EL (NOU) CICLISME URBÀ

.
... i ara us pensareu que el abajo firmante us parlarà de Bike Conmuting, però no... llegiu llegiu!

nota a part per comentar que aquesta collonada de "bike conmuting" és a anar en bici a la feina, al metge o a cals tiets lo que seria la paraula "mushroom hunting" a lo que sempre n'hem dit anar a buscar bolets. Quin mal que ha fet dir-ne "running" al "anar a córrer" de sempre!

Però és lo que hi ha, ara es veu que no tan sols n'hem de dir Mountainbike a fer ciclisme de muntanya, Gravel a anar per camins, o lo pitjor! oh déu méu! que es veu que el sector en diu Road Cycling a fer allò que des de 1880 era simple y llanamente "ciclisme"... i si no, llegiu alguna publicació sectorial que ha aparegut en els darrers mesos!

fin de la nota a parte, tornem al ciclisme urbà:

Que tenim una moda saníssima i genial de ciclistes urbans és quelcom per a celebrar. Hi ha ganes, passió i comença a haver-hi costum. Sabadell és una ciutat tan perfecta per a les bicis que els cotxes haurien d'estar prohibits per ordenança municipal. Grups de nois i noies a les places, gent que va a treballar o a fer encàrrecs, i els dies de festa gent que surt a pedalar, per carretera, per muntanya, per baix el riu o pels parcs i voreres amples.

nota a part per lo de l'ajuntament: que té collons que els carrils bici sabadellencs estiguin a les voreres, però què podem esperar de l'herència dels bustos?

llavors el problema on està?

Ens venen el ciclisme urbà com un concepte englobador de mites tan idílics com un senyor que va amb vestit i corbata cap a la oficina, pedalant una impecable Brompton; o bé el noi que per guanyar-se unes peles es lleva a les 5 del matí i amb una vella muntanbaic i una caixa de fruita reparteix diaris; o bé a la mare que porta la canalla al cole amb una cadireta de crio; o bé la persona normal, amb una bici normal (o bona, però normal) que fa lo mateix que el senyor de la brompton però sense poder adquisitiu i treballant en una fruiteria. ah si, i el missatger en bici, rollo fixie amb casc de skate, que contrapedala als stops... i parlant de fixies, tota la estètica ciclera retromoderna que molts nois i noies exhibeixen, que tant bona ha estat per a reviure el sector (crisis, what crisis?) i que també et pinten idílica els responsables de fer catàlegs de les marques.

nota a part per lo del poder adquisitiu: l'Héctor de l'Escapa, amic de sempre, va a la feina amb una S-works de sis mil euros, fa ciclisme urbà i no per això ostenta status.

nota a part per la brompton: a en Xavi Montserrat te'l pots trobar perfectament amb la brompton per la recta de santiga, anant a treballar a 12km de casa fent carretera tan feliç i content. l'status no li vé per la bici, si no per les cames i l'actitut.

Però tot és idilic. imatges de ciclistes urbans aturats a semàfors, bicicletes de passeig amb una cistella plena de fruita colorista, pares amb nens a dins d'un carro de 700 euros, bicicletes holandeses i plegables i elèctriques, d'alta gamma i pintura impoluta, amb senyores i senyors que no es despentinen ni suen sota el sol d'agost... i tothom somriu i es respecta... idílic!

algo tan idílic com la maternitat o la paternitat als anuncis de blevit.

PERO NO.
El nou ciclisme urbà és la terra de ningú dels bicivoladors, és la llei del més fort dels qui no respecten ni en saben ni en volen saber. Dels qui fan les coses com els surt dels pedals.

Qui són els BICIVOLADORS?
Els coneixeu bé, us els heu trobat per les voreres, pels carrers peatonals, pels llocs estrets. No van pel carrer, no van en el sentit correcte de marxa, van per on els rota, per les voreres, sense avisar dels canvis de direcció... i volen passar ells primer... tenim un problema, i és que si seguim així encara se'ns respectarà menys, no n'hi haurà prou amb increpar-nos dient que ens saltem els semàfors i els stops, ara se'ns dirà que donem pel cul fins i tot als que no cal donar-los, o sigui als vianants i a tot lo que no sigui un automobilista porculero.

nota a part per tema semàfors i stops: properament explicarem el concepte "Idaho Stop" i els no-iniciats comprendràn perquè els ciclistes ens saltem els stops i fem tanta ràbia.

bicivoladors dels pebrots!

Aquest escrit vé a arrel d'una topada amb un bicivolador mentre qui us escriu passejava el gos. Una vorera estreta, una bicicleta passant pel mig enlloc d'anar per la calçada, un gos que es mou inesperadament i la bicicleta que ha de frenar de cop, entortolligant-se amb la corretja del gos i per sort no patint mal ni ciclista, ni gos, ni amo. Mirada inquisidora del nano en bici, com exigint-me que li demani perdó, quan enlloc d'això escolta un fabulós "ja em diràs què hi fots anant per l'acera"... em mira sorprès i replica coses relacionades amb mí i el gos i l'espai que haig de deixar, mentre m'apujo el camal de la bermuda i li ensenyo la marca del moreno del culot...

..."veus? això és d'anar en bici, més km en un any que els que tu faràs en tota la vida, i mai se m'acudiria d'anar per la vorera a tota velocitat donant pel cul a les iaies, els ciclistes hem d'anar pel carrer... que els cotxes et fan por? ets TU qui has de fer por als cotxes".

Abans d'ahir anava en tren amb la bici a dins, ocupava dos seients, en una parada va pujar molta gent i vaig veure dues senyores que s'estaven dretes, de costat, em vaig aixecar i els vaig assenyalar els llocs buits... i van flipar! fins i tot una em va dir que si podia seure! no estan acostumades a que les deixin seure? es veu que no... sembla com si no ens respectéssim els uns als altres, com si s'hagués perdut aquella "urbanitat" que els nostres pares estudiaven a les escoles pre-constitucionals, ningú recorda que la dreta lliure té preferència? ningú sap que les voreres són pels vianants, i això és sagrat?

HEM DE FER POR ALS COTXES, NO A LA GENT.