diumenge, 30 de novembre de 2008

Cròs de Vinaròs. Ha valgut la pena.

Avui hem fet Jornada de Germanor entre les antigues terres del Rei En Jaume amb una cursa "trempanera" a Vinaròs. En una zona amb una ben equipada pista d'atletisme, molt plana, s'ha instalat un circuit llarg i ample, amb el terra molt sec, pedra suelta, curves amples i poc grip. El circuit semblava ràpid i en realitat era un continu frenar i arrencar a tot ronyó, ja que les curves marxaven tant que havies de parar la bici (alguns més del compte, alguns no paraven i anaven a collir carxofes). Ah! la curiositat de la jornada era que no es pagava inscripció, tot un detall, tota una costum, depèn de com ho miris, o de quin cantó de l'Ebre vinguis.

Ens han muntat una mutitudinària parrilla de Masters i la sortida ha estat espectacular. Com sempre aquest any m'he equivocat de cantó (l'any passat era tot lo contrari) i la primera curva m'ha regalat un fabulós stop junt a 25 o 30 senyors-que-van-en-bici més. En Tió i en Tatché darrera meu i tot, L'alsina collint carxofes, i jo buscant com un boig on estaven els maillots coneguts entre tanta coloraina.

M'han passat en Pep i el Tió i he seguit anar fent com podia, esperant a que s'obrís la corrua per poder establir estratègies. En Tió ha acabat segon dels nostres. En Miki ha entrat davant, en Gustavo ha patit alguna avaria, i n'Alsina, tot i les carxofes i les clementines, tercer. Els nois del Súper 4t i 5è i tot seguit nosaltres, o sigui, el pelotón de fusileros clàssic.

Com de costum he dedicat la segona volta a estudiar la penya que tenia al davant, a veure qui podia caure i qui no. Envoltat dels del grupu clàsic, a segona línia, he anat veient com es desenvolupaven al circuit. A mitja cursa he vist que passar a un dels valencians seria difícil. Tibava molt fort, tant que se'ns escapava a les llargues i planes rectes. Per sort nostra i dissort per ell les curves les feia notablement insegur (després hem sabut que encara s'està acostumant al cròs, llavors és normal que li tingués por a la roda de davant, jo encara li tinc ara!). Total, que l'Emili anava com amb una Ducati antiga de MotoGP. Gran potencial en recta i fent les curves a base de parenostres. A les zones de curves el pillavem, ens feia algo de tap, però llavors es tornava a escapar!

Tap que ha aprofitat l'Òscar de l'Estivi per agafar distància, igual que no ens ha permès d'arribar a en Tatché, que avui acusava una setmana intensa de liderat a unes curses friki-virtuals que fa amb un rodillo que s'enxufa a internet (quin crack! hasta a casa viu a dalt la bici! ja me l'imagino fent rodillo i canviant bolquers ;)). Després d'uns rifi rafes amb el citat Emili, tancada inclosa, i de deixar el Sergi del Basoli algo endarrera gràcies a haver apurat tant el tauló que casi me'l foto per montera, he aprofitat l'embranzida de la roda valenciana per intentar arribar a l'Estivi. Res, m'han faltat unes voltes (una, va), però per Déu que ho hauríem aconseguit. Just darrera meu el Sergi, el pep franco que avui estava apagat i en Sergi Mingote, que al nivell del mar i sense xerpas no és el seu habitat, dic jo!. De la resta sincerament no els he vist, prou feina tenia en perseguir els de davant!

Total, 8è, Best Result of The Season, en una Master 30 que no té res d'inofensiva!

Bé, i perquè vegem com repapiegen els master 30 (així de passada reforcem mites sobre la nostra veterania), lo que li ha passat al Mestre Alsina aquest matí:
De tots és sabut que s'embena un turmell que es va esginçar fa temps. ara ja el té curat però ho fa per precaució (és guai, posar-se protecció al "turmell" per precaució, mai saps el bitxito que pots pillar ;p).
Aquest matí es lleva, tan tranquil, s'embena perfectament, amb amor i carinyo, ben fet, i tot satisfet s'ho mira... i... oh! surprise! s'havia embenat l'altre turmell!!!!!
total, que lo primer que li hem dit al veure'l és: "osti neng! t'has fet mal a l'altre peu????

Tot i això, seguim amb la nostra lluita:
JA SOM GRANDETS: VOLEM 1 HORA DE CARRERA!

adiós muy buenas... ciclocròs fins dins de 15 dies... alguns ho agrairàn, ara Culito ja començava a perdre la por... ah, i la propera cursa em treuré la bosseta de la càmera de sota el seient!

3 comentaris:

lomecanic ha dit...

Òsti tú!, quina crònica, només falta posar aixó que t'has hagut d'aixecar a les QUATRE de la matinada, m'estaré fent gran, peró a aquestes hores fa uns anyets es quan arribava a casa.
A més d'aixecar-te a aquesta hora has de sumar que t'has fotut DUES hores i molt pico fins arribar a Vinarós, ei! maco el poble de veritat, i t'han cardat 75 € entre benzina i peatges, per arribar i veure que t'has posat l'envenat a l'altre peu, hau torna a casa abans de sortir per més vena.
La carrera amb los txiquets deu ser im-prezionante, però quina pallissa!! de muxo cuidao...
Felicitats a tots aquells que heu tingut el valor (i la dona...)per poder anar.
Continuarem veient-nos.

Lluis Ciclista ha dit...

Jua Jua muy buena crónica y el comentario referente a Sergi muy bueno, pero preparaos que cuando se aclimateeeee

Miquel Gubianas ha dit...

oscar. no et queixis de la senyora, que tu en tens!

canvio bicicleta per porno-chacha, com diu aquell!!!!

però sí, crec que ens va sortir a compte viatjar, gastar i matinar, perquè vem viure un gran ambient.