sortides d'hivern 2: setmanes de pòsit per a la bóta del racó

.

Doncs si, mira, que estic fart de perseguir (alguns en diuen anar a curses) i com que no parava des de març del 2010, m'he fet un febrer de tranks i he passat de les socials d'hivern, on segons capo ferreti i alguns dels millor filòsofs del ciclisme sensat català hi van mil corredorets, a mil per hora, a mil duros la vida humana.

total, que m'he pillat una llicència cicloturista (la darrera era del 2006, crec) i com que fins a meitat de març no hi ha marxes (perdó, curses) vaig omplint les cunetes de pixadetes domingueres, i de passada, faig una sola entrada de caràcter hivernal a on posaré mica en mica sensacions, parides i demés inspiracions divines.

au som-hi:

THE NEW CULITO'S PARQUE MÒVIL 2011:
(inter nos: treiem partit a ser professional del món de la bici i renovem material)

M'he tret les lleganyes i després de 7 temporades jubilo a la LOOK (look at my bike). el resultat és brutal, una catalaneta joveneta i juganera, brillant i tersa, baixo 2 quilos de bici i cara amunt seré encara més Barbecue que mai. De passada faig la presentació en societat de la nòvia d'hivern, algo més robusta i de poble però igualment juganera entre les cames, o sigui la de ciclocròs. També reconverteixo la Look en una sofisticada i metropolitana francesa (que com totes les franceses madures té el seu què)...

i em pillo una Muntan-Gay... si si, ha caido el mito! de totes formes haig de dir en la meva defensa que tota la vida havia volgut una ChumpChumper, muntanyenca ben ferma, amb roda grossa i bones nanses per poder-s'hi agafar a gust... ara, això de dur una Fox que et fa tota la feina, i rodes de 2.0 que si caus o patines és perquè ets tonto, facilita molt les coses!

LA NOVA FLACA:

LA SOFISTICADA FRANCESA MADURETA:

LA DE CICLOCRÒS:
conyo... no hay foto!

LA CHUMPCHUMPER:

i de passada, reflotem la indestructible RIDLEY per a un darrer servei a la causa:

servei que al final no va ser .... doncs me la quedo per anar i venir per la city

mmm... afegim informació:
GARMIN EDGE 500: poca cosa mola tant com tenir un aparato que tan sols li falta fer-te un encefalograma. Molt molt molt recomanat, no gaire gran i amb més detalls i xorradetes que un cotxe oficial de ministre

i com no, les xorradetes que fa aquí posadetes en una llista:
http://connect.garmin.com/activity/68100247
http://connect.garmin.com/activity/69207361
http://connect.garmin.com/activity/69728560

el vallès boterut
ViaVerdaEbre+Caro

i també poso els KM setmanals, ja que hem de presumir que ningú entrena:

setmana 1: 408km (això són 10 dies)

setmana 2: 311km

setmana 3: 337km

setmana 4: 301km

setmana 5: 345km

setmana 6: 112km (aquí no sé què collons estava pensant)

setmana 7: 284km

setmana 8: 495 (aquí tampoc pensava jejej)

setmana 9: 286 (i primera cursa el diumenge)

i aquí ha començat ja la temporada.

MARXA TERRA DE VOLCANS

7è classificat... sensacions 2007... ganes 2008... la cosa promet

terra de volcans 2011

doncs que per ser primers de març i no haver fet cap social vaig estar tant a la altura que fins i tot em vaig espantar jo mateix. una espectacular marxa amb pujada a Osor, Serrat de matamala, la Cantina-Casica, Esquirol-Condreu i final en alt a Sant Martí Sacalm, on encara es respiren per les cunetes els vapors i miasmes etereo-medicalitzats de les sèries de'n Boss (no spingsteen, sino armstrong).

Sortida a toc de pito, alguna que altra montonera inclosa (on va quedar pillat en lluís del ravet entre d'altres) i ritme de cursa de master30 a la primera pujada, tot un Osor, que en Gerard de la Seu es va encarregar de fotre'ns en fila. Quan va demanar relleu m'hi vaig posar amb ganes i entre dos o tres vem arribar a Sant Hilari en un moment, vem pillar els pataxules que anaven en un grupet capdavanter, i a rebentar fins a dalt a Collsaplana, on vem signar la pau i baixar a la Cantina amb por i una mica de calçotet cagat.

Els que volien córrer (uns freaks de l'Olot, que es veu que no s'atrevien a baixar a Sabadell on sí que es feien curses) van tirar endavant, i un grupet d'amiguetes que diria en Torrente, amb alguns dels habituals, vem anar tirant a ritme ciclosportista, o sigui, 30 de mitja i tonto l'últim, però sabent que l'endemà treballem.

Total, que amb l'albert de canet, narcís de Girona, francisco ramos de l'esparraguera, en jordi de l'Esteve, els de la Seu... vaya, boletaires habituals retrobats, vem completar condreu (algo més lents de lo que podíem) i vem encarar sant martí sacalm (algo més morts de lo que desitjavem!)

com a premi, una bona marxa en la seva primera edició, una dutxeta calentona, i un arrosset caldós i una mica soso que va entrar de meravella.

ee...esto...estoes...estoestodoamigos!