dissabte, 30 d’abril del 2011

THE HAMSTER LIFESTYLE

.

DIARI DUNA DES-IL·LUSIÓ
fuck the bore from days one to fifteen

DIA ZERO. UN PINYASSO COM DÉU MANA
dimarts 12 d'abril, tarda assolellada i primaveral, surto a estirar cames. anem amb la teresa tarrés, de castellar cap a sabadell, pel dret que no hi ha temps.
a l'altura de'n seriola noto com de cop toco la línia sonora (el collons de ratlla que pinten al voral per a que els automovilistes inutils que no saben anar recte els hi soni el pneumàtic i tornin a redreçar-se)
[que ja em diràs la collonada, a la carretera de sabadell a castellar (nacional uno, no?) hagin de posar la pintureta dels collons]
doncs com deia, noto que la roda de davant passa per la trinxera de la línia sonora, a la vegada que sento un retruc, veig la meva mà dreta injustament aixecada (recoi que hi fot la mà enlaire?, penso) i tot jo com faig la tisora, i en dècimes de segon com escoro cap a l'esquerra... com perdo la roda de davant, i m'acosto massa cap a l'asfalt del centre de la carretera... mentre la bici queda a la meva dreta... dècimes de segon, no hi ha temps per res:
estic caient, penso "mal rollo tio"
sento el cop, me n'adono que m'he fet mal
"ara no puc fer-me mal, no és just"
em moc endavant, encara corro, m'he girat sobre mí i patino amb l'esquena a terra
"bueno, ja pararàs"
obro el ulls i veig la teresa tarrés com em sobrevola
"merda, no esperava que caigués"
se la fot, no sé del tot si m'ha tocat, però rodola pel terra
"si us plau, que no es faci res"
"ara vull parar" i clavo les soles al terra, deixo de patinar, em giro enrera i aixeco la mà, instintivament, a 5 metres un cotxe gris para, veig la seva cara, el tio controla, ho acabo de saber dins dels seus ulls... i em miro la mà dreta, separada del braç, fent una "zeta" al canell
"la puta, m'he trencat algo"
de sobte tremolo, una sensació coneguda, més de 20 anys fent bici significa haver-se estampat més d'un cop, encara que augmentada, és el pitjor accident de ma vida... estic allò que a viladrau en diuen "estar xarbotat"... sóc una pilota d'esquaix, vull cridar, vomitar, desmaiar-me... i no puc
apareix gent de tot arreu, atenen a la teresa, em pregunten què ha passat, extranyament no ens ha passat cap cotxe pel damunt, ni hem envaït el carril contrari, un ats fora de servei pren el comandament de la situació, en 10 minuts arriben dotacions de mossos, urbana, i dues ambulàncies, un conegut que era allà, en modesto duran, em diu que ens deixa les bicis a ca l'escapa. puc trucar a la feina "escolta, que arribaré tard avui, m'acabo de trencar un braç"
ara mateix fitxaria pels monthy python.
en mitja hora estem a urgències, en dos o cuatre dies ens operen.

si us han de trencar algo, que sigui el cor, fa més mal, però no és tant dolorós ni com el cop al trencar-se, ni com quan a urgències te'l posen, en cru, a puesto; ni com quan se't desperta després d'una operació.

DIA ZERO más uno. PREOPERATORIO


DIA Ú. DE LA NIT...
9 del matí, el xai entra a l'escorxador, la dra, Gimeno i el seu multidisciplinar, atent, capaç, amable (i variopinto) equip de mecànics em fan entrar ràpid a boxes. 1,5 hores d'aturada amb 8 o 10 bates verdes treballant a fons en el meu palier dret. Es pensaven que seria amb anestesia local però han de recorrer al plan B amb una injecció de cavall (o mocador de cloroformo, no recordo).
Al post operatori em desperto i lo primer que veig és a un home negre recent operat també... penso... collons, no sabia que m'haguéssin traslladat a la unitat de cremats...
les infermeres d'allà estan tope buenorres... deu ser la porta del cel, per si no te'n surts, dic jo...
em pugen a la habitació, estic out, vull dormir...

però al vespre, com que pixo i cago i tutejo les infermeres decideixen donar-me de sopar (el plan B era induïr-me el coma). peix bullit i sopeta, no és d'extranyar la mala cara (el dolor del braç no hi té res a veure, no)

DIA DOS. ...AL DIA
Em llevo com nou, passa el mecànic i m'informa que la reparació al palier s'ha realitzat amb èxit i que l'araldit ha d'assecar-se al llarg de dos mesos. el paio em veu amb ganes i em deixa anar cap a casa després de dinar. a les imatges es veu al futur hamster gaudint de llom amb ceba, arròs i un chusco-pà, rient amb el seu progenitor, just abans d'agafar l'alta.

DIA TRES.
dissabte, no treballo (jurjurjur!) surto a passejar per sabadell, em trobo tothom i la frase sempre és la mateixa: "miquel! què t'ha passat? la bici, no?"
cabrons! estic encasillat! el dia que faci canvis els enganxaré en bragues com quan serrat va posar-se a cantar en castellà.

DIA CUATRE. EL DOLOR DISMINUEIX
passo 11 hores sense calmants (un descuit però apenes ho necessito), vaig a una festa d'aniversari sorpresa i a un concert de musica barroca, concert de brandemburg i un requiem o algo semblant on tot és trist i lànguid fins que a la ultima cançó criden amen i aleluia. ho fan de conya, cantar i tocar, el diumenge passa bé.

he començat a llegir un llibre que ma germana em va regalar per nadal 2009
m'he perdut rutes del montseny, una cursa a la que li tenia especials ganes aquest any

DIA CINC. DECIDEIXO CONVERTIR-ME EN HAMSTER
ahir a la nit em vaig preinscriure a la paris brest paris.

preparo el plug-in al menjador de casa

Tramito la baixa, el dolor apenes apareix, em trec les benes de les ferides menys el braç operat, curo ràpid, o m'ho sembla. puc moure 4 dits de la mà dreta, i fins i tot (atenció noies) fer ralet ralet amb l'índex!

DIA SIS. AVUI FA UNA SETMANA. AMBULATORI I ESCAPA
vaig a treure'm les benes, les ferides asfalteres curen ràpid, molt ràpid, i tinc un pressentiment de que tot anirà molt bé. em sento positiu.
creia que era un tòpic però és real: el metge de capçalera del meu ambulatori és el clàssic desganat que no et mira als ulls i parla com si estés de tornada de tot, i la infermera que fa les cures és la clàssica malcarada, avorrida i amargada que va fent amics mentre calcula els minuts que li queden per canviar el torn...
...llavors es queixen, i ells destil·len passió! semblen trets d'un gag de la trinca!

vaig a la feina a dur la baixa, bon ambient, hi ha ganes. em faig preparar la roda del hamster i la porto a casa, segurament demà muntaré l'arsenal al menjador de casa.
tarda de pacient anglès: cafemllet, migdiada amb el national geographic a la tele, lectura de novel·la... puto repòs!
ja no em fa res escriure amb l'esquerra.

DIA SET
A punt d'explotar. tot el dia sense calmants, les ferides han curat, tinc fred però, em moc poc, de moment sóc un hamster a la gàbia que encara no sap per a què serveix la roda.
Els de telefonica m'han regalat un mòbil nou per la cara bonita (i les dots negociadores del abajo firmante).

DIA VUIT. AVUI FA UNA SETMANA DE LA OPERACIÓ.
moc bé els 5 dits de la mà, i duc dos dies sense calmants. puta mare

avui ha vingut a veure'm en jordi rubio, hem recollit els nous uniformes del cccamp, si, tinc roba però no tinc que pedalar. he anat a la botiga i he pillat un nou casc.
he pujat a la bici amb el rodillo i he començat a fer el hamster, bones sensacions encara que em sento cansat.

no sé perquè, però crec que la tornada a la bici serà molt intensa.

DIA NOU. DIVENDRES SANT
el divendres sant del 2005 era el 10 d'abril, jo celebrava el meu 33è aniversari justament a jerusalem.
no passa res especial, no hi ha dolor, ni plans, ni novetats.
m'ha vingut a visitar en carles, el meu amic. hem parlat d'slot, que obidat que ho tinc! he decidit que quan pugui moure amb soltura el polze dret, faré cotxes.
he decidit que els dimecres a la tarda aniré al gass a entrenar.

a mitja tarda he fet el hamster uns 3/4 d'hora.
a la tele em foten missa i pelicules tipo la biblia, los 10 mandamientos, la tunica sagrada i el quo vadids i el ben hur... més tòpics!
l'ú de maig podrien posar l'acorazado potemkin... però no ténen ous

DIA DEU, SANT JORDI
fa un dia preciós, plè de sol, nuvols de cotó fluix (cunilingus no?) tinc ganes de llegir fins i tot!
avui escric ja amb les dues mans, total movilitat als 5 dits de la dreta, se'm carrega una mica el braç quan l'estiro, suposo que d'estar acostumat a estar inactiu i doblegat. no tinc força amb els dits però no hi ha pressa.
han caigut totes les crostes i les ferides han curat, suposo que dins del guix el tall de la operació i els punts deuen estar bastant madurs, però com que fins dins de sis dies no tinc hora vaig deixant passar el temps.

avui faré rodillo, llegiré, i faré escalextric, avui, a manca d'entrenar com una persona qualsevol (no pas com un hamster) torno a ser jo.

DIA ONZE. DIUMENGE
avui hauria d'haver completat la Flecha Iberica.
Dia normal, entenent com normal allò que se'n podria dir "fer les coses tot lo a poc a poc que el teu braç et deixi".
em llevo tard, esmorzo, 45 minuts de rodillo amb bones sensacions, em dutxo, dinar a cals pares, tarda veient la Lieja Bastogne Lieja, torno a casa, llegir i fer coses.

avui he sentit les primeres ganes "de veritat" de pillar la bici i fotre el camp.

DIA DOTZE. AVUI FA DUES SETMANES DEL PINYOT
començo a estar fins als ous del guix, del dolor per les nits i de la mare que ho va parir, divendre aniré a treure'm els punts, sembla que ja estiren.
no moc el braç, encara que avui fent el gilipuà m'he fotut una estrebada i ara em fa mal, però mal de veritat.
mica en mica recobro força als dits (menys el polze que sembla un suro) i faig rodillo cada dia.

definitivament semblo un puto hamster

De fet, si ets hamster pots seguir fent moltes de les coses que fan els humans


DIA TRETZE. LA COLNAGO MASTER
acabo de localitzar la que va ser la meva bicicleta del 96 al 99, una colnago master, cuadre d'acer trefilat, equipada amb manillar de pistard, super record i mavic gp4!!!
la resta del dia... habitual sessió de rodillo, m'he atrevit amb 50 minuts, fregant la hora ja, amb 15 minuts seguits a fartlek, torno a patir dalt la bici... millor això que patir a la vida.

avui he agafat el cotxe i he pogut conduïr sense problemes. té collons la cosa, puc caminar, córrer, anar en metro, portar cotxe, cuinar, i no puc anar en bici!

rebo constantment trucades, la gent important està a prop meu, sóc un home afortunat.

DIA CATORZE. TERRA DE REMENCES
els havia contactat fa 12 dies per anular la meva inscripció, van dir que no hi hauria problema, que trobarien algú en llista d'espera. avui van i diuen que ells no van dir res... no, si no passa res... els meus 30 euros els dono "muy santamente" a una ong de la vall de'n bas... però em queda una darrera opció, farem unes trucades.

La resta del dia, com tots, estic a punt de rebentar. Demà em treuen els punts.

DIA QUINZE. TREUEN ELS PUNTS
avui a les 8 m'han tret els punts. de nou em trobo amb una infermera de mitjana edat, malcarada, sobrada, de tornada de tot, amb una pàtina que de tant tòpica hasta et provoca rebuig, com si hagués inventat ella sola la medecina, que a sobre de tractar-te com un vedell d'escorxador encara té pebrots de descarregar en tu la seva ira contra el gènere masculí. 3 de 3, tota la classe sanitària pateix de lo mateix? tots van mal follats?

avui me n'he enterat d'un ciclista que diu que està en llista d'espera per la remences...

estic començant a cabrejar-me amb el món, lo que no depèn d'un mateix sempre va com el cul... per alguna cosa sóc ciclista, suposo.

per exemple... avui he decidit no anar a la pedals de foc non-stop, era un repte fascinant, però he vist els preus: 200 euros fins al 30 d'abril i 250 euros a partir de maig!!! inclou dues its d'hotel i mil coses, o sigui, no és exageradament car, però no m'ho puc permitir, potser de cara a l'any vinent.

he fet 1 hora de rodillo i em sento millor, ja vaig a pulsacions baixes, dec estar mantenint la forma?

dilluns, 25 d’abril del 2011

perquè un ciclista està fet d'una altra pasta?



proves fisiològiques:
tenim 1 litre més de sang, i ventilem 10 litres més d'oxigen que una persona sedentària
tenim 20 pulsacions menys en repòs i 20 pulsacions més de màxim
tenim la musculatura preparada per relaxar i tensar en dècimes de segon
els cabells i les ungles ens creixen un 20% més ràpid, metabolitzem abans els lactats, l'adrenalina i els minerals i nutrients, de manera que estem entrenats per assimilar el dolor i recuperar abans
i tot i això, sortim cada dia a patir i fondre'ns, sempre una mica per sobre de les nostres possibilitats.

dimecres, 13 d’abril del 2011

tancat per caiguda. reobrim en breu

aquest blog estarà aturat una estoneta, no sé, potser dies, potser setmanes, fins que el braç que m'he trencat en una caiguda em permeti teclejar de forma segura i estable. que escriure amb l'esquerra és complicat, sembla que t'ho faci un altre! p.d. estic bé, demà operen fractura de radi a l'altura del canell i posen un ferro. pedaleu vosaltres!