dijous, 6 de novembre de 2008

CICLOCROSS (WHAT THE FUCK IS?)

El ciclocross és, simplement, el ciclisme en el seu estat primitiu.

Encara que pot explicar-se de moltes formes:

és lo més bèstia que ha parit mare, hardcore pur i dur
és fer 45 minuts a 197 pulsacions de mitja
és marica (o tonto) l'últim
és sentir que algú respira molt fort, i adonar-te que ets tu
és voler matar al tio de davant, i no parar fins que el passes
és saltar de la bici i quan tornes a pujar adonar-te que has pujat a la d'un altre
és posar la banya a l'únic lloc que tenies per passar i adonar-te que no hi cabies
és tirar-te per una baixada sense saber si hi ha final
és baixar de la bici perquè ja no pots més i adonar-te que has de pujar a peu
és entrar a meta totalment rebentat i sentir com et diuen que queden 4 voltes
és trencar el manillar a mig circuit i fotre't a córrer fins a boxes
és saltar a sobre de la bici i adonar-te que t'acabes d'aixafar un ou quan ja és massa tard
és sentir el xiulet de sortida i no pensar en res més que en pedalar fins a la mort
és pujar-te la bici a coll i no sentir com et claves la biela als ronyons
és fer-te mal a la cama i pensar que ja es curarà
és estar tres dies amb mal a tot el cos, refer-te tres dies més, i tornar a la següent cursa
és passar 8 o 9 vegades pel mateix lloc i adonar-te que la traçada bona no existia, o bé
és adonar-te que la traçada bona era la de la ultima volta
és baixar de la bici al moment oportú i guanyar una posició gràcies a això.

i sobretot, a master30, és començar la cursa sent tots amics i acabar-la sent-ho més encara, però durant ella els has volgut matar a tots.

El ciclocross és tan dur que els que hi participem ens sentim protegits per la colla més que en cap altre disciplina. Les passem tan putes que els lligams que fen en cursa només es poden comprendre si ets un dels nostres.

i tot i això, fer ciclocross significa posar-te a fer una cosa que no saps si t'agradarà, i quan portes dues curses no poder estar sense fer-ho.

El cross és, en resum, anar en bicicleta sigui quin sigui el terreny, sigui quin sigui el temps que fa, i sense importar per on es passa, és el camp a través més pur que hi ha, és simplement: anar en bicicleta. Ni asfalt llis amb la roda fina ni fer la cabra amb la btt, una bicicleta per a tot, i punto pelota.

(properament, how to use a cyclocross bike and not to fail in the action).

5 comentaris:

Ernesto ha dit...

BONÍSSIM! BONÍSSIM!

Ernesto ha dit...

per cert, mister, amb el teu permís fico aquesta entrada al meu blog.
Una descripció brutal!

Mariona ha dit...

Jjajajajja, molt bo! Una curiositat: qui fa més ciclocross, els bttros o els de carretera?

Miquel Gubianas ha dit...

mariona, jo crec que són els ciclistes els qui fan més cross, tots ells! bromes a part... potser els cabres, els hi costa menys saber passar pels bots.

ernesto i tant que li pots posar, gràcies, és un honor, algun dia d'aquests haig de posar els links d'hivern ben actualitzats.

lomecanic ha dit...

És cert, és ben cert, estic, i molt d'acrord, en la frase de "començar sent tots amics, acabar sent-ho més i entre mig voler-los matar a tots", que matar-los no, però escolta si punxen...