diumenge, 29 d’agost de 2010

THE ROMPECHULOS



algú mai s'ha preguntat què és fer un "rompechulos"?

Coses que passen quan vas de guaperes per la vida (modelito de la foto), un diumenge d'agost qualsevol.
Surts a fer la volteta, Bigues-Fai-Gallifa, a les 9.30, no fotem de llevar-nos d'hora!

Un pèl tocat per la doble sessió de dissabte, volta estenalles pel matí i toma de contacte amb el cross per la tarda, passo per Bigues i trobo una colla de 6 que pugen cap a st Feliu de Codines, lògicament un s'envalentona i a mig port, tot pujant a 25 per hora, ja no me'n queda cap. fins aquí tot correcte però passat . Sant Miquel del Fai (patró dels anarquistes (1)) a mig gas amb una mica de pèrdua de fuelle, i deixar-me caura cap a Codines de nou, per emprendre l'atac a Gallifa i tornar a casa per Sant Llorenç Savall.

Però diumenge és dia de caceres, i surten els llops a veure a quin incaut troben per arrissar-lo (més o menys el que he fet jo a Bigues, però amb mala bava).

Total que just sortint de Sant Feliu se m'enganxa a roda un elementu de cuidadu, sense ni tan sols saludar ni dir res (ni esbufegar, tot sigui dit), i jo que penso que em durarà dues curves. foto maneta i pujant com a 23 o 24 per hora veig que el paio aguanta. Una mica més de maneta i la seva roda tocant a la meva, tant que fins i tot la veig quan miro de reüll al abaixar el cap.

arriba el plà i foto el plat, i venga rosca, i l'animaló ben calladet, sense esbufegar ni tan sols, a 10cm de la meva roda. ni hola, ni adonde vas, ni un trist relleu... i el vent de cara per més inri.

calculo la ruta, no vull esperar al coll de gallifa per arrencar-lo però veig que serà difícil, que el llop m'ha triat a mí per esgrimir les seves dots de gran rodador tras-moto (calla, que potser és mut). Passem Gallifa a tota vela i just abans de la curva de la font, a on començaria el port, recordo que hi ha dos esglaons curtets. Arriba el primer i li cardo una seca de cuidado, el paio aguanta, a les dues curves el segon, si aquí no l'arrenco quedaré com un imbècil, per tant el cop de ronyó és important...
... miro de reüll i s'ha quedat! s'ha quedat! salvat!!! ara si em pilla me'l treballaré toooota la pujada, el meu terreny, amb el plat si cal... però llavors s'obre el cel, se'm posa de costat i parla:

"ey que tal, estás de vacaciones?" així parlant castellà com a poc a poc, per a que se l'entengui... és evident que es pensa que sóc guiri (tot i el meu depauperat estat mental ho pillo a la primera)...

i li he dit (amb aquell accent com viladrauenc que a vegades em surt):
va pariiir! no pas! jo sóc de sabadell!

i contesta: ay perdona, pensava que eras italiano... s'ha sentit un "xaaaaffff" important de pota sencera a la galleda... i continua... yo hoy voy de globero (com volent dir que anava a mig gas)
(vés a saber que haurà pensat: mira, un guiri que me voy a cepillar en un plis... o potser m'ha confós per un corredor i volia acompanyar-me).

que ara que hi penso li podria haver dit vàries coses:
ma io non capisco io sono in barcellona per le vacanze
o bé: que et pensaves que a on t'he fotut les seques un estranger s'ho coneix?
o bé: jo sóc globero normalment, però avui em tocaven sèries (aquesta és veritat, no?)

... i de sobte, acompanyat d'un silenci sepulcral, el noi (que anava de globero, tot sigui dit) ha fet una sensacional despenjada (segurament mescla de la falta d'alè i la matxacada moral) i m'ha deixat pujar Gallifa (per fí) al meu ritme.

això és fer un "rompechulos", i lo demés són tonteries. medalla pel capitán barbacoa.

lògicament, amb el modelito en qüestió (vegeu afoto) pot ser lògic que en confonguin, per això li hem hagut de deixar clar.

resultat: no me siento las pierrrrnassssss


(1) es diu que els anarquistes, ateus i altre tipus de bestiar per l'estil, que durant allò que en dèien revolució (o sigui el 36) cremaven esglésies amb el capellà i tot, en arribar a sant miquel del FAI, que llavors estaria perdut per la muntanya, van aturar-se, torxa en mà, i el que portava la veu cantant digué: no! aquest no el cremem pas, que és el nostre Sant Patró.