.
A Sant Celoni no s'hi cabia, i no era per menys, i els que no van venir també hi éren ja que nosaltres n'érem portaveus. Dissabe 17 d'octubre vam pujar al Turó de nit, i què voleu que us digui, puja igual, o sigui que el percentatge no és quelcom psicològic.
A Sant Celoni no s'hi cabia, i no era per menys, i els que no van venir també hi éren ja que nosaltres n'érem portaveus. Dissabe 17 d'octubre vam pujar al Turó de nit, i què voleu que us digui, puja igual, o sigui que el percentatge no és quelcom psicològic.
Un llibre de firmes que es va entregar a la família, l'edició de plaques de cuadre especials per a la ocasió, la recepció de tota la Vila a la Plaça, amb els gegants i els grallers i la lectura d'un manifest poc abans de prendre la sortida, van donar un toc de solemnitat a l'inici de la vetllada.
Llavors vam emprendre la marxa tot fent reagrupaments de la llarga caravana (es parlava de 200 ciclistes i m'ho crec). Se'ns va fer fosc a Fontmartina i encara vam parar a la cruïlla al peu dels ultims 6km. A partir d'allà tot dret cap a dalt, on el fred i el vent ens van rebre amb els braços oberts.
On s'acaba la carretera vaig aprofitar, amb en Jordi Rubio, per posar la foto del Montseny que veig jo, just a l'altra banda d'on ho veia en Xavi, i així fer-li el nostre particular homenatge, tot pensant en els amics que encara que no hi éren ens havien dit que els hauria fet gràcia de ser-hi.
Just després vem donar-nos el plaer de pixar de cara al vallès, en una sensació que sens dubte us recomano. Fosc a muntanya, llums a la plana, i tu treient pes. Tal i com deia en JR, el moment del Cap de Setmana!
Parraga, Maymó, els de les marxes, , Artigas, els de les curses, Charli i Carol, Pons, els de les brevets i anades d'olla, tot el Sant Celoni en pès, amics i mil coneguts i desconeguts, tots érem iguals.
Aguantant el fred, tots 200 i més que havien pujat amb cotxe, li vem fer un homenatge sincer, simple, valent i humil, o sigui, un homenatge ciclista. 4 coets tirats cap al cel, una mica de música d'orgue elèctric, tocat amb més ganes que resolució, un parell de peces tocades a saxofòn, algun discurs i molts agraïments. Em va posar la pell de gallina la Sara, germana de'n Xavi, que va venir en bicicleta i des d'allà dalt ens va agraïr de ser-hi, i nosaltres li agraïm a ella la valentia, per tot.
Vam cantar els segadors, vam cantar el virolai, i tremolant de fred, o potser d'emoció, ja que el fred sí que és algo psicològic, vem encarar la baixada, despenjant-nos fins a Sant Celoni i tornant a casa.
fotografies de'n Jordi Daniel
fotografies de'n Jordi Daniel
DIUMENGE 18 D'OCTUBRE, RIUDECANYES.
Tancant un cap de setmana intens com no podia ser d'altra manera, la cursa i caminada Riudecanyes i Escornalbou va ser un autèntic èxit, tant d'organització com de participació. Em vaig encarregar de tancar la cursa amb la bicicleta, a part de donar conversa a déu i sa mare!
fotografies de'n Joep Enric, que ha omplert el Picasa amb la broma! http://picasaweb.google.com/jereus/CursaDeRiudecanyesAC77?feat=content_notification#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada