divendres, 30 de gener de 2009

ICH BIN CULITO. EINE KLEINE RADFAHRER!

THE CULITO TRUE STORY. LAS EDADES DE LULÚ

Vista la polseguera que va aixecar al seu moment la creació d'un blog amb un nom tan atrevit com transgressor, i donat que estarem sense notícies setmanals ben bé fins a març, quan comenci la temporada "publicable" al Blog, explicarem una mica la veritable història de Culito.

CULITO, NAIXEMENT I EVOLUCIÓ D'UN MITE

Vaig començar a fer ciclisme en sèrio al 2000, amb la colleta del bicisprint de llavors, l'Hector Rus, en Pau Pagès, en Ramon Gimeno, el Xesco Puig. Com que sempre em rostia a les pujades em va caure el sobrenom de Capitán Barbacoa. Clar, recremadet banda i banda fons a rebentar.

Els anys van anar passant i vaig agafar més força sobre la bici, encara que em seguia (i em segueixo) rostint com un senglar dels de l'Astèrix. Un bon dia, a una Marmotte, em vaig guanyar a pols un canvi de sobrenom. Va néixer el Capitán Trueno! La versió oficial és que com que ja anava més ràpid i estava més en forma, lo de barbacoa passava a ser Trueno, que era com més potent i fort, amb sensació de poderio.

De totes formes, la crua realitat va ser una altra, i en Pere Rossinyol ho podria corroborar, que es va deure a un desallotjament...

Arribem a l'Alpe, el dia abans de la cursa, i entrem a l'apartament, espaiós, gran, per a tres o cuatre. Tots anaven deixant les seves pertinences a sobre de cada llit, desfent la bossa i tal, mentre que jo vaig anar a obrir la porta del balcó. Tenia algo de malet de panxeta.

Va entrar una brisa suau, i com que la porta d'entrada també estava oberta, l'aire corrent va passar, i com que servidor venia d'un llarg viatge dins d'un cotxe amb altra gent, i a dins d'un cotxe com que no, anava tirant muntanya amunt.

La brisa alpina i la pressió intraventral van fer el que havien de fer. Vaig mirar endarrera, els vaig veure allà desprevinguts, vaig obrir les cames i vaig exclamar: ¡Toma y pintalo de verde!

A partir de llavors ja era, oficialment, i amb mèrits sobrats (i algun punt de sutura, la explosió va ser digna de guiness) el Capitan Trueno.

El 2007 en Trueno necessitava un canvi de nom. A raó d'un llarg viatge pel Nord, amb bici, Camino de Santiago inclòs, amb tornada, 2100km en 22 dies, alforges i tal, vaig acabar primet i molt morè de cames i braços. El dia que arribava a casa, la Sandra Santanyes em va provocar amb un 3 cims per l'endemà, i com que em faltava fondo, doncs vem anar a fer-nos els 180km dels 3 cims. Vaig aguantar fins a la meitat d'Estenalles, on em van donar el Globo de Oro a l'actor revelació!

En David Sanchez anava dient, mentre pedalavem: Gubi, vaya culito! i encara que em vaig posar ferruco que res de res, la cuestió és que em va començar a agradar. Bueno, en realitat em va començar a molar quan a l'altura del poble de Montseny passem a unes noies (guapessss) que també pedalaven...

en Chanches els hi diu: ei, oi que té un bon culet? I elles, que pel que es veu no es tallaven, doncs van dir que sí. Osti tu! Llavors vaig veure que la cosa anava en sèrio i vaig decidir que el meu nou mot seria el que ja sabeu.

Total, millor que em diguin això que no pas una altra cosa. I de fet, ja sabia jo que això de Culito molava a les xatis.


Ah, que consti que ara amb l'AC77 que anem de rosa, no és pas "per res en concret", o sigui, que culito, tot i la foto, no vol dir res en concret. No fotem!

"Si penses que em coneixes, és que no penses prou".

Cap comentari: