen amb el Gravel. Pujo doncs al carro.

Tot i que, tornant a la pluja de conceptes i noms, vull remarcar que a la tele, quan diuen "ciclismo", sempre surten bicis de carreres, igual que a la època de Hinault i Kelly, i si la tele ho diu...