Entre les coses que es fan a la botiga de l¡Escapa hi ha una sortida de cap de setmana "only for us" que de manera continuada i tradicional es fa a finals de febrer. Aquest any ha estat de dos dies, en format compact, reunint-nos els 8 de la tenda per pedalar, que més o menys és el que tots sabem fer.
La epopeia ha tingut lloc al massís dels Ports, amb sortida i arribada a La Sènia, parada tècnica a Mas de Barberans per esmorzar, tarda-vespre i nit a Fredes (into the middle of the egg) a Ca La Nuria (que té casa rural i restaurant, ocupant dues de les 10 cases del poble i representant el seu nucli familiar el 20% del cens. L'endemài ruta de tornada a La Sènia, per fer un dinar-berenar al Restaurante Manolo (el nom enganya, regentat per unes romaneses).
El finde, a part de tenir dos dies, té dues etapes plenament diferenciades, de gran fondo ciclístic la primera i de resistència a l'hivern austral la segona, que reflectim en els dos grups de afotos que segueixen:
Dia 1.
Sortim de La Sènia tot el grup, inclòs en Gerard (que mai pedala) i menys en Ramon, que va a buscar taula per esmorzar, per fer l'enllaç asfaltero al Mas de Barberans. (uix... asfalt, que malament que s'hi quan vas fent el cabra amb una Btt)
nota al margen: si, benvolguts lectors, el abajo firmante amb una Btt... també Serrat va cantar en castellà, oi?
esmorzar de ganivet i forquilla i entrant per un congost la mar de bonic (i que recorvada el camí de Mordor) empalmem amb el primer puertaco del dia, com 1000m de desnivell, que ens deixa finets ja d'entrada. Notar que en Gerard es casca tota la pujada (amb una Camber i pedals automàtics) fet d'enorme mèrit tot i comptar amb l'ajut de'n Ramon i en Francis, que el tibaven per una banda, i l'enredaven per una altra (falten 500 metres, li diuen, a uns 3km de coronar, jijij). coronem a les casetes velles i primera trialera del dia, que com és de llei em faig a peu.
però l'etapa continua entre els 1000 i els 1200 metres de la mena d'altiplà que és lo Port, amb 6 pujades combinades, de bastant dificultat, i baixades per pista de lo més divertit (ara sé el perquè de la Fox, dels discos de frè i de la roda gorda). Al final, i després de gairebé 6 hores de singladura, arribem a Fredes, amb comptagotes donada la duresa d'una etapa muntanyenca de gran fons i l'estat de forma d'alguns dels membres de l'expedició.
En Marc, en Ramon i jo mateix entrem en un primer grup, després de presenciar un atac en tota regla del Senyor Escapa (mai ho hauria dit!) que corona el darrer port en primer lloc en un "alarde de veteranía y fondo" i molta classe. Seguidament entra en Pedro, despenjat del cap de cursa en el darrer port després de fer valuoses tasques de coequipier. En Beto, en Jordi i en Francis arriben, desfondats però valents, sabent que el que acaben de fer va per nota.
Cocacola, birreta, patates xips, turrons de nadal i una dutxeta amb aigua calenta (després aigua freda, més tard torna a venir la calenta) i a sopar!
i a fer més birres, i un xupito, i una tertúlia, i un marley, i a dormir.
s'obre la finestra...
"nen, que són les 8.... collooooonssssssss!!!!!!!!!!!"
"què passa? fa molt vent?"
"pitjor, molt pitjor"
"no fotis que ha nevat.."
"no, que va... està nevant!"
Dia 2.
Espectacular inici de jornada, amb cangueli inicial, envalentonament posterior, cagarrina quan t'ho repenses, i descerebrament final, posant-te tota la roba i pujant a la bici per pedalar sobre 4 dits de neu, nova, mentre van caient del cel uns parracs prou interessants per rodar una peli d'esquimals.
5 valents continuen la aventura en bici i 3 ho fan en furgoneta (no et pensis, s'ha de tibar la furgo en alguns llocs). El camí no es veu, la roda costa de fer girar, sort en tenim dels tracks que ens hem colocat al GPS, gairebé podem dir que estem navegant.
nota al peu: Two Nav, t'hi cagues lo bé que va aquest aparato! (amb lo que ja van dos promeses incomplertes: pujar a una Btt i fer servir un gps) De fet, el Mountain Bike de sortides i aventures s'ha reinventat gràcies a l'aparició de Gps que amb un mapa de fons i un track t'ajuden a descobrir noves sendes que altres han resseguit anteriorment.
va, tornem a la ruta, tibant de mula més del necessari, amb ventisca, fred i neu, anem fent camí per pista, encara que desseguida vé un trialerot de collons, quin pedregal! arribem a Coratxar, hi ha roderes de la nostra furgoneta, sense cobertura de mòbil ens estem buscant els uns als altres. La pujada posterior a Coratxar és el punt més heavy, el vent ens tomba (tant que tenim una foto de'n Beto agafant la bici mentre aquesta vola com una bandera). i des d'aquí comencen les trialeres, una darrera l'altra, i les pujades per pista. Combinant congostos amb cingleres estem al punt més tècnic del recorregut, en dues hores apenes hem fet 20 km, estic aprenent a baixar entre rocs, tot i que molts cops ho faig a peu.
avançant en la ruta, una darrera trialera i davallem dels 1000 als 600m, prop ja de La Pobla de Benifassà, ens surt el Sol, en Marc, en Jordi, en Francis i en Beto es desabriguen, jo obro cremalleres, pistes bones i una darrera i espatarrant trialera per un vell camí empedrat (a lo via romana) que he fet com un campió a dalt de la bici, ara ja aprenc a baixar fotent bots i tot! Un últim tròs de pista cabrona, que ha matat a més d'un, i carretera, des del pantano d'Ulldecona fins a La Sènia, on ens esperaven els companys, dinats, i les romaneses del restaurant, amb una cara de pomes agres perquè arribavem tard que ni te cuento!
Evidentment el mèrit esportiu d'aquestes jornades és per gent com en Francis, en Beto o en Jordi, que apenes pedalen, per el Gerard, que NO pedala i es va cascar un puertarro important, o per en Marc, en Ramon i el Pedro, que durant dos dies el primer, i el primer dia els darrers, van pedalar a molt bon ritme, fent tots ells que aquests dos dies de sortida hagin estat realment quelcom que ens ha tret de lo habitual.
La Etapa1 al Garmin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada