dijous, 18 d’agost de 2011

PARIS-BREST-PARIS prèvia

.
Aquest proper diumenge 21 d'agost prendré la sortida en la que segurament serà la prova més dura de ciclisme que mai faré. La Paris-Brest-París.

Una prova de 1200km a completar en 80 hores que em durà a fer la meva travessia particular del Cap d'Hornos.

La cursa es celebra cada 4 anys, i necessites acreditar com a mínim 1500km en distàncies prèvies, homologades. Recorreguts de distància creixent, 200, 300, 400 i 600km. Tot i això, degut a la forta demanda, les places són limitades (algo menys de 200 espanyols) i s'han hagut d'acreditar distàncies prèvies a l'any anterior també per a poder tenir prioritat d'inscripció.

El que ningú et demana és que et trenquis un braç quan estàs començant a preparar-ho tot. Tampoc et demanen que t'hi apuntis, òbviament.

El plan serà tirar els primers 600km fins a Brest, un dia i mig de marge, i dormir allà. Llavors a la tornada ja ens mourem per sensacions, o sigui, "el plan es que no hay plan".

El plan és fer-ho en unes 70 hores, i sembla factible.

Diuen que els diversos grups que es formen són tancats, i no se't deixa seguir roda ni tan sols col•laborar a rellevar.

Però també diuen que a l'arribar la gent es canvia el maillot, com si fóssim jugadors de rugby.

Diuen que la gent dels pobles per on passes et prepara cafè, xocolata, tastets de coses, i que és impossible no parar. Els nens s'empipen si no els agafes el que et dónen en mà quan passes, i es passen hores senceres a la cuneta per fer-ho.

Diuen que un petit problema, una llagueta, un dolor, es converteix en quelcom inmens.

Diuen que quan et queden 300km ja penses que has arribat.


Podreu seguir-ho per web:

www.paris-brest-paris.org

sóc el dorsal 1927. hi ha una aplicació que et diu a on estaré en cada moment.

4 comentaris:

Arnau R.C. ha dit...

Sort, boig!

Arnau RC

Pep Tatché ha dit...

Enhorabona GUBI!!!! ho has fet en 68 hores!! l'has clavat i encara t'han sobrat 2 horetes!! ets un catacrack!

Miquel Gubianas ha dit...

jajajaja!!!!!
siiiiiiiiiiiiiii

si a tot! com he patit!
cronica en breu

Ada Xinxó ha dit...

Gubi, jo us vaig anar seguint al Ramon i a tu, quina alegria cada vegada que es marcava el temps en un nou control de pas! Moltíssimes felicitats incompresos :)