dilluns, 14 de juny de 2021

LADIES AND GENTLEMEN GRAVEL RIDE

 

Gràcies a la voluntat de la Eva Costa, companya de feina a Probike, em vaig veure enrolat en un objectiu, aparentment simple: Tornar a inscriure'm en una marxa. Les dues últimes havien estat la última edició de La Bonaigua (juny 2016) i la desena edició de la Montsec-montsec al maig de 2019. Amb les ganes de tornar a dedicar un dia a la bicicleta vaig fer meu l'objectiu de la meva companya de realitzar un recorregut per equips, amb una distància considerable d'entrada, i un ritme de marxa que assegurava les vuit hores, o més, dalt la bici. Era per tant, un Objetiu majúscul esportivament parlant.

La gent de cyclocat amb en Joan Calvera com alma mater (entre els seus col·laboradors podrem trobar al famós Manolo Tusinu) promouen el ciclisme a l'estil Veloccio aplicat al Gravel, és a dir, recorreguts d'autosuficiència, amb molta proximitat de cara al participant, una lleugera pàtina humorística i absència total de pretensions de glamour artificial. El fet de poder fer el recorregut per equips, en el nostre cas en parelles, ajuda a que el ritme unipersonal es calmi i els participants vagin buscant la sintonia, un concepte molt ben resolt.

El resultat són rallys (tradueix com a trobades) d'una exigència solvent, amb clima de ciclisme erotico-festivo, preus raonables, i glamour aconseguit per mèrits propis. 15 euros d'inscripció a canvi d'un track a seguir, un complicat disseny de ruta, i la logística de punts de sortida, arribada i control, són un preu més que raonable quan estem acostumats a que ens demanin quantitats astronòmiques per exactament el mateix. Per alta banda l'absència de dorsal, la sortida esglaonada dels participants, el control de pas mitjançant carnet i segell (randonneur total) i la manca de temps o classificacions oficioses, acaben de fer lluir un concepte, el de les Brevets, que té una impecable aplicació al Gravel i li va com anell al dit.

LA RUTA

Sortim de Barcelona, de la botiga Cycling No Limit a Barcelona a les 8 del matí. la Eva no tan sols m'havia liat a fer la cursa sino que va ser la primera inscrita, va arribar abans que els organitzadors a la sortida, i em va fer sortir al primer torn. Il·lusió, determinació, tossudesa... ehem...

Total, que a les 8 del matí sortim per les platges olímpiques amb direcció al besòs, fins Montcada i polígons així tot guarros fins que de sobte entrem en una mena de bosquet la mar de bonic, a l'altura de Sant Fost, que va entrent en terreny més agro ja per Montornès i La Roca, que em fa pensar que el recorregut estaria ben triat a partir de llavors.

Terreny plà i anar fent, a una mitja més que correcta entre 20 i 17 per hora per les dues primeres hores. A partir de llavors mantindriem els 16 de mitja, que era lo que haviem proposat com a objectiu, amb la excepció de la entrada a La Selva, el pas per Massanes fins a Cassà, on entre calor i desnivell vam tirar molt de classe.

Primera parada  Cycling No Limit de Cardedeu, ambient genial entre els participants, últims moments de no patir calor i ja posats en faena, engeguem de nou.

En realitat el ritme ens permetia tenir estones de xerrera, i sobretot gaudir del paisatge sense pedre massa detall, la ruta es disfrutava més que no pas es patia.

Segon control a Santa Maria de Palautordera, molt proper al primer i amb detall necessari de senyora-amb-manguera-d'aigua-que-et-ruixa-fins-al-canalillo. Ara ja és un dia de calor, el garmin marca 36 i 37, i obstinats, seguim endavant.

Tercer control al km 75 a Hostalric. Parem a fer una segona Cocacola sense saber que entre aquest punt, el pas per la estació de massanes, maçanet, sils, vidreres i fins a Caldes de Malavella, els tobogans de la pròpia ruta, la calor desmesurada, la soledat del ja no trobar-te amb massa gent (els participants ja rodaven estirats pel recorregut) ens regalen els moments més durs i feixucs. Cap paraula de queixa per part de la Eva (jo tampoc, que per contracte no em puc queixar) tot i que la frase "no sé què estem fent aquí" la duien tots dos escrita com a subtítol.

Passat Caldes, una zona de bosc molt agradable de passar (ruta dels balnearis) que desemboca al carrilet Sant Feliu - Girona, i terreny favorable per tornar a prendre els 20 de mitja i rodar ferms cap a Girona. Això sí, parada obligatòria a una finca particular que tenia els aspersors funcionant i que vam aprofitar, caminant al pas del raig d'aigua, per regar-nos com cal.

Arribada triomfal passades les 6 de la tarda a Eat Sleep Cycle, somriures de satisfacció i combatent la deshidratació a base de gerra de cervesa. Al final, deu hores i mitja de ruta, 8.13h sobre la bici, 16 de mitja, molta exigència de temperatura i temps però com totes aquestes aventures, valent molt la pena. Destaco per sobre de tot la determinació i empenta de la Eva i les ganes que es van posar per totes les parts, organitzadors inclosos, de que sigui una ruta que es converteixi en referent.


Sant Feliu del Racó, 13 de juny del 2021.