RECUPERANT VELLS CONTACTES
(SPECIAL GUEST STARS: "ARTURO" RUS, JAVI LINDEZ, MIKI, "TINKER" PAGÈS)
Doncs que resulta que a l'estiu ningú treballa, i entre aturats, mitges jornades, vacances, treballa torns i comercials que visiten clients a hores convingudes, l'Hector Rus va muntar una trobada de velles glòries sabadellenques per fer una pujadeta a Sant Llorenç Savall, amb parada per cocacola, i clareta de tornada a la plaça de l'Àngel.
17.30h al Caliope i la re-trobada és espectacular. Algú amb 10 kilos de més, algú amb les potes per depilar, algú amb la bici ultim model (temporada 2001), algú amb unes grenyes que el tinker juarez... tots 5 carretera de Matadepera amunt, amb el bon humor de tornar a cabalgar de nou. Back on the Saddle again!
Evidentment al Dalmau hi ha hostilitats, i en Rus, que és un burrot, exprimeix el seu potencial pujant a tot drap. divertidíssims piques, alguna emboscada de'n Lindez (que com a bon mosso ens espera amagat darrera d'unes branques)... i alguna promesa i voluntat de seguir sortint en bici.
A la tornada ens trobem amb qui va endur-se en Seriola per davant, resulta que havia estat (i és) ciclista, jo no ho sabia.
I al final els supervivents fent petar la xerrada (i de passada fent volar coloms i alguna iniciativa empresarial) al centre de Sabadell, en una terrasseta, que és com acaben aquestes excursions veraniegues.
el dopping que exhibeix sense pudor en Pau "Tinker" Pagès, pulmonada a prova de bombes!
CARRILET D'OLOT DE OTRA TACADA
(CO-STARRING: SERGI VILA)
Igual que al 2008 se'm va acudir de passar un autèntic dia d'estiu amb tots els ets i uts (calor, sol, cansament, kilòmetres, vent de cara...) fent el carrilet d'Olot, una ruta plana i senzilleta molt famosa per anar a rodar un rato amb amics, socis i patitzants, 100km amb punt de sortida Sant Feliu de Guíxols, a fer d'anada i tornada el mateix dia (per tant 200), amb la bici de cross, dinant a Olot, com no podia ser d'altra manera.
Així doncs que amb en Sergi "Genus" Vila, amb qui havíem desistit de cascar-nos una Pedals-De-Foc pirata, non-stop, amb les bicis de cross igualment (estem tronats però ja passem dels 30 i tenim seny), vem pensar que una opció paralela era rebentar-nos les natges a base del sauló planer i ben tirat del chemin de fer que porta a Olot.
7 del matí a La Garriga a recollir en Sergi, 8 tocades a Sant Feliu, 8:30 emprenem la marxa, amb alegria i trobant-nos molta gent en la primera part del recorregut, vent de cul, fent via cap a Girona.
Arribat Girona comencen les complicacions, el carrilet està marcat amb els collons i sense voler anem a parar a la Devesa, on per art de màgia apareixen de nou les marques. Cap a Bescanó cap problema però allà ens trobem que fan obres i tenim la via tallada, i mil esses, anades i tornades, i senyals provisionals que desapareixen de cop. Ens perdem de nou com unes 3 o 4 vegades i com que se'ns omplen els collons decidim arribar a Anglès, i més endavant fins a La Cellera, per la carretera asfaltada.
Que ara que ho penso, publicitar un Carrilet així tot bonic i turístic perquè la gent hi vagi amb la dona i els nens, tot passejant, i fotre'ls perdre de mala manera, té la seva cosa, oi?
Total que a l'altura de La cellera la cosa agafa forma de nou i tornem a la via verda original. Font picant, Planes d'Hostoles, Sant feliu de Pallerols (en castellà San Felix de Pajeruelos) i venga cap al Coll de'n Bas, baixar cap a Olot per les Preses i aparèixer en 5 hores, 22 de mitja, al Passeig, asseguts en una pizzeria on ens miren amb cara extranya i no saben què dir-nos per a que les bicis no facin nosa (collonades).
Dinem de conya, ens puja la clara al cap, i amb el pap plè i païnt a marxes forçades ens en tornem per on havíem vingut, tot fent el Taliban, 3 de la tarda i un bat de sol que ni te cuento. Pujada al Col de'n Bas a bon ritme, i baixada de nou cap a Anglès rodant bastant ràpid, tot i que el cansament i el seient fan el seu efecte. El pas per Girona, tot venint d'un llarg tròs de carretera per Bescanó i Salt, es fa tranquilet, i la sortida per Quart cap a Cassà i Llagostera es fa dure pel vent de cara.
4 hores de baixada, que resulta que és més plà que altra cosa, i arribada a Sant Feliu de Guíxols amb la satisfacció del deber cumplido i ganes d'agafar una dutxa.
A La Garriga ens esperava un bon sopar i una agradable estona, els talibans també tenim el nostre cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada