dissabte, 6 de setembre del 2008

BANYOLES. INTENT FALLIT


Vàries van ser les coses que em van fer desistir en l’intent de seguir amb el grup del Riding all night long a Banyoles. Amb 8 hores en vaig tenir prou per saber que lo que em tindria a partir de llavors seria més sofriment i fatiga i no massa gaudir de la bicicleta, i vaig decidir, sense precipitar-me i pensant-ho molt, abandonar.

Amb 200 Km a les cames sentia un cansament equivalent als 400 o 500 d’altres vegades. No sabia com posar-me sobre la bicicleta, mal a les cames (ja des del començament), a les mans, cervicals, i al cul. Poca força de pedalada i gens de ganes ni de posar-me dret ni de saltar la típica banda de goma que hi havia per a frenar el trànsit, que a cada volta ens feia fer un saltiró. Gens de gana de menjar ni de beure, son, molta son, i poca atenció al traçat.

Potser també el fet de girar sobre un circuit tancat i curt, sense la sensació de “llarg viatge” que ténen les kilometrades que normalment es fan en els ambients Brevetiers que conec, i també l’haver començat de nit, doble motiu al estar cansat del dia, i també per no haver visualitzat el circuit amb llum. De nit només veus l’asfalt, i és una perspectiva diferent, us ho ben juro!.

Total, que el resultat d’una setmana molt dura en quan a feina i stress ha sortit el pitjor dia. Sense massa descans acumulat, potser encara poc recuperat del gran esforç de la cursa del dissabte anterior al Pallars. Menjar malament i recuperar poc?

Sumem-li el desgast de la temporada més llarga que mai he fet, amb 11000km es de febrer i ritme sense descansar massa entre ells. Sumem-li també les dues setmanes de calor intens que he viscut a Sabadell, en comparació a la fresqueta de l’Agost a Viladrau (entrenant en màniga llarga).

Potser també la motivació hi ha tingut alguna cosa a veure. No pel grup, tot lo contrari, les ganes que se’ls veia als companys éren dignes de menció, si no perque potser a aquestes altures d’any m’hauria d’haver plantejat diferent (o millor) un repte com aquest. Igual en lo que fa a la distància, per exemple, però diferent el lo referent a ruta, terreny, horari i organització. Potser si hagués interpretat aquestes voltes a Banyoles en un altre registre m’hauria motivat millor, o m’ho hauria agafat més en serio, siguem sincers.

No em faré analítiques, però alguna cosa sortiria baixa. En aquest moment estic patint una de les meves pitjors migranyes, i si el cap et fa mal, és que de veritat hi ha alguna cosa que no anava bé al cos.

Ja tenim estudiats els motius, que poden ser molts, i almenys sé que no he plegat per què sí. Vaig abandonar en el moment indicat, havent esgotat el meu cos i anticipant mals majors. Almenys vaig fer una cosa amb cap, a Banyoles.

Potser em sento ferit en l’orgull, potser no esperava un defalliment tant general, que no m’ha permès ni tan sols donar-li la culpa a res en concret, sino a tot en general. A hores d’ara no tinc ni tan sols ànims de revenja, en el sentit d’intentar una altra cosa en les properes setmanes per a tapar-me a mí mateix la mala imatge que m’he donat. Senzillament no es va poder, i punt, i això no hauria de ser motiu per a res, per a més que en la meva escala de valors no hi hagi lloc per l’abandó.

Espero que als companys, sobretot a en Santi, que n’era l’ideòleg, els hagi anat bé. A hores d’ara no sé res, encara que en tinc bones expectatives.

No sempre s’han de posar els èxits, al blog, oi? Ens trobem pedalant!

11 comentaris:

vice sport ha dit...

Eiii, soc el nanu aquell tan llarg amb 16 anys que estava a les 24h.

Llegint el que acabes d'escriure he vist clarissimament la gran avantatge que teniu la gent mes experimentada en quest món, El cap.

Segurament jo hagués forçat la maquinaria i aixo agués estat segurament el meu pitjó error en tota la meva curta vida ciclista (desde que m'hi he posat en seriu).

Encara que a tu et sembli que no n'has tret gairebé res de bo de tot aixo, a mi m'has donat una mica mes de conciencia per a saber dir prou abans no sigui massa tard, i axio et pot salvar de moltes desgràcies, GRACIES!!!

I tu no t'arrepenteixis de res, tot suma!!!

vice sport ha dit...

MACHO MACHO MEEEEEN YEA I HAVE TO BE A MACHO MEEEN wowoowow!!!!

Sandra ha dit...

Hola!!!

Sóc la Sandra, la que sempre anava a roda :P juer com anaveu, semblaba que anessim a apagar foc al principi...i aixo que teniem 24 hores per endavant.

Com bé has dit,ja vas fer bé en plegar abans, simplement no era el teu dia per rodar tantes hores. A més amb aquesta colla de sontas segur que ben aviat fem alguna altra cosa.

Fins la próxima!!!

XAVI NOVELL ha dit...

ei ei ei ei ... que no passa pa res kamarada!!! al contrari felicitats , jo ser l'ho dur que ès fer voltes al l'estany i ser que si no estas fí millor ni provar-ho perquè de satisfació cicliste al circuit res de res.

Aquestes èpoques d'any millor no intentar-ho , jo ja amb 18.000 ni s'em va ocorre venir pas , ara ja coses més curtes i gas a la burra.

en veïem miki a les carreteres i molts ànims que per la propera està fet.
SALUT

Jaiek ha dit...

Eiiii fiera!!!Sóc en Jordi Benavent.

No et preocupis son coses que passen, el dissabte passat ens vam torrar i buidar de combustible que va ser massa!!

Desconecta de la bici uns dies i ja veuràs que tornaràs a tenir les sensacions de sempre!

Ànims fins la pròxima.

Mariona ha dit...

Gubi, un mal dia el podem tenir tots. No passa res. Vinga a seguir pedalant i a veure si tornem a coincidir alguna hora. Muacks!

SanTiago Pons ha dit...

Gubi,
joder, es el millor que podies fer si no et trobaves be!!!! jo a les 19h de ser alla vaig veure que podia agafar una pulmonia i ho vaig deixar estar! trankil que hi tornarem i tu hi seras, i tant que hi seras, ja planejarem la data tots plegats!!! una forta abracada Miquel!!!!

JORDI RUBIO COMPTE ha dit...

Bravo Miquel!
Crec et toquen un parell o 3 de tardes de sofà i galetes de xocolata, i anar a dormir a les 22.
Som víctimes de les nostres kilometrades i la nostra edat. Jo tb vaig començar aquest any el 10 de gener...i un dia o altre, fruit d'una mala setmana, et surt tot.
Ara cal rematar l'any el 21-9 al Caro, de rosa, clar.

daniel leiva posadas ha dit...

mikel ostias !! no sabia que tambien tenias un blog ,indagando por hay menos mal que te he visto, por lo que dices que te ocurrio ,te entiendo en todos los aspectos ,cuando no se tiene el dia no se tiene y por los kms que llevas me da que tu lo que necesitas es descansar amigo!! un abrazo y nos vemos por mi pueblo para entrenar algun dia!! pero sin darnos palos ja ja ja!!

pererossinyol ha dit...

Gubi portes una temporada que has estat a quasi totes les batalles; marxes,brevets ciclomaratons etc. i sempre a primera fila com la infanteria i al final caus derrotat de tanta tralla,o bè fots un pet com el de la marmotte al hotel,ara ja toca agafarse les coses hem mes tranquilitat i començar a pensar en nous reptes per a la propera. R.-5.000 potser.

Miquel Gubianas ha dit...

ei, moltes gràcies a tots pels comentaris, ja sabem lo que hi ha, un mal dia i res més, però una bona experiència!

més endavant faré balanç de l'any i llavors es veurà el volum de tot, que tela... com diu en rossinyol...

...i pere... calla tio, no donguis pistes, que el meu mot d'abans de ser Culito era "capitan Trueno" jajajaaj
vaig desallotjar l'apartament d'una ventada! jajajaja