.
EN 3 EDICIONS, DE 8 A 160 VELLES EMBARCACIONS TORNANT A NAVEGAR.



Sant Martí Sarroca va ser el perfecte punt de trobada i d'arribada (a dalt del castell, amb el seu mur final) d'una concentració que va tenir molt que veure amb l'esperit que la havia mogut. Ambient distès, converses amb desconeguts que de cop són propers, i una marxa de velocitat controlada, amb un parell de reagrupaments, que ajuntava joves i grans, lleugers i feixucs.
El recorregut, escollit entre carretera estàndar, carretera local, i camí de ciment o fins i tot de terra, ens va portar a donar voltes per un Penedès desconegut per a molts, sente el pas entre vinyes i finques un descobriment constant que va valdre molt la pena.
Lògicament per acompanyar-nos i cuadrar la sortida ens acompanyaven un grup de motos, clàssiques, que milloraven el regust de ranci de tot plegat.
La convocatòria va reunir molta gent. Per tant, no som frikis, perquè un friki és qui fa una cosa minoritària, o diferent, o va per la tangent de la vida amb actitud pueril.

180 inscrits no és minoritari, és multitudinari si tenim en compte dos factors: 1 no hi ha bicis antigues en estat acceptable i en actiu, 2 no hi ha marxa o proposta ciclista que hagi multiplicat per 20 els seus participants en tan sols dos anys. Per tant hi ha públic, i hi ha ganes, i aquest és l'encert, la oportunitat, de'n Carles Soler i la resta d'amics, tants com 180 més la vintena o trentena de col·laboradors, que van gaudir d'aquelles bicicletes que el sol fet de pedalar amb elles ja t'embutllofa les mans, els peus, i el cul.
(ampliar info a: http://culitoweb.blogspot.com.es/2012/12/assaig-sobre-ciclisme-classic.html)

Indescriptible el soroll dels espetecs dels canvis quan els pinyons no entraven a cada canvi de desnivell, i els cagadéus que se sentien quan hom es descuidava de baixar el plat i anava a buscar la maneta i es trovaba que no la tenia al frè, sino a baix al cuadre!





Va valdre molt la pena la rebuda que se'ns va fer a les Bodegas Torres, on vam degustar uns vinets (penedès, i suppose) i vam avituallar de pà, formatge i embotit. De passada vam mirar detalladament les màquines dels demés, descobrint detalls i elements dignes de mullar el pitet.
... és que abans, de les bicicletes se'n deia màquines.
Amplieu info a: http://pedalsdeclip.blogspot.com.es/
o bé a http://lapedalsdeclip.cat/ on hi ha més fotos que déu.
Fins aquesta línea, és la sèrie de fotografies des del meu mòbil. A partir d'aquí, imatges d'altres companys, destacant les editades per en Manolo Tusinu i les de la pujada al castell.

La ruta acabava al castell de Sant Martí Sarroca, amb una pujada final que es prestava a sentir-se ciclista. A falta de 3 o 4 km per arribar ens vam anar posant gallitos, nerviosos, sulfurosos, i vem fer l'ascensió al mur del Castell a tant com donava la màquina. Vaig tenir la sort d'encapçalar un sprint on mai millor dit ens vem batre el coure!
.
nota per al censor:
les entrades d'aquest Blog es deuen a la voluntat de publicació de les històries i pedalades que, de forma privada i personal hom realitza. La menció de les entrades aquí presents en d'altres mitjans són fruit de la voluntat de qui aquí publica d'extendre la seva privadesa. La no menció en aquests mateixos mitjans, en canvi, pot venir donada tant per la no voluntat com pel descuit.
3 comentaris:
Amic meu, tú vas vindre a l´edició 1 ó beta, 8 frikis però tu vas creure desde el primer moment i vas caure després en anar a l´Eroica i ver "de que iba aquello" ... sense l´entusiasme de persones com tú la Pedals 2013 no sería el mateix. Molts gràcies per vindre i sobretot moltes gràcies per el Carles Soler que "se lo ha currado" prácticamente él solito. Els demés disfrtutem de veure a la gent venir de molts llocs i passar una bona estona. Fins a la Pedals 2014!!!!
Moltes gràcies per la teva crònica, la veritat que estic emocionat. Entre tots ho farem tot !!
Ens veiem al 2014.
Salut i pedals !!
moltes gràcies amics pels comentaris!
Carles, entre tots ja està fet tot... oxigen, material combustible i una guspira... la guspira podries haver estat perfectament tu, que alhora ets qui afegeix llenya a aquesta flama ben viva!
collons que metafòric que estic avui!
Manolo... la teva ilusió per la bici és malaltissa i s'encomana, ets un gran entre els grans malalts!
una abraçada a tots!
Publica un comentari a l'entrada