vagi com aperitiu de la meva, que properament serà editada, i com ilustratiu dels molts punts de vista, tants com participants, que té el Gran Fons
:
http://connect.garmin.com/activity/183046798 Quan ja es la 4a edició no es pot parlar de novetat, la veritat quan vaig fer la primera edició no em podia imaginar que acabaria sent un clàssic d'aquesta moguda, tot i així, per tot el que es i significa, sempre hi ha algun aspecte que la fa especial, tant com pel fet que el recorregut es cada edició diferent (sota el meu punt de vista amb molt bon criteri), tant pel fet que hi haguessin elements que li donesin un toc especial i diferent. Enguany possiblement l'aspecte més destacat a més de fer un coll important e inèdit per mi com es el Coll d'Ares amb 300 km a les cames, es el fet que en la grupeta hi havia força gent "novata", formant a més un pilot força gran ja que en les edicions anteriors sempre èrem 2 o 3, i també el fet que una persona a qui li tinc un grandísim apreci com el Miquel, m'acompanyés en tota la part final. L'únic aspecte negatiu d'aquests previs ve pel fet que dues persones que havien d'integrar el nostre petit pilot al final per diferents problemes no la van poder fer, es una llàstima per tots plegats, però potser un alicient per d'aquí dos anys. Així que després de fer tots els tràmits divendres de tarde, i després de entre tot el grup decidir una estratègia conjunta de bosses (deixar algunes a on comença la nit i altres on es fa de dia per evitar carregar de més), toca anar a dormir ben dora divendres ja que ens espera un cap de setmana molt llarg. Es curiós que justet facin la final de copa del Rei de fubtol divendres, cosa que va fer que no la veiés ja que es evident que el primer es el primer, i abans de les 23:00 volia estar dormit. Em desperto a les 5:00 i enfilo amb la bici cap el velòdrom, allà anem trobant tot de gent, gent desconeguda però forces coneguts: jordi de torà, alex maymó, Joan Duato, Gubi, i força gent que hem saludat un munt de vegades però que no tinc present els noms. Comencem a pedalar després de la cua inicial per la primera segellada, i enfilem ja amb les primeres llums del dia el Coll de la Ventosa, el ritme es tranquil i poc a poc es va fent un grupet compacte que enfila la carretera de la Roca on es va accelerant poc a poc, el ritme no m'agrada però se que ens desviarem aviat, per tant tampoc em preocupa. Un cop encarem la Font de Cera el nostre pilot decideix anar més amb calma, marxen les llebres, fem el port, baixem i encarem la NII ben doreta amb l'agradable sorpresa del vent de cul que ens ajuda a arribar d'una manera prou plàcida i una mica abans del previst al primer avituallament del Lloret. I ja portem 90 km!!!. Un cop fet aquest avituallament toca una part dura de la marxa, la carretera que va fins Sant Feliu de Guíxols passant per Tossa de Mar es força maca sobretot la part final, però es molt, molt pastosa, es un puja baixa que ja es va deixant notar, en aquest punt anem be, però notes com costen de passar els kilòmetres. Arribats a Sant Feliu de Guíxols toca passar un tram horrible de lleig, estrés de gent i cotxes,..., com vaig comentar al pilot, quan em jubili, ja sabeu on no em trobareu, jodo, quin lloc, ecs. Tocava fer la Ganga però un rally de cotxes no ens ho deixa fer, pel que ens toca anar per l'autovia, punt que aprofito per fer una mica de culogordorodador i marcar un ritmete maco fins La Bisbal d'Empordà, allà amb carretera normal ja enfilem sense més problemes fins Torroella de Mongrí on hi ha el segon avituallament, ja portem 165 km, les cames van be, els ànims també, però això ja ha costat més i comença a fer força calor. El seguent tram era teòricament més assequible, però feia por la calor, el tram es menys pla del esperat, hi havia força repetxons en un circuit de carreteres prou revirat i complicat que ens fa gaudir dels interiors del Empordà profund, a més la meteo es molt bona, el vent més d'esquena que de cara, i els núvols que ens donen una fresqueta ben agradable, la única pega es que el Dani en aquest punt va patint força, sembla que el menjar del avituallament anterior no li ha sentat be, però aconsegueix anar superant el moment i així arribem a Peralada, es primera hora de la tarde i portem 222 km. Allà veiem que la gent ha anat molt ràpid, portem força bon temps però en canvi anem molt al darrere, la gent o es inconcient o està molt forta, be, no importa. Com en els avituallaments anteriors quan estem apunt de sortir trobem al Jordi de Torà amb qui intercanviem una alegres paraules esperant trobar-nos al seguent. El seguent sector es complicat ja que es llarg i variat amb força moments, era un sector que li tenia respecte sobre el paper, i que va complir els seus temors. Al principi fem el coll de Banyuls, que amb la fresqueta i les forces del avituallament es pasa força be, no es dur, es maco, i anem tirant de forma prou agradable dins de ja començar a portar kilometrada. Un cop coronats fem la baixada, i encarem el tram de costa francesa de Banyuls fins passat Colliure, el tram es de repetxons, hi ha cotxes i es fa pesat, pesat, per sort no fa massa calor, però tot i així costa. Un cop passat Colliure no fem Llauró però encarem per carreteres secundàries direcció Ceret, el terreny es trencacames, portem força kilòmetres seguits des de la última parada, el grup va cansat de forma que optem per fer una petita paradeta hippy i continuar, la paradeta ha anat be però potser no prou ja que sobretot a partir de le Boulou en general ens notem força tocats, potser els que aparenten més Dani i Lluis, però jo mateix tampoc em noto be, gens be, anem tirant fins Ceret i finalment Amelie de dia com volíem però força tocats. Optem aquí per fer un descans més llarg ja que el cos ho demana, i ja agafem el material de fred pensant en la baixada d'Ares, tot i que per un tema de follon de bosses al final hem de repartir material com podem, jo canvio el culotte. Portem 312 km i son les 20:30. Sortim d'Amelie que no es de nit però es va fent, realment es el moment potser més crític de la prova, sabem que en queden fins Coll d'Ares uns 35 km per superar 1300 de desnivell i en general anem força tocats, castiga el cos però també la ment en saber el que ens espera en breus. Anem pujant poc a poc, la nit arriba i per tant encenem llums, no veiem el que hi ha, sol carretera cap amunt, arribem a Prats de Molló, sabem que aquí ve lo dur, 13 km on hi ha algun de dur, dur, i anem molt tocats. Jo em noto d'estòmag tocat, de fet des de França, poso marxeta mínima, tot el que porto, en els principis de port aparentment els més tocats som jo i Dani, de fet em plantejo segons com sigui el port de fer alguna parada mitja ja que no em veig amb cor, per sort a meitad port hi ha un descans, això m'ajuda a recuperar una mica, i poc a poc acabem arribant dalt d'Ares. Es negre nit, son les 24:00, cansats, molt cansats, però contents, hem superat el que crec el punt més dur, i es per estar content. Fem alguna foto, ens abriguem i toca baixar. Com la meva idea era mirar de si fos possible dormir a Olot, veia que anàvem justets de temps, crec vital fer Condreu a primera hora ja que es el més dur que ens queda, de forma que miro de baixar fortet aprofitant que porto bones llums, i en el pla baixada a pesar que no vaig gens fi miro de marcar una certa marxeta cuartelera, de forma que a les 13:15 arribem a Ripoll, estic força reventat, allà ens espera el Miquel que ha vingut en el tren de les 22:00, està amb uns curiosos companys trobats literalment del carrer, jo en aquests moments encara estic una mica groggy, em vull recuperar per afrontar Canes i arribar a Bas abans de fer-se de dia, toca menjar sense gana, beure, tirar de café tot i que soc concient que no em traurà la son i sortir aprofitant la frescura del nou company. Portem 391 km. De Ripoll encarem el coll de Canes, es un port suau, el recordem tots de Remences, recordo inclús fer la part final a la marxa a plat, aquí al revés, se'm fa molt més llarg del que em pensava, el descans va de conya i la part final es fa eterna però l'aguanto, ja ho tinc, sol queda abrigar-se, baixar, i ja rodar. La baixada noto son, ja es tard i el meu cas demana dormir, però he d'aguantar una mica més, ja ho tenim, sol queda el planet-pujada de Olot a Bas, i ja podem dormir, no menjo quasi res, tampoc em canvio, opto per anar directe a dormir i mirar de veure si puc fer al menys 2 hores, hem arribat a les 4:00, així que posem el despertador a les 6:30 per mirar de sortir a les 7:00, portem 431 km. Un cop dormits ja encarem el dia seguent, queden uns 170 km, em noto millor, menjo una mica dels excel.lents embotits de la garrotja, els ànims per part meva son alts, hem passat lo pitjor, sabem que patirem més o menys però ja ho tenim, suposo que s'em nota que estic més animat, m'han anat molt be aquestes 2 horetes. Així que pugem Condreu, costa, el port no es dur però prou llarg i constant, per això vital fer-ho després del descans de la nit, aquí es nota que els més justets son Lluis i Dani, els esperem dalt del port, i tirem plegats cap a Rupit amb la fresqueta, Cantonigrós i baixem cap a la plana de Vic en lleugera boira, per allà trobem un altre acompanyant de luxe: el Carles Manzano que farà amb nosaltres els últims kilòmetres, sembla una tonteria però el paper del miquel i el carles es fonamental en aquestes mogudes, la gent anem més tocats i aquest puntet d'alegria i frescor sempre acaba contagiant d'alguna manera o altre el grup. Així arribem a Folgueroles, portem 482 km i ja es comença a intuir que farà calor. De Folgueroles encarem per molts repetxons a buscar la Pollosa, es un tram pesat, però es deixa fer, la Pollosa es figa d'un altre paner, el port es llarg, normalment es fa llarg, no ens podem imaginar amb el que portem, però per sort jo em noto prou be, i el vaig pujar xerrant amb el Miquel, de forma que se'm fa força be, veig que la resta del grup li costa una mica més. Encarem després el terreny favorable fins Calders, ja es l'últim avituallament, portem 530 km i la calor apreta, la gent se la veu tocada, allà el lluis em proposa que marxi amb el miquel ja que jo he de dormir a madrid i tinc certa pressa, ells van més tocats i potser sense voler els apretaré massa per les meves preses, no convé, per tant fem així. Jo faig un avituallament més curt i marxo amb el Miquel, ells es queden per descansar una mica més i encarar l'últim tram amb una mica més de calma. Entenc que es el millor, però em sap greu no poder estar en la entrada del Alfred, Dani i Bruno, la seva primera BPB, es maco estar allà, però be, no es pot estar a totes. Així surto amb el Miquel, la veritat quan fa uns anyets ens vam conèixer de fer BTT i tal, de com l'he anat introduint al meravellós mon de la bici de carretera, de les diferents coses que hem fet plegats, l'amistad que ens ha anat unint, que fos el suport final en una moguda com aquesta realment es molt gran. Així fem la baixada be xerrant, pugem les Lligabosses amb compte ja que fa calor i fa respecte i encarem els trams que ens porten cap a Sant Llorenç Savall, Castellar, Sentmenat i Polinyà a bon ritme, però amb calor i vent de cara, portem traca, jo en porto molta, però el meu company també, però ja queda poc, això està fet. La variant de Polinyà incòrdia, la pujada al polígon Santiga es fa molt pesada, encarem el forat del vent. Lo bo d'aquesta pujada es que l'he fet tantes vegades en tantes circunstàncies, l'he pujat de vegades tant be i de vegades tant malament que la tinc molt apamada, conec cada instant, cada descans, de forma que es deixa fer, ja estem apunt de coronar i es el moment clau per mi, saps que ja està, que ho has fet, saludo al miquel feliç concient que ja està, sol toca baixar i fer la volta d'honor al velòdrom, ja ho tenim!!!!. Al final he arribat a les 16:00, he fet...no se, calculeu vosaltres, lo important es que ho he fet!!!!. Aquí sol es fer foto final, menjar una mica, allà puc saludar al Iker, però miro de no entretenir-me, i tornar cap a casa per mirar de dormir una mica abans del viatge. Quan estic a casa parlo amb l'Alfred que em confirma que han arribat, fantàstic, felicitats!!! Així que un cop arribat, dutxa, dormir i a Madrid, al final he pogut dormir 2 horetes més a la tarde que m'ha anat molt be de cara el dia seguent. Durant la setmana llavors ja vaig sabent que el Jordi ha arribat be, m'alegro molt, es una persona que em cau genial, que el Maymó ha patit però ha arribat, perfecte!!!, es un krak. Doncs un anys més feta, felicitar a la organització, a la gent dels avituallaments que fan que ens sentim molt arropats, i evidentments a tots els que l'han aconseguit acabar. Ara tocarà recuperar-se per la propera, al cap de temps aquests dos dies seran un record, però un gran record que perdurarà per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada