Inaugurem nova secció al blog.
Olor de celler humit, agradable regust de ranci, rovell als raconets... Colnago Master.
Com que fer ciclisme no és exactament anar en bicicleta, i hi ha temps lliure per fer gestions, pensar, malmetre's la ment amb anades d'olla, i tenir idees genials per posar al búfer de les coses pendents per fer un dia o un altre...
acabo de recuperar la que va ser la meva bicicleta a finals dels 90, una bonica història de retrobament amb el ciclisme, amb 26 anys, després de 5 o 6 sense pedalar, quan un client et diu que es treu la seva bici vella i tu la hi compres perquè la nòvia et diu que estàs gras, i has de fer esport.
El que ningú es pensava tot el que vindria els 14 anys posteriors...
el client, que em veuria canviar la bici 4 cops més, a cada qual millor, i compartiria amb mí alguns d'aquests canvis i muntatges, fets amb molt carinyo tots ells.
la nòvia, que em veuria amb 18 kilos menys, que acabaria protestant perquè tanta bici no pot ser... i mil coses que vindrien després.
la bici, que me la treuria de segona mà, com a pagament d'una de més nova, que acabaria a les mans d'un client de mon pare, i que al cap de 10 anys aconseguiria contactar amb ell i recomprar-li, tornant a casa, al pis del carrer Ferrer de blanes, on juntament amb cuatre caixes d'aixovar, uns mobles i pots de pintura, va ser de les primeres coses que hi va anar a parar.
jo mateix, que em veuria completant temporades amb més de 10mil km acumulats, pedalant en competicions i curses, recorrent llocs i completant recorreguts dignes de molt pocs, corrent a Casa, per Espanya, Flandes, França, Suïssa, Itàlia, coneixent gairebé tots els racons del món dels pedals, trobant-me amb gent impressionant, herois, miralls, enormes companys d'armes
I tot això gràcies a haver topat amb la bicicleta de les imatges.
l'objecte en qüestió és un tope de gamma en acer trefilat, un Master dels de primeres sèries (he enviat un mail a colnago per a que em datin el quadre), muntat amb campagnolo record i algun que altre detallet incalculable. Amb un valor sentimental més enllà de qualsevol suposició. Està tocadeta, necessita una restauració, retocs en pintura, desmuntat i netejat de materials, trobar peces perdudes del conjunt perfecte...
...necessita cuadrar-la amb la seva època
...la meva iaiona necessita que la treguin a passejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada