diumenge, 14 de desembre del 2008

ELS HEROIS DEL FANG

(títol escaient, homenatge a un blog collonut)


SANTA COLOMA DE FARNERS. THIS IS REAL C-X!!!
(nótese la pronunciación de C-X en francés ;p)

Bé, esperàvem amb candeletes un dia com aquest, un moment com aquest i un lloc amb les condicions del parc de Santa Coloma per poder gaudir de l'autenticitat en majúscules del veritable ciclocròs. Una cursa amb fang, amb aigua, amb pluja també, amb fred, la bici a coll, la roda que patina, arrencades desde zero, rectes amb el plat, sortida a bloc, de peloton, i cursa de treure rivals de roda mica en mica, on sempre tenies opcions de guanyar una posició, i a la vegada no hi havia opcions de passar a cap rival si et treia 5 metres. Possiblement hagi faltat la neu, però de la resta n'hem tingut per donar i per vendre, en un amient cada vegada més maco, amb una organització més que correcta, i amb botifarrada final, que no es poco!

Avui ens hem sentit estimats, perquè hem pogut demostrar que estimem aquest esport que tant ens maltracta. Ho hem pogut demostrar a qui ens acompanya, que no es creia el que li explicàvem (oi?) i a qui ens llegeix, perquè el que aquí s'exposa (i espero que hi hagi fotos en dos dies) és sincer, com ho és cada pedalada que ets capaç de donar quan no saps si rera la curva hi ha res de bò.

Els Homes del Dorsal Blanc hem pres la sortida com habitualment, a les 12.09, just quan començava a ploure i el pilot dels Nois i èlits ja rodava. Ells han tingut una hora, a nosaltres ens hauria fet gràcia, jejeej, que no n'hi havia prou amb acabar com uns ecce-homo!

Sortida a bloc amb el Tió arribant bastant davant (carai) i en Miki guanyant 5 metres preciosos. M'ha fet l'efecte que el grup em parava i tota la primera volta la he fet com subjectat. Arribant a unes interminables esses (recoi d'arbrets, neng!) he perdut algo de pistonada i he identificat els de la meva altura de sempre. A partir d'aquí cap més sorpresa durant la cursa.

Tot molt estable, he vist en Franco algo fluix de sortida si bé ha anat de menys a més, cosa que m'alegra, n'Alsina al bon nivell, i lo demés, doncs cada ú al seu lloc. Miki, nois del súper, el toixó de la plana, i corrua, separats per 10-20 segons, tots els demés gentlemen rider. Un cop superat en Sergi del Basoli em quedaven l'Òscar Estivi, el Sergi del Roca i en Sherpa. Més endavant en Tatché. Ja impossible d'abastar.

I nar pedalant sense massa dificultats, només atacant el rierol per on tocava, girant les curves per la traçada i intentant guanyar la sempre perduda inèrcia, he aguantat roda de l'Estivi per passar a un rival més i prou. Allà m'he quedat i ben content. Mingote sense poder-lo atrapar fins que perdo roda en un tout-droit i em quedo en terra de ningú. convençut de la cursa, de la posició, i clamant al cel que ens regaléssin dues voltes més, que ja no em venia d'aquí.

Total, quan la primera gota d'aigua freda ja t'ha regalimat per allà on s'acaba l'esquena, i la primera impressió està superada, res t'importa ja.

SOM GRANDETS I VOLEM 1 HORA DE CARRERA!

encara que en Manyanes li han sortit 50 i pico minuts i diu que ja estava content, que per ell ja té la hora!

Si és que a M30 som una banda! avui, com a mínim era la Banda Trapera del Río!!!!


p.s. Hem rebut la visita de tot un Masai, en Xavi Novell, que ens ha tret afavorits.

5 comentaris:

lomecanic ha dit...

Chof, chof, hola, chof, chof!

Aprobecho tu blog con tu permiso para comentar públicamente la buena organización de Sta. Coloma de Farners, primeramente me he pasado de listo y quería "saltar" el "tablón", pero al ir todos en grupeta no tenía la velocidad deseada y ya era tarde echarse atrás, resultado rueda pellizcada, mano izquierda machacada y otra vez pateada hasta la zona de boxes, teniendo que pasar corriendo por "el riachuelo" X2, al llegar a la zona de boxes "los de la organización" se han ofrecido a repararme la rueda, ¿quien dice que no?, no sólo eso, sino que mientras me la reparaban me han dejado una bici para no perder tiempo, cuando he vuelto a la zona de boxes, ya me habían cambiado la rueda, se te queda el cuerpo... de pasta de moniato, al siguiente paso por boxes van y me dicen que ya me han reparado la rueda por si la quiero volver a cambiar, todavía alguien no cree en la navidad?.
Feliz Navidad.
Dicen que el ciclismo "gironí" es de otro nivel, con gente como esta, para mí son estratosféricos... no tengo más palabras.

Pep Tatché ha dit...

Una vegada més, bona crònica Gubi! i bona foto!

XAVI NOVELL ha dit...

jijijij la foto del riu brutal!!!

un altre dia quan em busquis una burra d'aquestes us acompanyo en l'intent.

records i fins avia't que em sembla que m'arribaré a Mataró.

Lluis Ciclista ha dit...

Cabroneesssss que envidiaaaaaa !!!!!!!

Ernesto ha dit...

jejeje molt bona la crònica Gubi!
Apunta, 54 minuts!!!! A la sortida l'àrbitre em va agafar posant el cronòmetre a 0. Per l'any vinent em demano un dorsal groc.