.
Bé, Anem forts avui eh Miquel? Osti si, deu ser el mal d'esquena, que encara dura. Tot i que aquest matí curiosament havia deixat de fer mal, fet que m'ha decidit per gaudir d'una matinal ciclista i baixar al Ssang Yong Despí bike park. Treure a passejar la bici nova i prendre la sortida, a buscar els 5 puntets i fer una mica d'exercici sense pretensions avui. Després d'una primera volta on el gruix dels master 30 de nou s'han matat a unes primeres curves perilloses com poques, i on la penya se m'anava escapant mica en mica, i el mal d'esquena augmentava... he optat per prendre'm la cursa en un tò més participatiu.
Lo bò del cas és que el tò ha anat tornant-se més lúdic, anant cap a irònic, acabant en una línia de sarcasme sin parangón. He pogut sentir a algú del públic com deia clarament "mira aquell, va rient!"
No tenia fotos rient fins avui, a totes sortia amb cara de killer.
Res tu, una cursa per oblidar, un circuit per recordar.
La crua veritat és que els infumables circuits de Vilafranca 2007 o 2008 havien posat el llistó molt amunt, però la cursa de BMX que ens van intentar colar com a segona jornada del ciclocròs català 2011 ha estat simplement el pitjor circuit on el sotassignant ha pogut participar en les ja 5 temporades com a ciclocrossman. Amb lo maco que era el (sin embargo pedregós i dur) circuit del costat del riu, i van i ens posen el caracoleio-puja-baixa-doble-pista-looping, aixxxx... almenys ara anirem a Lleida a gaudir del circuit del gardeny!
CRISMA PARTY: denominació abreviada d'aquest tipus de berenjenals, que no té res a veure amb el Nadal, sino més aviat amb el partir-se la crisma.
Total, que en el nostre més pur estil de practicar ciclocròs al revés del món civilitzat, se'ns acut una vegada i una altra de fer les coses més a la catalana (o a la sueca, que donat el cas és equivalent).
Total, que en el nostre més pur estil de practicar ciclocròs al revés del món civilitzat, se'ns acut una vegada i una altra de fer les coses més a la catalana (o a la sueca, que donat el cas és equivalent).
Bé, Anem forts avui eh Miquel? Osti si, deu ser el mal d'esquena, que encara dura. Tot i que aquest matí curiosament havia deixat de fer mal, fet que m'ha decidit per gaudir d'una matinal ciclista i baixar al Ssang Yong Despí bike park. Treure a passejar la bici nova i prendre la sortida, a buscar els 5 puntets i fer una mica d'exercici sense pretensions avui. Després d'una primera volta on el gruix dels master 30 de nou s'han matat a unes primeres curves perilloses com poques, i on la penya se m'anava escapant mica en mica, i el mal d'esquena augmentava... he optat per prendre'm la cursa en un tò més participatiu.
Lo bò del cas és que el tò ha anat tornant-se més lúdic, anant cap a irònic, acabant en una línia de sarcasme sin parangón. He pogut sentir a algú del públic com deia clarament "mira aquell, va rient!"
No tenia fotos rient fins avui, a totes sortia amb cara de killer.
Res tu, una cursa per oblidar, un circuit per recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada