dilluns, 24 de novembre de 2008

CICLOCRÒS DE LLEIDA

En un matí de sol i fred (collons com bufava el ventorro) ens reunim a Lleida, turó del Gardeny, a les antigues casernes del Regimiento de Artillería, Cuerpo de Templarios (cazi ná) per fer la cuarta prova del calendari 2008-09 de Ciclocròs.

Un circuit enrevessat i trencador amb més arbres pel mig i més corriol que en una cursa de Btt ens esperava. Res en comparació amb l’atractiu circuit de l’edició 2007, i molt menys després de la onanística, paradigmàtica i inmillorable realització de la cursa anterior de St Boi, que ens permet establir una base de comparació amb el llistó dos pams més amunt de lo que estavem acostumats. Tot i això, res va impedir que al moment de la cursa allò fós un cop més “a veure qui més pot” i l’asunto “ojo que me la foto amb el tronc” passés a un segon plà. Com sempre la bona gent que et trobes i el gaudi superen totes les dificultats que et puguin posar de manera extra i gratuita.

Dificultats extra com la de l'àrbitre que al comprovar que el circuit era “pa romperse la crisma” va agafar dues bales de palla i un rotllo de cinta i se’n va anar cap a la part de baix. “Ojo que posaràn un salvavides” deien els sensats... però no. Les bales de palla van anar al terra, en plena pujada, per haver-les de saltar (jjejejjeej) i les cintes van servir per realitzar una impressionant pujada a peu entre els arbres. Clar, no complia el reglament i no hi havia prou tròs de córrer amb la bici a dalt... bueno, això vale que no complís el reglament, però almenys podia haver acomplert el reglament en l’amplada mínima de circuit garantida, que no va ser, havent-hi dos, tres, cuatre llocs on una bicicleta (no dues) apenes passava entre dos troncs d’arbre. Com sempre Déu-Nostre-Senyor va demostrar que existeix i ningú es va estampar més del necessari.

La primera cursa va ser l’habitual competició promocional de la categoria de cadets. Amb 4 bicicletes en pista i començant tres quarts d’hora més tard de lo establert, els nanos feien la seva cursa mentre el circuit s’omplia de participants de les curses següents que seguien entrenant-lo, més que res per no refredar-se, ja que haver d’estar a les 9 a lleida i no córrer fins les 12 dóna per molt. Quan trigarem en adonar-nos que això simplement no funciona?, que cuatre curses després la divisió de categories en 3 curses, enlloc de representar una facilitat per tots, és un fracàs? Si em deixéssin apuntar-me a les 11 del matí, aniria a córrer totalment tranquil, descansat, i hauria aprofitat el matí per fregar la casa, fer una maquinada de roba, comprar el diari... enlloc d’anar passejant el rodillo (i el traje faralaes) pels marges, tot esperant que em toqui córrer amb 50 bicicletes més.

Osti... m’estic queixant més de lo normal, dec tenir la regla... anem a la cursa:
A les 12.10 va prendre la sortida el grup dels Caballeros Templarios de la Santa Orden Master30. Com sempre al turróoooon! I com sempre mal colocat a l’esprint de sortida. Que dolent que sóc aquest any sortint!. Con que desseguida el circuit es feia estret, ens arribem a parar, peu en terra, als 200 metres de sortir, i em toquen algunes unitats al davant que amb ritme més lent em fan el tap obvi, retrassant-me més encara. Trigo una volta en trobar els ciclistes que habitualment roden a la meva altura, mentre vaig veient els de davant. Alsina ha sortit molt fort però una sortida de pista li fa perdre 5 o 6 llocs. Miki tira al davant mentre que la corrua segueix, encara que no masa compacta. Veig en Sergi del Basoli, en Tió del Vic, en Mingote molt a prop meu, mentre en barallo amb els dos toros habituals de les primeres voltes, un Fa-sol i un Estivi. A la tercera volta els he anat estudiant i els ataco, aconseguint desenganxar-me, acció que em permet escapar-me vers els dos Sergis. Vaig descobrint els punts de descans del circuit, que és tant fotut i de tanta força que apenes et permet recobrar l’alè entre rampa i rampa. A la part plana descobreixo el desarrollo bò i en dues voltes atrapo al basoli. Penúltima volta enganxats mentre el mingote se m’escapa a uns 40 metres, i última volta de control de la posició, al no poder atrapar a davant i tenir el darrera controlat. A més, ens comencen a passar els èlits (4 o 5 aquesta vegada) i prefereixo deixar-los passar alentint el ritme.

XXX censurat per cagada de l'autorXXX

UN DORSAL BLANC SEPARA ALS HOMES DELS NENS.

Al final, carrera com totes, disfrutant, rebentat, amb el costellam encara no del tot recuperat, i amb ganes d’agafar d’una punyetera vegada la xispa, que de tanta brevet se me n’ha anat de vacances. Veure el Miki entrar a meta super content, veure l’esprint pel segon al cuart lloc de Benito, Tatché i companyia, i saber que estàs on has d’estar i que els de davant són, a part de grans esportistes, uns vertaders gentleman-riders, i que els de darrera han disfrutat tant com tu, és lo bò d’aquestes curses.

Que gran que és tenir al Mestre Astals a peu de pista i anar sentint com t’indica el ritme i el com ho has de fer. Si ell no pot pedalar ja pedalem nosatres per ell, que gran que és veure com cada diumenge vé a veure’ns.

I frase cèlebre de’n Jordi Tió, el Toixó de la Plana reclama, igual que culito, una hora de cursa a M30: “L’esprint de sortida em mata, Gubi, però després aniria fent...”

Ja no sé a qui més admirar. SOM FONDISTES!

9 comentaris:

Pep Tatché ha dit...

Que GRAN que ets Gubi!

les teves cròniques són poesia!

Gràcies!

XAVI NOVELL ha dit...

jo es que estic per venir a correr algun dia, ja l'hi dic al Sergi M. i a l'Amat però amb les teves cròniques m'estalvio anar-hi, buf que dura que ha sigu't aquesta ... ens veïem a la proxima xavalote.

salut a dojo

SERGI MINGOTE ha dit...

GUBI ETS LA NOSTRE INSPIRACIÓ. COM DIU EN PEP ETS EL CICLISTA-POETA, JEJE
ARA EN SERIO, LES TEVES CRONIQUES SONT UNA CANYA!
XAVI, ANIMAT I VINE A CORRER CX AMB NOSALTRES, SEGUR QUE TAMBÉ T'ENGANXES!
SALUT

lomecanic ha dit...

Veus!, aixó de no anar tampoc és tan greu, després t'ho explica en gubipoeta, una abraçada!!!!!.
Li he enviat un missatge als jutgescrosseros, en relació a la llarga espera que ens regalen entre acte i acte, m'han contestat, i prometen allargar l'hora d'inscripció fins a les 11 hores...
Per altre banda si mires www.solociclocross.com el foro de vinarós, veuràs que la cosa está caldeadita, jarl!
Continuarem en comunicació.

Lluis Ciclista ha dit...

Muy buena crónica poeta ciclocrossero. "Canya al velencians" que estan muy creciditos

www.ciclismodesdelleida.com ha dit...

Hola Miquel.
BUF no se por donde empezar:
Yo soy ese estorbo que te encontraste el domingo en lleida al que "le sacaste las pegatinas".
Veras; el domingo era la promera vez en mi vida que me subia a una bici de ciclocross, de hecho la estrenaba ese mismo dia. Tampoco he corrido en mi vida en btt.Corro desde los 7 años en carretera y la ilusion de mi vida era correr una prueba de ciclocross.
El domingo me decidi a hacerlo aunque sabia que el circuito no era para carreteros, ya ves la ilusion me pudo.
Sali el ultimo para no molestar a nadie, deje pasar a todo el que me pidio paso, incluso sacando el pie y parando totalmente la bici para no entorpecer a los que se juegan algo en la copa catalana.Cuando tu me cogiste por detras, me pediste paso de una manera que no considere EDUCADA, y por eso te solte el comentario ya que desconozco esto de los dorsales de colores. Tambien te aclaro que seguramente soy el mas malo que saliio ese dia a la carrera pero si me recuperaste ese minuto que cuentas es porque habia rebentado la rueda delantera y habia estado como 3 minutos andando por el bosque hasta que una buena persona me dejo su rueda para que pudiera seguir.
Despues dices que me arrancaste las pegatinas...te juro que todavia pone ORBEA en mi bici, si recuerdo abrirme en la curva para dejarte pasar con comodidad.
Tambien me gustaria aclararte, aunque no haga falta pero ya que estoy...que llevo 200km de entreno este año y te invito cuando estemos en marzo a que vengas a correr alguna carrera con los elite en carretera a ver si ese dia me sacas las pegatinas tambien.
Te felicito por tus grandes exitos en el mundo del ciclocross,debes de ser un crack para hablar en ese tono tan despectivo de un corredor al que no conoces y al que has ridiculizado en tu blog.
Puedes estar orgulloso de haberle sacado las pegatinas a todo un campeon del mundo, enhorabuena.
Un saludo y a seguir tan humilde.

Miquel Gubianas ha dit...

ey... pues lo siento de veras, ves, estas son las cosas que te ponen en tu sitio, y que cuando emites opinión sin pensar demasiado en las consecuencias te pueden pasar.

la verdad es que con los nervios de la carrera se te ocurren mil cosas que soltarle a la gente, ninguna buena.

yo también soy carretero, y muy malo sorteando baches, y no estaba en mi mejor mañana, ni con el circuito ni conmigo mismo.

y siento que lo hayas recibido tú, aunque no he querido ser despectivo, sino sarcástico, pero me excedí en una manera de sobreactuar que a veces me pierde. Coges un hilo y vas en crescendo hasta que al final nada tiene que ver con la intención primigenia ni con el modo de ser de quien firma. Es cierto, y tus palabras me han servido mucho, por eso te las agradezco.

por la boca (o el teclado) muere el pez. sacar las pegatinas es una frase muy usada en nuestro grupo y no tiene un sentido tan literal, es verdad, es ofensiva si nunca antes me la has oído, lo siento también.

Ni me atrevo a venir en marzo, lo sabes, porque mi intención no es presumir de ser ningún crack, aunque mis palabras hayan inducido a ello. Ahora estaria bien lo del baño de humildad, pero nunca quise dejar de ser humilde, con lo cual tomo como muy buena la lección y pido mil disculpas. No quise sonar despectivo ni ridiculizar, pero así suena, y ahora suena mal de verdad.

y de paso invito a compartir una ruta a que me saques honorablemente de tu rueda, que seguro que así será.

www.ciclismodesdelleida.com ha dit...

me ha sabido mal solo por una cosa, si te soy sincero y es porque si yo hubiera ido a muerte con todo el mundo te hubiera dado hasta la razon pero me ha dado rabia porque te juro que no quise molestar a nadie, de hecho iba mas pendiente de eso que no de correr...y si aprete cuando venias detras fue justamente para no perjudicarte, detesto ser un obstaculo para nadie.Piensa que no sabia si ir a correr o no precisamente por este motivo, para no ser un tio cuadrao en medio del bosque...
Te acepto sinceramente las disculpas y creeme que te entiendo ya que yo siempre he sido un corredor muy impulsivo.
Me vi en el deber de contestarte aunque quizas dentro del contexto de tu grupeta seguro que no quisiste ofender aunque joder el primer sorprendido he sido yo...me estaba encantando tu post y de repente PAM me encuentro ahi metido...
El próximo dia nos saludamos y asi queda zanjado el tema

Miquel Gubianas ha dit...

gracias, creo que los dos somos bastante parecidos, detestamos estorbar, nos encanta lo nuestro y a la vez somos impetuosos, y mira por donde nos hemos ido a encontrar en el punto del ímpetu, que ya me dirás.

ven a correr más en esto del cross, un tio como tú le sacará mucho partido, ya que en este tipo de extremos está el gusto.

y gracias por el toque, siempre aprendes algo.