Dues hores cada 15 dies sóc un senyor que va al camp.
Mitja hora abans aparco pel turó de can Borgunyo, vaig aribant al Temple mentre s'escolta la megafonia, veig altres senyors, altres pares com jo, amb les bufandes i la cara d'il·lusió de poder saber si el zero a zero inicial acabarà amb victòria arlequinada, o com gairebé sempre farem lo que podrem.
Faig cua al torn i passo el meu carnet de soci, únic document valid que acreditaria la meva condició de ciutadà sabadellenc. Entro, agafo aire i oloro la gespa. La Nova Creu Alta fa olor de gespa, pi i ciment a parts iguals.
Sec, fila 16 seient 126, socis de general, ciudadanos de a pié que dirien, però senyors que anem al camp.
Surt l'equip, els conec a tots, canto l'himne que resa honor a la ciutat, i m'emociono.
Durant dues hores, cada quinze dies, vaig al camp. No m'agrada el futbol, tan sols sóc del Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada