La Falconada 2013

Fidel a la idea de pedalar amb una bici de ciclocròs (ara com ara lo únic que tinc per fer camins, vaja) m'apunto a La Falconada anual amb ganes de, com a mínim, fer una curseta de tant en tant.

tot i que el rotllo de les sortides particulars, a les hores que un pot, sense cap altra pressa que les presses pròpies, m'està agradant. Això de no anar a toc de pito i sobretot no patir per arribar tard a la sortida (algo tant propi de qui escriu) té el seu què... però no fotem, de tant en tant que et pengin un numero a l'esquena té la seva gràcia.

recorregut i garminada:
http://connect.garmin.com/activity/398006460

link a pàgina Falcons:
http://www.lafalconada.cat/



Total que per sisena o setena vegada, ja hem perdut el compte, vem confiar en la gent del Falcons per anar a la que continua sent la única cosa amb cara i ulls (molta cara i ulls val a dir) que es fa a una ciutat tant ciclista com Sabadell. Els Falcons ja no són un grup de gent que munta una marxeta sino que ja són una organització de proves ciclistes amb plè dret, ténen la seva estructura muntada i són capaços d'absorbir 600 (o 700 o 800) tios en una matinal de diumenge. Ole per ells!

Canvi d'hora pel mig vem dormir una horeta més, i a les 8h, sortida com sempre, amb aglomeració de participants, xupinaso i algo interessant, sense pluja! que l'any anterior ens haviem cobert de glòria fins a l'enteniment! Pujada a Tore Romeu amb un parell de reagrupaments de la Policia Municipal, i sortida cap al camp vers La Salut a toc de pito, camí ral de Castellar a toc de pito i encarar el Puig de la Creu pels Bombers (assassins!) fotent una escabetxina de ciclistes que ni te cuento!.

Coronant el Puig de la Creu em trobo sobre el 8 o el 10, i com que la baixada és pedregosa i anem cap a Can Sallent, em van passant les vintinous que dóna gust. El camí està pobrement marcat i arribat el primer avituallament em comenta l'organitzador que els hi han tret marques, sempre hi ha algun gilipolles que es pensa que fa gràcia treient les fletxes d'un recorregut el dia abans! Baixem a la cadena de Can Sallent des de Catafau i encarem pujada vers el Fonoll, zona Codines, de moment tot pista encara que un pèl trencada.

És alucinant com han canviat en 3 anys les feixugues muntanbaiks, ara amb això del 29" les bicis els hi córren més, a les pujades no els deixo tant enrera i a les baixades ni m'hi acosto. El qui encara tingui dubtes que em cregui, la opinió d'algú que s'ha mirat les 26" i les 29" des de fora ha de comptar, i anant amb una bici de ciclocròs, amb les 26" ventilar-se una muntanbaik en un recorregut combinat com una Falconada era fàcil, ara contra una 29" és impossible.

Total que quan devia anar sobre el 15, en una trenca que hi havia al camí, foto el llantasso del dia i punxo la roda de darrera, amb la mala sort que la vàlvula de la roda de recanvi era curta i no m'hi cabia la manxa. És bonic veure com va passant tothom (de veritat, és xulo anar-los veient pasar sobretot si no t'has quedat tirat!) i sobretot sentir que t'ofereixen ajuda. Al final en Joan Ibars i en Jordi Vigo duien manxa adecuada i puc inflar la roda, i sense pretensions d'anar racing, decideixo disfrutar del recorregut d'una forma més pausada.

Doncs una mica abans del Fonoll el dissenyador del recorregut va decidir posar trialeres, i jo, fidel a la meva bici, les haig de fer a peu. home, algunes la gent et passava, no passa res, però en d'altres fèiem cua, o fins i tot jo els passava a ells quan tots anàvem caminant! La veritat és que les primeres del dia éren divertides, després, baixant cap a la zona de Les Elies, els senders es van anar fent carregosos, i més enllà de Les Elies, en direcció a Caldes, enlloc d'anar per la interessant i divertida pista que porta al Pascol ens van fer anar pel costat de la riera, per un lloc on ni els excursionistes gairebé passen, amb tròs i tròs amb la bici a coll.

Jo rai que ja sé que haig de carregar la bici, però tota aquella gent, amb suspensions, frens de disc i bicis adecuades per saltar, passejant la burra al costat, em sabia greu, pobrets!

Fem Caldes - Sentmenat per la plana, passant el Castell, i pugem a la Serra d¡que ho separa de Sabadell pel dret, au! altre cop a tibar la bici! amb lo fàcil que hauri estat anar pel camí planer! ja molt cansat físicament de cames apenes puc pedalar fort i l'arribada a Sant Oleguer es fa feixuga, la Falconada 2013 ha estat la més dura, amb diferència, de les 6 o 7 que he fet, i considero, un cop acabada (abans no, que els hi maleïa els ossos!) que una edició així de cruenta feia falta, tot i que tant sender i tant caminar era per haver agafat un cistell i aprofitar per collir cuatre bolets!

Arribada genial a la seu del Falcons, botifarrada habitual, i ambient Sabadellenc a més no poder. Un cop a l'any córrer a casa és algo que no es pot pagar amb diners!

fins al 2014!