dijous, 12 de maig de 2011

THE HAMSTER STILL ALIVE

.

DIARI DUNA DES-IL·LUSIÓ
out of the fields and far away

DIA SETZE. AVUI HE ESTAT TOT EL DIA A LA BOTIGA
xerrant, esbargint-me, i de fet m'ha millorat l'estat d'ànim. no he entrenat. el dissabte ha passat ràpid. M'han retornat els calés de la inscripció a la Flecha Iberica. no ho esperava, hi ha gent que té principis, cosa que m'alegra!

ja ni copto els dies que estic sense entrenar, competir, sense sumar res, tan sols restant quiet, obligat. tinc la iaia a l'hospital, la he anat a veure, fa dies que hi és i avui és quan millor he vist les coses. m'anima.

tot i això és quan no depens de tu mateix quan t'adones de qui realment està al teu costat i qui tan sols ho està de boquilla. sóc una persona de fets, jo, i ara que tinc temps per pensar veig els fets dels demés, i alhora les banals paraules.

en resum, continuo emprenyat amb el món, i sembla que va per llarg.

DIA DISSET. SUNDAY BUT NOTHING TO DO
avui s'ha celebrat Racons de la Conca, potser la marxa de primavera amb un recorregut més autèntic que hi ha.

m'he llevat tard, he anat a buscar quelcom per esmorzar, mirat les motos, m'he posat a escriure un conte que feia mesos que duia al cap, he anat a dinar a cals pares, a veure la iaia a l'hospital... genial vida sedentària!

DIA DIVUIT. SUMA Y SIGUE
matí sensacionalment sedentari, passejo per internet, em foto de ràbia veient pedalades alienes, dino tan tranqui, per la tarda em casco una migdiada veient documentals de la 2, una sessió de roda de hamster i vaig a veure què es cou per sabadell. cap novetat a la reraguarda, el braç ni fa mal ni molesta, recobro força i milloro moviment als dits.

DIA DINOU.
tema terramenses... m'he posat en contacte amb el capo Fité i sembla que no era tan impossible de canviar les coses. unes trucades, moure els fils correctes i saltar-se el desganat de torn que no vol fer favors més que a sí mateix, i la susanna i en david, dos interessats en participar a la cursa, poden a canvi d'unes gestions prendre part en la sortida. gràcies gonçal! ets tan diligent que m'ho podia esperar de tu!

pel matí: hamster i barça tv, una tele on el barça sempre guanya (o empata)
per la tarda: anar a portar els partes de baixa, dinar bé, sortir a dar el volt...

ah! segona sessió de hamster. avui he doblat, el braç s'arrepenja molt bé al manillar, ja canvio de marxa amb la dreta, veig la llum al final d'un curt túnel... but still i'm sad.

DIA VINT. TORNADA A L'SPINNING
Pel matí m'he llevat a les onze, el vinillo d'ahir mentre sopava davant de la tele, veient com dos equips jugaven a fungol, m'ha fet clapar massa. Sessió de hamster de velocitat i suada, sense apretar, ja que al vespre vull anar al gimnàs a fer d'alumne (així de passada aprenc de qui m'està substituïnt).

A la tarda la sessió d'spinning ha estat molt satisfactòria. retrobada amb la gent del gimnàs. La mà respon, crec que divendres començaré a donar classes.

DIES VINT-I-Ú i VINT-I-DOS
No ha passat res de nou. no he anat a donar classes, hem acordat que seria millor que no.

DIA VINT-I-TRES
És dissabte, i hi ha moviment a ca l'Escapa, estàn preparant la Transcat. Em sap greu ni poder-hi participar, ni poder-hi col·laborar. Em fot especialment, tenia un plà genial per els dos següents dies, diumenge i dilluns: Feia la Remences (una Remences que seria la bomba, aquest any li tenia ganes a la cabrona) i aniria per la tarda a trobar els de la Transcat.

Al final aniré a la transcat com acompanyant, ajudaré en el que pugi, i m'esbargiré.

Avui ha vingut en Prats i m'ha portat la seva (que va ser meva) Colnago Master. La recompro, me la quedo, torna a casa!

DIES VINT-I-CUATRE I VINT-I-CINC. TRANSCAT
del Cadí a Sabadell en dues etapes, fent nit a prop de Serrateix. 72 persones, 100km el primer dia i 80 el segon, gent de totes les condicions i molt bon ambient. una ruta muntanbikera per a amics i clients de la botiga que s'ha fet llarga sense poder pedalar, tot i això he estat esbargint-me, xerrant i sobretot ajudant en lo possible. ha estat bé.

deien que jo era "l'Hombre del Mazo"

el braç apenes fa mal, demà tinc visita amb la doctora, rayus equis i coses per l'estil, a veure si em treuen aquest collons de guix.

DIA VINT-I-SIS. GUIX FORA, TORNA EL DOLOR!
Visita agredolça amb la doctora, m'han tret el guix lògicament però no hi ha bones notícies. La operació ha anat bé, la placa i el conjunt de visos no s'ha mogut, i la cosa promet, però al treure el guix ha vingut un horrorós dolor articular, que diuen que és habitual, i he estat tota la tarda groggy. No he pogut pujar al rodillo ni boig.

Per altra banda queden dos mesos, i això es fa etern, ja que segons la doctora diu que ha de trigar en soldar del tot, que ara com ara ni se m'acudeixi de aixecar pes o coses per l'estil, ja que podria desballestar tot el tema claus.

No tinc massa ganes de res, tot es retrassa massa, tot perilla de nou, no hi ha lloc per a una mica d'optimisme?

DIA VINT-I-VUIT
em desperto (per dir algo, que no he dormit) amb el canell com un bull de llengua, inflat i adolorit, i als 5 minuts d'estar dret el mal passa, la cosa s'escalfa i recupero movilitat del dia anterior. dec poder moure el canell uns 20º amunt i avall, i rotació zero, tot lo que passi d'aquí és dolor.

hi ha una millora: per fí m'he dutxat sencer, sense treue el braç de l'aigua i sense haver de fer el saludo falangista!

Avui he anat a veure l'Orestes Ribó, l'artesà de les sabatilles. Fer gestions per a la colnago m'ajuda a estar entretingut, estic lligant moltes coses en pocs dies, surt bé, que ja és algo, no?


DIA VINT-I-NOU
Nou del matí, entro a rehabilitació. Corrents per desinflamar, algo de calentament i una fantasibulosa sessió de torçar i retorçar, on una fisio més aviat primeta i petitona, molt simpàtica, es penja literalment del meu canell. Em pregunto si enlloc de ciclista fós ferrer o manyà, amb aquelles manotes, si la pobra noia hauria pogut torçar res!

Tot i això aconsegueix moure lo inmòbil i segons ella, que hi entén, la cosa està molt bé. Per lo qual mantinc les esperances. No em posa deures pel finde, diu que giri el canell i que baixi la inflamació.

Arribo a casa i faig una Volta a Gallifa amb la bici. A l'acabar em poso gel, i més gel, estic inflamat i adolorit però diuen que ha de ser així.

Aixeco el gerro de l'aigua però no el puc aguantar dret.

TRENTA. DISSABTE I NO MÁS
A la bonavista prenen la sortida els del la Brevet 400.

Avui fa sol però sento les boires, collons! (it's sunny but i listen to the clouds) A primera hora (in the morning hour) se m'escatxarra (goes to hell and fuck you) la persiana del menjador (dinning-room's persian window). Au, arrecla-la amb una sola mà. Dilluns a comprar recanvis. Havent dinat pujo a la bici i me'n vaig pedalant per la serra de Prades.

Estic agafant el tema colnago clàssica com a objectiu del mes. Sembla que m'ho prengui com una prioritat! Avui mateix m'he fet un parell de murals per enmarcar, així amb fotocòpies velles i el photoshop, crec que quedaràn bé.

El gerro de l'aigua s'aguanta dret uns segons.

DIA TRENTA-Ú. DIUMENGE QUALSEVOL
Avui s'ha celebrat la de Banyoles, Les Goges, on fa tres anys vaig fer una performance genial.

Una hora de rodillo mentre Contador exhibia dots de gran menjador de bistecs de vedella al Giro. Pel matí he desmuntat completament la Colnago per netejar-la i retocar-la al meu gust. Per la tarda una volteta. No gran cosa més. Trobo a faltar les curses, els entrenos, la llibertat.

Ja puc abocar aigua al got amb el gerro ben plè.

1 comentari:

Rusi ha dit...

Vinga culito que això ja ho tens fet, ja ha passat el pitjor, ara a patir una mica a la rehabilitació i fotra-li canya als pedals.

Salut.